El mes de desembre no ha estat gaire fructífer pel que fa a les hores que he pogut dedicar a entrenar. Els meus companys porten més hores que jo i ja començo a pensar en comprar-me una bona corda per lligar-me a ells i que em puguin estirar.
De cares a aquest mes de gener ho he de millorar. Així que avui tornaré a iniciar l'entrenament de nit, que és el moment del dia (paradoxa ?) en què puc destinar més hores a pedalar : dues hores (el migdia és més agradable per sortir, però només tinc una hora).
Ara estic a casa, mental·litzant-me : surto o no surto, surto o no surto ...
Nois !!!
Que fot un fred que pela !!!
Fred fred no en fa, si vas ben abrigat, però és que jo pateixo molt de fred als peus.
Ni teixits especial de productes especial el nom dels quals prometen que pararan el vent.
Ni dos parells de mitjons.
Ni uns mitjons per a les sabates tipus escarpins de submarinista : quina camama !!!
Ni mitjons gruixuts, dels que fan servir els pescadors d'Islàndia.
Ni res de res !!!
Segons la meva àvia Lola, el meu avi Enric sempre tenia els peus glaçats, i d'aquí em deu venir, dic jo.
Bé, què hi farem.
Serrar les dents i no pensar-hi (impossible)
Són quasi 2/4 de 8 del vespre i cal que em posi en marxa... espero no fer-me enrera en la meva decissió de sortir mentre em vesteixo, que no seria el primer cop que em passa.
Ja us ho diré més tard, si vull.
Per cert !
Visiteu l'apartat dedicat a la TITAN del nostre espai WEB.
Hi trobareu la relació de la gent que ens està patrocinant.
Apa.
Bona nit ... i tapa't.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada