Ahir en Pep em va passar aquesta entrada que va fer al blog del club btt llagostera. A mi em va fer molta il•lusió. Espero que ben aviat fem alguna aventurilla junts.
Salut
EL NOU REPTE
divendres, 26 de març del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
RECORREGUT TITAN DESERT
Per fi.
Ja feia uns dies que esperava ansiós el recorregut final de la Titan Desert. Finalment avui ens han enviat les altimetries i una breu descripció de les etapes.
No ens diuen res de l’anunciada etapa o sector contrarellotge. Guuumdeu!!!! Amb lo que havia entrenat jo !!!!!!
Sembla i diuen que han posat mes duresa. De fet l’etapa nº 4 fa una mica de por. Son 130 km amb una rampa per el mig impressionant.
La primera etapa es pràcticament plana però llargueta. Només de sortir s’haurà d’atravessar un cordó de dunes de 2 km. Al final d’etapa una miqueta de navegació.
La segona etapa sembla la mes “facil”.
La tercera etapa es l’inici de l’etapa marathó. 100km i 1800m. de desnivell positiu. El punt mes alt es a 2190m i el campament estarà a 1600m. Aquesta nit no tindrem assistència mecànica ni fisio.
La cuarta es la que fa mes por.
I per acabar la quinta etapa. La mes curta de totes i amb un perfil clarament negatiu. De totes maneres encara que l’etapa sigui tirant cap a baix si son camins i pistes amb sorra s’ha de pedalar igualment.
Un cop s’acabi la cursa potser m’hauré d’empassar aquestes paraules:
"Crec que l’ultima etapa hauria de ser de 80 km. i així arribaríem a un total de 500km".
Podeu veure tota la descripció del recorregut aqui.
SALUT.
Ja feia uns dies que esperava ansiós el recorregut final de la Titan Desert. Finalment avui ens han enviat les altimetries i una breu descripció de les etapes.
No ens diuen res de l’anunciada etapa o sector contrarellotge. Guuumdeu!!!! Amb lo que havia entrenat jo !!!!!!
Sembla i diuen que han posat mes duresa. De fet l’etapa nº 4 fa una mica de por. Son 130 km amb una rampa per el mig impressionant.
La primera etapa es pràcticament plana però llargueta. Només de sortir s’haurà d’atravessar un cordó de dunes de 2 km. Al final d’etapa una miqueta de navegació.
La segona etapa sembla la mes “facil”.
La tercera etapa es l’inici de l’etapa marathó. 100km i 1800m. de desnivell positiu. El punt mes alt es a 2190m i el campament estarà a 1600m. Aquesta nit no tindrem assistència mecànica ni fisio.
La cuarta es la que fa mes por.
I per acabar la quinta etapa. La mes curta de totes i amb un perfil clarament negatiu. De totes maneres encara que l’etapa sigui tirant cap a baix si son camins i pistes amb sorra s’ha de pedalar igualment.
Un cop s’acabi la cursa potser m’hauré d’empassar aquestes paraules:
"Crec que l’ultima etapa hauria de ser de 80 km. i així arribaríem a un total de 500km".
Podeu veure tota la descripció del recorregut aqui.
SALUT.
diumenge, 21 de març del 2010
REMORDIMENTS
He Salvat el cap de setmana.
Després de la quilometrada de divendres havíem decidit anar a passar el cap de setmana al càmping de la Vall de Bianya.
El dissabte la família pujaria amb cotxe i jo amb la bicicleta. Per el diumenge tenia pensat pujar dos o tres ports, coll de canes, santigosa i capsacosta.
Dons res de res.
El dissabte em vaig aixecar molt i molt mandrós i tant sols vaig ser capaç de agafar la bici per carregar-la al cotxe.
I aquest matí ni tant sols això. La mandra m’ha guanyat.
A mig matí he vist com en J. S. Bach arribava de fer una sortida amb la btt amb caiguda i tot. Em estat una estoneta xerrant de els Tracks del Diable, de la Titan Desert de les 24h de Montjuic .
He començat a tenir remordiments........ No serveix de res fotre’s una matxacada el divendres i passar-se dos dies en blanc per culpa de la mandra.
Cap problema..... Desprès de dinar em vesteixo de ciclista i cap a casa.
