EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

diumenge, 27 de novembre del 2011

Inauguració Radikal Bikes Llagostera.

No us podeu imaginar els dies que fa que volia escriure aquesta entrada de blog, però fins que no he tingut tots els fils ben lligats he anat treballant en silenci.

Aquesta vegada el repte no és esportiu, és laboral.

El dia 2 de desembre a les 20:30h, esteu tots convidats a la inauguració de la nova botiga Radikal Bikes a Llagostera.

Una botiga on hi trobareu les millors marques de bicis de btt, carretera, passeig, infantils etc. Bicicletes de totes les modalitats i de totes les gammes.

Una botiga on trobareu tots els components i accessoris que necessiteu.

Una botiga amb gran varietat de peces tèxtils tant per home com per dona.

Una botiga amb un taller que us mimarà al màxim la vostra bicicleta.

Una botiga que neix amb molta il·lusió.

Us espero a tots el divendres 2 de Desembre de 2011 a les 20:30h al naixement de Radikalbikes Llagostera (C/ Garbí nº 7 , al costat de la Seat).

Salut.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

CURS GPS I ORIENTACIÓ

Ahir a la tarda vaig assistir al curs de Gps i orientació que va preparar la Fatima Blazquez.
Corbes de desnivell, el per que de les coordenades, entendre els mapes, paral·lels i meridians.... Totes aquelles coses que creiem que sabem però que quant tenim un mapa al davant, unes coordenades i un bon tros de muntanya sempre se’ns encallen.

I avui tocava posar en practica tot el que havíem aprés a la teòrica.

A les 9h del matí ens trobàvem a Sant Llorenç Savall un bon grapat de bikers aprenents de navegants.

La meva parella seria en Tomas, un altre futur participant de la Transpyr.
Per començar havíem de fer un track de 5 km per escalfar i separar-nos una mica de les altres parelles i tot seguit ja podíem començar a buscar els 14 wp que ens havien preparat l’ Ada i en Santi. Un recorregut molt xulo, de 40 km i 1000m+, amb camins durs, corriols que amagaven alguns del wp i pistes dures i ràpides.
El wp els teníem dividits per colors, 5 de verds que valien 2 punts, 7 de blaus de 3 punts i 2 de vermells de 4 punts i fins a les 13h per trobar tots els punts.

Comencem:
wp 13





wp10



wp9




wp5






wp1







wp2



wp6

Aquest es el que més feina ens ha portat, peró també ha caigut.


wp3



wp7



wp8

wp14


wp11



wp12



wp4


Un gran dia, amb un gran grup de bona gent, i amb un gran cervesa final. (falta la foto de grup)


Salut.


























dilluns, 10 d’octubre del 2011

A la roca d'en Cases i el bosc de bambú.











Ahir tocava sortida amb el club. Com que últimament soc dels que no hi vaig mai, em vaig proposar no perdrem aquesta, inclòs vaig convèncer en Quim per que també vingués. Mentre ell m’intenta convèncer d’anar a Canyelles a fer una marxa de 45km, jo li explicava la que faríem amb el club. Al final va picar.




Va picar ell i 13 mes, ja que en el moment de la sortida érem 14, i mentre fèiem unes fotos al primer corriol del dia, s’ens va ajuntar en Marcos i en Fernando. Ja som 16.







La ruta prometia molt, camins, camins, camins, corriols, corriols, corriols, desnivell positiu, desnivell positiu, desnivell negatiu, desnivell negatiu i mes camins i més corriols i algun inevitable tros de pista.

Un recorregut molt xulo i amb algun racó perdut al mig del bosc digne de postal del National Geografic. I tot, molt a prop de casa.






I tant bé es ho estàvem passant que cada 2 x 3 paràvem a fer la xerrada i a comentar la jugada.







I de tant parar es va anar fent tard i alguns vàrem haver de marxar cap a casa sense poder acabar la ruta.

Així que.....algú comenci a posar data per repetir-la.






Aqui totes les fotos.






Salut.

divendres, 7 d’octubre del 2011

+QUEBICI

Quant faltaven pocs dies per començar la meva primera Titan Desert, havíem de buscar un fisioterapeuta per què ens reparés les cames al acabar les etapes.
Ja era tard i no en vàrem trobar cap que tingués places lliures. Només un, en Jordi Carreras, ens va dir que si arribàvem molt apurats ens donaria un cop de mà.
I així va ser, a la tercera etapa tenia les cames tant carregades que quasi no podia caminar, i en Jordi em va fer un repàs de cames que em va permetre acabar la quarta i cinquena etapa sense gaires problemes musculars.

