TITAN DESERT 2010

Hola:

M’ha costat molt decidir-me.
Em feia molta mandra tornar a començar a entrenar. Desprès de molts de dies posant els pros i els contres, (no se per que per però sempre guanyen els pros), he fet el pas endavant i m’he tornat a inscriure a la Nissan Titan Desert .
Ara comencen tres mesos molt frenètics, haig d’intentar posar-me una mica en forma, perdre els kg de mes que tinc i els que agafaré per Nadal ( je,je). Haig de muntar-me una bici nova ja que la specialized me la varen robar fa 15 dies. Haig de buscar algun espònsor que m’ajudi a afrontar aquest repte. Buff!!! Quina feinada.
I el mes important:
Se que vull anar a la titan però no se que hi vaig a fer.
L’objectiu del 2009 era acabar la prova amb els meus dos companys i amics, en Pep i en Quim. Per el 2010 en Pep ja m’ha dit que no repeteix i en Quim s’ho està plantejant.
Haig de buscar un objectiu per aquesta nova edició.
Ara ja sabem que el quilometratge total serà de 500km en 5 dies de cursa. Hi haurà una contrarellotge de nosecuants kms i dues etapes de muntanya de 100km i uns 1500m de desnivell positiu.
Dons ja ho sabeu, si em veieu amb la bici ben abrigadet i passant fred ja sabreu per que ho faig.
Salut.

Pere.

SEGONA MARXA PER PARELLES - CLUB BTT LLAGOSERA - 20 de Desembre de 2009

Eps... no tenim gaires reptes per endavant, excepte un de molt important : l'organització de la SEGONA MARXA PER PARELLES (el dia 20 de desembre de 2009)

Sí nois !!!

Els tres companys del Club BTT Llagostera que varem afrontar el repte de la Titan estem immersos en l'organització d'aquesta Marxa en BTT, en la que els participants han de formar un equip de 2 membres.

Eps !!!
Que no ho fem sols, sinó que formem part d'un grup de socis que treballem de valent per a què aquesta Marxa sigui un èxit d'organització; l'èxit de participació ja depèn d'altres factors.

Quan diem parelles no volem dir : matrimonis, enamorats, parella de fet, parella en pecat.

No, no, no !!

Les parelles poden de la naturalesa que calgui.

No valen trios ni solitaris !!!

Si voleu veure més informació, visiteu la secció de la Marxa aquí, o bé entreu al WEB del Club BTT LLagostera .

Us hi esperem a tots !!!

Bé, a alguns no, però ara no direm a qui no ...

Pep

ÈPICA

Ja feia dies que no escrivíem res en aquest blog. I si en un blog que es diu El Nou Repte no hi escrivim res, es que no teníem cap repte per complir. Quin avorriment , no?

Doncs bé, això s’acaba.

Com cada any, el primer cap de setmana d’agost fem una ruta de 4 dies amb alforges. Però aquest any, com que ja havíem marxat per córrer la Titan Desert varem decidir no fer la sortida d’enguany per no prendre mes temps a la família. A mesura que s’anava acostant el dia en que la resta dels nostres companys iniciaven la ruta, es començava a despertar el cuc bttero.

EL NOU REPTE:
Fer les dues primeres etapes de la ruta dels nostres companys.
Ja! Ja!, sembla fàcil, no?
Doncs NO!!!!
Ho farem seguit. Non Stop. Sense descansar. Sense dormir. I sobre tot, sense que ells ho sàpiguen.

DIVENDRES 31

Els nostres companys, l’Albert, l’Oscar, en Santi, en Quim i els dos Joseps comencen la ruta.
Sortida de Llagostera i final d’etapa a Santa Fe de Montseny. Son 73 km, els primers 30 molt planers i els 40 últims de constant pujada. Primer s’ha de pujar de Sta Coloma de Farners a Arbúcies i després d’Arbúcies amunt i amunt fins a Santa Fe.

DISABTE 1

A les dues de la matinada en Pep i jo (Pere) agafem les bicis, el llum frontal i iniciem una etapa nocturna. La mateixa que han fet els nostres companys el dia abans “sota el sol infernal” .
Cal a dir que no és massa normal trobar ciclistes un dissabte a la nit-matinada i això fa que quan travessem Sta Coloma i Arbúcies els pocs noctàmbuls que queden desperts ens mirin encuriosits.
Es una nit molt calorosa, suem de valent. Molt silenciosa, nomes sentim algun gos quan ens acostem a alguna masia.
La sortida del sol es espectacular i deixa les Guillaries d’un color rogent que fa que ens parem un parell de vegades a mirar el paisatge ( i a reposar una miqueta per què estem pujant a un ritme força fort).

