EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

dimecres, 18 de maig del 2011

Titan Desert 2011??? Fet.




Aqui teniu la crònica de la Milenio Titan Desert 2011. 6 dies i 600km, el recorregut més llarg de la historia d'aquesta cursa. La Titan Desert en que més m'he divertit, però que també m'ha fet passar moments d'angoixa i de molt patiment. La Titan Desert que ha possat a prova a corredors i organitzadors.

Tot comença el divendres dia 6 amb un viatge BCN-MADRID. Desprès de fer nit al aeroport em trobo amb en Xavi, l’Iñaki, en Dani, en David, l’Alex, en Juan Antonio i fins a 12 companys que iniciàvem el viatge Madrid-Marrakesh.

A Marrakesh agafem un microbús que ja teníem reservat i desprès de 10 hores de viatge per carretera arribem al hotel Xaluca de Erfoud.

Un bon sopar i a descansar ja que el dia següent seria llarg.


Diumenge 8.

Ens llevem aviat i anem a passar les verificacions tècniques. Som els primers ja que la resta de participants volen amb els vols de l’organització i fins el migdia no arribarien.


Els mecànics de Radikal Bikes també han arribat amb les dues furgonetes.

Anem a buscar les bicis i comencem a muntar-les.Comença a fer molta calor i com que som els primers ens podem col·locar sota una ombra.

Serà el primer i l'últim cop de la cursa que som els primers en alguna cosa. Ja ja!!!

Amb les bicis muntades hi ha qui decideix anar a provar les bicis a les dunes de Erfoud, fa molta calor i tenim 6 dies i 600 km per provar les bicis.

Jo me’n vaig a dinar, fer una migdiada i a aprofito per saludar a els companys i amics d’edicions passades.

Dilluns 9.

1º etapa Erfoud-Boudnib 87.6 km

Tots preparats per la sortida, tothom amb forces nervis i amb molta il·lusió.

El primer parany per superar era un cordó de dunes que havíem de creuar ja que el control de pas era a l’altre banda. Es dona el tret de sortida i ens llencem de caps a la duna, és impossible pedalar, s’ha de fer a peu. Quant ja portem uns minuts caminant veig que el pulsometre està per sobre de les 170 ppm. Baixo una mica el ritme i segueixo empenyent la bici al costat d’en Jaume i la Rebeca.


Un cop hem superat la duna comença la cursa de veritat. La sorra ha fet que el grup quedi molt estirat.

Començo a guanyar posicions, he posat el pilot automàtic a velocitat de creuer. En el km 20 em trobo en Ricard, porta una pajara impressionant i vol plegar.


Em costa una mica convence'l de seguir però faig que es posi a roda meva i a un ritme una miqueta més lent del que portava el vaig arrossegant. Passat el km 35 ens trobem amb el Carlos (company d’equip d’en Ricard i protagonista de la 3º etapa), es queden junts.



jo torno a posar a el meu ritme. Es un terreny mot dur. Son quasi 90 km de pista molt pedregosa. Com que vaig amb una bici deixada i no la tinc ven be a la meva mida amb l’afegit de les pedres, arribo a meta amb els canells molt adolorits i una miqueta inflats.

Durant l’etapa he trobat molta gent molt rostida per la duresa del terreny i el vent de cara que hem portat durant tota l’etapa. La temperatura ha estat molt suau, si arriba a fer una mica de calor el nombre d’abandonaments hagués estat molt més gran.

Posició 168

Dimarts 10

2ª etapa Boudnib-Talsint. 103km

Es el primer dia de l’etapa marató. Anem tots molt carregats de material ja que al vespre no tindrem assistència mecànica ni podrem accedir a la nostre maleta, així que sortim amb els 3 litres d’aigua obligatoris, roba per passar la nit, sac de dormir, eines i barretes i gels per dos dies.

Aquesta etapa en principi no es massa complicada i tinc al cap l’etapa de l’endemà que s’ajusta més a las meves característiques: etapa molt rodadora, llarga , amb pistes paral.lelas on es pot navegar i retallar quilometres.

La sortida de l’etapa és per una carretera asfaltada de 10 km en constant pujada. M’ho agafo amb molta calma sempre pensant amb l’etapa 3. Vaig rodant amb l’Eduard Ester, el fitxatge d’última hora per poder entrar en la classificació d’equips juntament amb en Juan Pujolar.

