EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

diumenge, 15 de març del 2009

Preparant la roba per l'etapa marató

He començat a treballar en el material que hauré de dur en l’etapa marató de la Titan Desert 2009.
L’etapa marató està dividida en dues jornades : la primera d’elles té 120 quilòmetres i la segona 115.

Deixant de banda la distància que haurem de recórrer, l’etapa marató presenta una dificultat afegida : tot el que vulguem fer servir durant tota l’etapa (que dura 2 dies) ho dem de portar nosaltres al damunt. És a dir, si ens cal un sac de dormir o el raspall de dents o qualsevol altra estri, si no el duem nosaltres a sobre, no podrem anar a buscar-lo als vehicles que transporten el material.
Llavors, el gran dilema està en decidir què vols dur i com :
  • Dur de tot en un porta-alforges ?
  • Dur unes quantes coses bàsiques en una motxilla ?
  • No dur res i s’ha acabat el bròquil ?

Hi ha coses que no cal pensar-les massa i que són de calaix :

  • Un parell de càmeres de recanvi.
  • El kit d’eines.
  • Oli per la cadena.

Això ja ho duré a cada etapa en una bossa d’aquelles que van a sota el seient : decidit.
Però, i el tema de les barretes energètiques (o el que sigui) per a fer 235 quilòmetres ?
Podria dur-les a la bossa del Kamel, on ja hi duré la càmera de fotos reflex, però també hauré de dur altres coses com ara raspall de dents, algun tipus de gel per rentar-me o tovalloletes, crema pel Sol, cremes hidratants per la pell...

Ben pensat, potser muntaré la típica bossa en forma de triangle que es col·loca al quadre de la bici i així no hauré de dur-ho tot a l’esquena : decidit.
Ara bé, falta tot el tema de roba de recanvi, roba d'abric, sac de dormir...
Està clar que pots anar en pla minimalista total, però no serà aquest el meu cas. Crec que després de 120 quilòmetres pel desert amb la suor, la pols i el que pugi anar sortint, aprofitar la mateixa roba per fer els 115 de l'endemà pot ser un error i no parlo només perquè la roba foti molta pudor ...
Total, que he decidit dur el següent :

  • Un equipament ciclista sencer (mallot, culot, mitjons).
  • Un sac de dormir de seda, molt lleuger i prim ... que no abriga massa val a dir.
  • Una samarreta tèrmica i uns pantalons tèrmics, per no passar massa fred.
  • Un paravent lleuger, recomanat per l’organització.

Per a fer una prova, ho vaig posar tot a la bossa del Kamel, juntament amb la càmera fotogràfica reflex i vaig sortir a rodar 50 quilòmetres.
Va anar prou bé !!!
Però tot això de la roba més els 2 litres d’aigua més la càmera fotogràfica sumàven massa quilos per dur-ho a l'etapa marató, tanta estona a l'esquena, amb tanta calor com suposo que passarem.
Cal canviar d'estrategia !!!
M'he comprat una d’aquelles bosses que s’instal·len a la barra del manillar i he procurat fer-hi entrar tota aquesta roba.
I ho he aconseguit !!!
M’agradaria més dur un cistelleta de vímet, però crec que no hauria aguantat els sotracs durant 235 quilòmetres.


A continuació us deixo unes fotos de tot el què he fet entrar en la bossa-cistella del manillar i com ha quedat finalment.



dimarts, 10 de març del 2009

I continua l'entrenament dur...

Quan el temps ens ho permet, i no parlo de la meteoreologia, intentem fer sortides més llargues i dures, que és el que realment ens agrada.

A mi m’agrada molt el recorregut que en Pere us ha penjat en el BLOG.
aquest recorregut es complementa amb un altre de similar : el que jo en dic l’altre ronyó.
I no pas perquè costi un ronyó de fer (que sí que costa, val a dir) sinó perquè els dos recorreguts, dibuixats sobre un mapa, em fan pensar en un parell de ronyons, amb un fil que fa d’enllaç entre ells i la sortida a Llagostera.
Però no intenteu reproduir aquest dibuix a casa vostra, o podeu pensar que el que escriu aquestes línies ha fumat més liana del compte.

Aquest altre ronyó el vaig fer el dissabte passat, dia 7 de març, amb en Miki.
En Miki és un dels meus amics de l’ànima que, tot i haver-me fet cas i venir a acompanyar-me a fer el recorregut, em sembla que encara vol ser amic meu. No ho entenc... ;-)

Bé... I com va aquest altre recorregut ?



Intentaré detallar-lo tan bé com sàpiga, posant entre parèntesis algunes dades altimètriques.







  • La sortida : des de Llagostera, evidentment (120 mts)



  • Sortim cap al Pla de Panedes i el terme de la Cabra Penjada per enfilar el camí cap a Can Llach; un cop som a tocar de Can Llach (320 mts) pugem cap el Coll del Matxo Mort.



  • Quan tenim el peu al coll (378 mts), cal seguir el camí que ens durà a Can Sitges (424 mts) i des d’aquí als Plans d’en Sabater (486 mts) , al peu del Puig d’Arques.



  • Abans d'arribar als Plans d'en Sabater assolim l'alçada de 512 mts.



  • Voltem el Puig d’Arques i baixem vertiginosament cap a Can Matas, passant per la Castanyeda d'en Genoer; és a dir : cap a La Bisbal d'Empordà.



