EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

diumenge, 30 de maig del 2010

100 x 100 cicloturisme

Des de la meva tornada del Marroc no havia fet cap sortida seriosa. N’havia fet una de 40km per carretera i una altre amb en Pep amb les btts per pistes planeres. Si això li sumem una gastroenteritis de 12 dies el resultat es un estat de forma pèssim.

Dons ahir tocava anar a veure com estava realment i la millor manera per fer-ho era ajuntar-me amb la gent de cicloturisme català i anar a fer una ruta per la Cerdanya francesa i el Conflent.

Sortim de Llívia a les 9h, direcció Font Romeu.
Res, a la primera pujada cap el Col de Fau ja veig que avui tocarà patir de valent. Tot i això intento anar amb el grup de davant, els nois del Bergadà i en Xevi. Quins escaladors!!! El ritme que porten es massa fort per mi, tot i que els enganxo varies vegades sempre acaben marxant.
Ho deixo estar.





Ara seguim cap a Font Romeu. M’ajunto amb el Butanito i acordem fer el recorregut rollo Carlos Sastre. Es tracte de perdre 5 minuts a cada port. Ho fem molt bé i complim perfectament el nostre objectiu.

Coronem el Col du Calvaire ( 1836) fem la foto de rigor i seguim.



Ara baixem quasi bé fins a Mont Lluis i anem direcció els Angles, la carretera es d’aquelles típiques de muntanya, uns 3 metres d’amplada, l’asfalt força rugós i paisatges impressionants.
Un cop som a dalt iniciem el descens per una carretera amb molt bon estat.
Ens agafem de baix al manillar i a tot drap cap a Matemala.
Ara tocava pujar el Col de Creu (1712), en principi només es un “repechon”.
Un repechón? Buahhh!!!!! Com puja aquesta carretera!!!!!!
Em torno a ajuntar amb el butanito, en Guillem també es queda amb nosaltres i anem fent al nostre ritmillo cap a dalt. Coronem. Ja en tenim un altre.






Entrem al Conflent i anem direcció a Railleu i Olette, peró abans d’arribar-hi agafem direcció Ayguatebia per una de les carreteres mes guapes que he fet mai.




La pujada cap a Col de Llosa es força interessant, força llarga, força dura i molt entretinguda. La torno a fer amb en Butanito i a estones amb en Guillem.






Un cop em coronat fem una baixada molt ràpida, en els trossos mes rodadors intento seguir el ritme d’en Raul, (buff, com pedala el tio). Aquest a estat el meu últim esforç, tinc les cames que em foten un mal d’aquells de veritat.
Ja només ens queda pujar el Puigmal……. Però ens rajem, es tard estem cansats i alguns molt cansats.
Així que enfilem altre cop cap a Llivia però fent una mica de volteta per el Col de Perxe.







I avui segona part de 100 x 100 cicloturisme.

I sense bicicleta!!!!!

Aprofitant que era a la Vall de Bianya de finde, he anat fins a Olot per veure si veia passar algun participant de la brevet Barcelona-Perpinyà-Barcelona. Es una sortida cicloturista de 600 km. Si, si, 600 km .

He tingut sort i m’he trobat la Nikabike i en Senyalaire. Els he anima’t una miqueta, cosa que potser tampoc calia ja que anaven a un ritme molt bo i amb cara de pasar-ho força bé.



Salut.

diumenge, 9 de maig del 2010

FINISHER TITAN DESERT 2010

FINISHER

Ja sóc novament finisher de la Nissan Titan Desert.
Però abans de fer la crònica del raid, m’agradaria donar les gràcies a tota la gent que ens ha ajudat i recolzat a l’hora de fer front a aquesta aventura. Des dels nostres patrocinadors Alupu i Textil Tarragó, seguint per les nostres famílies que han sigut qui han patit les nostres hores d’entrenament, els nostres amics i companys de club que ens ha ajudat a entrenar, a els que ens heu fet arribar missatges d’ànims, els que heu anat seguit el raid des del blog i sobre tot a en Robert que ha actualitzat el blog a diari.

Gràcies.


NTD 2010.