Arribem a Sta Fe a les 8 h del matí. Just quan arribem els nostres companys començaven a sortir del hotel per preparar les bicis abans d’esmorzar.
Es queden de pedra. No s’ho acaben de creure!!!!!!!.
Els hi expliquem que ja ho havíem planejat uns dies abans, que tenim la furgo a Sant Celoni i que l’idea es fer una etapa èpica de 130 km i un munt de metres de desnivell positiu.
Esmorzem, unes bones llesques de pa amb tomata i un assortit d’embotits per recuperar forces i fer la segona part de l’etapa. Santa Fe- Sant Celoni. Per carretera hi han 20 km, nosaltres en farem prop de 60.
Sortirem de Sta Fe cap a Sant Marçal. Jo n’estava segur que començaríem escalfant una miqueta, ja que després de l’esmorzar…….res de res.
L’Albert es posa al capdavant i comença a posar un ritme força alt. Només son 5 0 6 km de pujada, però es que ja en portem 80 i ells han descansat tota la nit i nosaltres no!!!!!
Sort que de seguida arriba la baixada. Una baixada força divertida, potser un pèl massa ja que en Santi va per terra i hem d’aturar-nos a fer unes cures.
La baixada ens fa perdre uns 700 metres de desnivell.
Ara comencem a pujar cap a Coll Fòrmic. Son les 11 h del matí, això vol dir que ja portem 9 h al cim de la bici i 90 km, només en queden 40.
Comença a fer molta calor i l’Albert i els dos Joseps posen un ritme molt dur. En Pep va molt bé ( o ho sembla), però jo tinc una mitja pàjara causada per els km recorreguts, la forta calor que està fent i el no haver dormit la nit anterior. M’ho agafo amb molta calma, sé que si arribo una mica bé a Coll Fòrmic, la resta no és massa complicada. L’Albert i en Pep m’esperen i anem pujant i xerrant. Gràcies nois!!!!.
Reagrupament a Coll Fòrmic.
Ens trobem el restaurant tancat, ara una cervesa ens hagués anat molt i molt bé. Per sort a fora el restaurant hi ha una maquina de begudes, ens prenem una coca-cola ( el millor invent dels americans) i seguim fent camí, ara cap a Pla de la Calma. De seguida trobem un canvi de temperatura brutal, la forta calor de la pujada a Coll Fòrmic ha desaparegut i ara només es calor.
Sorprenentment la coca-cola m’ha fet recuperar les forces i ara sóc jo qui va dels primers.
Un cop travessem el Pla de Calma ( que de pla no en té res de res) enfilem la baixada que ens portarà a Montseny. Es una pista molt ample i pedregosa que fa que ens al·lucinem i baixem força ràpid. En Josep punxa una roda i uns metres més avall en Quim. Amb L’Oscar anem baixant més tranquils i “assegurant la mecànica” en Pep i en Santi es queden ajudant a els punxats.
Arribant a les gorgues de Montseny ens reagrupem i agafem direcció Sant Celoni.
Ara ja només ens queden 15 km tots per carretera.
I ja està.
Arribem a Sant Celoni molt més sencers del que ens esperàvem. Han estat moltes hores de bici, però ha valgut molt la pena i ens ho hem passat molt bé.

Els números :

130 km.
3241m de desnivell positiu
241 Ibp
12,30 Hores desde que varem sortir de casa.
9 Hores pedalant.
7307 Kilocalories consumides
141 ppm de mitja.

VIDEO TITAN DESERT

Fa uns dies varem penjar unes fotos de la nostre aventura, en tenim més, ja les anirem penjant .

Ara de moment teniu un petit VIDEO de 4 minuts.

També n'estem preperant un altre una mica mes llarg.

Esperem que us agradi.

IMATGES

GRACIES

Ufff!!!!!!!



Ja som a casa.



Volem donar-vos les gràcies a tots per el vostres ànims.



Ha estat una cursa impressionant i molt i molt dura. Una experiència que no oblidarem mai.

Saber que tots vosaltres estàveu seguint-nos ens ha ajudat molt.



Ara estem molt cansats, peró demà ben segur que penjarem un extens resum .



Moltes gràcies a tots.

CINQUENA JORNADA

AIXÒ S’ACABAT. Com preveiem ahir, i sense gaires problemes han fet la darrera etapa que ha estat molt curta, han arribat tots tres junts després de 5:40 hores i han assolit l’objectiu inicial: ARRIBAR AL FINAL. No he pogut parlar amb ells, peró juraria que trigaran uns dies a plantejar-se la participació de l’any vinent.
Finalment la prova l’ha guanyat l’Israel Núñez amb 19 hores 10 minuts seguit per l’Ismael Ventura a 20 minuts i del Melcior Mauri. En Quim ha acabat 113 a 12:27 hores del primer i en Pep i en Pere 120 i 122 a més de 14 hores, peró repeteixo, l’objectiu era poder acabar i això ja no els hi treu ningú. Si voleu consultar la classificació general feu click aquí.

Demà arriban a Barcelona a les 18:15 i un grup els anem a esperar a l’aeroport. Segú que d’aquí uns dies es munta alguna cosa pel poble per celebrar-ho.

Bé doncs, jo hem despedeixo, i deixo el blog per ells que segú que hi deixeran totes les experiències d’aquests cins dies de competició.

FELICITATS A TOTS TRES CAMPIONS.

Salut,
Robert

QUARTA JORNADA

Avui havia de ser l'etapa més dura del Raid, però que és això per en Pep, en Quim i en Pere, res..., justament és el terreny en el que estan acostumats a córrer per aquí. Encara que els primers kilòmetres han estat durs amb fortes pendents, s'han esplaiat amb els paisatges, amb poblets i molts oasis fins arribar al cim del coll amb unes vistes que "són un regal per la vista" , per arribar en baixada fins una extensa vall de més de 400 km. dels que n'han fet 40 fins al campament. El que s'ha trobat molt còmode amb l'etapa d'avui ha estat en Quim que s'ha avançat als 20 kilòmetres de començar i n'ha fet 70 en solitari, arribant a meta amb un avantatge sobre els altres dos d'1,5 hores quedant al lloc 74 i pujant fins a la 113 de la general. En Pep i en Quim també han pujat llocs fins el 126 i 127.
Físicament estan prou bé per afrontar la darrera etapa de demà.
L'etapa l'ha guanyat l'Israel Nuñez i es perfila com a guanyador amb més de 20 minuts d'avantatge sobre el segon.

Si voleu consultar les classificacions feu clic aquí.

He trobat unes fotos d'aquest any i de l'edició del 2008, cliqueu aquí per l'enllaç.