  • El dia és net i clar, les vistes magnífiques i cap ocell trenca l'harmonia del seu cant.
    ;-)



  • Passem pel costat de Can Matas i, sense aturar-nos, arribem al torrent d'en Genoer (180 mts), d'on surten un parell de camins : hem de seguir per la dreta, agafant el PR (un corriol molt bonic) que ens porta a la Font d’en Mercader, el Molí de Can Coia, el Pont de les Dobles, el Molí d’en Molines ... Finalment, sortim al Pla de Cruïlles.



  • Fins aquí, hem estat desfent part del recorregut que en Pere us ha explicat en l'entrada anterior d'aquest mateix Bloc (blog, blok, no sé... com es digui).



  • Deixem el corriol enrera i arribem fins a la palanca que travessa el Daró (47 mts).



  • Sense travessar la passera, seguim el camí de la dreta, que voreja el riu i que, tot seguint el seu curs, ens porta fins a La Bisbal d’Empordà. I de la Bisbal ... cap a Fonteta falta gent.



  • Arribem a Fonteta i travessem el poble per anar a buscar el camí que ens durà a Santa Coloma de Fitor. Ara bé quan comencen a matar-lo !!!



  • De Fonteta sortim cap a Fitor, pujant cap a la Creu dels Frares (182 mts).



  • Un cop a la creu, baixem cap al Mas Cals : és una baixada fictícia, ara baixa, ara puja, ara no sé què passa que ens despistem...



  • Quan som a sota el Mas Cals, que queda a l'esquerra, dalt d'un turonet, fem una parada per contemplat el pou de glaç del Mas Cals (143 mts); no us ho heu de perdre, paga la pena.



  • I ara sí... ara pugem cap a Santa Coloma de Fitor.



  • Pugem per un camí de roca viva, impressionant, bonic i desafiant : et desafia a cada metre, a veure si ets capaç de pujar-lo tot sense fer un fiasco (no vam poder, quasi el fem tot, però no va ser possible)



  • Ah ... S’acaba la pujada desafiant i arribem a Santa Coloma de Fitor (246 mts), fem una paradeta i, au, a rematar la feina !!!



  • Sortim per el costat de Can Puig i baixem fins a un fondal del que sortim en fora pujada, per el corriol que passa pel costat de la Font de Fitor; ens hem d’arrapar fort al manillar per sortir del fondal !!!



  • Ens cal baixar cap a la carretera de La Bisbal-Calonge.



  • El camí va fent suaument, fins que arribem a la carretera (203 mts).



  • Després és quan ve la patacada : cal pujar de nou fins als Plans d’en Sabater, passant per el Coll de la Ganga i Sant Cebrià dels Alls (391 mts). Aquí ja no riem tant... fins que arribem als Plans d’en Sabater (486 mts).



  • Ara sí que podem dir que li tenim el peu al coll, tot i que desistim fer la tornada per el Coll del Matxo Mort; així doncs, baixem pel dret, per l’infame asfalt rebentat que ens porta fins als encontorns de Can Llach (320 mts).




I ja estem de tornada, de Can Llach fins a la Cabra Penjada i des d’aquí cap a Llagostera.

Surten uns 70 quilòmetres, amb un desnivell positiu acumulat de 1.560 metres i un IBP de 134.

Està bé, per l’edat, no ?

Si accediu a la WEB del Club BTT Llagostera, i aneu a la Zona GPS, trobareu els fitxers de Track dels dos recorreguts que en Pere i jo mateix us hem detallat en aquestes darreres entrades.


Aquí us deixo una gràfica de l'altimetria d'aqueste recorregut.


Ara el que cal fer, quan tinguem temps, es fer el recorregut sencer :
Llagostera – Can Llach – Coll del Matxo Mort – Coll de Llumeneres – Sant Mateu de Montnegre – El Àngels – Sant Sadurní de l’Heura – Pla de Cruïlles – Fonteta – Fitor – Coll de la Ganga – Puig d’Arques – Can Llach – Llagostera

Salut !!!
PEP

dijous, 5 de març del 2009

ENTRENANT DUR

Dissabte varem fer un entrenament de qualitat. En Quim no va poder venir ja que tenia obligacions familiars.
Sortida a les 8 del matí i comencem a pujar cap a can Llach i el Coll del Matxo Mort(403m). Un cop a dalt i ja amb les primeres gotes de suor agafem el camí que ens portarà a Cassà de la Selva. la baixada la fem a bon ritme però sense apurar massa.
Tot seguit enfilem el Coll de Llumeneres (410m) i un cop arribem a la ctra. de Santa Pellaia seguim en direcció cap a Sant mateu de Montnegre. A partir d’aquí comencem l’ascensió al santuari dels Àngels (391m). Arribats a dalt, sense parar enfilem la carretera de baixada cap a Madremanya i la deixem per agafar un camí a la dreta que ens portarà a Sant Sadurní de l'Heura (105m).

Ens fiquem en un corriol preciós que acaba al Moli de can Coia (91m). De seguida comença la pujada del Mas Matas, la castanyeda d’en Genoher i arribem a dalt el Puig d’Arques (535m). Ara les gotes de suor ja son mes evidents.

Deu mido quina pujada.!!!!

Comencem la baixada i baixem per Can Llach. Un descens, aquest si , més trepidant.
Al arribar al Pla de Panedes (129m) encara ens queden forces per rodar a uns 25 km/h.
Al final un molt bon recorregut de 70 km amb un IBP de 125, un desnivell acumulat positiu de 1530 i 15 km/h de mitjana.