A TOPE….

Si, aquest cap de setmana ha estat d’aquells que només es bike, bike i més bike.
Però, si miro una mica enrere veig que ha estat tota la setmana.
Bici, bici i més bici.

Dilluns vaig fer una sortida de dues hores per el carril bici, en total 47 km.
Dimarts descans.
Dimecres sortida a la tarda amb en Josep. 82 km a 155ppm.
Dijous descans.
Divendres sortida amb en Josep i amb en Quim. L’equip Titan Desert al complert.
84 km en 3h 40’ i 136ppm
Dissabte sortida amb en Quim, en Pep i en Joan. 92 km i 1200metres de desnivell positiu en una mica mes de 4h.

En Pep i en Joan.



Diumenge sortida en solitari amb la flaca. Romanyà 1 vegada i mitja ja que em vaig deixar el casc i vaig haver de tornar, la Ganga i Els Ángels. Quasi 85 km i 1250 metres de desnivell positiu.
Al arribar a casa les cames em cremaven molt, quin mal......
I avui 35 km a ritme extra suau per estirar una mica les cames.

Tot aixó suma un total de 340 km de btt + 85 de carretera = 425 km i molt de mal a les cames.



Demà portarem les bicis a Radikal Bikes per fer l’últim repàs i desmuntar-les, posar-les en caixes i abans de divendres les hem de fer arribar a l’organització de la Titan Desert.
Cada cop falta menys
Ara mateix resten 12 dies i 7 hores.

EL TIO JOSEP.

El que havia de ser una sortida rodadora s’ha acabat convertint en l’entrenament de qualitat més guapo i dur de l’any.
I es que els que coneixeu el meu tio, en Josep, ja sabeu que passa quan es “surt” a rodar.

Velocitat, velocitat i més velocitat.

L’últim cop que vaig coincidir amb ell va ser l’estiu passat, ell feia una ruta btt amb alforges amb els companys del club i en Pep i jo els vam anar a trobar. Ells portaven dos dies de ruta amb alforges i nosaltres 135 km del tiron i mes de 2000m de desnivell positiu..
Arribant a San Celoni ens vàrem posar a rodar a un ritme infernal i al final ens vam quedar sols, ell i jo fen relleus a un ritme molt alt.

En Josep, la Niner i en Pep.

Foto cedida per Jordi Marina.


Doncs avui hem quedat a les 15 hores per anar a fer una mica de carril bici. El tio amb la Niner i jo amb l’Orbea, totes dues de 29er.

Ja només de sortir ens hem trobat el carril bici tallat i amb un desviament provisional. Aquest desviament es tracte d’una pujada d'uns 2km amb unes rampes del 20%.
Uff quin mal de cames només de començar.

He començat la pujada jo al davant i ha arribat primer a dalt en Josep. Seguim direcció a S’agaro, i cada vegada que en Josep apretava una miqueta jo em quedava uns metres enrera.


A S’agaró em girat i un altre cop cap a Llagostera i seguim cap a Girona.

A Santa Cristina ja he vist que intentant seguir el seu ritme ho passaria molt malament així que he decidit posar-me al davant i ser jo qui marques el ritme.

Cada vegada que m’ensenyava la roda jo apretava una mica mes.
A la tornada de Girona hem anat fent relleus fins a l’arribada a Llagostera on jo ja estava mol i molt fos.
Tot i aixó hem pogut parlar una mica de la Titan Desert on serem companys d’equip i vist lo vist em sembla que podrem fer molts km junts ja que portem un ritme molt similar.

Les dades d’avui :

Distancia: 82 km

Temps: 3h 30’

Pulsacions: A tope.

Tp* : 8

Dissabte hi torno, aquest cop amb en Quim, en Pep i si pot, en Josep.
L’idea es fer una sortida de 5h ATH*.

Salut.

PD: Jordi he agafat una foto del teu blog.

Tp = Trucades perdudes

ATH = A tota hostia.

TEST 29er

Ja està provada i mes que provada.

Dissabte vaig fer la primera prova de la Orbea 29er. Una sortida de 65 km. sense gens de desnivell per el carril bici d’Olot. Es tractava de veure si es veritat aixó de les 29er corren molt.

Sembla que si, potser soc jo que estic molt fort ( je je je ).
Amb els dos companys que anava els hi va costar molt seguir el meu ritme tot i que no vaig apretar molt. A mig camí en Jordi va recular ja que no tenia mes temps. Amb l’Antonio varem seguir una estona mes, mitja volta i després si que varem apretar una mica mes.
Unes de les coses que m’agrada’t molt es cuan estàs en marxa dona l’impresió d’estar a dins la bici no a sobre.

I avui, sortida en solitari. Sortida 100% btt.

He fet una ruta on hi havia una mica de tot. He començat pujant per uns prats, per desprès fer la pujada a Santa Llúcia de Puigmal. Al inici de la pujada hi ha tres rampes molt seguides i molt dretes. A l’ultima he hagut de posar peu a terra. M’ha faltat desarrollo.
O almenys aixó m’ha semblat. De fet aquesta ultima rampa, amb la stumpjumper em sembla que no l’havia pujat mai, je je je.
Una altre cosa que m’ha sorpres es la gran tracció que te.

De Santa Llúcia a el Coll de l’Home mort es una pista en pujada. Aquí si que un cop he agafat el ritme es pot portar força velocitat.





