EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

dijous, 29 d’abril del 2010

MARXEM

Ja estem a punt.

Ho tenim tot preparat. Les bicicletes ja són al Marroc. Tenim les maletes quasi ben plenes, molts de nervis i molta il•lusió.
Només ens queda esperar a que diumenge surti el nostre avió. Seran dos dies molt llargs. Sense haver d’entrenar, amb totes les coses ja preparades, ja no sabem que més fer.
Aquesta tarda en Joan, el nostre mecànic acabava de carregar els recanvis al cotxe d’assistència.



Ell i en Josep marxen demà al matí per carretera. Els espera un llarg viatge fins Algesires, embarcar el cotxe, baixar a Ceuta i després un altre llarg trajecte fins Erfoud.
Hem creat un grup de 7 participants on compartirem mecànic, experiències, les estones de patiment i també les de rauxa, que també hi ha temps per tot. Els nostres companys de grup són en Marc Trayer, l’Oriol Morata, en Xevi Ferrer i en Milton Ramos. Tots ells amb molta experiència en curses i amb molta força a les cames. De ben segur si no hi ha cap imprevist algun d’ells estarà molt a prop del podi.

I què farem nosaltres? Doncs el primer i únic objectiu es acabar. No valen les referències de la classificació de l’any passat, ja que aquest any hi ha el 50% mes de participants. A mesura que passin els dies i les etapes ja veurem on ens posa la carrera.

Des d'allà ens serà molt difícil de comunicar-nos amb l'“aquí”, no tots els dies tindrem cobertura telefònica i molt menys internet, però intentarem fer-vos arribar una crònica diària. D’això se n'encarregarà en Robertp, que ja ens va fer aquest favor l’any passat i aquest any ha accedit a tornar-hi. Nosaltres li enviarem una crònica diària i ell se'n cuidarà d'editar el blog i de fer-nos arribar els vostres missatges d’ànims.

Gràcies Robertp.

Res més, penjo el vídeo de 4 minuts de l’any passat per refrescar una mica la memòria.




A10................Fins aviat.

dimarts, 27 d’abril del 2010

JA TENIM L'EQUIPACIÓ

Ja ens han arribat els nous mallots per la TITAN DESERT.

Com sempre la gent de Lider han complert amb l'entrega tot i que aquesta vegada els hem fet córrer molt.

Des d'aquí volem agraïr als nostres patrocinadors per el seu ajut. Sense ells aquesta aventura seria molt més complicada.

Gràcies

diumenge, 25 d’abril del 2010

REMENCES

Durant tota la setmana m’havia trobat molt cansat. Havia sortit dilluns i dimecres a ritme molt suau i amb aquella mala sensació de que havia fet tota la preparació malament. Mal de cames, cansament, mal humor, etc. etc.

Avui tocava sortida amb els companys de cicloturisme català, es tractava de fer un reconeixement a el recorregut de Terra de Remences.
Havíem quedat a les 8’30h a Sant Esteve d’en Bas. Amb molta puntualitat tots 12 érem a punt per començar.
Sortim de Sant Esteve i anem direcció Capsacosta, fins a peu de port he anat amb la Noe tot parlant de les rodes 29er i el single Speedy.





A partir d’aquí amb molta calma Capsacosta amunt….. Tot i anar tancant el grup he vist que avui sí que les cames funcionarien.
A partir de Sant Pau de Seguries ens hem posat en fila india i amb l’Ivan hem marcat un ritme d’aquells que fan pupa a les cames, anàvem tota l’estona per sobre els 40 km/h.
Ara tocava pujar Coll de Canes, l’Ivan en Bartoli i jo hem començat a bon ritme fins la zona de descans que hi ha a mig coll, allà ens ha atrapat la Noe i el ritme ha tornat a pujar. Hem fet tot el coll a un ritme molt alt.
Ja només ens quedava Bracons, abans de pujar ens acomiadem de la Noe que havia de marxar i comencem a pujar el port dur del dia.
Buff!!!! Quines rampes i paelles que te aquest port. Hem anat tota la estona parant i arrancant per fer fotos, i, tot de cop, quasi sense adonar-nos ja érem a dalt.