Nomes de sortir del càmping m’ha començat a ploure i no ha parat fins a Castellfollit de la Roca. He anat baixant per la carretera antiga fins que m’he vist obligat a agafar la autovia de Banyoles.
I a Llambilles un altre cop aigua fins a casa.
En fi...He salvat el cap de setmana.
80 km mes cap a la saca.
Salut.
Després de la quilometrada de divendres havíem decidit anar a passar el cap de setmana al càmping de la Vall de Bianya.
El dissabte la família pujaria amb cotxe i jo amb la bicicleta. Per el diumenge tenia pensat pujar dos o tres ports, coll de canes, santigosa i capsacosta.
Dons res de res.
El dissabte em vaig aixecar molt i molt mandrós i tant sols vaig ser capaç de agafar la bici per carregar-la al cotxe.
I aquest matí ni tant sols això. La mandra m’ha guanyat.
A mig matí he vist com en J. S. Bach arribava de fer una sortida amb la btt amb caiguda i tot. Em estat una estoneta xerrant de els Tracks del Diable, de la Titan Desert de les 24h de Montjuic .
He començat a tenir remordiments........ No serveix de res fotre’s una matxacada el divendres i passar-se dos dies en blanc per culpa de la mandra.
Cap problema..... Desprès de dinar em vesteixo de ciclista i cap a casa.
Nomes de sortir del càmping m’ha començat a ploure i no ha parat fins a Castellfollit de la Roca. He anat baixant per la carretera antiga fins que m’he vist obligat a agafar la autovia de Banyoles.
I a Llambilles un altre cop aigua fins a casa.
En fi...He salvat el cap de setmana.
80 km mes cap a la saca.
Salut.
divendres, 19 de març del 2010
165KM
Ahir em vaig trobar en Joan Duran i em va proposar sortir avui a fer una volta. Em va dir que tenia lliure des de les 9h fins a les 17h.
Que podríem fer?
Estar clar, no?
Sortir de les 9,15h fins a les 16,30.
Avui ens hem marcat una megasortida d’aquelles que arribes a casa amb mal de cames, mal d’esquena, mal de tot però amb un somriure a la cara.
Amb lo que va d’any jo encara no havia fet cap sortida de mes de tres hores i em sembla que de cara a la Titan Desert es el millor que puc fer.
Només de sortir em anat una estona el mig de la boira. Al arribar a Girona ja no en quedava gens i el sol començava a deixar-se veure.
De Girona em enfilat cap a Anglès i ens em arribat a Olot.
De Olot a Santa Pau i Mieres on em parat a menjar una buti amb all i oli i unes torrades.
Mitja horeta justa i a tot drap a cap a Banyoles i carretera vella de Cornellà de Terri fins a Medinyà .
Ara es l’hora de decidir per on fem la tornada.
Una opció es anar cap a Bordils i pujar a Els Àngels per Madremanya, ho descartem de seguida per l’hora que es ( i per l’estat de les nostres cames, je je).
Creuem Girona i anem definint la ruta.
Tornar directe a Llagostera també ho descartem.
En Joan tenia el rècord personal de 104 km i avui era un bon dia per fer una bona marca. De fet, quant passàvem per Banyoles ja l’havia superat (està fort el paio).
En Joan.
A Girona agafem la carretera de Sta. Coloma.
A Sant Dalmai parem a comprar aigua i unes coca-coles . Girem a Vilobí i seguim fins a Campllong.
Aquí ja estàvem farts de portar el vent de cara i decidim tirar cap a Sant Andreu Salou , Caldes i per fi a Llagostera.
Hem arribat força sencers, cansats peró sencers.
Una dutxa molt rapida, un Phoskito i una coca cola i cap a treballar un parell d’horetes que ja està bé.
Clikeu a sobre el perfil.
Demà mes.
Salut.
Que podríem fer?
Estar clar, no?
Sortir de les 9,15h fins a les 16,30.
Avui ens hem marcat una megasortida d’aquelles que arribes a casa amb mal de cames, mal d’esquena, mal de tot però amb un somriure a la cara.
Amb lo que va d’any jo encara no havia fet cap sortida de mes de tres hores i em sembla que de cara a la Titan Desert es el millor que puc fer.
Només de sortir em anat una estona el mig de la boira. Al arribar a Girona ja no en quedava gens i el sol començava a deixar-se veure.
