EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

dimecres, 31 d’agost del 2011

COSES DE FAMILIA



Quan tenia 8 o 9 anys els reis em varen portar una bicicleta de carretera amb rodes molt petites. A partir d’aquell moment vaig començar a sortir amb bici amb el meu pare; va ser un gran aficionat al ciclisme i la persona que em va fer agafar aquesta follia. Ens fotiem un fart de pujar Sant Grau, Romanya, La Ganga, Sta Pellaia, etc., etc...

Molts anys més tard, quan vaig descobrir el Btt, vaig començar a coincidir amb el meu tio Josep. Moltes rutes per l’Ardenya i excursions per tot Catalunya amb alforges, per acabar participant junts a la Titan Desert 2010.

Desprès va arribar la Berta; em vaig esperar que complís els 5 anys i la vaig inscriure a una cursa btt per infants. Al cap de 3 anys ja era campiona del Caixa Girona. Ara ja no corre però de tant en tant encara fem alguna marxa popular junts.

En Biel va començar als 6 anys en una marxa popular, però això no li va massa i prefereix el BMX.

També he coincidit molt amb en Dani, el meu cosí i fill del tio Josep i amb els meus cosins Josep i Marc també hem fet alguna sortida Btt i tenim pendent fer-ne alguna de grossa amb la flaca.

I avui, amb l’Alex, el meu germà petit. Ens portem 15 anys i encara no havíem sortit mai junts. Però no per res raro, eh??? Només, per que avui s’estrenava en aquest món del ciclisme..... i m’ha fet suar de valent.
Té un any per preparar el seu repte i jo l’ajudaré tot el que pugui amb el tema bici.







Coses de família.

divendres, 5 d’agost del 2011

CYCLOTOUR 24HORAS







Es difícil explicar una cursa de 24h amb bici de carretera i en un circuit de nomes 3,2 km i “totalment planer”.
I es difícil per que sembla que no hagi de passar massa res i el poc que pot passar no se si es massa interessant per qui no hi ha participat.

El primer que voldria destacar es la valentia dels organitzadors, ja que per aquesta primera edició de el Cyclotour 24 h no varem ser gaires participants inscrits, tant sols un total de 22 equips, i muntar tot aquesta cursa, llogar el circuit de Calafat, obrir el restaurant del circuit i tots els serveis que ens varen oferir… segur que hi han perdut cales, però no es varen arrugar i varen tirar endavant aquest projecte que segur que d’aquí un anys serà una prova totalment consolidada.

LA CURSA:

Es tracta de donar voltes al circuit de Calafat durant 24h, i qui mes en dona es el que guanya, je je fàcil, no???

Hi han diverses categories, equips de 6 participants, 4 participants, 3 participants, 2 participants i la mes espectacular la categoria Solo.

Nosaltres estàvem inscrits en la categoria Duo ( en Joan Duran i jo) i en Ramon Aranda en Solo. Amb en Ramon ens varem inscriure junts per poder compartir el box









Dos box mes avall hi havia els meus amics de Esports Florencio que formaven equip de 4 i que varen acabar la cursa en primera posiciò d’equips mixtes i segons a la general, i dos box mes amunt la Rosa Alzamora i en Ramir Pg, així estàvem envoltats de bons amics i bona gent que van fer que les hores mes critiques fossin mes dolces.


DISSABTE 16 H.

La graella de sortida es forma segons ordre d’inscripció i totes les categories barrejades, això si, portem el “testimoni” al braç i cada categoria de diferent color, així sabem exactament contra qui competim a cada categoria.

Començo jo….conta enrere i sortida.





La primera volta es fa a mes de 34 km/h de mitja i això que comencem parats…..em poso a roda d’un altre participant de Duo i l’aguanto tres o quatre voltes, però va massa rapit, aquest no es el meu ritme i afluixo una mica.

Acabo el meu torn i entra en Joan a pista, em decidit fer tandes d’una hora, i quant s’anés acostant el vespre ja decidiríem que fem.

Bé!!!! En Joan i jo anem al mateix ritme, estem rodant a 32km/h i estem a la mateixa volta que el segon i el tercer classificats de Duo, els primers en les primeres 4 hores ja ens han agafat 3 voltes.