Per demà tenia pensat fer una altre ruta també per la Garrotxa i també molt dura, però es que avui m’ho he passat tan bé que aquesta és la sensació que me’n vull endur cap el Marroc.
A partir d’avui faig vaga de bicicleta i no la tocaré més fins dilluns dia 3 per la primera etapa de la Titan Desert.


Ahhhh!!!!!! Felicitats Monica

dimarts, 20 d’abril del 2010

A TOPE….

Si, aquest cap de setmana ha estat d’aquells que només es bike, bike i més bike.
Però, si miro una mica enrere veig que ha estat tota la setmana.
Bici, bici i més bici.

Dilluns vaig fer una sortida de dues hores per el carril bici, en total 47 km.
Dimarts descans.
Dimecres sortida a la tarda amb en Josep. 82 km a 155ppm.
Dijous descans.
Divendres sortida amb en Josep i amb en Quim. L’equip Titan Desert al complert.
84 km en 3h 40’ i 136ppm
Dissabte sortida amb en Quim, en Pep i en Joan. 92 km i 1200metres de desnivell positiu en una mica mes de 4h.

En Pep i en Joan.



Diumenge sortida en solitari amb la flaca. Romanyà 1 vegada i mitja ja que em vaig deixar el casc i vaig haver de tornar, la Ganga i Els Ángels. Quasi 85 km i 1250 metres de desnivell positiu.
Al arribar a casa les cames em cremaven molt, quin mal......
I avui 35 km a ritme extra suau per estirar una mica les cames.

Tot aixó suma un total de 340 km de btt + 85 de carretera = 425 km i molt de mal a les cames.



Demà portarem les bicis a Radikal Bikes per fer l’últim repàs i desmuntar-les, posar-les en caixes i abans de divendres les hem de fer arribar a l’organització de la Titan Desert.
Cada cop falta menys
Ara mateix resten 12 dies i 7 hores.

dimecres, 14 d’abril del 2010

EL TIO JOSEP.

El que havia de ser una sortida rodadora s’ha acabat convertint en l’entrenament de qualitat més guapo i dur de l’any.
I es que els que coneixeu el meu tio, en Josep, ja sabeu que passa quan es “surt” a rodar.

Velocitat, velocitat i més velocitat.

L’últim cop que vaig coincidir amb ell va ser l’estiu passat, ell feia una ruta btt amb alforges amb els companys del club i en Pep i jo els vam anar a trobar. Ells portaven dos dies de ruta amb alforges i nosaltres 135 km del tiron i mes de 2000m de desnivell positiu..
Arribant a San Celoni ens vàrem posar a rodar a un ritme infernal i al final ens vam quedar sols, ell i jo fen relleus a un ritme molt alt.

En Josep, la Niner i en Pep.

Foto cedida per Jordi Marina.


Doncs avui hem quedat a les 15 hores per anar a fer una mica de carril bici. El tio amb la Niner i jo amb l’Orbea, totes dues de 29er.

Ja només de sortir ens hem trobat el carril bici tallat i amb un desviament provisional. Aquest desviament es tracte d’una pujada d'uns 2km amb unes rampes del 20%.
Uff quin mal de cames només de començar.

He començat la pujada jo al davant i ha arribat primer a dalt en Josep. Seguim direcció a S’agaro, i cada vegada que en Josep apretava una miqueta jo em quedava uns metres enrera.


A S’agaró em girat i un altre cop cap a Llagostera i seguim cap a Girona.

A Santa Cristina ja he vist que intentant seguir el seu ritme ho passaria molt malament així que he decidit posar-me al davant i ser jo qui marques el ritme.

Cada vegada que m’ensenyava la roda jo apretava una mica mes.
A la tornada de Girona hem anat fent relleus fins a l’arribada a Llagostera on jo ja estava mol i molt fos.
Tot i aixó hem pogut parlar una mica de la Titan Desert on serem companys d’equip i vist lo vist em sembla que podrem fer molts km junts ja que portem un ritme molt similar.

