Quin dissabte mes ben parit!!! I llarg!!!
Sortim de Llagostera a les 5h30’ del matí
direcció Seriñena, en Jordi Marina, en
Dani Troy, en Quim Mallorquí i jo. Allà ens havíem de trobar amb el tio Josep i
en Dani que havien anat amb autocaravana, els germans Perez que anaven amb l’autocar i en Joan Pujolar
que sortia més tard que nosaltres.
Quin fart de riure de viatge, mira que es
poden dir tonteries dins una furgoneta i
en menys de quatre hores!!!.
Encara
em fa malt tot del riure.....Quins cracks.
.jpg)
Un cop estem instal·lats al pàrquing, primera
mala noticia. Ens ve a veure en Joan Babot i ens diu que durant la nit li han
robat la bici, collons quin mal rotllo..... una Epic de 6000€.
Però com que es
un tio que s’ho mereix tot, a mig matí té una trucada de la guàrdia civil que
ja han trobat la bici. Felicitats Joan!!!
Una volta per el recinte firal, dinar i a
preparar-nos per la sortida.
La
marató.
Ens col·loquem a un lateral de la graella de
sortida, potser una mica més endavant de la meitat de tot el pilot de 4500
ciclistes.
Ens pensàvem que trigaríem més a passar l’arc
de sortida, hi arribem força ràpid.
Buff!! És
espectacular sortir al mig de tanta gent. Però al mateix temps és força
perillós, gent molt nerviosa que vol avançar posicions, gent que vol esquivar
petis bassals, gent que no sap anar amb grup...etc, etc.
En Quim ens marxa de seguida i ja no el veurem
més fins a meta. Amb en Jordi fem junts els primers kms. però mica en mica es anem
separant; em passa en Moi i algun esquenapelat .
Per darrera sento una veu que
em diu: Dale!! És en Dani que m’avança sobre el km 20.
Km 25. Primer avituallament, em paro, omplo
els bidons, menjo una miqueta i tornem-hi!! M’enganxo amb un participant que
veig que porta un bon ritme, ens entenem força bé i ens anem donant relleus. Atrapem a en Dani:
Jo: Dale!!! Dani posat a roda!!!
Ho prova però no pot acabar d’entrar i es
queda enrere.
Acabem formant un grup d’uns cinquanta
ciclistes i rodant molt ràpid, algunes estones el conta kilòmetres passa dels
40km/h, amb tot això atrapem un altre grup i ja som un pilot d’unes 100
bicicletes rodant a tot drap. Impressionant!!
Km50. Segon avituallament, quasi tot el grup
amb el que vaig es para a l’avituallament i jo erròniament decideixo seguir, tinc els bidons plens, hem
anat tant ràpid que no he tingut temps de menjar ni beure.
Quina cagada!!! No n’aprendré mai!! Els avituallaments
hi són per que et paris, mengis, beguis i baixis una mica les pulsacions i jo
sempre veig l’oportunitat d’avançar posicions. Si, allò de atacar en els
avituallaments!! Ja, ja, ja !!
Que car que ho he pagat. Pàjara, ocellot,
globo, colocón, etc, etc.. del km 50 i pico fins al 77 on hi havia tercer
avituallament, no aconsegueixo agafar ritme, és un puja i baixa constant i ho
passo molt malament. M’avancen centenars de ciclistes, si, si, a la que
afluixes una miqueta et passa gent per tots costats. Això em desmoralitza molt
i encara baixo més el ritme. I torno a sentir aquella veu:
Dale!! Je je!!És en Dani que em torna a
atrapar, ni provo de seguir-lo, és impossible.
Miro el conta quilometres i la mitja de
velocitat baixa en picat. Jo que volia fer menys de 5 hores....Ja, ja, ja!!! Ja
vindrà just que m’acosti a les 6h.
Km 77. Tercer avituallament.
Quant arribo, en Dani ja marxa. Menjo ràpid,
omplo bidons i tornem-hi.
Em sembla que ja vaig recuperant, si, cada cop
em sento més bé. Ara ja torno a pedalar amb més fluïdesa i aconsegueixo tornar a
agafar ritme bo.
Dale!!! Em trobo en Dani, té rampes, parlem un
moment i segueixo. Si, ja vaig recuperant sensacions i moltes posicions. Em
prenc un gel Powerbar amb cafeïna i surto com un coet. La gent va molt cuita i
jo cada vegada vaig més ràpid. M’ho estic passant molt bé.
Km100. Últim avituallament, omplo els bidons
amb isotònic i segueixo. Només queden 18km.
Em sento molt fort.
A davant meu veig un maillot conegut, m’hi
acosto, es la Montse Llauradó. Em diu alguna cosa de que està disputant una
posició amb una altre noia. Ni m’ho penso!! Em poso davant seu i poso ritme,
“anem a petar-ho tot”.
Durant aquest 18km hem avançat a tothom que
teníem a tiro, hem volat. De tant en tant la Montse em donava un relleu per que
jo pogués respirar una miqueta i tornem-hi.
Arribem a meta. La Montse aconsegueix podi
femení, l’hi ha tret 2 minuts a l’altre noia.
El tio Josep i en Dani han fet la curta, el
tio 5º master 50.
Arribem a Llagostera 23 hores més tard.
I diumenge que ve....Terra de Remences. 170 km
i 4 ports dels bons.
Salut.
Transpyr in my mind.
