Ja hi som, ja hem passat el punt sense retorn

Ha començat el compte enrera i ja hem traspassat el punt sense retorn !!!

Efectivament, aquest darrer cap de setmana ha estat intensiu.
El divendres dia 17 vam fer la presentació del nostre equip al Casino Llagosterenc.
On vam fer una petita introducció per presentar-nos en societat i tot seguit vam passat un vídeo per mostrar què és la Titan i on anirem a patir. Estem molt contents per la presència d’amics, companys, familiars i curiosos... Un altre cop, des d’aquí, els tornem a donar les gràcies per la seva assistència.

I l’endemà, el dissabte dia 18, vam passar les verificacions tècniques i administratives per, tot seguit, encaixar les bicicletes i lliurar-les als organitzadors. Les bicicletes ja estan viatjant cap al continent africà, on ens estaran esperant el dia 26 !!!

Total, que ja hi som pel tros, a punt de ballar-la. Només queda una setmana; el proper diumenge ja agafem el vol charter a l’aeroport del Prat (a Barcelona) i ... cap a Ouarzazate, que hi falta gent.

No sabem si podrem enviar cap tipus d’informació des dels campaments, però procurarem enviar alguna cosa per mantenir-vos informats.

Apa ... fins aviat !!!

AGENDA

De mica en mica anem tancant tasques.
Les bicicletes ja són a punt. Rodes noves, les cadenes i les transmissions tot just rodades una miqueta, els frens amb pastilles noves i ben repassats, els suports de road-books instal·lats, una neteja general i un bon engreix.
Sembla que ja no ens quedi feina i no és ben bé així.

Demà divendres a les 21h farem la presentació del nostre equip al casino llagosterenc.
Preparar això també ens ha dut una miqueta de feina. Hem gravat un vídeo on expliquem una miqueta la TITAN DESERT i el nostre repte.
No cal dir que esteu tots convidats.

Dissabte hem d’anar a Barcelona a pasar les verificacions tècniques de les bicicletes, entregar fitxes mèdiques, recollida de dorsals, desmuntar les bicicletes i empaquetar-les .
Hi haurà també un brífing on ens explicaran els horaris del vols, detalls d’última hora abans de la cursa, revisió de passaports etc…

I a tot això hi hem d’afegir els últims entrenaments. Ara ja son més suaus, però no abaixem la guàrdia. Aquest cap de setmana encara hem de sortir divendres, dissabte i diumenge, per la setmana que bé només restarà descansar.

Però hi ha una tasca, que aquesta sí que ens porta de cap, NO HI HA MANERA DE FER PASSAR ELS NERVIS!!!!!!!!, i es que el dia D cada vegada és més a prop.

Sabem que hem fet els deures, però els nervis sempre hi son.

Tan sols resten 10 dies per que comenci tot. A partir d’ara intentarem escriure un article cada dia.
Mentre duri la cursa i sempre que ens sigui possible, penjarem la crònica de l’etapa cada dia.

La prova definitiva ?

La prova definitiva ?
Ho ha de ser perqué el temps s'esgota, tot i que encara em queda alguna cosa per pulir.

El dijous passat vaig decidir fer una ruta d’uns 50 quilòmetres, combinant camins de muntanya i pistes rurals, per provar què tal es podria pedalar amb tot el muntatge necessari per a l’etapa marató.

Vaig muntar la bossa-cistella que us comentava en la meva anterior entrada al blog/bloc/blok, o com es digui això. En aquesta bossa-cistella hi vaig fer caber la roba de recanvi per al final de l’etapa marató, tal com podeu veure en l'article anterior.

Les dues càmeres de recanvi, un pot d’oli, unes pastilles de fre i un joc de claus multi-ús anaven en una bossa porta-eines sota el seient. També hi duc una boquilla de recanvi per al Kamel.

Al porta-bidons hi vaig posar amb un bidó d’un litre de capacitat.

Vaig muntar un triangle d’aquells tan bonics que van al quadre de la bicicleta; en aquest triangle hi vaig guardar les barretes energètiques per al segon dia de l’etapa marató i tot allò que referència a higiene personal :

• Raspall i dentifrici.
• Crema de protecció solar.
• Sabó d’aquell que no necessita aigua.
• Crema hidratant, tipus pasta a l’aigua.
• Tovalloletes humides.

Al Kamel hi duia :

• Els 2 litres d’aigua.
• La càmera fotogràfica réflex.
• Les barretes del primer dia de l’etapa, per anar consumint.
• 2 tubs de pastilles isotòniques per a disoldre a l'aigua.
• Un parell de tires de tabletes isotòniques, de les que es deixen desfer a la boca.
• La manxa.

