L’etapa marató està dividida en dues jornades : la primera d’elles té 120 quilòmetres i la segona 115.
Deixant de banda la distància que haurem de recórrer, l’etapa marató presenta una dificultat afegida : tot el que vulguem fer servir durant tota l’etapa (que dura 2 dies) ho dem de portar nosaltres al damunt. És a dir, si ens cal un sac de dormir o el raspall de dents o qualsevol altra estri, si no el duem nosaltres a sobre, no podrem anar a buscar-lo als vehicles que transporten el material.
Llavors, el gran dilema està en decidir què vols dur i com :
- Dur de tot en un porta-alforges ?
- Dur unes quantes coses bàsiques en una motxilla ?
- No dur res i s’ha acabat el bròquil ?
Hi ha coses que no cal pensar-les massa i que són de calaix :
- Un parell de càmeres de recanvi.
- El kit d’eines.
- Oli per la cadena.
Això ja ho duré a cada etapa en una bossa d’aquelles que van a sota el seient : decidit.
Però, i el tema de les barretes energètiques (o el que sigui) per a fer 235 quilòmetres ?
Podria dur-les a la bossa del Kamel, on ja hi duré la càmera de fotos reflex, però també hauré de dur altres coses com ara raspall de dents, algun tipus de gel per rentar-me o tovalloletes, crema pel Sol, cremes hidratants per la pell...
Ben pensat, potser muntaré la típica bossa en forma de triangle que es col·loca al quadre de la bici i així no hauré de dur-ho tot a l’esquena : decidit.
Ara bé, falta tot el tema de roba de recanvi, roba d'abric, sac de dormir...
Està clar que pots anar en pla minimalista total, però no serà aquest el meu cas. Crec que després de 120 quilòmetres pel desert amb la suor, la pols i el que pugi anar sortint, aprofitar la mateixa roba per fer els 115 de l'endemà pot ser un error i no parlo només perquè la roba foti molta pudor ...
Total, que he decidit dur el següent :
- Un equipament ciclista sencer (mallot, culot, mitjons).
- Un sac de dormir de seda, molt lleuger i prim ... que no abriga massa val a dir.
- Una samarreta tèrmica i uns pantalons tèrmics, per no passar massa fred.
- Un paravent lleuger, recomanat per l’organització.
Per a fer una prova, ho vaig posar tot a la bossa del Kamel, juntament amb la càmera fotogràfica reflex i vaig sortir a rodar 50 quilòmetres.
Va anar prou bé !!!
Però tot això de la roba més els 2 litres d’aigua més la càmera fotogràfica sumàven massa quilos per dur-ho a l'etapa marató, tanta estona a l'esquena, amb tanta calor com suposo que passarem.
Cal canviar d'estrategia !!!
M'he comprat una d’aquelles bosses que s’instal·len a la barra del manillar i he procurat fer-hi entrar tota aquesta roba.
I ho he aconseguit !!!
M’agradaria més dur un cistelleta de vímet, però crec que no hauria aguantat els sotracs durant 235 quilòmetres.
A continuació us deixo unes fotos de tot el què he fet entrar en la bossa-cistella del manillar i com ha quedat finalment.
2 comentaris:
Sou uns cracks, però tot aquest esforç pagarà la pena, ja ho veure!!!!!
Endavant màquines!!!!
Està molt bé aixó de posar el rellotge per a saver com son de grans les altres coses jejejejejeje
Publica un comentari a l'entrada