Seguim a un ritme mot còmode però de seguida me’n canso.

Que cony!!!! Això es una carrera i aquí hem vingut a córrer. Torno a posar el ritme d’ahir i començo a avançar força gent, em sento molt fort i segueixo apretant fins a 20 km de meta on la cadena em diu que ja en te prou. Haig de parar i anar a recollir-la uns metres més enrera ja que ha sortit disparada. Mentre l’estic reparant arriba l’Eduard que em fot un cop de mà. Es estressant veure com tot aquell munt de gent que he anat avançant, ara amb cinc minuts que fa que reparo la cadena ens van passant.

Perfecte!!! Ja està!!!

M’aixeco i se'm queda el cuadriceps dret totalment clavat, sort que hi ha l’Eduard i em fa unes miques de fregues i podem seguir. Sembla que la cadena no ha quedat del tot be i quant poso els pinyons petits salta molt. Paciència

Entrem junts a meta.


En Ricard em deixa un enganxe rapid i puc deixar la cadena en condicions per l’etapa 3.

Posició 240

3º Etapa. Talsint-Out El Haj. 137,1 km

Segona part de l’etapa marató.

Hem passat la nit dormint a terra, ha fet molta fred. A les nou de la nit plovia molt i l’organització ens va oferir evacuar el campament i anar a dormir al col.legi de Talsint. Tot i que hi ha força gent que hi va, la majoria decidim quedar-nos a el campament, així augmentem una miqueta més l’aventura.

La sortida es bestial, aquí ningú perd les forces. Comencem rodant a molta velocitat per una pista que va creuant nombroses vegades un riu sec. Jo vaig dins un grup d'uns 70 corredors en fila de dos a un ritme molt i molt ràpid, el comptaquilòmetres no baixa mai dels 30km/h i cada cop que atravassem el riu hi han enganxades i caigudes. Fa por.

Passat el km 15 sento un corredor que va demanat pas per el mig de la fila. Quant arriba a la meva alçada veig que s’enganxa amb el participant del meu costat i surt disparat, em giro i veig que s’aixeca. Segueixo endavant.

Al cap d’uns minuts m’atrapa en Carlos i em diu que ha estat ell qui ha caigut, sembla que no s’ha fet res. M’agafa uns metres d’avantatge i al arribar a el pròxim pas del riu on hi havia un salt petit li surt la roda disparada i pica amb la cara a terra. S’ha fet molt de mal. Possiblement a la caiguda anterior se li ha afluixat la tenca de la roda.

Allà també hi ha l’August que ha partit el quadre de la bici en el mateix salt. Avisem les assistències mediques i ens quedem amb ell fins que ens diuen que el metge ja està a 1 km. Jo me'n vaig i l’August que ha d’abandonar es queda amb en Carlos. ( A partir d’aquí en Carlos és evacuat a un hospital de la zona on no hi poden fer gaire res, després es traslladat a l'hospital del campament. A les 18h l’evacuen del campament amb un tot terreny medicalitzat fins a un hospital de Melilla. A l’endemà el traslladen a Barcelona on va ser operat.)

Surto del lloc de l’accident amb molta ràbia. Em sembla que soc l’últim de la carrera, el pulsometre va a tope i les cames també. Vaig avançant molta gent.

Tot i el mal rotllo de l’accident estic disfrutant molt de l’etapa, fins el km 85 on una pedra amb molta mala llet em fot un petit tall a el pneumàtic. Gasto una primera botella de gas i no consegueixo inflar la roda.

Haig de posar una camera.

Merda!!! Es una camera de 26” i jo la necessito de 29”. Seré burro!!!!!

En Jaume Babot es para a ajudar-me i aconseguim entrar la càmera. L’hi dic que segueixi, que inflo i que ja l’atrapo. Faig servir l’última botella de gas que em queda. Com que la roda no queda del tot inflada haig d’agafar la manxa per acabar de donar pressió.

Merda!!! No la he agafada!!!! Seré burro!!!!

Va passant gent i ningú porta manxa. Costa de creure. Deu ser que no soc l’únic burro.je je...

Al cap d’una bona estona d’anar rodant amb molt de compte ja que vaig picant amb la llanta a terra, em deixen una manxa i ara ja sense masses presses arribo a meta.

Posició 362

4º Etapa.