Encara em queda veure on posaré una muda per al final d’etapa (uns pantalons curts d’atletisme i una samarreta per anar més còmode) i quatre medicaments bàsics; segurament tot això ho hauré de portar al Kamel, perquè ja no sé on col·locar-ho.

I finalment, em queda el dilema del sac de debò, un sac més calent que el que duré a la bossa-cistella, per si veig que me les he de pelar de fred. Si resulta que he de dur aquest sac (uns 700 grs.) el duré lligat al Kamel amb un parell de cintes.

Pel que fa a l’orientació, vaig muntar el porta-GPS i el GPS, així com el porta-RoadBook.

Bé... us deixo unes quantes fotos de com va quedar el muntatge.

Fins aviat !!!

Preparant la roba per l'etapa marató

He començat a treballar en el material que hauré de dur en l’etapa marató de la Titan Desert 2009.
L’etapa marató està dividida en dues jornades : la primera d’elles té 120 quilòmetres i la segona 115.

Deixant de banda la distància que haurem de recórrer, l’etapa marató presenta una dificultat afegida : tot el que vulguem fer servir durant tota l’etapa (que dura 2 dies) ho dem de portar nosaltres al damunt. És a dir, si ens cal un sac de dormir o el raspall de dents o qualsevol altra estri, si no el duem nosaltres a sobre, no podrem anar a buscar-lo als vehicles que transporten el material.
Llavors, el gran dilema està en decidir què vols dur i com :

• Dur de tot en un porta-alforges ?
• Dur unes quantes coses bàsiques en una motxilla ?
• No dur res i s’ha acabat el bròquil ?
  

Hi ha coses que no cal pensar-les massa i que són de calaix :

• Un parell de càmeres de recanvi.
• El kit d’eines.
• Oli per la cadena.

Això ja ho duré a cada etapa en una bossa d’aquelles que van a sota el seient : decidit.
Però, i el tema de les barretes energètiques (o el que sigui) per a fer 235 quilòmetres ?
Podria dur-les a la bossa del Kamel, on ja hi duré la càmera de fotos reflex, però també hauré de dur altres coses com ara raspall de dents, algun tipus de gel per rentar-me o tovalloletes, crema pel Sol, cremes hidratants per la pell...

Ben pensat, potser muntaré la típica bossa en forma de triangle que es col·loca al quadre de la bici i així no hauré de dur-ho tot a l’esquena : decidit.
Ara bé, falta tot el tema de roba de recanvi, roba d'abric, sac de dormir...
Està clar que pots anar en pla minimalista total, però no serà aquest el meu cas. Crec que després de 120 quilòmetres pel desert amb la suor, la pols i el que pugi anar sortint, aprofitar la mateixa roba per fer els 115 de l'endemà pot ser un error i no parlo només perquè la roba foti molta pudor ...
Total, que he decidit dur el següent :

• Un equipament ciclista sencer (mallot, culot, mitjons).
• Un sac de dormir de seda, molt lleuger i prim ... que no abriga massa val a dir.
• Una samarreta tèrmica i uns pantalons tèrmics, per no passar massa fred.
• Un paravent lleuger, recomanat per l’organització.

Per a fer una prova, ho vaig posar tot a la bossa del Kamel, juntament amb la càmera fotogràfica reflex i vaig sortir a rodar 50 quilòmetres.
Va anar prou bé !!!
Però tot això de la roba més els 2 litres d’aigua més la càmera fotogràfica sumàven massa quilos per dur-ho a l'etapa marató, tanta estona a l'esquena, amb tanta calor com suposo que passarem.
Cal canviar d'estrategia !!!
M'he comprat una d’aquelles bosses que s’instal·len a la barra del manillar i he procurat fer-hi entrar tota aquesta roba.
I ho he aconseguit !!!
M’agradaria més dur un cistelleta de vímet, però crec que no hauria aguantat els sotracs durant 235 quilòmetres.

A continuació us deixo unes fotos de tot el què he fet entrar en la bossa-cistella del manillar i com ha quedat finalment.

I continua l'entrenament dur...

Quan el temps ens ho permet, i no parlo de la meteoreologia, intentem fer sortides més llargues i dures, que és el que realment ens agrada.

A mi m’agrada molt el recorregut que en Pere us ha penjat en el BLOG.
aquest recorregut es complementa amb un altre de similar : el que jo en dic l’altre ronyó.
I no pas perquè costi un ronyó de fer (que sí que costa, val a dir) sinó perquè els dos recorreguts, dibuixats sobre un mapa, em fan pensar en un parell de ronyons, amb un fil que fa d’enllaç entre ells i la sortida a Llagostera.
Però no intenteu reproduir aquest dibuix a casa vostra, o podeu pensar que el que escriu aquestes línies ha fumat més liana del compte.

