Ahir en Pep em va passar aquesta entrada que va fer al blog del club btt llagostera. A mi em va fer molta il•lusió. Espero que ben aviat fem alguna aventurilla junts.
Salut
EL NOU REPTE
divendres, 26 de març del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
RECORREGUT TITAN DESERT
Per fi.
Ja feia uns dies que esperava ansiós el recorregut final de la Titan Desert. Finalment avui ens han enviat les altimetries i una breu descripció de les etapes.
No ens diuen res de l’anunciada etapa o sector contrarellotge. Guuumdeu!!!! Amb lo que havia entrenat jo !!!!!!
Sembla i diuen que han posat mes duresa. De fet l’etapa nº 4 fa una mica de por. Son 130 km amb una rampa per el mig impressionant.
La primera etapa es pràcticament plana però llargueta. Només de sortir s’haurà d’atravessar un cordó de dunes de 2 km. Al final d’etapa una miqueta de navegació.
La segona etapa sembla la mes “facil”.
La tercera etapa es l’inici de l’etapa marathó. 100km i 1800m. de desnivell positiu. El punt mes alt es a 2190m i el campament estarà a 1600m. Aquesta nit no tindrem assistència mecànica ni fisio.
La cuarta es la que fa mes por.
I per acabar la quinta etapa. La mes curta de totes i amb un perfil clarament negatiu. De totes maneres encara que l’etapa sigui tirant cap a baix si son camins i pistes amb sorra s’ha de pedalar igualment.
Un cop s’acabi la cursa potser m’hauré d’empassar aquestes paraules:
"Crec que l’ultima etapa hauria de ser de 80 km. i així arribaríem a un total de 500km".
Podeu veure tota la descripció del recorregut aqui.
SALUT.
Ja feia uns dies que esperava ansiós el recorregut final de la Titan Desert. Finalment avui ens han enviat les altimetries i una breu descripció de les etapes.
No ens diuen res de l’anunciada etapa o sector contrarellotge. Guuumdeu!!!! Amb lo que havia entrenat jo !!!!!!
Sembla i diuen que han posat mes duresa. De fet l’etapa nº 4 fa una mica de por. Son 130 km amb una rampa per el mig impressionant.
La primera etapa es pràcticament plana però llargueta. Només de sortir s’haurà d’atravessar un cordó de dunes de 2 km. Al final d’etapa una miqueta de navegació.
La segona etapa sembla la mes “facil”.
La tercera etapa es l’inici de l’etapa marathó. 100km i 1800m. de desnivell positiu. El punt mes alt es a 2190m i el campament estarà a 1600m. Aquesta nit no tindrem assistència mecànica ni fisio.
La cuarta es la que fa mes por.
I per acabar la quinta etapa. La mes curta de totes i amb un perfil clarament negatiu. De totes maneres encara que l’etapa sigui tirant cap a baix si son camins i pistes amb sorra s’ha de pedalar igualment.
Un cop s’acabi la cursa potser m’hauré d’empassar aquestes paraules:
"Crec que l’ultima etapa hauria de ser de 80 km. i així arribaríem a un total de 500km".
Podeu veure tota la descripció del recorregut aqui.
SALUT.
diumenge, 21 de març del 2010
REMORDIMENTS
He Salvat el cap de setmana.
Després de la quilometrada de divendres havíem decidit anar a passar el cap de setmana al càmping de la Vall de Bianya.
El dissabte la família pujaria amb cotxe i jo amb la bicicleta. Per el diumenge tenia pensat pujar dos o tres ports, coll de canes, santigosa i capsacosta.
Dons res de res.
El dissabte em vaig aixecar molt i molt mandrós i tant sols vaig ser capaç de agafar la bici per carregar-la al cotxe.
I aquest matí ni tant sols això. La mandra m’ha guanyat.
A mig matí he vist com en J. S. Bach arribava de fer una sortida amb la btt amb caiguda i tot. Em estat una estoneta xerrant de els Tracks del Diable, de la Titan Desert de les 24h de Montjuic .
He començat a tenir remordiments........ No serveix de res fotre’s una matxacada el divendres i passar-se dos dies en blanc per culpa de la mandra.
Cap problema..... Desprès de dinar em vesteixo de ciclista i cap a casa.
Nomes de sortir del càmping m’ha començat a ploure i no ha parat fins a Castellfollit de la Roca. He anat baixant per la carretera antiga fins que m’he vist obligat a agafar la autovia de Banyoles.
I a Llambilles un altre cop aigua fins a casa.
En fi...He salvat el cap de setmana.
80 km mes cap a la saca.
Salut.
Després de la quilometrada de divendres havíem decidit anar a passar el cap de setmana al càmping de la Vall de Bianya.
El dissabte la família pujaria amb cotxe i jo amb la bicicleta. Per el diumenge tenia pensat pujar dos o tres ports, coll de canes, santigosa i capsacosta.
Dons res de res.