Demà la darrera etapa:


ETAPA 4 -- 01/05/2009
TAZENAKHT - OUARZAZATE


Desnivell de sortida: 1385 metres
Desnivell d'arribada: 1171 metres
Cota màxima: 1552 metres
Cota mínima: 1171 metres
Longitud total: 55,40 kilòmetres d'especial
Navegació: Pràcticament inexistent.
Terreny: Pistes ràpides.
Dificultat: Mitjana -- Baixa. Un petit port amb pendents suaus.

La darrera jornada és curta,, 55 kms. Amb un port al kilòmetre 22 però amb rampes suaus. La baixada serà ràpida i s'anirà a fons fins a les afores d'Ouarzazate. L'arribada és a costat d'un petit oasis d'on surt una pista d'enllaç de 6 kilòmetres fins a l'hotel, travessant la ciutat.

TERCERA JORNADA

Avui hem pogut tornar a parlar amb en Pere, el resum que n'ha fet de l'etapa marató ha estat explicit, MOLT I MOLT DURA, moltíssima calor, han arribat a temperatures de 47º !!! , han estat pedalant 17 hores en els dos dies per camins molt dolents, sobre tot els darrers 20 kilòmetres, amb pedra petita i vent en contra. Han arribat 125, 126 i 127 a mes de 7 hores del guanyador. Tots tres estan molt cansats, amb cefalees i una mica deshidratats. En Pere ha comentat que parlant un ex-professional de la carretera (vuelta, giro, tour,) la duresa d'aquest dos dies l'ha podia comparar a qualsevol etapa de muntanya del Tour.
Malgrat tot tenen confiança en poder acabar l'etapa de demà, considerada la més dura del Raid.

L'etapa finalment l'ha guanyat Israel Nuñez, que també encapçala la general seguit a 13 minuts per Melció Mauri.

Podeu consultar la classificació general.

Demà es correrà la tercera etapa.


"ETAPA 3 - 30/04/2009
TLIT -- TAZENAKHT

Desnivell de sortida: 860 metres
Desnivell d'arribada: 1385 metres
Cota màxima: 1774 metres
Cota mínima: 860 metres
Longitud total: 90,66 kilòmetres d'especial
Navegació: Zona ampla de navegació amb pistes poc definides.
Terreny: Amb pedres i pistes ràpides.
Dificultat: Molt Alta

Es l'etapa reina del Raid, amb 3 ports de 1ª categoria. Cada una de les 3 pujades no supera els 5 kilòmetres, però les rampes són del 10%.
Després comença una zona de navegació amb GPS, travessant forces pobles. L'arribada és relativament fàcil amb 2 kilòmetres d'asfalt.

SEGONA JORNADA

Primer hem de dir que avui no hem pogut comunicar amb els "africans", ja vàrem avisar que a l'etapa marató l'organització no muntaria les cobertures de mòbil, per tant haurem de fer el resum amb la informació publicada a la pàgina oficial de la TITAN.

Primer dir que ja ahir els varen avisar que l'etapa d'avui seria 26 kilòmetres més llarga degut a la crescuda d'un riu que no podrien travessar i s'hauria de donar una volta considerable fina arribar a un pont. Finalment l'etapa ha estat de 115 kilòmetres molt durs. En un principi han hagut de superar una zona de dunes carregant les bicicletes durant 800 metres. A partir d'aquí un tram de navegació complicat que ha disseminat a la majoria dels participants.
L'etapa l'ha guanyat l'Israel Nuñez amb un temps de 4:51 hores, en Pep, en Quim i en Pere han acabat en els llocs 141, 142 i 143 a 3:50 hores dels primers, (això vol dir que han estat 8:45 hores pedalant,... uff)
Avui no hi ha classificació general, ja que sumarà el temps de demà que és la segona jornada de la marató.
Esperem poder parlar demà amb ells per que ens facin cinc céntims d'aquests dos dies i saber com es troben físicament per afrontar l'etapa 3 que serà la més dura del raid.

"ETAPA 2 --JORNADA 2 - 29/04/2009
BOU-RBIA - TLIT

Desnivell de sortida: 1018 metres
Desnivell d'arribada: 860 metres
Cota màxima: 1328 metres
Cota mínima: 748 metres
Longitud total: 117,8 kilòmetres d'especial
Navegació: Mínima.
Terreny: Zona tècnica, pedres i pistes.
Dificultat: Mitjana-Alta

Segon sector de la marató, un començament muntanyós, en pujada, sense grans rampes però per pistes tècniques. S'arriva a una mina a cel obert des d'on surt una pista. Durant molts kilòmetres es va creuant un riu de costat a costat fins travessar un poble i agafar una pista diferent, estreta i amb pedres i no molt clara. L'etapa s'acaba amb una pista paralela a una carretera en construcció fins arribar al campament i les "comoditats" normals de la cursa.

PRIMERA JORNADA

S'acabat la primera jornada que ha estat molt ajustada, els setze primers han entrat amb 1 minut de diferència i l'ha guanyat el català Ismael Ventura.
Els nostres estan molt satisfets, han comentat que ha estat una etapa amb alternança, començant amb pistes amb molta sorra, seguit d'un ascens amb molta pedra, per acabar amb pistes ràpides fins a l'arribada, atravessant algun poblat pel camí. En resum han estat 87 kilòmetres d'especial i 4 d'enllaç amb desnivells no massa pronunciats, el que ha permès que el grup hagi rodat molt junt. Finalment han quedat als llocs 153, 154 i 155 amb un temps de 5:40 hores a 2 h. dels guanyadors (s'ha de tenir en compta que han perdut temps parant-se per fer-se fotos, etc .....que si no ...)

Si voleu podeu consultar la classificació general.