Aquest altre ronyó el vaig fer el dissabte passat, dia 7 de març, amb en Miki.
En Miki és un dels meus amics de l’ànima que, tot i haver-me fet cas i venir a acompanyar-me a fer el recorregut, em sembla que encara vol ser amic meu. No ho entenc... ;-)

Bé... I com va aquest altre recorregut ?

Intentaré detallar-lo tan bé com sàpiga, posant entre parèntesis algunes dades altimètriques.

• La sortida : des de Llagostera, evidentment (120 mts)




• Sortim cap al Pla de Panedes i el terme de la Cabra Penjada per enfilar el camí cap a Can Llach; un cop som a tocar de Can Llach (320 mts) pugem cap el Coll del Matxo Mort.




• Quan tenim el peu al coll (378 mts), cal seguir el camí que ens durà a Can Sitges (424 mts) i des d’aquí als Plans d’en Sabater (486 mts) , al peu del Puig d’Arques.




• Abans d'arribar als Plans d'en Sabater assolim l'alçada de 512 mts.




• Voltem el Puig d’Arques i baixem vertiginosament cap a Can Matas, passant per la Castanyeda d'en Genoer; és a dir : cap a La Bisbal d'Empordà.




• El dia és net i clar, les vistes magnífiques i cap ocell trenca l'harmonia del seu cant.
  ;-)




• Passem pel costat de Can Matas i, sense aturar-nos, arribem al torrent d'en Genoer (180 mts), d'on surten un parell de camins : hem de seguir per la dreta, agafant el PR (un corriol molt bonic) que ens porta a la Font d’en Mercader, el Molí de Can Coia, el Pont de les Dobles, el Molí d’en Molines ... Finalment, sortim al Pla de Cruïlles.




• Fins aquí, hem estat desfent part del recorregut que en Pere us ha explicat en l'entrada anterior d'aquest mateix Bloc (blog, blok, no sé... com es digui).




• Deixem el corriol enrera i arribem fins a la palanca que travessa el Daró (47 mts).




• Sense travessar la passera, seguim el camí de la dreta, que voreja el riu i que, tot seguint el seu curs, ens porta fins a La Bisbal d’Empordà. I de la Bisbal ... cap a Fonteta falta gent.




• Arribem a Fonteta i travessem el poble per anar a buscar el camí que ens durà a Santa Coloma de Fitor. Ara bé quan comencen a matar-lo !!!




• De Fonteta sortim cap a Fitor, pujant cap a la Creu dels Frares (182 mts).




• Un cop a la creu, baixem cap al Mas Cals : és una baixada fictícia, ara baixa, ara puja, ara no sé què passa que ens despistem...




• Quan som a sota el Mas Cals, que queda a l'esquerra, dalt d'un turonet, fem una parada per contemplat el pou de glaç del Mas Cals (143 mts); no us ho heu de perdre, paga la pena.




• I ara sí... ara pugem cap a Santa Coloma de Fitor.




• Pugem per un camí de roca viva, impressionant, bonic i desafiant : et desafia a cada metre, a veure si ets capaç de pujar-lo tot sense fer un fiasco (no vam poder, quasi el fem tot, però no va ser possible)




• Ah ... S’acaba la pujada desafiant i arribem a Santa Coloma de Fitor (246 mts), fem una paradeta i, au, a rematar la feina !!!




• Sortim per el costat de Can Puig i baixem fins a un fondal del que sortim en fora pujada, per el corriol que passa pel costat de la Font de Fitor; ens hem d’arrapar fort al manillar per sortir del fondal !!!




• Ens cal baixar cap a la carretera de La Bisbal-Calonge.




• El camí va fent suaument, fins que arribem a la carretera (203 mts).




• Després és quan ve la patacada : cal pujar de nou fins als Plans d’en Sabater, passant per el Coll de la Ganga i Sant Cebrià dels Alls (391 mts). Aquí ja no riem tant... fins que arribem als Plans d’en Sabater (486 mts).




• Ara sí que podem dir que li tenim el peu al coll, tot i que desistim fer la tornada per el Coll del Matxo Mort; així doncs, baixem pel dret, per l’infame asfalt rebentat que ens porta fins als encontorns de Can Llach (320 mts).

I ja estem de tornada, de Can Llach fins a la Cabra Penjada i des d’aquí cap a Llagostera.

Surten uns 70 quilòmetres, amb un desnivell positiu acumulat de 1.560 metres i un IBP de 134.

Està bé, per l’edat, no ?