Out El Haj-Debdou 102 km

Aquesta havia de ser una etapa molt dura, almenys així ens ho havien explicat. Al final no ho va ser tant com ens deien però va tenir molta emoció.

El començament es feia uns 20 km per una pista abandonada i molt trencada en alguns trams, cosa que provocava molts canvis de ritme. Al final d’aquesta pista s’enllaçava amb una altre ja amb mes bon estat i de fàcil pedalar. Aquí vaig atrapar en Reixach i en Massó i em vaig quedar fent tota la etapa amb ells.


Fins que vàrem arribar a un tram molt pedregós que entrava dins un bosc. Aquí va començar una mica el kaos. Al bosc hi vàrem arribar una fila de uns 70 corredors, jo anava dels primers. Havíem de anar a peu ja que era un tram molt pedregós, en pujada i dins un bosc a trossos molt tancat. De cop veig que la gent comença a apretar la bici seguint un corriol cap un cim que hi havia a la dreta, un cim força alt.

No hi entenc res!!!! El meu gps em marca cap a l’esquerra. Em fa dubtar una mica, però que cony!!!!! Vaig repassar 3 vegades els wp, no potser que m’equivoques....L’hi pregunto a un company a veure que li marca el seu gps i em diu que no en porta i que s’en va a la dreta com tothom.

Si em coneixeu una mica ja ho sabeu......sempre cap a l’esquerra.

Tiro tot sol i vaig pujant un puig no massa alt. Sento un noi que em crida i em pregunta si n’estic segur, l’hi faig la mateixa pregunta que havia fet abans a l’altre company i la resposta és la mateixa, tampoc porta gps, però aquest almenys confia amb mi i m’acompanya.

15 minuts més tard trobo el camí bo, em giro i veig que encara hi ha gent pujant aquell altre cony de muntanya. El noi que m’acompanya hem promet totes les cerveses que sigui capaç de veurem ( no sap el que diu je je).

Un cop agafem la pista bona ja només es qüestió de fotre molt de gas per intentar agafar força temps a tota aquella gent que hi ha perduda per el bosc.

Arribo al avituallament 2 omplo bidons i surto disparat......Glups.....Veig un grup molt gran que arriba a l’avituallament per carretera i en direcció contraria. Son els que s’han perdut, han creuat el bosc i han sortit a una carretera asfaltada, cosa que està totalment prohibida, i que encara no entenc com no varen ésser sancionats.

Segueixo, ja només em queden uns 20 km per arribar a la baixada. Una baixada de quasi 25 km amb molta pedra i molt ràpida.

Possició 220

5 Etapa

Debdou-Taourirt 61,9km

Una etapa sense cap complicació i sense gaire res a destacar. Una etapa de tramit amb només 60 km i 700m de desnivell positiu. Sempre rodant per pistes amb molt bon estat.

Potser l’única complicació era saber agafar un bon grup de gent rodadora i poder mantenir el ritme. En el meu cas va ser de 26km/h de mitjana. Una bestiesa.

Posició 204

Un cop arribats a Taurirt comença la gran moguda per arribar a Almeria. Ens hem de desmuntar les bicis i guardar-les en caixes, carregar-les en els camions i després agafar un bus de l’organització fins a Nador.

Això també ho fem molt be i podem agafar el primer autobús fins a Nador. Com que som els primers ens queda força temps lliure i anem a menjar unes pizzes a la terrassa d’un bar. Genial.



Amb la panxa ben plena pugem a el ferry que ens ha de dur fins a Almeria.

Son les 7 de la tarda i el ferry no surt fins les 11. Ara toca descansar.

Anem a dormir força tard ja que el brifing per l’etapa de dissabte acaba passades les 12 de la nit.

6ª Etapa

Abla-Granada 111.7 km 2200m+

A les 5 del matí ens desperta la megafonia del vaixell, buff.... hem dormit molt poc i ens espera un dia molt llarg.

Desembarquem a Almeria, fem un transfer fins a Abla on ens esperen les caixes de les bicis. Tornem a montar bicis.....

Espectacular la rebuda a Abla, l’ajuntament a preparat un macroesmortzar molt i molt complert. Hi ha molts de familiars de participants i gent de Abla que ens ha vingut a rebre. Ambient molt xulo.