Hem coincidit en les tres Titans que he participat, i ara ja es el fisio més estimat i sol·licitat del campament, fins al punt que any darrera any ha de limitar el nombre de corredors que el volen contractar.




Per poder donar servei a tots els participants que ho desitgin, en Jordi ha creat +QUEBICI, una estructura de serveis integrals a la competició.

Integral?? Sí, perquè el primer que ha fet es buscar-se un bon soci per aquesta aventura, la Fàtima Blázquez (llegiu el currículum aqui i aqui), que serà la persona que s’ocuparà d’assessorar en com afrontar l’entrenament i la nutrició, consells de com afrontar les curses, com descansar, com recuperar-se, etc.
A la Fàtima també la conec, a part de ser un tros de ciclista, sap aconsellar, planificar, motivar i us recolzarà en tot moment en el dia a dia del vostre entrenament o en les vostres curses. Us ajudarà a assolir aquell repte que teniu al cap o simplement a agafar el nivell de forma física que desitgeu.

Integral?? Sí, per què ha sabut involucrar les millors botigues de ciclisme en aquest projecte: Radikal Bikes , Golden Bikes, Tona Bikes, Otero, Zeebra, Trideporte són algunes de les que ja s’hi han sumat.
Aquestes botigues seran les que donaran assistència mecànica a les diferents curses on +QUEBICI estigui present. Però també, us faran el manteniment de la bici abans i després de la prova o cursa que hagueu contractat.

Integral? Sí, per que des de +QUEBICI podeu inscriure-us a un bon nombre de carreres beneficiant-vos dels preus. A la web hi trobareu les curses i els packs d’inscripció.


Amb aquesta gent tot serà +QUE FACIL.


dimecres, 31 d’agost del 2011

COSES DE FAMILIA



Quan tenia 8 o 9 anys els reis em varen portar una bicicleta de carretera amb rodes molt petites. A partir d’aquell moment vaig començar a sortir amb bici amb el meu pare; va ser un gran aficionat al ciclisme i la persona que em va fer agafar aquesta follia. Ens fotiem un fart de pujar Sant Grau, Romanya, La Ganga, Sta Pellaia, etc., etc...

Molts anys més tard, quan vaig descobrir el Btt, vaig començar a coincidir amb el meu tio Josep. Moltes rutes per l’Ardenya i excursions per tot Catalunya amb alforges, per acabar participant junts a la Titan Desert 2010.

Desprès va arribar la Berta; em vaig esperar que complís els 5 anys i la vaig inscriure a una cursa btt per infants. Al cap de 3 anys ja era campiona del Caixa Girona. Ara ja no corre però de tant en tant encara fem alguna marxa popular junts.

En Biel va començar als 6 anys en una marxa popular, però això no li va massa i prefereix el BMX.

També he coincidit molt amb en Dani, el meu cosí i fill del tio Josep i amb els meus cosins Josep i Marc també hem fet alguna sortida Btt i tenim pendent fer-ne alguna de grossa amb la flaca.

I avui, amb l’Alex, el meu germà petit. Ens portem 15 anys i encara no havíem sortit mai junts. Però no per res raro, eh??? Només, per que avui s’estrenava en aquest món del ciclisme..... i m’ha fet suar de valent.
Té un any per preparar el seu repte i jo l’ajudaré tot el que pugui amb el tema bici.







Coses de família.

divendres, 5 d’agost del 2011

CYCLOTOUR 24HORAS







Es difícil explicar una cursa de 24h amb bici de carretera i en un circuit de nomes 3,2 km i “totalment planer”.
I es difícil per que sembla que no hagi de passar massa res i el poc que pot passar no se si es massa interessant per qui no hi ha participat.

El primer que voldria destacar es la valentia dels organitzadors, ja que per aquesta primera edició de el Cyclotour 24 h no varem ser gaires participants inscrits, tant sols un total de 22 equips, i muntar tot aquesta cursa, llogar el circuit de Calafat, obrir el restaurant del circuit i tots els serveis que ens varen oferir… segur que hi han perdut cales, però no es varen arrugar i varen tirar endavant aquest projecte que segur que d’aquí un anys serà una prova totalment consolidada.

LA CURSA:

Es tracta de donar voltes al circuit de Calafat durant 24h, i qui mes en dona es el que guanya, je je fàcil, no???

Hi han diverses categories, equips de 6 participants, 4 participants, 3 participants, 2 participants i la mes espectacular la categoria Solo.

