Això cada cop es més divertit.
Aixecar-te
aviat, potser fa mandra i més si es per fer una prova llarga quan ha plogut
tota la nit, quan vas cap a les comarques de la tramuntana i el dia comença ventós,
quan durant la setmana no has fet el deures, quan notes que et comença a pujar
una grip, i quan el teu company d’equip saps que et farà patir molt.
Però tot això s’oblida quan baixes la bici del
cotxe i comences a trobar amics que has fet en d’altres curses, els companys de
club i altres coneguts.
I entre una cosa i l’altre, ho oblides tot i
de cop et trobes darrera el cotxe que obre la cursa envoltat de gent que pedala
molt fort.
Però tot s’acaba, a la que arriben les rampes
més fortes ja ens acomiadem del tio Josep i en Dani, d’en Pipo i en Nava i els demés Escoleteros, i
mica en mica ens comencem a col·locar en el nostre lloc.
Com que aquesta marató ens l’agafem com a
preparació de la Transpyr, li dic a en Quim que es col·loqui uns 20 metres davant
meu, i si m’hi acosto que apreti una mica més. Ens hem de conèixer el ritme i
ens hem d’entendre bé.
Fem tot el primer tros amb en Jaume i els seus
companys, ens ho passem bé, tot i que jo ja estic patint força. Em fan molt de
mal els quadríceps. Vaig deixar la meva bici i he sortit amb el seient 2cm més
baix. Així que quan acabem la primera pujada forta en Quim s’avança una mica,
prepara les eines i baixem el seient.
Però ja es tard, tinc la cama dreta molt carregada
i no aconsegueixo aguantar-me dret a les baixades.
Fins cap el km 30 anem veient l’Aris i en
Valentí, són uns 3 o 4 minuts darrera nostre i els veiem des de dalt els cims. El
tio i en Dani són un tros més endavant i de la resta de companys del club no en
sabem res .
Arribem a l’avituallament sòlid, crec que
estava col·locat un pèl massa lluny, el sacajem!!!
Sortint de l’avituallament enfilem un corriol
espectacular, en trams d’aquells que sovint somiem. Corriols que admirem quant
veiem algun reportatge fotogràfic d’algun park dels Usa o Canadà, res a
envejar!!!
Aquí anem fent tros amb en Masferrer i l’Albert
(CRACK, AMB MAJUSCULES), però el meu estat ja és lamentable, sóc un zombie, però
no l’únic ja que anem atrapant i deixant enrera algun altre participant.
I així patint i arrossegant-me per els camins
arribem a La Selva de Mar on ja portem 57 km, en Masferrer i l’Albert ens
deixen enrera. En Quim va un centenar de metres davant meu i veig el tio i en
Dani a dalt de tot, prenc referència quan passen al costat d’unes vaques, em
porten 7 minuts, tot i que ho provo no puc arribar-hi. La pujada és eterna.
Ja veiem Roses!! Portem 70km i no pot quedar
gaire, ens animem i enfilem baixada avall, i ens animem tant que ens passem un
trencall, un corriol que segons ens varen dir era “espectacular”. Amb el
despiste hem entrat al track en sentit invers a la sortida i acabem fent una
volta de 5 km més.
Arribem a meta amb 87 km i els 32 a la
classificació. El tio i en Dani han entrat uns vint minuts davant nostre, l’Aris
i en Valentí uns15 minuts darrera nostre i tots junts esperem que arribin la
resta de companys del Club.
I el proper dissabte toca la Marato dels Monegros, 119km.
TRANSPYR IN MY MIND
Salut.