De Girona em enfilat cap a Anglès i ens em arribat a Olot.
De Olot a Santa Pau i Mieres on em parat a menjar una buti amb all i oli i unes torrades.
Mitja horeta justa i a tot drap a cap a Banyoles i carretera vella de Cornellà de Terri fins a Medinyà .
Ara es l’hora de decidir per on fem la tornada.
Una opció es anar cap a Bordils i pujar a Els Àngels per Madremanya, ho descartem de seguida per l’hora que es ( i per l’estat de les nostres cames, je je).
Creuem Girona i anem definint la ruta.
Tornar directe a Llagostera també ho descartem.
En Joan tenia el rècord personal de 104 km i avui era un bon dia per fer una bona marca. De fet, quant passàvem per Banyoles ja l’havia superat (està fort el paio).
En Joan.
A Girona agafem la carretera de Sta. Coloma.
A Sant Dalmai parem a comprar aigua i unes coca-coles . Girem a Vilobí i seguim fins a Campllong.
Aquí ja estàvem farts de portar el vent de cara i decidim tirar cap a Sant Andreu Salou , Caldes i per fi a Llagostera.
Hem arribat força sencers, cansats peró sencers.
Una dutxa molt rapida, un Phoskito i una coca cola i cap a treballar un parell d’horetes que ja està bé.
Clikeu a sobre el perfil.
Demà mes.
Salut.
diumenge, 28 de febrer del 2010
ELS 100 KM I RADIOSHACK
Avui havia quedat amb en Jordi Marina per anar a veure el caixa Girona a Fontcoberta.
La primera idea era passar per els Àngels, peró amb el refredat que porto ho em descarta’t.
Era el dia que en Jordi faria els seus primers 100 km per carretera. Hem anat fins a Fontcoberta a un ritme força altet, esmorzar de botifarra i cocacola i a veure la cursa.
L’ambient del Caixa Girona impressionant, moltisima gent i moltísims nens i nenes de les categories promoció.
A la tornada ens ho em tornat agafar amb ritme fins a Sarrià de Ter, després ja em baixat el ritme i fins a casa.
I…el Radioshack que hi pinta?
Dons res, que aquesta setmana el diari esportiu El Nou publicava que l’equip de Lance Amstrong està buscant hotel per tot l’equip i naus industrials per tenir la base a Girona. El Garmin ja fa uns anys que hi tenen la seu i l’equip Cèrvelo de Carlos Sastre també busca local a Girona. Els últims dies també he trobat algun ciclista del BMC de Cadel Evans, la selecció francesa de carretera i molts i molts de clubs i equips d’arreu d’Europa. A tots aquest els hi hem de sumar les empreses que es dediquen a fer de guies per cicloturistes i els hotels que organitzen estades.
Tota aquesta gent trien Girona per el clima, per la orografia i per el “poc” volum de transit que hi ha.
Si algun dia deixen de venir no serà pas per que el canvi climàtic a deixat totes les carreteres amb un pam de neu, ni per que un sisme ens hagi aplanat totes les muntanyes.
El dia que deixin de venir serà per que estan cansats de punxar rodes per culpa de les gravilles i vidres que hi han a els vorals de les nostres carreteres.
La primera idea era passar per els Àngels, peró amb el refredat que porto ho em descarta’t.
Era el dia que en Jordi faria els seus primers 100 km per carretera. Hem anat fins a Fontcoberta a un ritme força altet, esmorzar de botifarra i cocacola i a veure la cursa.
L’ambient del Caixa Girona impressionant, moltisima gent i moltísims nens i nenes de les categories promoció.
A la tornada ens ho em tornat agafar amb ritme fins a Sarrià de Ter, després ja em baixat el ritme i fins a casa.
I…el Radioshack que hi pinta?
Dons res, que aquesta setmana el diari esportiu El Nou publicava que l’equip de Lance Amstrong està buscant hotel per tot l’equip i naus industrials per tenir la base a Girona. El Garmin ja fa uns anys que hi tenen la seu i l’equip Cèrvelo de Carlos Sastre també busca local a Girona. Els últims dies també he trobat algun ciclista del BMC de Cadel Evans, la selecció francesa de carretera i molts i molts de clubs i equips d’arreu d’Europa. A tots aquest els hi hem de sumar les empreses que es dediquen a fer de guies per cicloturistes i els hotels que organitzen estades.