Nosaltres estàvem inscrits en la categoria Duo ( en Joan Duran i jo) i en Ramon Aranda en Solo. Amb en Ramon ens varem inscriure junts per poder compartir el box









Dos box mes avall hi havia els meus amics de Esports Florencio que formaven equip de 4 i que varen acabar la cursa en primera posiciò d’equips mixtes i segons a la general, i dos box mes amunt la Rosa Alzamora i en Ramir Pg, així estàvem envoltats de bons amics i bona gent que van fer que les hores mes critiques fossin mes dolces.


DISSABTE 16 H.

La graella de sortida es forma segons ordre d’inscripció i totes les categories barrejades, això si, portem el “testimoni” al braç i cada categoria de diferent color, així sabem exactament contra qui competim a cada categoria.

Començo jo….conta enrere i sortida.





La primera volta es fa a mes de 34 km/h de mitja i això que comencem parats…..em poso a roda d’un altre participant de Duo i l’aguanto tres o quatre voltes, però va massa rapit, aquest no es el meu ritme i afluixo una mica.

Acabo el meu torn i entra en Joan a pista, em decidit fer tandes d’una hora, i quant s’anés acostant el vespre ja decidiríem que fem.

Bé!!!! En Joan i jo anem al mateix ritme, estem rodant a 32km/h i estem a la mateixa volta que el segon i el tercer classificats de Duo, els primers en les primeres 4 hores ja ens han agafat 3 voltes.

Tot i que en principi el circuit no te desnivells forts es fa molt dur. La recta de meta fa una miqueta de pujada, molt poca cosa, però fa una miqueta de vent de costat i ho endureix.
Al final de recta acaba amb una corba a la dreta, la mes complicada de totes, sortint d’aquesta corba una mica de pujada on el vent ens ajuda una mica, corba a l’esquerra sense deixar de pedalar i una altre recta curta però que el vent et frena molt, una altre corba a la dreta pedalant a fondu i una altre lleugera pujada on també tenim vent a favor i que s’enllaça amb un seguit de corbes sense gens de desnivell i on no pots deixar de pedalar ni un segon. Desprès de la penúltima corba una mica mes de pujadeta, una altre corba a la dreta i entrem a la recta de meta.

Com que no te cap pujada forta, ni cap baixada important, no pots deixar de pedalar ni un moment. Totes les corbes menys una es fan pedalant, no hi ha descans!!!!

DISSABTE 22H.

Seguim rodant, ens em posat tercers i tenim els segons molt a prop, però no ens capfiquem i seguim al nostre rotllo. Queda molta cursa i creiem que tenim un ritme bo, ens ho estem passant bé i anem controlant les forces.

Arriba la nit, toca muntar llums. Tots els participants en la categoria Duo fins ara havíem seguit la mateixes pautes alhora de fer el relleus, a partir de mitjanit canvien i fan relleus mes llargs, nosaltres seguim fent relleus d’una hora, això fa que ens hi anem acostant mes.

La nit es complica una miqueta, ens comença a ploure. Em de afluixar una miqueta el ritme, però no parem.

De tant en tant, en algun canvi de torn coincideixo amb en Ramon en el box, estem flipant amb els que corren en Solo. Si per nosaltres es dur, per ells es etern.
Els Solo son gent molt forta mentalment, saben agafar un ritme i no afluixen mai, tenen calculat el temps de parades per menjar i recuperar i no en gasten ni un minut mes. Impressionant.

DIUMENGE 11H.

Seguim en el tercer lloc de la classificació Duo i novens a la general. L’equip de la Salle que havien començat la nit en la segona posició ara son quarts i els companys del Carcaxeill ara son segons, però tots a la mateixa volta.

Queden 5 hores de cursa, ja es hora de començar a decidir les posicions. Durant la nit també em retallat distancia amb el primers.
Incrementem una mica el ritme, provarem d’anar retallant segons volta a volta.
Em sembla que tots em pensat el mateix , tot i que estem rodant fort les distancies es mantenen.

Però tot te un fi, i a les dotze el meu genoll diu que ja està cansat, que no vol seguir donant voltes.
No puc acabar el meu relleu, em falten 20 minuts però em fa molt de mal. Fem el canvi i me’n vaig a veure un fisio que intenta recuperar-me el genoll, però ja m’avisa que no podré seguir rodant fort.
I es clar…. Les desgracies no venen mai soles. En aquest torn comencen els mals d’estomac d’en Joan. Ha d’afluixar el ritme, i l’equip de la Salle ens atrapa, es posen tercers i ens treuen una volta d’avantatge.

Tornem a canviar i surto a fondu, tinc ganes de recuperar aquesta volta perduda…
Però no pot ser, el genoll només m’aguanta 20 minuts. Entre canvi i canvi em poso gel el genoll i el que recupera en Joan en els seus torns ho perdo jo.
Per un moment pensem en abandonar, encara queden tres hores i es pot fer molt dur. De seguida ens ho traiem del cap….varem haver d’abandonar tots dos la vipxtrem i un altre fracàs seria imperdonable.

Agafem ritme verano azul i anem a acabar les 24h.

Acabem la cursa en la tretzena posició general i força lluny dels equips en que havíem estat lluitant tot el dia.

Acabem les 24h amb 708km, amb una nova experiència i un altre repte assolit.




En Ramon acaba dissetè amb 533 km a les cames.

Acabem amb ganes de tornar-hi.

Salut.

dilluns, 27 de juny del 2011

SANT JOAN XTREM. 254 KM BTT






Fa uns dies em va trucar en Ramon (Inagadda), l’andorrà que ha corregut i acabat les 6 edicions de la Titan, quin crac.
Em va proposar anar a la marxa nocturna La Rat Panat de Roses. Jo no soc gaire de sortides nocturnes, però en Ramon me la va saber vendre molt bé. Que si hi ha molt bon rotllo, que no es competitiva, que els paisatges son acollonants ( de nit??).
Em va convèncer.

I dilluns m’arriba un mail del club dient que per el dissabte han programat una sortida Llança- Llagostera amb les BTT.
-Ostres!!!! Si a l’hora de la sortida de Llança jo seré per allà…. potser us acompanyo un tros.

De seguida el cap es posa a treballar. I si faig la Rat Panat i tota la ruta dels companys del club???
Son molts kms, però em sembla que m’en veig en cor de fer-ho. Un cop arribéssim a Llagostera, agafaria el cotxe i tornaria a Olot on estàvem passant el cap de Setmana.

Però…??? Com vaig a recollir l’altre cotxe a Roses???

Decidi’t!!!! m’en vaig a Roses en bici.

DIVENDRES 19H 15’

Surto del càmping de La Vall de Bianya amb la bici i la motxilla ben preparada.
3 gels, 3 barretes Isostar, crema solar, 2 Red Bulls ( primer cop a la meva vida), eines, cameres 29er, camera de fotos.
A la bici, gps , pulsometre i el llum que m’ha deixat en Joan Duran.

Baixo fins Besalú per carretera, allà havia de seguir un track que ja portava carregat. Un track descarregat del wikilog i sense cap ni peus. I es que hi ha gent que penja coses que son irreals. En aquest cas era un track fet a mà amb el compegps i que no era real. Vaig se incapaç de trobar l’inici.
Segueixo cap a Figueres per carretera. El gps m’indica en algun tros la proximitat del track. Em desvio a Navata per seguir el track i al cap de 2km em trobo amb un camí tallat.
Torno a girar i abandono…seguiré per carretera fins a Roses. No m’en fio i no vull que s’em faci fosc buscant camins que no conec.

Arribo a Roses a les 22h 30’. Vaig a sopar , pasejar una mica per el passeig marítim de Roses i cap al pavelló on es feia la sortida de la Rat Panat.

Vall de Bianya-Roses =73 km.


DISSABTE 00H 30’

Ja soc al pavelló de Roses, hi ha molt poca gent. En Ramon encara no ha arribat, te un sopar amb cata de vins….. je je...
M’assento una estoneta a terra i intento descansar una mica. L’organització estan acabant de recollir les taules que han fet servir per fer un sopar per el voluntaris, m’ofereixen un cafè. Xerrem una estona i l’explico que he baixat amb bici i que he sopat a prop del passeig. El tiu em fot mitja bronca i em diu que podia haver sopat amb ells.
Això pinta bé, aquesta gent es collonuda.

Mentre recullo el dorsal arriba en Marcel, i desprès en Salvador i una mica mes tard en Ramon. Ja som quatre Titans a punt de sortir de ruta per la costa catalana. Entre tots sumem 12+1 Titan Desert.







Es dona la sortida neutralitzada i quan m’en adono ja som al km 20 on hi ha el primer avituallament. I es que amb la xerrera d’un i de l’altre el temps passa que vola. Aquest avituallament serveix per reagrupar tot el grup, es una marxa no competitiva i es tracta de passar-ho bé.
I amb un altre pis-plas ja som a Cadaqués. Reagrupem un altre cop i ara si que anem directes al Cap de Creus.