L’etapa comença per dins la llera d’un riu sec.....em costa molt pedalar. Les cames em fan molt de mal i les pulsacions no pujant. No tiro....

Vaig veien com la gent amb la que em movia a totes les etapes em van passant i no puc fer res per seguir-los. Per mes que m’hi esforço em dona la sensació que vaig pedalant enrera.

No ho entenc, no puc.... Bé si que ho entenc, ja duc 500 km a les cames i el cos ha dit prou. Però no he atravessat el Marroc per quedar-me a Abla. El que jo vull es arribar a Granada.

Em passa en Dani i veig que també em deixa. No pot ser.....Amb molt d’esforç el torno a enganxar. Faig uns kms darrera seu i sembla que em començo a recuperar.

Va!!! Ja està , estic bé. Em poso davant d’en Dani i comencem a organitzar un grup. Primer som forces i al final només quedem en Dani en Gerard en Gil i jo.

Estem rodant molt ràpid i anem avançant gent que s’enganxa amb nosaltres, per darrera vé un grup amb molta gent però que no ens acaba d’agafar....... fins que arriba el primer port del dia.

Bluff!!! I a patir..... Quedem en Dani i jo sols i anem pujant com podem. Son 7 km de port amb força desnivell, sort que la pista es bona.

Un cop coronem, fem un ràpid descens i empalmem amb un trialera de baixada. Em quedo sol i vaig fent.

Només queda un port mes petit i unes rampes i arribo a Granada. Estic molt animat. El segon port s’acaba de seguida, plis plas.

Passem l’últim control de pas y recordo les paraules d’en Manu: Subes una rampa y ves Granada allí abajo, es espectacular.

Arriba la rampa començo a cantar, estic molt content. Faltan uns metres per arribar a dalt i ja tinc la càmera de fotos a les mans. Ehhh???? Cony!!!! Jo no veig Granada en lloc. Només veig un altre participant empenyent la bici en una altre pujada mes endavant.

Va!!! Que ja està.....

Començo a pujar la rampa....Ja hi soc.....No hi ha Granada.... Hi ha una altre rampa.

Fins a 12 llarguissimes rampes amb desnivells entre el 15 i 20%.

I al final si...... Arribada al Pla de la Perdiz, Granada.

Possició final Titan Desert 2011........................247.

Però l’etapa segueix. Encara falten 7 km d’enllaç per arribar a l’estadi on deixem les bicis.

A les 21h comença el sopar, estic a la taula de Radikal Bikes, com l’any passat. I com l’any passat son campions per equips. La festa està assegurada.

Acabem aquesta llarguissima etapa a les 6 del matí. 25 hores després de llevarnos.

Felicitats a tots els Finishers.


Salut.

dilluns, 16 de maig del 2011

GRÀCIES

Us vull donar les gràcies a tots els que m’heu fet arribar missatges d’ànims. Ha estat una cursa molt llarga, dura i ràpida. No ha estat fàcil.

Ja estic començant a preparar una súper crònica, de moment us penjo el resum de totes les etapes.

Gràcies a tots i molt especialment a en Robert per tenir cura del blog i a el tio Josep per deixarme la Niner.





1ª Etapa





2º Etapa





3º Etapa





4ª Etapa





5ª Etapa





6ª Etapa

dissabte, 14 de maig del 2011

DARRERA ETAPA: ABLA - GRANADA

MOLT DURA, per ser la darrera etapa, ha estat molt i molt dura, llarga, més de 98 quilòmetres i més de 7 hores pedalant per unes rampes amb un desnivell acumulat superior als 2.000 metres, però tot això s'oblida quan arribes al final, i així ha estat.

S'ha complert l'objectiu, ACABAR.

La posició, temps parcials, etc, deixen de ser importants, s'ha creuat la meta, amb les cames dolorides peró amb un somriure d'orella a orella. Es l'aventura del desert. Després vindrà el relax, el sopar del vespre i la festa.

Altres anys quant s'acabava la prova en Pere sempre deia que era la última, no me'l havia cregut mai, aquesta any ho ha tornat a dir, i no ser perquè, aquesta vegada si que me'l crec.

Les properes entrades al blog, com altres anys les farà ell, amb molt més detall del que em pogut donar aquesta darrera setmana i espero que penjant les fotografies que segur que haurà fet.

Salut i pedals a tothom.