Tota aquesta gent trien Girona per el clima, per la orografia i per el “poc” volum de transit que hi ha.
Si algun dia deixen de venir no serà pas per que el canvi climàtic a deixat totes les carreteres amb un pam de neu, ni per que un sisme ens hagi aplanat totes les muntanyes.
El dia que deixin de venir serà per que estan cansats de punxar rodes per culpa de les gravilles i vidres que hi han a els vorals de les nostres carreteres.
dijous, 18 de febrer del 2010
PRIMAVERA
Si, ja sé que encara falten unes setmanes per que arribi la primavera. Però l’ambient que es respira per les carreteres de Girona es de que ja ha arribat el bon temps. Tota aquesta setmana només faig que trobar-me grupetes de ciclistes d’arreu d’Europa.
Això fa que em passi el mati esperant que arribi el mig dia per poder sortir a pedalar, i la veritat es que per molts equips que hi hagin per aquí entrenant, Zeus deu dels cels i de la pluja i Eolo deu del vent segueixen fent de les seves.
Ahir vaig sortir al migdia, sortida de Llagostera fins a la creueta, pujar a Els Àngels baixar cap a Madremanya, La Bisbal, Santa Pelaia i cap a casa.
Quan baixava d’Els Àngels cap a Madremanya el vent va començar a bufar amb molta força. Peró el pitjor estava per arribar.
El tram de carretera entre la Bisbal i Cruïlles, el vent em va desequilibrar varies vegades.
En tot aquest tram no vaig aconseguir passar de 15km/h.
Avui a mig matí m’ha trucat en Joan Babot un participant de la Titan 09. Ha vingut a Girona a fer el carril bici amb el seu fill. L’any passat no va aconseguir acabar per els problemes de les llagues al cul. Al acabar la cursa em va dir que no tornaria a córrer la Titan desert, i avui entrenava amb el seu fill.
Hi participaran tots dos.
Quant ens em despedit he anat cap a casa he agafat la flaca i he sortit a rodar un parell d’hores. També feia vent.
Aprofito per felicitar en Jordi Marina ja que el seu blog Arreplegatsbtt ahir va arribar a les 10000 visites.
Felicitats Jordi.
I una decisió que he pres:
No tornaré ha posar els peus a la botiga Medina Llagostera.
Salut.
Això fa que em passi el mati esperant que arribi el mig dia per poder sortir a pedalar, i la veritat es que per molts equips que hi hagin per aquí entrenant, Zeus deu dels cels i de la pluja i Eolo deu del vent segueixen fent de les seves.
Ahir vaig sortir al migdia, sortida de Llagostera fins a la creueta, pujar a Els Àngels baixar cap a Madremanya, La Bisbal, Santa Pelaia i cap a casa.
Quan baixava d’Els Àngels cap a Madremanya el vent va començar a bufar amb molta força. Peró el pitjor estava per arribar.
El tram de carretera entre la Bisbal i Cruïlles, el vent em va desequilibrar varies vegades.
En tot aquest tram no vaig aconseguir passar de 15km/h.
Avui a mig matí m’ha trucat en Joan Babot un participant de la Titan 09. Ha vingut a Girona a fer el carril bici amb el seu fill. L’any passat no va aconseguir acabar per els problemes de les llagues al cul. Al acabar la cursa em va dir que no tornaria a córrer la Titan desert, i avui entrenava amb el seu fill.
Hi participaran tots dos.
Quant ens em despedit he anat cap a casa he agafat la flaca i he sortit a rodar un parell d’hores. També feia vent.
Aprofito per felicitar en Jordi Marina ja que el seu blog Arreplegatsbtt ahir va arribar a les 10000 visites.
Felicitats Jordi.
I una decisió que he pres:
No tornaré ha posar els peus a la botiga Medina Llagostera.
Salut.
dilluns, 11 de gener del 2010
NEU
He passat tota la setmana enganxat al rodillo. Només calia que sortís una mica el sol per poder sortir a pedalar. Bé, una mica de sol i una mica de temps.
De sol ja n’ha fet però de temps.... no n’he tingut gaire.