A l'hora de fer aquesta crònica se’m fa molt difícil parlar en nom de tots tres, hem viscut la mateixa cursa però situacions i sensacions molt diferents.
El primer que voldria destacar és l’excel•lent funcionament de l’equip. Havíem decidit fer la cursa cadascú al seu ritme i si ens trobàvem i anàvem a la mateixa velocitat fer camí junts. Jo creia que ens aniríem trobant durant les diferents etapes ja que en els nostres entrenaments no hi havia massa diferencia.
Després, en cursa i en llarga distància les diferencies es fan molt més evidents. En Quim portava un ritme que li permetia estar amb grups força ràpids. En Josep va començar molt fort però un error de navegació a la primera etapa li va fer patir un desgast extra i una baixada de moral molt important. Jo, normalment em regulava molt fins a meitat de cursa i intentava anar pujant de ritme la segona meitat de les etapes.
Hi ha una segona part en aquesta cursa que és molt important i que estem molt contents de com ha funcionat. Es tracte de la convivència en el campaments, l’alimentació, el descans, el manteniment de les bicicletes i la preparació de l’etapa del dia següent. Amb tot això compartíem estructura amb Radikal Bikes ( 1º en la classificació per equips), compartíem mecànic i coneixements. Nosaltres posàvem el nostre granet de sorra explicant-los el funcionament i organització en el campament, preparació de la navegació i els materials de l’etapa marató i ells ens ajudaven en els temes d'alimentació i recuperació després de les etapes. De la mecànica se’n cuidava en Joan Guell, ens va fer l’últim repàs de les bicis abans de marxar i el muntatge i manteniment de les bicis cada dia. Gràcies Joan.




1ª ETAPA.

Maadid-M’Cissi 98 km.

A 1’5 km. de la sortida trobem el primer parany, una duna de 2 km que havíem de creuar ja que hi havia el primer control de pas a la part més enfonsada de la duna, fent que fins que no arribessis a la cresta de la duna no tinguessis contacte visual amb el control. Això va fer que s’ataqués la duna per 4 o 5 llocs diferents i em sembla que vaig adivinar força bé la traçada ja que un cop vaig creuar el control vaig veure que anava per la meitat del grup.




El primer avituallament era en el km 20 i el vaig passar de llarg ja que anava amb un grupet que rodàvem molt bé. S’acaba la pista bona o més ben dit, deixem la pista bona i passem per mig d’un camp de pedres i retallem 1km, m’avança en Quim i em diu que no en sap res d’en Josep. Tornem a enllaçar amb la gent que no havia retallat i me n’adono que no he avançat a ningú i he fet un esforç important.
A partir d’aquí tot comença a anar malament. El conta quilometres es queda a zero i no funciona, el pulsometre es queda fix a 220 ppm i el gps s’atura cada vegada que agafo un sot fort.
Portava les rodes molt inflades ja que el dia abans perdien aire per tots costats, no hi havia manera de que quedessin sellades i per prevenir vaig sortir molt alt de pressió, això feia que em clavés molt a la sorra. Em començo a emprenyar força. Ho portava tot molt ben preparat i revisat i falla tot.

Però com que les coses sempre poden anar a millor..... o a pitjor, apareix en Murphi i es complica una mica mes la cosa.
Em començo a marejar. Feia força calor. No portava el buff al cap i no em podia refrescar ja que anava just d’aigua i em feia por no arribar al segon avituallament. Vomito.
Segueixo endavant totalment col•locat. Passo el segon control de pas i no vull parar, em feia por que em facin abandonar.
Segueixo.
Torno a vomitar.
Tot i això no estic perdent masses posicions, potser unes 20. Passo el tercer control i me’n vaig directe al segon avituallament.
Estic salvat. Em tiro molta aigua per sobre, em bec 2 Powerades de cop i m’estiro 5 minuts en una ombra. Em recupero força.
Segueixo. Ja només em queda un port amb 200 m. de desnivell i tot baixada fins meta. Arribo a dalt totalment recuperat, em foto un litre d’aigua a l'avituallament 3 i gas a fondo fins a meta. En els últims 25km avanço uns 20 participants i em planto a meta amb 5h 27’ a una mitja de 18’1 km/h i el 171 de la general. En Quim fot un etapon i entra el 83 de la general. En Josep havia passat per el control 3 en la 68 posició però un error de navegació li va suposar fer 50km de més i un fort cop moral.