Si accediu a la WEB del Club BTT Llagostera, i aneu a la Zona GPS, trobareu els fitxers de Track dels dos recorreguts que en Pere i jo mateix us hem detallat en aquestes darreres entrades.

Aquí us deixo una gràfica de l'altimetria d'aqueste recorregut.

Ara el que cal fer, quan tinguem temps, es fer el recorregut sencer :
Llagostera – Can Llach – Coll del Matxo Mort – Coll de Llumeneres – Sant Mateu de Montnegre – El Àngels – Sant Sadurní de l’Heura – Pla de Cruïlles – Fonteta – Fitor – Coll de la Ganga – Puig d’Arques – Can Llach – Llagostera

Salut !!!
PEP

ENTRENANT DUR

Dissabte varem fer un entrenament de qualitat. En Quim no va poder venir ja que tenia obligacions familiars.
Sortida a les 8 del matí i comencem a pujar cap a can Llach i el Coll del Matxo Mort(403m). Un cop a dalt i ja amb les primeres gotes de suor agafem el camí que ens portarà a Cassà de la Selva. la baixada la fem a bon ritme però sense apurar massa.
Tot seguit enfilem el Coll de Llumeneres (410m) i un cop arribem a la ctra. de Santa Pellaia seguim en direcció cap a Sant mateu de Montnegre. A partir d’aquí comencem l’ascensió al santuari dels Àngels (391m). Arribats a dalt, sense parar enfilem la carretera de baixada cap a Madremanya i la deixem per agafar un camí a la dreta que ens portarà a Sant Sadurní de l'Heura (105m).

Ens fiquem en un corriol preciós que acaba al Moli de can Coia (91m). De seguida comença la pujada del Mas Matas, la castanyeda d’en Genoher i arribem a dalt el Puig d’Arques (535m). Ara les gotes de suor ja son mes evidents.

Deu mido quina pujada.!!!!

Comencem la baixada i baixem per Can Llach. Un descens, aquest si , més trepidant.
Al arribar al Pla de Panedes (129m) encara ens queden forces per rodar a uns 25 km/h.
Al final un molt bon recorregut de 70 km amb un IBP de 125, un desnivell acumulat positiu de 1530 i 15 km/h de mitjana.

Entrenament nocturn i cultural a la Torre dels Moros i a Puig del Castell

HOLA !!!



Fa molts dies que no venim a deixar cap escrit al Blog, però és que no hem tingut massa temps per dedicar-nos-hi. Però com que no pot ser això de deixar les coses a mig fet, he vingut a explicar-vos la meva darrera sortida nocturna, d'entrenament.

Com que ja estava fart de rodar i rodar per el Carril Bici (que m'ha anat molt bé, tot s'ha de dir), vaig decidir fer una cosa un xic més divertida : anar a fer un tomb una mica més "de muntanya".

Així que vaig recuperar una ruta que havia fet feia temps, una ruta que combina camins i pistes de bosc i muntanya, amb un parell de visites a dos indrets interessants :

1. La Torre dels Moros, dins del terme de Llagostera.
   Segons les conclusions dels darrers treballs d'arqueologia realitzats a la Torres dels Moros, no estem davant de cap torre ni de cap moro, sinó d'unes termes romanes pertanyents, segurament, a una vila romana.


2. El poblat ibèric de Puig del Castell, dins del terme de Cassà de la Selva.

Tots dos llocs es troben dins dels límits de les Gavarres.

La sortida en si mateixa no presenta gaire dificultat, almenys no pas de dia !!!
De nit la cosa canvia una mica, perquè tot i el llum del frontal, de nit todos los gatos son pardos.
Estem parlant d'un recorregut d'uns 28 quilòmetres, sense desnivells importants, tret de la pujada que s'ha de fer per arribat al poblat ibèric de Puig del Castell.
Per lo demés, les dificultats pròpies dels camins rurals i de bosc.

Em va acompanyar un amic de tota la vida, en Miki, que m'ha estat acompanyant molts dels dimecres nocturns i li està agafant el gustillo a això de la bicicleta de muntanya; des d'aquí, una forta abraçada.

Va ser una sortida entretinguda, sense contaminació de cap tipus, ni acústica ni lumínica, amb un cel estrellat que feia venir ganes d'aturar-se, llençar la bici a la bassa i contemplar la nit serena.
Però no era el moment...

Si voleu descarregar-vos un track de la ruta, visiteu la zona GPS del Club BTT Llagostera; trobareu les descàrregues en el track número 15. Si us fa mandra, podeu obrir aquest enllaç per a obrir el fitxer en format Google Earth.

Res més de moment i ... fins aviat.

Pep