165KM

Ahir em vaig trobar en Joan Duran i em va proposar sortir avui a fer una volta. Em va dir que tenia lliure des de les 9h fins a les 17h.

Que podríem fer?
Estar clar, no?
Sortir de les 9,15h fins a les 16,30.

Avui ens hem marcat una megasortida d’aquelles que arribes a casa amb mal de cames, mal d’esquena, mal de tot però amb un somriure a la cara.

Amb lo que va d’any jo encara no havia fet cap sortida de mes de tres hores i em sembla que de cara a la Titan Desert es el millor que puc fer.

Només de sortir em anat una estona el mig de la boira. Al arribar a Girona ja no en quedava gens i el sol començava a deixar-se veure.
De Girona em enfilat cap a Anglès i ens em arribat a Olot.
De Olot a Santa Pau i Mieres on em parat a menjar una buti amb all i oli i unes torrades.




Mitja horeta justa i a tot drap a cap a Banyoles i carretera vella de Cornellà de Terri fins a Medinyà .
Ara es l’hora de decidir per on fem la tornada.
Una opció es anar cap a Bordils i pujar a Els Àngels per Madremanya, ho descartem de seguida per l’hora que es ( i per l’estat de les nostres cames, je je).
Creuem Girona i anem definint la ruta.
Tornar directe a Llagostera també ho descartem.
En Joan tenia el rècord personal de 104 km i avui era un bon dia per fer una bona marca. De fet, quant passàvem per Banyoles ja l’havia superat (està fort el paio).

En Joan.


A Girona agafem la carretera de Sta. Coloma.
A Sant Dalmai parem a comprar aigua i unes coca-coles . Girem a Vilobí i seguim fins a Campllong.




Aquí ja estàvem farts de portar el vent de cara i decidim tirar cap a Sant Andreu Salou , Caldes i per fi a Llagostera.
Hem arribat força sencers, cansats peró sencers.
Una dutxa molt rapida, un Phoskito i una coca cola i cap a treballar un parell d’horetes que ja està bé.

Clikeu a sobre el perfil.



Demà mes.

Salut.

ELS 100 KM I RADIOSHACK

Avui havia quedat amb en Jordi Marina per anar a veure el caixa Girona a Fontcoberta.
La primera idea era passar per els Àngels, peró amb el refredat que porto ho em descarta’t.
Era el dia que en Jordi faria els seus primers 100 km per carretera. Hem anat fins a Fontcoberta a un ritme força altet, esmorzar de botifarra i cocacola i a veure la cursa.

L’ambient del Caixa Girona impressionant, moltisima gent i moltísims nens i nenes de les categories promoció.

A la tornada ens ho em tornat agafar amb ritme fins a Sarrià de Ter, després ja em baixat el ritme i fins a casa.



I…el Radioshack que hi pinta?

Dons res, que aquesta setmana el diari esportiu El Nou publicava que l’equip de Lance Amstrong està buscant hotel per tot l’equip i naus industrials per tenir la base a Girona. El Garmin ja fa uns anys que hi tenen la seu i l’equip Cèrvelo de Carlos Sastre també busca local a Girona. Els últims dies també he trobat algun ciclista del BMC de Cadel Evans, la selecció francesa de carretera i molts i molts de clubs i equips d’arreu d’Europa. A tots aquest els hi hem de sumar les empreses que es dediquen a fer de guies per cicloturistes i els hotels que organitzen estades.

Tota aquesta gent trien Girona per el clima, per la orografia i per el “poc” volum de transit que hi ha.
Si algun dia deixen de venir no serà pas per que el canvi climàtic a deixat totes les carreteres amb un pam de neu, ni per que un sisme ens hagi aplanat totes les muntanyes.
El dia que deixin de venir serà per que estan cansats de punxar rodes per culpa de les gravilles i vidres que hi han a els vorals de les nostres carreteres.

PRIMAVERA

Si, ja sé que encara falten unes setmanes per que arribi la primavera. Però l’ambient que es respira per les carreteres de Girona es de que ja ha arribat el bon temps. Tota aquesta setmana només faig que trobar-me grupetes de ciclistes d’arreu d’Europa.

Això fa que em passi el mati esperant que arribi el mig dia per poder sortir a pedalar, i la veritat es que per molts equips que hi hagin per aquí entrenant, Zeus deu dels cels i de la pluja i Eolo deu del vent segueixen fent de les seves.