ETAPA 2

Aquesta etapa es pot definir tan sols amb dues paraules, velocitat i mitja pàjara.

Era una etapa clarament rodadora. Surto molt bé.
Es comença per unes pistes amb força pedres però de seguida li agafo el rotllo i vaig avançant posicions. Passo el primer control en la 145º posició, en el primer avituallament passo de llarg.
Segueixo avançant gent i es forma un petit grup al meu darrera. Faig 20 km tirant del grup sense l’ajuda de ningú, parlo amb el noi que portava al darrera i decidim tirar fort i petar-ho tot.




Teníem un grup de uns 20 a mig km i provem d’arribar-hi. Els gorrons que havien anat a roda queden totalment despenjats i enllacem amb el grup gran que anava liderat per la Nuria Lauco. Aquí també hi havia en Carles i l’Enric amb els que he compartit moltes estones de cursa i campament. L’Enric em diu que hi ha un grup més endavant, que ell hi anava però no ha aguantat el ritme.
Arribem al segon avituallament i parem tots a omplir el bidons, 15 segons i sortim disparats altre vegada. S’ha trencat el grup. Per davant la Nuria Lauco i el seu company, el meu company del primer grup ( en Jordi)i jo intentant enganxar-los i la resta de grup ben escampats al darrera. Atrapem a la Nuria i al mateix moment s’enganxa amb el seu company i em cauen tot dos al davant. Buff!!!!!! els esquivo com puc, seguim.




Passem el segon control i ja soc el 131, en Jordi em diu que provem d’enganxar un altre grup que veiem mes endavant, és el grup d’uns 30 que m’havia dit l’Enric.
Anem passant molta gent que quedava penjada. Ho provem. Ara es en Jordi qui marca el ritme i amb molt poc temps hi contactem. Jo hi arribo molt apurat, he quedat rebentat, hem fet uns 4 o 5 km a un ritme molt alt. Quan començo a recuperar la respiració hi ha un canvi de ritme molt fort ja que arriben unes petites rampes que les fem molt ràpid, em torno a desfondar, en Jordi m’espera una mica i torno a enllaçar, un altre canvi de ritme i torno a petar, li dic a en Jordi que tiri que ja m’espavilaré.
No em recupero. Acaba la zona de rampes i arribo al 3r. avituallament, bec i segueixo sol. Els que venien per darrera em comencen a atrapar. Arriba el tram final, es un camí molt pedregós que va atravesant un oued i s’em fa molt difícil. Em passa molta gent.
Final d’etapa en 4h28 minuts i una mitja de 21,1km/h i faig el 148º de la etapa. En Quim acaba uns 10 minuts per davant meu i en Josep uns 10 per darrera.


ETAPA 3

Inici de l’etapa marató.

Havíem de sortir carregats amb tot el necessari per passar dos dies seguits. Sac de dormir, equipació neta, roba per la nit, menjar energètic per els dos dies, eines, algun recanvi, etc., etc. Anem carregats com burros.




Torno a sortir força bé. Més o menys al mig, com sempre.
Fins al km 15 anava molt bé, anar fent i provar de no escalfar-me massa. Comencen les primeres pujades i ja veig que avui toca patir. Tot i això vaig conservant les posicions. Arribem al primer avituallament i torno a passar de llarg (no escarmento!). Arribo al km 30 on hi ha el primer control i passo el 175, sembla que aquest és el meu lloc a la cursa.
Ara ja arriben les pujades més fortes, em fan molt de mal les cames i on hi ha els desnivells més elevats haig de baixar de la bici i fer-ho a peu. Em passa molta gent, però a les baixades tanco els ulls i apreto les dents i recupero posicions. Giro una corba i comença un coll molt llarg, a dalt de tot es veu l’avituallament 2. Paro per fer una foto, vull veure aigua i......glups!, s’ha acabat. No tinc aigua i em queden 5 km duríssims fins arribar al avituallament. Faig càlculs ràpids i ja veig que estaré uns 45 minuts sense aigua, fa molta calor, es fa etern. Torno a perdre moltes posicions.