El dissabte a el mati varem començar a construir la carroça de carnaval ( aixó m’hipoteca els pròxims 6 dissabtes i algun diumenge) i avui havíem d’anar a Sant Cugat a fer unes visites familiars post-reis.
Per tant l’única estona que em quedava lliure era el dissabte a la tarda.
Vaig arribar a casa a les 14h 30, preparar el dinar, dinar i sense temps per fer la digestió, em vesteixo de ciclista i començo a pedalar.
Son les 15h 45 per tant no em queda massa estona de llum.
Hummm On vaig? On vaig?.
De moment enfilo cap a Girona, vaig força bé, per tant decideixo pujar a Els angels.
Ho tinc molt just de temps però prefereixo no pensar-hi.
Arribo a la Creueta i comença la pujada cap Els Angels. Abans d’arribar a can Mascort m’avança un tractor tirant sal a la carretera. Aixó promet!!!
Quan arribo al km 6 començo a trobar neu als vorals. Aquí ja fa força mes fred.
Segueixo amunt… A partir del km 8 la neu ja es mes evident, les cunetes no es distingeixen i els arbres son ben blancs.
A dalt hi han un munt de cotxes aparcats a banda i banda de carretera, la rampa per arribar a el pàrquing està totalment glaçada i no s’hi pot arribar i hi han moltes famílies jugant amb la neu.
Intento guanyar un minut de gloria i arribar fins el rètol del pàrquing a cavall de la bici. Impossible no puc fer mes de 25m.
Ara nomes queda baixar. La cosa es complica força ja que la sal que ha tirat el tractor fa que la neu de les vores es vagi desfent i tota la carretera es un molladís. Em sembla que he trigat mes per baixar que no pas per pujar.
Arribo a baix i ja no hi ha massa llum. Ara toca apretar de valent.
Un altre cop he perdut la lluita contra el rellotge i arribo a casa a les 18h. He fet els últims 20 minuts amb poquíssima llum.
A part de la por que he passat baixant i per el fet de anar a les fosques he arribat a casa amb aquella mitja rialla de satisfacció.
Salut
De sol ja n’ha fet però de temps.... no n’he tingut gaire.
El dissabte a el mati varem començar a construir la carroça de carnaval ( aixó m’hipoteca els pròxims 6 dissabtes i algun diumenge) i avui havíem d’anar a Sant Cugat a fer unes visites familiars post-reis.
Per tant l’única estona que em quedava lliure era el dissabte a la tarda.
Vaig arribar a casa a les 14h 30, preparar el dinar, dinar i sense temps per fer la digestió, em vesteixo de ciclista i començo a pedalar.
Son les 15h 45 per tant no em queda massa estona de llum.
Hummm On vaig? On vaig?.
De moment enfilo cap a Girona, vaig força bé, per tant decideixo pujar a Els angels.
Ho tinc molt just de temps però prefereixo no pensar-hi.
Arribo a la Creueta i comença la pujada cap Els Angels. Abans d’arribar a can Mascort m’avança un tractor tirant sal a la carretera. Aixó promet!!!
Quan arribo al km 6 començo a trobar neu als vorals. Aquí ja fa força mes fred.
Segueixo amunt… A partir del km 8 la neu ja es mes evident, les cunetes no es distingeixen i els arbres son ben blancs.
A dalt hi han un munt de cotxes aparcats a banda i banda de carretera, la rampa per arribar a el pàrquing està totalment glaçada i no s’hi pot arribar i hi han moltes famílies jugant amb la neu.
Intento guanyar un minut de gloria i arribar fins el rètol del pàrquing a cavall de la bici. Impossible no puc fer mes de 25m.
Ara nomes queda baixar. La cosa es complica força ja que la sal que ha tirat el tractor fa que la neu de les vores es vagi desfent i tota la carretera es un molladís. Em sembla que he trigat mes per baixar que no pas per pujar.
Arribo a baix i ja no hi ha massa llum. Ara toca apretar de valent.
Un altre cop he perdut la lluita contra el rellotge i arribo a casa a les 18h. He fet els últims 20 minuts amb poquíssima llum.
A part de la por que he passat baixant i per el fet de anar a les fosques he arribat a casa amb aquella mitja rialla de satisfacció.
Salut
Subscriure's a:
Missatges (Atom)