Robert

divendres, 13 de maig del 2011

QUARTA ETAPA: OUT EL HAJ - DABDOU

CINQUENA ETAPA: DABDOU - TAOURIT

Primer voldria demanar disculpes per no haver fet la crònica d'ahir, no va ser culpa meva, el servidor del blog, blogger, ens va deixar sense servei des d'ahir al vespre (20 segons abans de penjar el resum de l'etapa), fins avui a aquesta tarda.

Pel que fa a la quarta etapa, l'organització la pintava com la més dura en terres marroquines de tota la cursa. Finalment, i ahir si que vaig poder parlar una bona estona amb en Pere, no ho va ser tant, tret d'un tram d'un parell de quilòmetres amb molta pedra i un tram de navegació en el que molta gent es va perdre. En aquest tram i fent un bon us del GPS, ell i un gallec que es va acoblar, varen encertar la ruta correcte i el varen superar sense problemes.

La gent que es va perdre (uns 150 "tius") varen rodar per pistes fora del recorregut establert i d'aquesta manera compensaven el temps perdut. Aquest fet, va provocar que algun equip interposes reclamacions, veurem com acaba.

També em va donar més informació de l'accident que va patir dimecres un company de Tarragona amb el que rodaven junts. L'accident fa ser fort, i es varen esperar més d'1 hora que arribessin els serveis médics de l'organització i l'evaquessin a un centre hospitalari local on després d'avaluar les lesions i pel fet de necessitar cirurgia reconstrutiva facial, varen decidir evacuar-lo cap a Melilla.

Tornant a la duresa de la prova, i segons la seva opinió, aquest any no es tant dur com l'any passat, dos dies han fet mitjanes de més de 20 km/h, mentre que l'any anterior no passaven de 18. Un dels motius pot ser que ha fet menys calor.

Un altre punt que l'hi sobtava d'aquest any és que la gent va més a sac, al final de l'etapa de dijous es baixaven 15 kms de trialeres complicades amb molta pedra i molts baixaven a tota bufa, jugant-se el físic. Un altre exemple, el seu final d'etapa de dijous, que per cert va entrar el 220 amb 5:06 hores de cursa, doncs l'hi varen esprintar el lloc 219 allò que dius, val la pena?

En quant a l'etapa d'avui divendres no tinc massa informació, només l'oficial. Ha entrat en el lloc 204 amb un temps de 2:3o hores. Ha estat una etapa curta i senzilla i la única complicació era que s'havien de desmuntar la bicicleta per embarcar-les cap a la Península per disputar demà en terres andaluses l'etapa més dura de la cursa. També tinc entès que els corredors passen la nit al vaixell. Esperem que no es maregin.

Jo ahir després de parlar amb ell el vaig veure fort i amb moltes possibilitats d'acabar la seva tercera Titan. ENDAVANT.

Adjunto un enllaç del resum de la 4ª etapa de TDP. Aquest any no tinc ni una fotografia, ... i sembla que tothom ha tingut molts problemes amb les comunicacions, televisions incloses.

http://www.youtube.com/watch?v=TxzLei5J5M4

dijous, 12 de maig del 2011

QUARTA ETAPA: OUT EL HAJ - DEBDOU

Hola a tothom, avui he pogut reprendre la comunicació tot semble que va be. En Pere estava animat, i amb forces per acabar. M'ha posat al corrent una mica més sobre l'accident d'ahir i sembla que el noi es va fer força mal a la cara, el varen evacuar a un hospital de la zona i al necessitar cirurgia reconstructora, el varen evacuar a Melilla a la tarda. Pràcticament varen estar 1 hora amb ell fins que va arribar un vehicle d'assistència mèdica i el varen evacuar.

Peró la cursa continua i avui en teoria havia de ser l'etapa més dura que es disputava a terres marroquines, 102 quilòmetres en total que s'han cobert en 5:06 hores, entrant en Pere a la posició 220. A la pràctica i segons ell no ho ha estat tant, tret d'un tram d'un parell de quilòmetres amb molta pedra.

També hi havia un tram de navegació i molta gent s'ha perdut (uns 150 tius), en Pere, fent una bona utilització del GPS l'ha encertat, encara que al final han arribat molts amb el mateix temps, ja que els que s'han perdut han utilitzat asfalt fora de la ruta establerta. Aquest fet a provocat que algun equip presentes reclamacions a la direcció de cursa. Veurem com acaba.