Arribo a dalt. Torno a estar salvat i em juro que mai més de la meva vida em tornaré a saltar un avituallament.




Em torno a llançar baixada avall i comença un puja i baixa molt trencador, passo per el control el 184, he recuperat alguna posició. Ara segueixo pujant, haig de arribar a 2191 m. d’alçada i després ja és tot en desnivell negatiu fins a meta.



Arribo amb 6h 52 minuts i el 179 de l’etapa. En Quim ja fa estona que ha entrat, ha fet el 88 i en Josep entra el 223 amb en 7h i 28 minuts.





ETAPA 4


Segona part de l’etapa marató. Ahir ho vaig passar força malament a causa del pes extra que portava. Deixideixo desfer-me de tot el que crec que no haig de fer servir.
La primera part d’aquesta etapa es feia per unes pistes molt rodadores. A diferencia dels altres dies decideixo apretar una miqueta de bon començament i agafar distancia tenint clar que a la pujada tornaria perdre posicions.












Arribem al primer avituallament...... i torno a passar de llarg. En el primer control vaig el 153. Estic disposat a perdre un màxim de 20 posicions a la pujada, més no. És un port de 4 km i 400 m de desnivell positiu. Quan falta 1 km per arribar a dalt m’avança en Sergi Lopez Egea . Arribo a dalt, apreto les dents i aquesta vegada amb els ulls ben oberts ja que la baixada era molt perillosa, em tiro avall.
Enllaço amb en Lopez Egea i acordem anar junts, ell m’estirarà al pròxim port i jo l’ajudaré a les baixades i els plans.
Anem atrapant gent i formem un grup de 14 o 15 , però la gent estava molt nerviosa i tothom s’anava vigilant, tancant el pas, sense donar relleus etc etc..... un desastre. Tornem a apretar una mica més i en Lopez Egea i jo marxem sols.








Portem un grup d’uns 15 més endavant. Arribem al 3º avituallament i en Sergi em diu que es vol quedar a descansar una miqueta, ens despedim i m’en vaig per vall.

L’ENCERRONA:
En teoria i segons el perfil desprès del 3º control de pas era tot en desnivell negatiu fins a meta tret d’una rampa a 3 km de l’arribada.
Quin engany!!!!!
Era un recorregut duríssim. Una autèntica bestiesa a dins un oued. Primer uns 3 km de pedra molt suelta, pedres de la mida d’un ou, centenars de milers de pedres de la mida d’un ou.







Costava molt avançar. Aixeco una mica el cap i veig que el grup que tenia al davant van a peu. Segueixo pedalant, encara no he hagut de posar peu a terra. Segueixo, i ja els tinc a tiro. Quant enganxo el grup comença un tram de 3km per dins l’aigua. Em miren encantats, ja que encara vaig pedalant i vaig creuant el riu. Els deixo enrera. Haig de creuar el riu més de 20 vegades amb l’aigua fins el genoll.
Surto del riu, em giro i veig que els he deixat molt enrera. Només em queda una llarga recta de 6 km i vent de cara, la rampa i arribo amb 8 h i 18 minuts.

Ha estat la etapa més dura i més llarga de l’història de la Titan Desert, però també la més maca en quan a recorregut i en la que més m’he divertit.

ULTIMA ETAPA.

LA BOGERIA :

Només 55 km.
Només es tracte d’arribar.
Donen la sortida i ha començat la bogeria. Cops de colze, caigudes, crits igual que si estiguéssim corrent la copa del mon. Només es tracte d’arribar, però hi ha gent que és capaç de jugar-se la vida per baixar del 145º lloc al 144º. No ho entenc.
M’adelanten l’Enric i en Ricard però no puc seguir el seu ritme, em fan molt de mal les cames.




Em trobo en Quim que ha punxat i em diu que ja ho té solucionat. Segueixo fent un puja i baixa molt trencador al meu ritme. Torno a trobar-me l’Enric i en Ricard, traiem les càmeres de fotos i anem tot el camí fent-nos fotos .


