TRANSPYR 2012? FET!!

Ja sé que no és molt habitual, però començaré amb els agraïments. I es que és una de les parts importants d’aquest repte assolit.

Agrair a en Quim, el meu company, el millor company del mon, que ha aguantat els meus canvis d’humor com un campió i que ha fet funcionar la parella com un equip perfecte. Agrair a tot l’equip Radikal Bikes, en Tiri, i en Martí per l’ajuda que ens han donat. Agrair els companys d’equip, Lupi, Dafer, Casi, Rubio, Burgues, Mariné, Josep Pera, Joan, Santi, Cristian, l’Albert( impressionant) i en Miki, per les estones que hem passat junts, sou uns cracks, 3 parelles entre els 10 primers no és fàcil.  Agrair a +QUEBICI per les atencions mecàniques i dels fisios, un cop més la millor assistència en cursa. Agrair molt especialment a la família per les hores d’entrenament robades. A en David Uli que ens va venir a animar a la sortida de Roses. Agrair a tots els que ens heu deixat missatges d’ànims via facebook, sms,mails, etc., etc.

Gràcies a tots vosaltres hem viscut moments increïbles, moments de pur nervi en el moment de la sortida a Roses.

Molta velocitat fins a Beuda i una mica de preocupació quan varem trobar en Carlos amb una pajara tremenda quant tant sols portàvem uns 60 km. Aquí varem veure que la cursa podia ser molt dura i varem afluixar una mica.

Moments de molta calor al arribar a Oix.

Moments de calor extrema sortint de Oix cap a Resclusanys.

Tranquil·litat al pla de Resclusanys, és terreny conegut i ja em sabia el que quedava per acabar l’etapa.

Mal de cames al començar la segona etapa, interminable La Collada Verda.

Plou.

Interminables corriols , pista paral·lela al Coll de Crehueta, molta fred al avituallament de la Molina i baixada fins a Alp. Interminable tram ràpid per la Cerdanya amb molt canvis de pistes, pedregada a Prats i arribada amb molta velocitat a la Seu d’Urgell. La forquilla de la suspensió comença a perdre recorregut.

Preocupació al inici de l’etapa reina, serà llarga, és llarga. Pujada llarguíssima fins a La Guardia d’Ares, dos ports més, baixada i arribem a Gerri la Sal. Petit descans i una Moritz. Ja no hi han preocupacions.

Seguim.

20km més de pujada i tornen les preocupacions.

  Ens trobem amb les nenes, la Judith i la Nuri. La Judith porta una pàjara important, potser no arribarà. Decidim acompanyar-les i animar-les una miqueta. Primer raid trencat. La forquilla segueix perdent aire. Arribem. 

Prudència per afrontar la quarta etapa. És terreny dur. Entrem a Osca i les pedres ens venen a rebre. Pujada bestial a Viu, vistes espectaculars de La Peña Montañesa. 

Dos raids trencats a la meva bici, la forquilla segueix perdent aire, un raid trencat a la bici d’en Quim i tots dos amb les pastilles de fre al límit. Corriols aeris, i espectacular arribada a Ainsa per un circuit d’enduro.

Un bon sopar a la plaça d’Ainsa i a dormir a l’Hotel (ens ho mereixem).

Gas a la sortida de la quinta etapa. Etapa fàcil. Les rodes en perfectes condicions, les pastilles són noves i la forquilla funciona correctament.

Ens col·loquem amb els grups del davant. 60km seguits de suau pujada. Pujem 1200m+ en 60km i puja i baixa fins a Jaca. Per primer cop arribem a temps de dinar.

Llamps i trons ens desperten abans d’hora. Diluvia. Corren rumors d’etapa anul·lada. Aquesta sexta etapa tindrà un caire èpic.

Després de 10 km iniciem una pujada enfangada, impossible moure les bicis. L’argila trava les rodes. Bicis a l’espatlla i cap amunt.

El segon port és per un corriol de pedres, bicis a l’espatlla.

 Comença a ploure. No és un corriol, és un torrent.

Espectacle de natura quant ens acostem a Isaba. Espectacular la carretera d’Anso a Anso Superior. Fantàstic.

Acabem el dia amb chuleton i sidra.

Tenim moltes forces per afrontar la sèptima etapa. Estem eufòrics. Sortim molt ràpid, tornem estar força endavant.

El paradís, la terra promesa, Ítaca, és a la Selva de Irati. Espectacular.

De Roncesvalles seguim pujant i coronem el Collado de Berai. 

Parada per fer fotos, arranquem i poff!! Caiguda d’en Quim. Primeres cures, seguim baixant. Trobem l’ambulància i segones cures.

Seguim fins l’avituallament on hi ha el cotxe mèdic. 7 punts al genoll d’en Quim i encara ens queden uns kms. 

Arribem!! Quin bestia!! És un toro!!

Això s’acaba. L’última etapa comença amb 10 km de pujada. En Quim pateig molt del genoll. Això és una cursa per gent valenta i en Quim ho és. Com que no pot doblegar la cama fa els 10 primers km amb una sola cama. Impressionant!! 

Voregem el Bidasoa, trams planers i rodadors. Crec que en Quim ja ha oblidat el genoll, almenys és el que sembla.

Ens trobem l’Asier, company de la Titan, ens està esperant en una cruïlla i la fem petar uns minuts.

Seguim. Més endavant trobem l’Iñaki i l’Iban, han vingut des de Hondarribia per fer els últims kms. amb nosaltres. Eskerrik asko!!

Els últims 30kms. no són cronometrats, els aprofitem per recordar tot el que hem viscut, estem flipant, estem acabant, hem acabat!!

Ha estat dur, molt dur. Sense cap dubte la prova més dura que he fet mai.

Hi tornarem.

Salut.