Desprès de haver estat uns 15 dies inactiu per un petit problema a les plantes dels peus ( res que no es pogués solucionar amb unes plantilles), tenia ganes de sortir força i sobretot veure si amb 15 dies parat es perd molt o no.
Dijous 24:
Em quedo al llit, tenia una mica de mal de cap per culpa dels maleïts petards, n’estic ben segur que varen ser els petards i no el cava. Je je je.
Divendres 25:
Surto amb la bici de carretera.
Decideixo anar cap a Santigosa i desprès ja ho decidiria. Baixo fins a la canya tot escalfant i un cop passo l’Hostal del Sol ja veig que tocarà patir.
S’hem fa molt llarg. Fa força calor i no tiro gens, aixi que un cop soc a dalt decideixo baixar cap a Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Seguries, baixar Capsacosta i cap a la piscina de dret.
A la tarda…..Partidet de padel ( com l’aznar).
Dissabte 26:
Quedo amb tota la colla de beteteros del càmping per anar a fer una ruta d’uns 50 km i un munt de desnivell. Veien com vaig anar el dia abans vaig tornar a surtir amb l’idea de patir molt.
Comencem a pujar Capsacosta per l’asfalt, els dos Antonios i l’Angel comencen a pujar fort, jo em quedo esperant en Miquel que li costa un mica. Coronem Capsacosta i tirem cap a Camprodon, però abans d’arribar-hi agafem un camí que porta a Baget.
A les primeres rampes apreto una miqueta i veig que pujo força be i que els demés es queden una mica enrera.
Com que no conec la ruta vaig parant a els llocs on tinc dubtes i anem reagrupant. Seguim pujant i pujant i cada vegada em trobo mes be. Tot i que anem fen rampes força dures decideixo no posar el plat petit , ja que m’estic rumiant la possibilitat de muntar només dos plats.
Arribem a Resclusans ( o algo així). Ara be una miqueta de baixada i de seguida un puja i baixa amb molta pedra i rampes d’aquelles de veritat.
Resclusans
Arribo a la primera rampa i pujo amb el plat del mig i patint de valent, però la pujo. Una altre baixada i la segona rampa. Segueixo amb el plat del mig, segueixo patint i quan ja quasi be soc a dalt …FLIPPP!!!!! Una punxadeta a la banda de dins del genoll, buff quin mal!!!!! Però segueixo pujant, quan paro per esperar els companys…FLIPPPP!!!!! Una altre punxadea UHAAA!!!! Ara si que fa mal.
Comença la baixada i no em puc posar dret a la bici, em fa molt de mal. A mitja baixada m’esperen, faig un parell d’estiraments i sembla que ja no molesta tant. Em llenço baixada avall i sortim a l’Hostal de la Vall del Bac.
Mentre agafem aigua decidim per on fem la tornada, una opció es pujar a Castellar de Muntanya i l’altre es pujar per Llongariu.
Guanya l’ultima opció. Es una pujada d’uns 40 minuts. Començo una mica suau per veure com va el genoll i sembla que respon força be. Pujo una mica el ritme……i cap problema.
Menys mal, per que ja m’havia espantat una miqueta. Amb l’Antonio pugem a un molt bon ritme ( l’hauré de vigilar per que s’ha esta posant molt fort) , un cop arribem a la carretera de Sant Pau, reagrupem i altre vegada per carretera cap a el camping.
Un km abans de començar a baixar ens adelantan tres nois amb bici de carretera i no puc resistir la temptació de enganxar-me al darrera i fer un vertiginós descens.
Arribem al camping, dutxa, cervesa i piscina.
Diumenge 27.
Quedo amb en Ramon per anar a Rupit amb les flacas. Des de el polígon d’Olot agafem la carretera de El Mallol i la Pinya fins a peu de Coll de Condreu.
Aquest dies la Garrotxa esta impressionant. Els camps de cereals ja son força grocs del sol i comencen a despuntar els sembrats de blat de moro amb un color verd mol intens.
Comencem a pujar Condreu, tot i que la carretera es molt sombrejada fa força calor.
Em poso al davant i començo a marcar ritmillo durant 3 km fins que…..FLIPPP , cony, una altre vegada?
I desprès FLIPPP i FLIPPP i mes FLIPPP.
Poso el 27, baixo el ritme i li dic a en Ramon que vagi tirant, que ja arribaré. Em va esperant i em diu que girem, però jo vull arribar a dalt, em nego a creure que m’he fet mal, així que seguim pujant.
Em fa molt de mal, quan em torna a dir que girem, li dic que si. Vaig baixant sense pedalar i penso que serà com ahir, que ja em passarà.
Tornem a desfer el cami per la Pinya i em vaig arrosegant no puc passar de 18km/h. No puc mes.
Al arribar a Olot faig servir el comodi de la trucada i li dic a la Neia que em vingui a recollir.
Arribem al camping, dutxa, cervesa i cap a l’Hospital d’Olot.
Diagnòstic: Tendinitis de la pata de ganso ( poseu-hi veu de metge argenti, un crack), que vol dir unes microfisures a un lligament que agafa el cuadriceps amb el genoll.
I?
Doncs de moment 15 dies de descans que si ho sumem a els altres 15 dies que he fet per les plantes dels peus, ja en son 30 amb l’interval de Sant Joan per el mig.
I com que en tot hi ha de haver-hi una part positiva, jo ja l’hi he trobat.
Aquest 15 dies de descans son just el que queda per anar a córrer la VIPXTREM, així que hi arribaré ben descansadet.
Salut.