Ara jo vaig fins allà i us espero, ara hi vas tú i ara vinc jo. Molt de riure i molta alegria. Quant falten 10 km per meta atrapem en Josep i anem fent tots 4 fins l’arribada.
Moltes abraçades, alguna llàgrima i més fotos.







Ja som Finishers de la Nissan Titan Desert 2010.

divendres, 7 de maig del 2010

CINQUENA ETAPA

ACONSEGUIT

Avui s’ha acabat la cinquena edició de la Titan, i tots tres han pogut acabar, no sense dificultat, l’etapa d’avui que havia de ser tranquil.la, s’ha complicat al principi amb rampes complicades els primers 15 quilómetres. Després si que han estat pistes en baixada fins al final, en Pere i en Josep han rodat junts i el Quim ha tingut problemes al final al rebentar una roda.

Les classificacions finals han estat:
En Quim ha acabat a la posició 100 amb un temps total de 24 hores 49 min.
En Pere 163 amb un temps de 27 hores 50 min. I en Josep 235 en 32 hores 28 min.
(els temps i classificacions són anecdòtiques, volien poder acabar I ho han aconseguit)

Igual que l’any passat, un grup anirem a Barcelona a rebre a en Quim i en Pere, suposo que en Josep tornarà per carretera. El vol arriba a Barcelona a les 2 de la tarda.

Avui també és la meva darrera etapa i deixo el blog per que expliquin de primera mà totes les experiències i anécdotes de la cursa.

SALUT I PEDALS i fins l’any que bé.

ENLLAÇOS DE VIDEO

Ahir va quedar pendent penjar els enllaços de la tercera etapa, ja els he trobat, i aprofito per penjar també els de la cuarta, que serien les dues parts de l'etapa marató.

Apa a gaudir-ne.

Tercera etapa
http://www.youtube.com/watch?v=mIISnEfEwtk&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=TaA8Hg5z0O0&feature=player_embedded

Quarta etapa
http://www.youtube.com/watch?v=3TnUTjXCaOU&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=HCPPgAOEUSM&feature=player_embedded

dijous, 6 de maig del 2010

QUARTA ETAPA

Avui no he pogut parlar amb en Pere, per tant no sé exactament com ha anat l’etapa (precisament a la mes complicada) per tant ens haurem de regir per la informació subministrada per la web oficial de la Titan.

Avui es disputava la segona part de l’etapa marató i una de les mes dures de la Titan. En Quim ha arribat a la posició 82 amb 7:08, en Pere a la 152 amb un temps de 8:18 i en Josep a la 193 amb 9:12. Avui deu haver saltat molta gent, nomes hi ha 293 entrades a la classificació, (varen començar 339 tius)

Només puc penjar una foto rebuda ahir molt tard amb el sac per passar aquesta passada nit al ras.




Demà es disputa la darrera etapa

ETAPA
TOUNDOUT - OUARZAZATE
55 Quilòmetres cronometrats + 11 d’enllaç amb 400 mts de desnivell acumulat




Una etapa curta i senzilla, la única dificultat és una pendent d’1,5 km, la resta, baixades suaus, fins a final d’etapa i enllaç per asfalt fins l’hotel.

No sé com han arribat avui, però no hauria de suposar dificultat per assolir l’objectiu final.
Avui està vist que no hi ha res que funcioni, vàren canviar l'horari d'emisio del resum de Teledeporte. El "tiu" que ho penjava al youtube se'l deu haver perdut i no ho ha fet.
Ho sento peró no he trobat cap video de l'etapa d'ahir.
Tindrem que esperar el resum en directe de dissabte.
Per acabar voldria dir que un grup de Llagostera anirem a l'aeroport de BCN per rebre als Titaneros com es mereixen. Tene previst fer-ho el dissabte a les 14:00 hores.
Salut.

dimecres, 5 de maig del 2010

TERCERA ETAPA

L’etapa d’avui ha estat amb diferència l’etapa més dura de les tres que s’han disputat, ha estat llarga, mes de 100 km, amb un desnivell acumulat de mes de 1600 metres i amb una punta d’alçada de 2200 metres, el que oferia uns paisatges impressionants.