Les dades d’avui :

Distancia: 82 km

Temps: 3h 30’

Pulsacions: A tope.

Tp* : 8

Dissabte hi torno, aquest cop amb en Quim, en Pep i si pot, en Josep.
L’idea es fer una sortida de 5h ATH*.

Salut.

PD: Jordi he agafat una foto del teu blog.

Tp = Trucades perdudes

ATH = A tota hostia.

dilluns, 5 d’abril del 2010

TEST 29er

Ja està provada i mes que provada.

Dissabte vaig fer la primera prova de la Orbea 29er. Una sortida de 65 km. sense gens de desnivell per el carril bici d’Olot. Es tractava de veure si es veritat aixó de les 29er corren molt.

Sembla que si, potser soc jo que estic molt fort ( je je je ).
Amb els dos companys que anava els hi va costar molt seguir el meu ritme tot i que no vaig apretar molt. A mig camí en Jordi va recular ja que no tenia mes temps. Amb l’Antonio varem seguir una estona mes, mitja volta i després si que varem apretar una mica mes.
Unes de les coses que m’agrada’t molt es cuan estàs en marxa dona l’impresió d’estar a dins la bici no a sobre.

I avui, sortida en solitari. Sortida 100% btt.

He fet una ruta on hi havia una mica de tot. He començat pujant per uns prats, per desprès fer la pujada a Santa Llúcia de Puigmal. Al inici de la pujada hi ha tres rampes molt seguides i molt dretes. A l’ultima he hagut de posar peu a terra. M’ha faltat desarrollo.
O almenys aixó m’ha semblat. De fet aquesta ultima rampa, amb la stumpjumper em sembla que no l’havia pujat mai, je je je.
Una altre cosa que m’ha sorpres es la gran tracció que te.

De Santa Llúcia a el Coll de l’Home mort es una pista en pujada. Aquí si que un cop he agafat el ritme es pot portar força velocitat.





Encara em quedava fer una altre pujada, de Sant Pau de Seguries a Sant Ponç d’Aulina. També es una pista amb pujada constant, amb menys pedres però amb mes fang.

La baixada es per un corriol de un 5 km molt trencat i amb molta pedra.

Aquí es on mes m’ha sorprès. Les rodes de 29 fan que les pedres siguin molt i molt petites, se les empassa amb molta facilitat. Els escalons també es tornen mes petits.

Han estat 38 km i 1200m de desnivell positiu i força fang amb una mica menys de tres hores.

Nomes em queda provar les corbes molt i molt tancades. Avui el terra estava molt fangós i no calia fer masses invents.

En resum, en pistes planeres i pistes amb pujades constant i no massa dures la sensació es de velocitat.

En baixada pedregoses la bici passa per tot arreu sense masses problemes.

Allà on si que tot son desavantatges es en rampes fortes.

I aquí una demo.

Salut.

divendres, 2 d’abril del 2010

29er

Ja feia masses dies que l’esperava.

Ahir, finalment em va trucar en Tirites per dir-me que a la tarda podria anar a recollir la bici.

Feia dos mesos i mig que l’havíem demanat i no acabava d’arribar mai. Ara ja la tinc.
No és cap pepino full-equip però és la bici que he triat per córrer la Titan Desert.
Amb el temps i la guardiola ja l’aniré millorant.
Es una Orbea Lanza 29er. Un concepte de bici que encara per molta gent es tan sols una moda dels americans. Potser sí. Però les btt “convencionals” també son moda dels americans.









I no serà la única 29er de l’equip.

El meu tio i company d’equip, en Josep, debutarà a la Titan Desert amb aquesta preciositat de 29er.






Per el que fa a la Orbea, encara no l’he provada, demà serà el gran dia.

Si, ja ho sé, no es pot estar esperant una bici 2 mesos i mig i no estrenar-la el primer dia. Però és que avui havia queda’t amb en Ramon per fer una sortida amb la flaca.
I, ha valgut la pena esperar-se ja que hem fet Capsacosta i Coll d’Ares , aquest últim amb neu.




Demà ja explicaré les sensecions.

Salut.