Anirem intentant penjar fotografies enviades per SMS

Demà comença amb la primera jornada de l'etapa marató.

"ETAPA 2 --JORNADA 1 - 28/04/2009
ZAGORA -- BOU-RBIA

Desnivell de sortida: 742 metres
Desnivell d'arribada: 1017 metres
Cota màxima: 1017 metres
Cota mínima: 712 metres
Longitud total: 88,93 kilòmetre d'especial
Navegació: Sector de navegació sense senyalització de carrera. Us del GPS i RoadBook.
Terreny: Amb pedres i pistes toves.
Dificultat: Alta

Comencen en una pas de sorra i pedres amb 2 kilòmetres amb molta pedra fins la pista principal. Després d'un tram d'asfalt canvia totalment el terreny. Una de les característiques de l'etapa serà la varietat de terrenys, sorrenc al principi, 12 quilometres de navegació, pistes ràpides, pistes amb pedres i un palmerar al final.

Recordem que és una etapa marató, a l'arribada muntaran el campament i no hi haurà assistència mecànica i fisios. Tampoc hi haurà classificació oficial ja que se sumaran les dues jornades.

Si voleu seguir les etapes per televisió, ho donen avui dilluns per teledeporte a les 23 hores, dimarts, dimecres i dijous també per teledeporte a les 22:30 i divendres altre vegada a les 23 hores.

L'AVENTURA HA COMENÇAT

A hores d'ara en Pep, en Quim i en Pere ja deuen estar volant cap a Ouarzazate.
A partir d'avui intentarem mantenir-vos informats de la part tècnica de la prova i de les seves impressions durant la propera setmana mitjançant conexions telefòniques que anirem incloent al blog.

El viatge ha estat llarg, han sortit amb molt de retard de Barcelona i després del vol, han estat 170 kilòmetres d'autobús fets en 3 hores i quart amb un paisatge extremadament desértic i molt i molt de vent. Finalment han arribat a les 6 per poder dinar, i muntar les bicicletes. Tenen previst un breafing a les 8 de la tarda, sopar a les 9 i cap a dormir.

primeres imatges en terres africanes

El timing dels dies de cursa, és pràcticament cada dia el mateix:

Esmorzar: a les 5:30 h.
Control de signatures: de 6:15 a 6:45 h.
Entrega d'aigua: de 6:00 a 6:45 h.
Entrega d'equipatges: de 6:00 a 6:45 h.
Sortida: 7:00 h
Dinar: de 13:00 a 17:00 h.
Briefing etapa següent: 20:00 h.
Sopar: de 19:00 a 22:00 h

Demà comença l'aventura de veritat amb la primera etapa

"ETAPA 1 -- 27/04/2009
TAZZARINE-ZAGORA

Desnivell de sortida: 851 metres
Desnivell d'arrivada 746 metres
Cota màxima: 951 metres
Cota mínima: 746 metres
Longitud total: 87,73 kilòmetre d'especial
Navegació: Nul.la si no es surt de les pistes.
Terreny: Tou, amb pedres i pistes ràpides.
Dificultat: Mitjana

Comencen en una zona tova de pistes parlel.les, per agafar després una part divertida de pujades i baixades amb pedres. Després d'una petita gorga, un bon terra per rodar ràpid. Després un port petit que puja fins els 928 metres. El desnivell no és molt gran surten de 851 i la cota mínima serà 768 mt."
Font: Dossier de participants

Demà a la nit intentarem parlar amb ells i penjar les seves conclusions, així com el perfil de l’etapa següent.

Finalment volen agrair mitjançant el blog tots els missatges d'ànims i suport, disculpant-se per no poder contestar-los personalment.

Amunt amunt i... cap a Ouarzazate

Ja som dissabte dia 25 d’abril de 2009, o sigui, demà comença l’aventura de la Titan 2009 !!!
Sí, demà al matí, a les 8h, comencem el viatge en cotxe cap a l’aeroport del Prat; el nostre vol surt a les 11h30 cap a Ouarzazate i, a partir d’aquí, l’aventura comença a rodar.

Els dos o tres darrers dies han estat de preparatius, preparatius intensos :

• enllestir les maletes amb roba esportiva
• motxilles amb recanvis, amb eines i estris de neteja per a la bicicleta
• medicaments i articles d'higiene
• menjar energètic i complements nutricionals
• brúixola, GPS i piles de recanvi

Total, uns 25 quilos de material, sense oblidar la bossa de mà amb els estris que volem tenir més a prop. Hem sembla que tots ho hem repassat tot una i mil vegades i creiem que no ens deixem res. De fet, si sabéssim que ens deixem alguna cosa, no ens la deixaríem.

I de moment, ja està... Només queda passar la nit de dissabte a diumenge el millor possible, amb alguna tisana relaxant per poder dormir millor.
A partir de que deixem l’aeroport del Prat serà un xic difícil fer-vos arribar informació mitjançant aquest bloc-blok-blog o com es digui, però ho procurarem.

Fins aviat !!!

FOTOS PRESENTACIÓ NISSAN TITAN DESERT

Ja hi som, ja hem passat el punt sense retorn

Ha començat el compte enrera i ja hem traspassat el punt sense retorn !!!

Efectivament, aquest darrer cap de setmana ha estat intensiu.
El divendres dia 17 vam fer la presentació del nostre equip al Casino Llagosterenc.
On vam fer una petita introducció per presentar-nos en societat i tot seguit vam passat un vídeo per mostrar què és la Titan i on anirem a patir. Estem molt contents per la presència d’amics, companys, familiars i curiosos... Un altre cop, des d’aquí, els tornem a donar les gràcies per la seva assistència.