Encara em quedava fer una altre pujada, de Sant Pau de Seguries a Sant Ponç d’Aulina. També es una pista amb pujada constant, amb menys pedres però amb mes fang.

La baixada es per un corriol de un 5 km molt trencat i amb molta pedra.

Aquí es on mes m’ha sorprès. Les rodes de 29 fan que les pedres siguin molt i molt petites, se les empassa amb molta facilitat. Els escalons també es tornen mes petits.

Han estat 38 km i 1200m de desnivell positiu i força fang amb una mica menys de tres hores.

Nomes em queda provar les corbes molt i molt tancades. Avui el terra estava molt fangós i no calia fer masses invents.

En resum, en pistes planeres i pistes amb pujades constant i no massa dures la sensació es de velocitat.

En baixada pedregoses la bici passa per tot arreu sense masses problemes.

Allà on si que tot son desavantatges es en rampes fortes.

I aquí una demo.

Salut.

29er

Ja feia masses dies que l’esperava.

Ahir, finalment em va trucar en Tirites per dir-me que a la tarda podria anar a recollir la bici.

Feia dos mesos i mig que l’havíem demanat i no acabava d’arribar mai. Ara ja la tinc.
No és cap pepino full-equip però és la bici que he triat per córrer la Titan Desert.
Amb el temps i la guardiola ja l’aniré millorant.
Es una Orbea Lanza 29er. Un concepte de bici que encara per molta gent es tan sols una moda dels americans. Potser sí. Però les btt “convencionals” també son moda dels americans.









I no serà la única 29er de l’equip.

El meu tio i company d’equip, en Josep, debutarà a la Titan Desert amb aquesta preciositat de 29er.






Per el que fa a la Orbea, encara no l’he provada, demà serà el gran dia.

Si, ja ho sé, no es pot estar esperant una bici 2 mesos i mig i no estrenar-la el primer dia. Però és que avui havia queda’t amb en Ramon per fer una sortida amb la flaca.
I, ha valgut la pena esperar-se ja que hem fet Capsacosta i Coll d’Ares , aquest últim amb neu.




Demà ja explicaré les sensecions.

Salut.

ARTICLE D’EN PEP

Ahir en Pep em va passar aquesta entrada que va fer al blog del club btt llagostera. A mi em va fer molta il•lusió. Espero que ben aviat fem alguna aventurilla junts.

Salut

RECORREGUT TITAN DESERT

Per fi.

Ja feia uns dies que esperava ansiós el recorregut final de la Titan Desert. Finalment avui ens han enviat les altimetries i una breu descripció de les etapes.
No ens diuen res de l’anunciada etapa o sector contrarellotge. Guuumdeu!!!! Amb lo que havia entrenat jo !!!!!!
Sembla i diuen que han posat mes duresa. De fet l’etapa nº 4 fa una mica de por. Son 130 km amb una rampa per el mig impressionant.




La primera etapa es pràcticament plana però llargueta. Només de sortir s’haurà d’atravessar un cordó de dunes de 2 km. Al final d’etapa una miqueta de navegació.





La segona etapa sembla la mes “facil”.





La tercera etapa es l’inici de l’etapa marathó. 100km i 1800m. de desnivell positiu. El punt mes alt es a 2190m i el campament estarà a 1600m. Aquesta nit no tindrem assistència mecànica ni fisio.







La cuarta es la que fa mes por.




I per acabar la quinta etapa. La mes curta de totes i amb un perfil clarament negatiu. De totes maneres encara que l’etapa sigui tirant cap a baix si son camins i pistes amb sorra s’ha de pedalar igualment.





Un cop s’acabi la cursa potser m’hauré d’empassar aquestes paraules:

"Crec que l’ultima etapa hauria de ser de 80 km. i així arribaríem a un total de 500km".

Podeu veure tota la descripció del recorregut aqui.
SALUT.

REMORDIMENTS

He Salvat el cap de setmana.

Després de la quilometrada de divendres havíem decidit anar a passar el cap de setmana al càmping de la Vall de Bianya.
El dissabte la família pujaria amb cotxe i jo amb la bicicleta. Per el diumenge tenia pensat pujar dos o tres ports, coll de canes, santigosa i capsacosta.

Dons res de res.
El dissabte em vaig aixecar molt i molt mandrós i tant sols vaig ser capaç de agafar la bici per carregar-la al cotxe.
I aquest matí ni tant sols això. La mandra m’ha guanyat.

A mig matí he vist com en J. S. Bach arribava de fer una sortida amb la btt amb caiguda i tot. Em estat una estoneta xerrant de els Tracks del Diable, de la Titan Desert de les 24h de Montjuic .

He començat a tenir remordiments........ No serveix de res fotre’s una matxacada el divendres i passar-se dos dies en blanc per culpa de la mandra.

Cap problema..... Desprès de dinar em vesteixo de ciclista i cap a casa.

Nomes de sortir del càmping m’ha començat a ploure i no ha parat fins a Castellfollit de la Roca. He anat baixant per la carretera antiga fins que m’he vist obligat a agafar la autovia de Banyoles.
I a Llambilles un altre cop aigua fins a casa.

En fi...He salvat el cap de setmana.
80 km mes cap a la saca.

Salut.