Ahir vaig sortir al migdia, sortida de Llagostera fins a la creueta, pujar a Els Àngels baixar cap a Madremanya, La Bisbal, Santa Pelaia i cap a casa.
Quan baixava d’Els Àngels cap a Madremanya el vent va començar a bufar amb molta força. Peró el pitjor estava per arribar.
El tram de carretera entre la Bisbal i Cruïlles, el vent em va desequilibrar varies vegades.
En tot aquest tram no vaig aconseguir passar de 15km/h.










Avui a mig matí m’ha trucat en Joan Babot un participant de la Titan 09. Ha vingut a Girona a fer el carril bici amb el seu fill. L’any passat no va aconseguir acabar per els problemes de les llagues al cul. Al acabar la cursa em va dir que no tornaria a córrer la Titan desert, i avui entrenava amb el seu fill.
Hi participaran tots dos.

Quant ens em despedit he anat cap a casa he agafat la flaca i he sortit a rodar un parell d’hores. També feia vent.


Aprofito per felicitar en Jordi Marina ja que el seu blog Arreplegatsbtt ahir va arribar a les 10000 visites.
Felicitats Jordi.


I una decisió que he pres:

No tornaré ha posar els peus a la botiga Medina Llagostera.

Salut.

NEU

He passat tota la setmana enganxat al rodillo. Només calia que sortís una mica el sol per poder sortir a pedalar. Bé, una mica de sol i una mica de temps.

De sol ja n’ha fet però de temps.... no n’he tingut gaire.
El dissabte a el mati varem començar a construir la carroça de carnaval ( aixó m’hipoteca els pròxims 6 dissabtes i algun diumenge) i avui havíem d’anar a Sant Cugat a fer unes visites familiars post-reis.
Per tant l’única estona que em quedava lliure era el dissabte a la tarda.
Vaig arribar a casa a les 14h 30, preparar el dinar, dinar i sense temps per fer la digestió, em vesteixo de ciclista i començo a pedalar.
Son les 15h 45 per tant no em queda massa estona de llum.

Hummm On vaig? On vaig?.

De moment enfilo cap a Girona, vaig força bé, per tant decideixo pujar a Els angels.
Ho tinc molt just de temps però prefereixo no pensar-hi.

Arribo a la Creueta i comença la pujada cap Els Angels. Abans d’arribar a can Mascort m’avança un tractor tirant sal a la carretera. Aixó promet!!!
Quan arribo al km 6 començo a trobar neu als vorals. Aquí ja fa força mes fred.
Segueixo amunt… A partir del km 8 la neu ja es mes evident, les cunetes no es distingeixen i els arbres son ben blancs.



A dalt hi han un munt de cotxes aparcats a banda i banda de carretera, la rampa per arribar a el pàrquing està totalment glaçada i no s’hi pot arribar i hi han moltes famílies jugant amb la neu.
Intento guanyar un minut de gloria i arribar fins el rètol del pàrquing a cavall de la bici. Impossible no puc fer mes de 25m.



Ara nomes queda baixar. La cosa es complica força ja que la sal que ha tirat el tractor fa que la neu de les vores es vagi desfent i tota la carretera es un molladís. Em sembla que he trigat mes per baixar que no pas per pujar.
Arribo a baix i ja no hi ha massa llum. Ara toca apretar de valent.
Un altre cop he perdut la lluita contra el rellotge i arribo a casa a les 18h. He fet els últims 20 minuts amb poquíssima llum.
A part de la por que he passat baixant i per el fet de anar a les fosques he arribat a casa amb aquella mitja rialla de satisfacció.

Salut

COCTELERA

Si en una coctelera hi posem aigua, fred, vent, neu, mitges vacances i compromisos familiars, hi posem glaç i ho barregem tot surt un fastigós còctel anomenat “rodillo”.

Quatre dies seguits mirant la paret del davant, pedalant com un …. com un …… desorientat? a punt de agafar complexa de hàmster donant voltes a la rodeta de la gàbia.
Quatre dies que sumen 8 hores de pedaleig frenètic deixa’n volar els pensaments, però també posant en ordre les idees.

Han estat quatre dies molt durs.