I l’endemà, el dissabte dia 18, vam passar les verificacions tècniques i administratives per, tot seguit, encaixar les bicicletes i lliurar-les als organitzadors. Les bicicletes ja estan viatjant cap al continent africà, on ens estaran esperant el dia 26 !!!

Total, que ja hi som pel tros, a punt de ballar-la. Només queda una setmana; el proper diumenge ja agafem el vol charter a l’aeroport del Prat (a Barcelona) i ... cap a Ouarzazate, que hi falta gent.

No sabem si podrem enviar cap tipus d’informació des dels campaments, però procurarem enviar alguna cosa per mantenir-vos informats.

Apa ... fins aviat !!!

AGENDA

De mica en mica anem tancant tasques.
Les bicicletes ja són a punt. Rodes noves, les cadenes i les transmissions tot just rodades una miqueta, els frens amb pastilles noves i ben repassats, els suports de road-books instal·lats, una neteja general i un bon engreix.
Sembla que ja no ens quedi feina i no és ben bé així.

Demà divendres a les 21h farem la presentació del nostre equip al casino llagosterenc.
Preparar això també ens ha dut una miqueta de feina. Hem gravat un vídeo on expliquem una miqueta la TITAN DESERT i el nostre repte.
No cal dir que esteu tots convidats.

Dissabte hem d’anar a Barcelona a pasar les verificacions tècniques de les bicicletes, entregar fitxes mèdiques, recollida de dorsals, desmuntar les bicicletes i empaquetar-les .
Hi haurà també un brífing on ens explicaran els horaris del vols, detalls d’última hora abans de la cursa, revisió de passaports etc…

I a tot això hi hem d’afegir els últims entrenaments. Ara ja son més suaus, però no abaixem la guàrdia. Aquest cap de setmana encara hem de sortir divendres, dissabte i diumenge, per la setmana que bé només restarà descansar.

Però hi ha una tasca, que aquesta sí que ens porta de cap, NO HI HA MANERA DE FER PASSAR ELS NERVIS!!!!!!!!, i es que el dia D cada vegada és més a prop.

Sabem que hem fet els deures, però els nervis sempre hi son.

Tan sols resten 10 dies per que comenci tot. A partir d’ara intentarem escriure un article cada dia.
Mentre duri la cursa i sempre que ens sigui possible, penjarem la crònica de l’etapa cada dia.

La prova definitiva ?

La prova definitiva ?
Ho ha de ser perqué el temps s'esgota, tot i que encara em queda alguna cosa per pulir.

El dijous passat vaig decidir fer una ruta d’uns 50 quilòmetres, combinant camins de muntanya i pistes rurals, per provar què tal es podria pedalar amb tot el muntatge necessari per a l’etapa marató.

Vaig muntar la bossa-cistella que us comentava en la meva anterior entrada al blog/bloc/blok, o com es digui això. En aquesta bossa-cistella hi vaig fer caber la roba de recanvi per al final de l’etapa marató, tal com podeu veure en l'article anterior.

Les dues càmeres de recanvi, un pot d’oli, unes pastilles de fre i un joc de claus multi-ús anaven en una bossa porta-eines sota el seient. També hi duc una boquilla de recanvi per al Kamel.

Al porta-bidons hi vaig posar amb un bidó d’un litre de capacitat.

Vaig muntar un triangle d’aquells tan bonics que van al quadre de la bicicleta; en aquest triangle hi vaig guardar les barretes energètiques per al segon dia de l’etapa marató i tot allò que referència a higiene personal :

• Raspall i dentifrici.
• Crema de protecció solar.
• Sabó d’aquell que no necessita aigua.
• Crema hidratant, tipus pasta a l’aigua.
• Tovalloletes humides.

Al Kamel hi duia :

• Els 2 litres d’aigua.
• La càmera fotogràfica réflex.
• Les barretes del primer dia de l’etapa, per anar consumint.
• 2 tubs de pastilles isotòniques per a disoldre a l'aigua.
• Un parell de tires de tabletes isotòniques, de les que es deixen desfer a la boca.
• La manxa.

Encara em queda veure on posaré una muda per al final d’etapa (uns pantalons curts d’atletisme i una samarreta per anar més còmode) i quatre medicaments bàsics; segurament tot això ho hauré de portar al Kamel, perquè ja no sé on col·locar-ho.

I finalment, em queda el dilema del sac de debò, un sac més calent que el que duré a la bossa-cistella, per si veig que me les he de pelar de fred. Si resulta que he de dur aquest sac (uns 700 grs.) el duré lligat al Kamel amb un parell de cintes.

Pel que fa a l’orientació, vaig muntar el porta-GPS i el GPS, així com el porta-RoadBook.

Bé... us deixo unes quantes fotos de com va quedar el muntatge.

Fins aviat !!!

Preparant la roba per l'etapa marató

He començat a treballar en el material que hauré de dur en l’etapa marató de la Titan Desert 2009.
L’etapa marató està dividida en dues jornades : la primera d’elles té 120 quilòmetres i la segona 115.

Deixant de banda la distància que haurem de recórrer, l’etapa marató presenta una dificultat afegida : tot el que vulguem fer servir durant tota l’etapa (que dura 2 dies) ho dem de portar nosaltres al damunt. És a dir, si ens cal un sac de dormir o el raspall de dents o qualsevol altra estri, si no el duem nosaltres a sobre, no podrem anar a buscar-lo als vehicles que transporten el material.
Llavors, el gran dilema està en decidir què vols dur i com :

• Dur de tot en un porta-alforges ?
• Dur unes quantes coses bàsiques en una motxilla ?
• No dur res i s’ha acabat el bròquil ?
  