Per el camí en Ramon em va explicant el paisatge…. Veus Pere??? Aquell es el mas d’un bon amic, i aquí sota hi ha el Bulli, …..Je je. Jo li vaig dient que si a tot, però la veritat es que no veig res.je je.. Es de nit.

Un cop arribem al Cap de Creus es esperen els organitzadors amb un espectacular esmorzar, botifarres, pinxos, xuies….de tot i molt. Aquest tius son uns craks.

Encara queda una estona per que surti el sol.









Comença a sortir, però sembla que te mandra.






L’ajudo una mica.






Ara ho provem tot dos.








La tornada cap a Roses es fa per el mateix camí per on em vingut. En Ramon em proposa seguir una altre ruta.
De cap manera!!!!!! Em de tornar per el mateix lloc i m’ensenyes tot el que m’has explicat a l’anada.



Arribem a Roses. Ara haig d’anar fins a Peralada per enganxar-me a la ruta Llança – Llagostera amb els companys del Club BTT Llagostera.

Abans de marxar felicito als organitzadors per aquesta marxa tan ben parida.

Rat Panat de Roses 70km + 20km Roses-Peralada = 90km

DISSABTE 10H.

M’estic acabant de menjar un increïble entrepà a la terrassa d’una bar de Peralada i una coca-cola súper fresca.

El sol que semblava que li costava de sortir, ara ja escalfa amb ganes.

Arriben els companys de club, en Pep Molero, en Jordi Marina, en Dani Troy, en Josep i en Toni Perez, en Joan Duran, en Vicens Recasens i el tiu Josep i en Dani ( quin crak).







Comencem a pedalar cap a Figueres mentre vaig explicant la burrada de km que estic fent.
De fet havia quedat amb ells que potser m’afegiria al grup però no havia dit res dels meus plans.

Un cop a Figueres parem a carregar aigua.

Sortim de Figueres i em sembla que perdo una mica la consciència, ara mateix no recordo gaire res del recorregut.
Be, si, recordo que quant hi havia una mica de repetxó em quedava enrera, i que en els trams mes planers no em costava gaire seguir el ritme.

Però…. Del paisatge o dels indrets per on passàvem , res de res.

Fins que vàrem arribar al riu. Havíem de creuar el Fluvià i vàrem aprofitar per refrescar-nos una miqueta i fer un mos.


Mentre esperem que tothom atraveses el riu els hi dic que vaig tirant, que ja m’atraparan ja que vaig força lent.














Arriba un tram amb forces pistes de pujada, s’hem fa molt llarg. Em vaig girant constantment per veure si m’atrapen i tenir una mica de companyia en aquest tros tant dur (almenys per mi), però no ve ningú.
No se ven be on soc, el meu Garmin es de primera generació i no dur mapes, però veig les antenes de Rocacorba i m’ajuden a situar-me una mica.

S’acaba la pujada ( de moment) i enfilo per un seguit de camins i corriols a prop de Cornellà de Terri.
Vaig força “apajarat”. Això fa que em despisti i em surti del track. Quan me n’adono es tic a dos km del track i a dos km de Cornellà. Així que tiro cap a Cornellà per repostar d’aigua i una altre cola.
Truco a en Pep per veure on son i veig que encara soc una mica per davant seu.
Entro dins el track a Rebós de Terri. Torno a trucar a en Pep i els espero, ni vull ni puc seguir sol, s’hem fa molt pesat.

Aquí torno a tenir una mica d’amnessia, només recordo que en Dani també va “apajarat” i que li dono un del meus bidons d’aigua.

Però la consciència torna de cop, i torna quant entrem en uns corriols de pujada prop de Sant Medir ( em sembla).
Buff!!! Com em costa empènyer la bici.

Ja està, som a dalt. Baixem cap a Taialà per uns corriols molt xulos, ja ni m’en enrecordo de la pajara que portava uns minuts abans.
Només ens queda creuar Girona i enfilar per el carril bici fins a Llagostera.

Fi.

No crec que torni a fer una tonteria d’aquestes. La culpa de tot es d’en Ramon per convidar-me a la Rat Panat i d’en Jordi Marina per planificar la sortida Llança- Llagostera al meteix dia.

Peralada-Llagostera = 91 km + Rat Panat de Roses 70km + 20km Roses-Peralada = 181km + Vall de Bianya-Roses = 254 km. Amb 16 hores de pedal i 23h 40’ des de que vaig començar.

Salut.

diumenge, 19 de juny del 2011