Tot i que en principi el circuit no te desnivells forts es fa molt dur. La recta de meta fa una miqueta de pujada, molt poca cosa, però fa una miqueta de vent de costat i ho endureix.
Al final de recta acaba amb una corba a la dreta, la mes complicada de totes, sortint d’aquesta corba una mica de pujada on el vent ens ajuda una mica, corba a l’esquerra sense deixar de pedalar i una altre recta curta però que el vent et frena molt, una altre corba a la dreta pedalant a fondu i una altre lleugera pujada on també tenim vent a favor i que s’enllaça amb un seguit de corbes sense gens de desnivell i on no pots deixar de pedalar ni un segon. Desprès de la penúltima corba una mica mes de pujadeta, una altre corba a la dreta i entrem a la recta de meta.

Com que no te cap pujada forta, ni cap baixada important, no pots deixar de pedalar ni un moment. Totes les corbes menys una es fan pedalant, no hi ha descans!!!!

DISSABTE 22H.

Seguim rodant, ens em posat tercers i tenim els segons molt a prop, però no ens capfiquem i seguim al nostre rotllo. Queda molta cursa i creiem que tenim un ritme bo, ens ho estem passant bé i anem controlant les forces.

Arriba la nit, toca muntar llums. Tots els participants en la categoria Duo fins ara havíem seguit la mateixes pautes alhora de fer el relleus, a partir de mitjanit canvien i fan relleus mes llargs, nosaltres seguim fent relleus d’una hora, això fa que ens hi anem acostant mes.

La nit es complica una miqueta, ens comença a ploure. Em de afluixar una miqueta el ritme, però no parem.

De tant en tant, en algun canvi de torn coincideixo amb en Ramon en el box, estem flipant amb els que corren en Solo. Si per nosaltres es dur, per ells es etern.
Els Solo son gent molt forta mentalment, saben agafar un ritme i no afluixen mai, tenen calculat el temps de parades per menjar i recuperar i no en gasten ni un minut mes. Impressionant.

DIUMENGE 11H.

Seguim en el tercer lloc de la classificació Duo i novens a la general. L’equip de la Salle que havien començat la nit en la segona posició ara son quarts i els companys del Carcaxeill ara son segons, però tots a la mateixa volta.

Queden 5 hores de cursa, ja es hora de començar a decidir les posicions. Durant la nit també em retallat distancia amb el primers.
Incrementem una mica el ritme, provarem d’anar retallant segons volta a volta.
Em sembla que tots em pensat el mateix , tot i que estem rodant fort les distancies es mantenen.

Però tot te un fi, i a les dotze el meu genoll diu que ja està cansat, que no vol seguir donant voltes.
No puc acabar el meu relleu, em falten 20 minuts però em fa molt de mal. Fem el canvi i me’n vaig a veure un fisio que intenta recuperar-me el genoll, però ja m’avisa que no podré seguir rodant fort.
I es clar…. Les desgracies no venen mai soles. En aquest torn comencen els mals d’estomac d’en Joan. Ha d’afluixar el ritme, i l’equip de la Salle ens atrapa, es posen tercers i ens treuen una volta d’avantatge.

Tornem a canviar i surto a fondu, tinc ganes de recuperar aquesta volta perduda…
Però no pot ser, el genoll només m’aguanta 20 minuts. Entre canvi i canvi em poso gel el genoll i el que recupera en Joan en els seus torns ho perdo jo.
Per un moment pensem en abandonar, encara queden tres hores i es pot fer molt dur. De seguida ens ho traiem del cap….varem haver d’abandonar tots dos la vipxtrem i un altre fracàs seria imperdonable.

Agafem ritme verano azul i anem a acabar les 24h.

Acabem la cursa en la tretzena posició general i força lluny dels equips en que havíem estat lluitant tot el dia.

Acabem les 24h amb 708km, amb una nova experiència i un altre repte assolit.




En Ramon acaba dissetè amb 533 km a les cames.

Acabem amb ganes de tornar-hi.

Salut.