Hi ha coses que no cal pensar-les massa i que són de calaix :

• Un parell de càmeres de recanvi.
• El kit d’eines.
• Oli per la cadena.

Això ja ho duré a cada etapa en una bossa d’aquelles que van a sota el seient : decidit.
Però, i el tema de les barretes energètiques (o el que sigui) per a fer 235 quilòmetres ?
Podria dur-les a la bossa del Kamel, on ja hi duré la càmera de fotos reflex, però també hauré de dur altres coses com ara raspall de dents, algun tipus de gel per rentar-me o tovalloletes, crema pel Sol, cremes hidratants per la pell...

Ben pensat, potser muntaré la típica bossa en forma de triangle que es col·loca al quadre de la bici i així no hauré de dur-ho tot a l’esquena : decidit.
Ara bé, falta tot el tema de roba de recanvi, roba d'abric, sac de dormir...
Està clar que pots anar en pla minimalista total, però no serà aquest el meu cas. Crec que després de 120 quilòmetres pel desert amb la suor, la pols i el que pugi anar sortint, aprofitar la mateixa roba per fer els 115 de l'endemà pot ser un error i no parlo només perquè la roba foti molta pudor ...
Total, que he decidit dur el següent :

• Un equipament ciclista sencer (mallot, culot, mitjons).
• Un sac de dormir de seda, molt lleuger i prim ... que no abriga massa val a dir.
• Una samarreta tèrmica i uns pantalons tèrmics, per no passar massa fred.
• Un paravent lleuger, recomanat per l’organització.

Per a fer una prova, ho vaig posar tot a la bossa del Kamel, juntament amb la càmera fotogràfica reflex i vaig sortir a rodar 50 quilòmetres.
Va anar prou bé !!!
Però tot això de la roba més els 2 litres d’aigua més la càmera fotogràfica sumàven massa quilos per dur-ho a l'etapa marató, tanta estona a l'esquena, amb tanta calor com suposo que passarem.
Cal canviar d'estrategia !!!
M'he comprat una d’aquelles bosses que s’instal·len a la barra del manillar i he procurat fer-hi entrar tota aquesta roba.
I ho he aconseguit !!!
M’agradaria més dur un cistelleta de vímet, però crec que no hauria aguantat els sotracs durant 235 quilòmetres.

A continuació us deixo unes fotos de tot el què he fet entrar en la bossa-cistella del manillar i com ha quedat finalment.

I continua l'entrenament dur...

Quan el temps ens ho permet, i no parlo de la meteoreologia, intentem fer sortides més llargues i dures, que és el que realment ens agrada.

A mi m’agrada molt el recorregut que en Pere us ha penjat en el BLOG.
aquest recorregut es complementa amb un altre de similar : el que jo en dic l’altre ronyó.
I no pas perquè costi un ronyó de fer (que sí que costa, val a dir) sinó perquè els dos recorreguts, dibuixats sobre un mapa, em fan pensar en un parell de ronyons, amb un fil que fa d’enllaç entre ells i la sortida a Llagostera.
Però no intenteu reproduir aquest dibuix a casa vostra, o podeu pensar que el que escriu aquestes línies ha fumat més liana del compte.

Aquest altre ronyó el vaig fer el dissabte passat, dia 7 de març, amb en Miki.
En Miki és un dels meus amics de l’ànima que, tot i haver-me fet cas i venir a acompanyar-me a fer el recorregut, em sembla que encara vol ser amic meu. No ho entenc... ;-)

Bé... I com va aquest altre recorregut ?

Intentaré detallar-lo tan bé com sàpiga, posant entre parèntesis algunes dades altimètriques.

• La sortida : des de Llagostera, evidentment (120 mts)




• Sortim cap al Pla de Panedes i el terme de la Cabra Penjada per enfilar el camí cap a Can Llach; un cop som a tocar de Can Llach (320 mts) pugem cap el Coll del Matxo Mort.




• Quan tenim el peu al coll (378 mts), cal seguir el camí que ens durà a Can Sitges (424 mts) i des d’aquí als Plans d’en Sabater (486 mts) , al peu del Puig d’Arques.




• Abans d'arribar als Plans d'en Sabater assolim l'alçada de 512 mts.




• Voltem el Puig d’Arques i baixem vertiginosament cap a Can Matas, passant per la Castanyeda d'en Genoer; és a dir : cap a La Bisbal d'Empordà.




• El dia és net i clar, les vistes magnífiques i cap ocell trenca l'harmonia del seu cant.
  ;-)




• Passem pel costat de Can Matas i, sense aturar-nos, arribem al torrent d'en Genoer (180 mts), d'on surten un parell de camins : hem de seguir per la dreta, agafant el PR (un corriol molt bonic) que ens porta a la Font d’en Mercader, el Molí de Can Coia, el Pont de les Dobles, el Molí d’en Molines ... Finalment, sortim al Pla de Cruïlles.




• Fins aquí, hem estat desfent part del recorregut que en Pere us ha explicat en l'entrada anterior d'aquest mateix Bloc (blog, blok, no sé... com es digui).




• Deixem el corriol enrera i arribem fins a la palanca que travessa el Daró (47 mts).




• Sense travessar la passera, seguim el camí de la dreta, que voreja el riu i que, tot seguint el seu curs, ens porta fins a La Bisbal d’Empordà. I de la Bisbal ... cap a Fonteta falta gent.




• Arribem a Fonteta i travessem el poble per anar a buscar el camí que ens durà a Santa Coloma de Fitor. Ara bé quan comencen a matar-lo !!!




• De Fonteta sortim cap a Fitor, pujant cap a la Creu dels Frares (182 mts).