El que m’agrada mes d’aquesta vida que m’ha tocat es sortir a pedalar i una de les coses que m’agraden menys son les sessions de rodillo.
Però aquesta setmana ha estat diferent, aquest dies m’han servit per quasi bé decidir quina bicicleta vindrà a casa i m’acompanyarà a el Marroc.
Fins l’últim moment he esperat que els reis ( almenys per un cop) em portessin un regalet amb dues rodes……Bé, no ha estat així. Al final deixaré de creure-hi.

No puc esperar gaire més, i haig de prendre una decisió.

Tinc 4 opcions:
- Giant ATX Pro:
- Un cuadre de alumini molt reforçat i muntatge al meu gust, transmissió XT, forquilla Fox 100mm(agafada de amagatotis de la meva filla), rodes cross ride i alguns components que tinc per casa. Es la opció mes econòmica.

- Cube XMS:
- He trobat una oferta molt bona i es una molt bona bici per el tipus de mountanbike que practico: rallimaratósortidespanchangueres.

- Canyon Nerve:
Molt semblant a la cube.

- L’ànima del desert:
- De moment es la que més m’interessa. Però també es en la que més dubtes tinc.

Si aquest cap de setmana fa una mica de bon temps ( ja han dit que no serà així) sortiré amb la flaca, si segueixo amb el rodillo de ben segur que acabaré prenent una decisió, tampoc vull precipitar-me.
Si voleu podeu apostar per les candidates.

Salut.

PROPÒSITS

Comença el 2010.
I l’he començat igual que l’any passat, sortint a pedalar el primer dia de l’any. Es el dia en que les carreteras estan mes buides de cotxes, el país a aquestes hores encara dorm.






Això nomès es una declaració d’intencions per els pròxims 365 dies: sortir, sortir i sortir, pedalar, pedalar i pedalar, vull conèixer noves rutes i nous llocs amb la btt, vull pujar mes ports i fer mes kms amb la flaca.
S'ha acabat el 2009 i quasi bé he arribat a els 9000 km, me n’han faltat 235. Aquest any que ara comença vull arribar a els 10000 km.


Vull deixar….No!! Haig de deixar definitivament la meva addicció a el tabac i haig d’aconseguir que el meu pes no sigui el Dragon Khan, que ara puja i ara baixa per tornar a pujar i tornar a baixar.


Ja tinc un repte per el mes de maig, la Titan Desert. I en tinc un altre al cap per a principis d’estiu, ja os ho explicarè mes endevant, ja que es una autentica bestiesa.


Durant el mes d’agost amb la colla de amics farem la sortideta amb alforges, com cada any. Enguany repetim ruta, El camí dels bons homes, la ruta mes dura que he fet mai. La tornarem a fer en 4 dies i amb les alforges ben carregades.
Segurament també faré alguna marcha cicloturista com Terra de Remences o Terra de Comtes, en tinc forces ganes.


Dons res...... Poso el conta quilometres a cero i el 31 de desembre en tornarem a parlar.

Salut.

PD: uy!!!!! Que m’oblidava........ Bon Any.

TITAN DESERT 2010

Hola:

M’ha costat molt decidir-me.
Em feia molta mandra tornar a començar a entrenar. Desprès de molts de dies posant els pros i els contres, (no se per que per però sempre guanyen els pros), he fet el pas endavant i m’he tornat a inscriure a la Nissan Titan Desert .
Ara comencen tres mesos molt frenètics, haig d’intentar posar-me una mica en forma, perdre els kg de mes que tinc i els que agafaré per Nadal ( je,je). Haig de muntar-me una bici nova ja que la specialized me la varen robar fa 15 dies. Haig de buscar algun espònsor que m’ajudi a afrontar aquest repte. Buff!!! Quina feinada.
I el mes important:
Se que vull anar a la titan però no se que hi vaig a fer.
L’objectiu del 2009 era acabar la prova amb els meus dos companys i amics, en Pep i en Quim. Per el 2010 en Pep ja m’ha dit que no repeteix i en Quim s’ho està plantejant.
Haig de buscar un objectiu per aquesta nova edició.
Ara ja sabem que el quilometratge total serà de 500km en 5 dies de cursa. Hi haurà una contrarellotge de nosecuants kms i dues etapes de muntanya de 100km i uns 1500m de desnivell positiu.
Dons ja ho sabeu, si em veieu amb la bici ben abrigadet i passant fred ja sabreu per que ho faig.
Salut.

Pere.