El dissabte em vaig aixecar molt i molt mandrós i tant sols vaig ser capaç de agafar la bici per carregar-la al cotxe.
I aquest matí ni tant sols això. La mandra m’ha guanyat.
A mig matí he vist com en J. S. Bach arribava de fer una sortida amb la btt amb caiguda i tot. Em estat una estoneta xerrant de els Tracks del Diable, de la Titan Desert de les 24h de Montjuic .
He començat a tenir remordiments........ No serveix de res fotre’s una matxacada el divendres i passar-se dos dies en blanc per culpa de la mandra.
Cap problema..... Desprès de dinar em vesteixo de ciclista i cap a casa.
Nomes de sortir del càmping m’ha començat a ploure i no ha parat fins a Castellfollit de la Roca. He anat baixant per la carretera antiga fins que m’he vist obligat a agafar la autovia de Banyoles.
I a Llambilles un altre cop aigua fins a casa.
En fi...He salvat el cap de setmana.
80 km mes cap a la saca.
Salut.
divendres, 19 de març del 2010
165KM
Ahir em vaig trobar en Joan Duran i em va proposar sortir avui a fer una volta. Em va dir que tenia lliure des de les 9h fins a les 17h.
Que podríem fer?
Estar clar, no?
Sortir de les 9,15h fins a les 16,30.
Avui ens hem marcat una megasortida d’aquelles que arribes a casa amb mal de cames, mal d’esquena, mal de tot però amb un somriure a la cara.
Amb lo que va d’any jo encara no havia fet cap sortida de mes de tres hores i em sembla que de cara a la Titan Desert es el millor que puc fer.
Només de sortir em anat una estona el mig de la boira. Al arribar a Girona ja no en quedava gens i el sol començava a deixar-se veure.
De Girona em enfilat cap a Anglès i ens em arribat a Olot.
De Olot a Santa Pau i Mieres on em parat a menjar una buti amb all i oli i unes torrades.
Mitja horeta justa i a tot drap a cap a Banyoles i carretera vella de Cornellà de Terri fins a Medinyà .
Ara es l’hora de decidir per on fem la tornada.
Una opció es anar cap a Bordils i pujar a Els Àngels per Madremanya, ho descartem de seguida per l’hora que es ( i per l’estat de les nostres cames, je je).
Creuem Girona i anem definint la ruta.
Tornar directe a Llagostera també ho descartem.
En Joan tenia el rècord personal de 104 km i avui era un bon dia per fer una bona marca. De fet, quant passàvem per Banyoles ja l’havia superat (està fort el paio).
En Joan.
A Girona agafem la carretera de Sta. Coloma.
A Sant Dalmai parem a comprar aigua i unes coca-coles . Girem a Vilobí i seguim fins a Campllong.
Aquí ja estàvem farts de portar el vent de cara i decidim tirar cap a Sant Andreu Salou , Caldes i per fi a Llagostera.
Hem arribat força sencers, cansats peró sencers.
Una dutxa molt rapida, un Phoskito i una coca cola i cap a treballar un parell d’horetes que ja està bé.
Clikeu a sobre el perfil.
Demà mes.
Salut.
Que podríem fer?
Estar clar, no?
Sortir de les 9,15h fins a les 16,30.
Avui ens hem marcat una megasortida d’aquelles que arribes a casa amb mal de cames, mal d’esquena, mal de tot però amb un somriure a la cara.
Amb lo que va d’any jo encara no havia fet cap sortida de mes de tres hores i em sembla que de cara a la Titan Desert es el millor que puc fer.
Només de sortir em anat una estona el mig de la boira. Al arribar a Girona ja no en quedava gens i el sol començava a deixar-se veure.
De Girona em enfilat cap a Anglès i ens em arribat a Olot.
De Olot a Santa Pau i Mieres on em parat a menjar una buti amb all i oli i unes torrades.
Mitja horeta justa i a tot drap a cap a Banyoles i carretera vella de Cornellà de Terri fins a Medinyà .
Ara es l’hora de decidir per on fem la tornada.
Una opció es anar cap a Bordils i pujar a Els Àngels per Madremanya, ho descartem de seguida per l’hora que es ( i per l’estat de les nostres cames, je je).
Creuem Girona i anem definint la ruta.
Tornar directe a Llagostera també ho descartem.
En Joan tenia el rècord personal de 104 km i avui era un bon dia per fer una bona marca. De fet, quant passàvem per Banyoles ja l’havia superat (està fort el paio).
En Joan.
A Girona agafem la carretera de Sta. Coloma.
A Sant Dalmai parem a comprar aigua i unes coca-coles . Girem a Vilobí i seguim fins a Campllong.
Aquí ja estàvem farts de portar el vent de cara i decidim tirar cap a Sant Andreu Salou , Caldes i per fi a Llagostera.
Hem arribat força sencers, cansats peró sencers.
Una dutxa molt rapida, un Phoskito i una coca cola i cap a treballar un parell d’horetes que ja està bé.
Clikeu a sobre el perfil.
Demà mes.
Salut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)