• Un cop a la creu, baixem cap al Mas Cals : és una baixada fictícia, ara baixa, ara puja, ara no sé què passa que ens despistem...




• Quan som a sota el Mas Cals, que queda a l'esquerra, dalt d'un turonet, fem una parada per contemplat el pou de glaç del Mas Cals (143 mts); no us ho heu de perdre, paga la pena.




• I ara sí... ara pugem cap a Santa Coloma de Fitor.




• Pugem per un camí de roca viva, impressionant, bonic i desafiant : et desafia a cada metre, a veure si ets capaç de pujar-lo tot sense fer un fiasco (no vam poder, quasi el fem tot, però no va ser possible)




• Ah ... S’acaba la pujada desafiant i arribem a Santa Coloma de Fitor (246 mts), fem una paradeta i, au, a rematar la feina !!!




• Sortim per el costat de Can Puig i baixem fins a un fondal del que sortim en fora pujada, per el corriol que passa pel costat de la Font de Fitor; ens hem d’arrapar fort al manillar per sortir del fondal !!!




• Ens cal baixar cap a la carretera de La Bisbal-Calonge.




• El camí va fent suaument, fins que arribem a la carretera (203 mts).




• Després és quan ve la patacada : cal pujar de nou fins als Plans d’en Sabater, passant per el Coll de la Ganga i Sant Cebrià dels Alls (391 mts). Aquí ja no riem tant... fins que arribem als Plans d’en Sabater (486 mts).




• Ara sí que podem dir que li tenim el peu al coll, tot i que desistim fer la tornada per el Coll del Matxo Mort; així doncs, baixem pel dret, per l’infame asfalt rebentat que ens porta fins als encontorns de Can Llach (320 mts).

I ja estem de tornada, de Can Llach fins a la Cabra Penjada i des d’aquí cap a Llagostera.

Surten uns 70 quilòmetres, amb un desnivell positiu acumulat de 1.560 metres i un IBP de 134.

Està bé, per l’edat, no ?

Si accediu a la WEB del Club BTT Llagostera, i aneu a la Zona GPS, trobareu els fitxers de Track dels dos recorreguts que en Pere i jo mateix us hem detallat en aquestes darreres entrades.

Aquí us deixo una gràfica de l'altimetria d'aqueste recorregut.

Ara el que cal fer, quan tinguem temps, es fer el recorregut sencer :
Llagostera – Can Llach – Coll del Matxo Mort – Coll de Llumeneres – Sant Mateu de Montnegre – El Àngels – Sant Sadurní de l’Heura – Pla de Cruïlles – Fonteta – Fitor – Coll de la Ganga – Puig d’Arques – Can Llach – Llagostera

Salut !!!
PEP

ENTRENANT DUR

Dissabte varem fer un entrenament de qualitat. En Quim no va poder venir ja que tenia obligacions familiars.
Sortida a les 8 del matí i comencem a pujar cap a can Llach i el Coll del Matxo Mort(403m). Un cop a dalt i ja amb les primeres gotes de suor agafem el camí que ens portarà a Cassà de la Selva. la baixada la fem a bon ritme però sense apurar massa.
Tot seguit enfilem el Coll de Llumeneres (410m) i un cop arribem a la ctra. de Santa Pellaia seguim en direcció cap a Sant mateu de Montnegre. A partir d’aquí comencem l’ascensió al santuari dels Àngels (391m). Arribats a dalt, sense parar enfilem la carretera de baixada cap a Madremanya i la deixem per agafar un camí a la dreta que ens portarà a Sant Sadurní de l'Heura (105m).

Ens fiquem en un corriol preciós que acaba al Moli de can Coia (91m). De seguida comença la pujada del Mas Matas, la castanyeda d’en Genoher i arribem a dalt el Puig d’Arques (535m). Ara les gotes de suor ja son mes evidents.

Deu mido quina pujada.!!!!

Comencem la baixada i baixem per Can Llach. Un descens, aquest si , més trepidant.
Al arribar al Pla de Panedes (129m) encara ens queden forces per rodar a uns 25 km/h.
Al final un molt bon recorregut de 70 km amb un IBP de 125, un desnivell acumulat positiu de 1530 i 15 km/h de mitjana.

Entrenament nocturn i cultural a la Torre dels Moros i a Puig del Castell

HOLA !!!



Fa molts dies que no venim a deixar cap escrit al Blog, però és que no hem tingut massa temps per dedicar-nos-hi. Però com que no pot ser això de deixar les coses a mig fet, he vingut a explicar-vos la meva darrera sortida nocturna, d'entrenament.

Com que ja estava fart de rodar i rodar per el Carril Bici (que m'ha anat molt bé, tot s'ha de dir), vaig decidir fer una cosa un xic més divertida : anar a fer un tomb una mica més "de muntanya".

Així que vaig recuperar una ruta que havia fet feia temps, una ruta que combina camins i pistes de bosc i muntanya, amb un parell de visites a dos indrets interessants :

1. La Torre dels Moros, dins del terme de Llagostera.
   Segons les conclusions dels darrers treballs d'arqueologia realitzats a la Torres dels Moros, no estem davant de cap torre ni de cap moro, sinó d'unes termes romanes pertanyents, segurament, a una vila romana.


2. El poblat ibèric de Puig del Castell, dins del terme de Cassà de la Selva.

Tots dos llocs es troben dins dels límits de les Gavarres.

La sortida en si mateixa no presenta gaire dificultat, almenys no pas de dia !!!
De nit la cosa canvia una mica, perquè tot i el llum del frontal, de nit todos los gatos son pardos.
Estem parlant d'un recorregut d'uns 28 quilòmetres, sense desnivells importants, tret de la pujada que s'ha de fer per arribat al poblat ibèric de Puig del Castell.
Per lo demés, les dificultats pròpies dels camins rurals i de bosc.