La duresa d’avui ha permès que l’Heras es poses al davant de la classificació, encara que també ha fet que molta gent abandones amb molts problemes físics, vòmits, marejos, problemes que no han tingut cap dels tres, que encara que molt cansats, continuen forts. S’ha de destacar en Quim que continua en un nivells físic molt bó i l’hi permet estat a la posició 89 de la classificació, en Pere es manté sobre el 167 i en Josep al 261 per les voltes del primer dia.

Avui l’etapa ha estat marató, o sigui que s’han arrossegat amb equipatge per passar la nit al ras i l’avituallament de demà.

A la foto que m’han enviat avui es veu que aquesta nit serà “durilla” i després de la pallissa d’avui i la que els hi espera demà, (les seves previsions són de fer-la en unes 12 hores, si, si 12 hores !!!!!!!) si demà va bé, l’etapa de divendres serà un passeig per arribar a l’hotel.




Avui també han destacat el companyerisme que troben a la prova. Si repasseu les darreres entrades de’n Pere al blog, anomena a un grup amb el que comparteixen mecànic, en Marc Trayer, l’Oriol Morata, en Xevi Ferrer i en Milton Ramos, si mireu les classificacions es troben entre els deu primers i en canvi sempre estan a punt de donar un cop de mà o aconsellar qualsevol aspecte tècnic.

Demà la segona part de l'etapa marató,
ETAPA 4
BOULMANE - TOUNDOUT
135 Quilòmetres cronometrats amb 1400 mts de desnivell acumulat





L’etapa més llarga que s’ha fet mai a una Titan, comença amb una serie de pistes paral.leles, i passant per algun poble on han d’estar atents per trobar la ruta correcte. Després hi ha una punta al km 52 que a en Pere ja l’hi feia por abans de sortir, desnivells de 500 mts en 4 quilometres (no hi entenc gaira, peró diria que és un desnivells del 10%).
La ruta segueix per un pedregal a un oued i finalment amb rampes de baixada fins a meta.




Per acabar, podeu veure un parell d'enllaços del resum de la segona etapa emés per teledeporte, la qualitat no és molt bona, peró no he trobat res més.


http://www.youtube.com/watch?v=N3wo3MFFU8M&feature=channel

http://www.youtube.com/watch?v=cBdnaE7vKe4&feature=channel

dimarts, 4 de maig del 2010

SEGONA ETAPA


Aquests “tius” són “l’hostia”, porten dos dies al desert, amb temperatures d’entre 37 i 40º, sorra, pedres, un milió dues-centes mil hores sobre un ferrot amb rodes i parles amb en Pere i diu que les dues primeres etapes han estat relativament “senzilles”.

Avui ha estat una etapa molt ràpida, rodant en grups de 20-30 persones i a uns 20 qph ràpides i amb pedres. En un principi en Josep havia de rodar amb en Pere, però s’ha anat quedant una mica enrrera i al final a entrat 10 minuts després. En Quim continua la seva cursa i avui també ha entrat 12 minuts abans que en Pere. Sembla que tots tres continuen forts físicament.

Tècnicament en Pere continua amb problemes al tacòmetre i al pulsòmetre.
Avui l’etapa s’ha acabat en un campament molt decent, cosa que no en gaudiran demà que té lloc l’etapa Marató (campament al desert, sense assistencia i després d’una de les etapes mes dures de la Titan)

Podeu consultar la classificació de l’etapa i la general al següent enllaç:

La fotografia que ha enviat en Pere de l’etapa d’avui:



ETAPA 3
ALNIF - BOULMANE
101 Quilòmetres cronometrats amb 1800 mts de desnivell acumulat





Una etapa molt i molt dura, als nois els hi fa molt respecte, pugen per les muntanyes de l’Atlas fins a una alçada de 2190 metres, fins arribar al campament a 1600 metres, (hauran de pujar amb els estris del dia següent).

Per acabar, us passo l'enllaç en dues parts del resum de la primera etapa emés per teledeporte ahir.
Salut i pedals.
http://www.youtube.com/watch?v=gsXLdnEbvgI&feature=channel
http://www.youtube.com/watch?v=0lscs-2LZJ8

dilluns, 3 de maig del 2010

PRIMERA ETAPA


S’acabat la primera etapa, he pogut parlar amb en Pere i en paraules seves “ha estat una passada”. Els que seguien l’etapa per internet han patit una mica pel retard en arribar d’en Josep, s’ha perdut i el voler recuperar la ruta li ha costat fer 50 quilòmetres de mes, ha entrat al lloc 321 i ha trigat 8:23 en fer l’etapa (mes de vuit hores a sobre la bici !!!!, brutal).

Pel que fa en Quim, molt bé, amb un temps de 4:49, a 1 hora 23 min. del primer ha entrat al lloc 83, en Pere ha fet un temps de 5:27 a dues hores del primer.

Podeu consultar la classificació complerta al següent enllaç: http://www.titandesert.es/es/clasificacion_etapa1.php

Com podeu veure aquest any hi ha el pacte de tirar cadascun pel seu compte, però després de l’aventura de’n Josep, demà anirà amb en Pere.

Pel que fa a l’etapa ha estat molt llarga, però molt maca, començant amb una llarga zona de dunes que tothom ha agafat com a pogut, escampats per la duna i amb sorra fins als turmells.
La resta han estat pistes amb força pedres.

Pel que fa al temps, han començat amb el dia una mica tapat, peró poc després s’ha obert el dia amb molta calor.

En quant a la part tècnica, el Pere s’ha quedat sense pulsòmetre i sense tacòmetre de la bici.

La següent foto correspon a la duna del principi de l’etapa, (sense comentaris)




ETAPA 2
M’CISSI-ALNIF
93,17 Quilòmetres amb 400 mts de desnivell acumulat




Etapa llarga, amb poc desnivell, amb pistes amb pedra al principi de l’etapa que milloren a partir del qm. 40. Al final es torna a complicar per travessar algun poblat i tornar a rodar per pistes amb molta pedra.

diumenge, 2 de maig del 2010

L’AVENTURA TORNA A COMENÇAR.

Ara fa un any, quant un grup vàrem anar a Barcelona a rebre als titaneros a l’aeroport, recordo que els vaig preguntar mig en broma si ja havien formalitzar la inscripció de la cursa del 2010. Tots tres varen mirar-me com si m’hagues begut l’enteniment, no volien ni sentir-ne parlar de sol i sorra, però n’estava segur que repetirien, i així ha estat.

Varen trigar a decidir-ho, al menys en Pere, seguint les entrades al blog, no se’n parla fins el mes de Desembre, però quan enganxa el cuc de l’aventura, els reptes van canviant i els objectius són cada vegada mes ambiciosos i aquest any ja saben perfectament on es posen i si es fa es per que agrada i molt. Podeu tenir per segur que encara en faran alguna de mes grossa. (sempre que el cos i la butxaca aguantin)

Esportivament, els objectius per aquest any són els mateixos que l’any passat, la satisfacció de poder acabar.

Be, anem per feina, com ja sabeu per el blog, en Josep va marxar per carretera amb el mecànic del grup i el Quim i en Pere han sortit aquest matí amb destí a la ciutat de Erfoud per tal de retirar les bicicletes i passar les verificacions.

Demà al matí toca diana a les 5:00 del mati, a les 6:00 hi ha el repartiment obligatori d’aigua, com a mínim 3 litres, control de firmes a les 6:30 i a les 7:00 comença l’etapa.

PRIMERA ETAPA

Demà comença la primera etapa Maadid-M’Cissi, de més de 98 quilòmetres, una etapa llarga però relativament senzilla, amb un desnivell acumulat de 460 metres, amb una zona de dunes al principi, pistes rapides amb força pedres i una mica de navegació al final.

L’altimetria és aquesta:





En els propers dies aniré actualitzant les entrades, en la mesura que sigui possible, m’aniran posant al corrent telefònicament amb la informació de l’etapa i si fora possible amb alguna fotografia. Be, ja veurem com podem mantenir-vos informats.

NOTA:



Estava acabant de redactar el texte quan m'ha arribat la primera fotografia, no hi ha texte peró sembla el brefing d'avui.