Em va acompanyar un amic de tota la vida, en Miki, que m'ha estat acompanyant molts dels dimecres nocturns i li està agafant el gustillo a això de la bicicleta de muntanya; des d'aquí, una forta abraçada.

Va ser una sortida entretinguda, sense contaminació de cap tipus, ni acústica ni lumínica, amb un cel estrellat que feia venir ganes d'aturar-se, llençar la bici a la bassa i contemplar la nit serena.
Però no era el moment...

Si voleu descarregar-vos un track de la ruta, visiteu la zona GPS del Club BTT Llagostera; trobareu les descàrregues en el track número 15. Si us fa mandra, podeu obrir aquest enllaç per a obrir el fitxer en format Google Earth.

Res més de moment i ... fins aviat.

Pep

Entrenant de nit, que ja és molt

Doncs sí !!!
Ahir vaig sortir a rodar de nit : de les 19h30 a les 21h30, tot per carril-bici.
I les sospites que tenia sobre el fred de peus es van confirmar : Els peus glaçats.
Els cobertors dels sabatots, mira... la primera hora mitja paciència, la segona hora fatal.
El millor de tot : la lluna.

Bé... ja va ser un pas, petit per l'home però de gegant per l'humanitat.

Demà dimecres, si puc, tornem-hi.

Fins aviat !!!

Procurant entrenar, que no és poc

El mes de desembre no ha estat gaire fructífer pel que fa a les hores que he pogut dedicar a entrenar. Els meus companys porten més hores que jo i ja començo a pensar en comprar-me una bona corda per lligar-me a ells i que em puguin estirar.
De cares a aquest mes de gener ho he de millorar. Així que avui tornaré a iniciar l'entrenament de nit, que és el moment del dia (paradoxa ?) en què puc destinar més hores a pedalar : dues hores (el migdia és més agradable per sortir, però només tinc una hora).

Ara estic a casa, mental·litzant-me : surto o no surto, surto o no surto ...
Nois !!!
Que fot un fred que pela !!!

Fred fred no en fa, si vas ben abrigat, però és que jo pateixo molt de fred als peus.
Ni teixits especial de productes especial el nom dels quals prometen que pararan el vent.
Ni dos parells de mitjons.
Ni uns mitjons per a les sabates tipus escarpins de submarinista : quina camama !!!
Ni mitjons gruixuts, dels que fan servir els pescadors d'Islàndia.
Ni res de res !!!
Segons la meva àvia Lola, el meu avi Enric sempre tenia els peus glaçats, i d'aquí em deu venir, dic jo.
Bé, què hi farem.
Serrar les dents i no pensar-hi (impossible)

Són quasi 2/4 de 8 del vespre i cal que em posi en marxa... espero no fer-me enrera en la meva decissió de sortir mentre em vesteixo, que no seria el primer cop que em passa.
Ja us ho diré més tard, si vull.

Per cert !

Visiteu l'apartat dedicat a la TITAN del nostre espai WEB.
Hi trobareu la relació de la gent que ens està patrocinant.

Apa.

Bona nit ... i tapa't.

Preparant la bicicleta

Bé... com deia la darrera entrada d'aquest blog, ja estem inscrits i immersos totalment en els preparatius de la Titan. Hem deixat enrera la Marxa per parelles que el nostre club va organitzar i podem dedicar-nos més plenament a les tasques de la Titan.


El que toca ara, bàsicament, és entrenar. Però no podem deixar de banda tot el que fa referència a preparar la bicicleta i adaptar-la per poder dur tot el què cal dur.
Em refereixo a coses com ara on portar el GPS, on ubicar el comptaquilòmetres, tenint en compte que al manillar potser durem (segurament) alguna mena de suport per al Road-Book.


En Pere ja està treballant en un proto per a dur el Road-Book, totalment casolà... i no es tracta només d'una fullola mida DIN-A5, no no : està preparant un enginy de l'estil dels que porten els motoristes del Dakar !!!


Per part meva, i preveient que a la barra del manillar només hi duré el comptaquilòmetres, el Pop-Lock de la forquilla i el lector del Road-Book, m'he dedicat a buscar la solució per dur còmodament el meu GPS eTREX.


Habitualment porto el GPS a la potència de la direcció, aprofitant que un company, l'Angel Jara, em va fer una base de nylon que dona cabuda al GPS i que es pot collar a la potència amb una brida d'alumini.
Queda de nassos i el GPS queda prou ben protegit, ja que és difícil que rebi cap cop tot i patir una caiguda.
Però clar, és molt probable que ja no em quedi espai a la direcció per dur res més, així que vaig pensar que el millor seria dur el GPS a la barra central de la bicicleta, prop de la canya de direcció.
Sí sí, a la barra central, la que va de la tija del seient a la direcció.
Aprofitant la base porta-GPS que em va fer l'Angel, un altre company de feina, en Josep Gruart, un artesà del torn, m'ha fet un altre base que es colla a la barra central de la bicicleta, i damunt aquesta base hi collo la que em va fer l'Angel.

Complicat ? No... gens.
Potser aparatós ? Tampoc massa.

Us adjunto un parell d'imatges.













El GPS és l'aparell groc ;-)
La part blanca és la que em va fer l'Angel, i que duc habitualment a la potència.
La part verda, tot i que no es veu massa, és la que em va fer en Gruart. la que connecta la base blanca amb la barra central.


L'invent funciona, ja està provat !!!

Ara toca començar a pensar en la motxila que durem, i com inquibirem tot el necessari per a l'etapa marató.

Fins aviat !!!


Pep