Cal destacar també "l'esperit de competició" (per dir alguna cosa) de molts participants baixant a tota bufa per camins de cabres o esprintant amb en Pere per entrar en el lloc 219 en lloc del 220 (??)

Com podeu veure, avui la conversa ha estat una mica més llarga i crec que us interessa més aixó que classificacions generals i les bufetades que es foten per la part de dalt de la classificació.

Demà és una etapa de transició, curta i senzilla, la única dificultat serà al final desmuntar la bici per embarcar-les cap a la península. Peró d'això ja en parlarem demà.

No he trobat cap resum de la tercera etapa al youtube, ahir E3 no va emetre resum per problemes técnis, per tant ho deixem aqui i fins demà.

dimecres, 11 de maig del 2011

TERCERA ETAPA: TALSINT - OUT EL HAJ

Avui han corregut la tercera etapa, 137 km. la mes llarga que s'ha corregut mai a la Titan. En sé poca cosa ja que no he pogut parlar amb en Pere i només tinc la informació publicada a la web oficial de la prova. Del grup del BTT Llagostera l'Eduard Ester ha entrat el 229, en Pere el 362, quasi 6 hores pedalant, quina animalada! , i en Joan el 388 amb 7:18 hores i a mes de 3 del primer.

Per acabar de rematar, E3 no ha emes el resum de l'etapa "per problemes tècnics", haurem d'esperar a demà per saber que ha passat avui.

De totes maneres, adjunto un enllaç per veure el resum de l'etapa 2 d'Esports 3.

http://www.youtube.com/watch?v=9Xwkv4SreEo


Actualització:

Mitjançant la Neia han arribat noticies. M'ha estranyat la posició tant enrederida d'avui i el motiu ha estat l'accident d'un altre corredor amb el que estaven rodant junts. El noi de Tarragona, ha estat evacuat per les assistències mediques de la prova amb un traumatisme a la cara i fins que no l'han evacuat no l'han deixat. Els nois estan bé, encara que una mica tocats emocionalment.
SEGONA ETAPA: BOULNID - TALSINT

Avui han corregut la primera part de l'etapa marató, mes de 103 km. de pistes prou bones i sense gaire dificultat, el temps d'en Pere ha estat de 5:22 hores i ha entrat en el lloc 240.

Com diem ha estat una etapa llarga però tranquil.la, amb pluja al principi que ha ajudat que la temperatura no pugés gaire i sobretot guardant forces per l'etapa de dimecres, que és molt llarga, 137 km i complicada.

Tot i això les coses no poden ser fàcils i ha tingut problemes al final amb una trencadissa de cadena.

Avui s'ha ajuntat a l'equip l'Eduard Ester i amb en Joan Pujolar, han rodat tota l'etapa junts. També cal dir que en Joan s'ha recuperat força de l'etapa d'ahir.

L'etapa era marató, per tant no han tingut ni assistències i "fisios" al final i s'havien de portar sacs i estris per passar la nit al campament, que per cert, l'organització no devia comptar el que ocupaven 400 i pico tius i varen haver d'ampliar el campament.

Encara que per telèfon es pot parlar mitjana bé amb els titaneros, el tema internet aquest any encara està molt verd, m'han enviat fotografies de l'etapa i del campament peró no han arribat ni per email ni per mms, per tant continuem sense tenir imatges personalitzades de la cursa.

El que si puc afagir és un enllaç del reportatge d'E3 de la primera etapa.

http://www.youtube.com/watch?v=KUk8rPmtvqg

Robert.

dilluns, 9 de maig del 2011

TITAN DESERT 2011

PRIMERA ETAPA: ERFOUD MAADID - BOUDRID

Hola, a tothom, sóc Robert i com altres anys, m'han demanat actualitzar el blog d'en Pere amb les darreres notícies de la seva participació a la Titan i espero que per la gent que el segueix sigui un eina prou bona per mantenir-vos al dia amb les darreres noticies.
L'edició d'enguany ha començat fort, una etapa llarga, de 87 quilòmetres. El temps d'en Pere ha estat de més de 5:45 hores, a 1.45 de Roberto Heras i a la posició 168 (de 500 !!!)
Em parlat per telèfon i m'ha comentat que el terreny era difícil, primer amb un tram de dunes d'1,5 quilometres i després per pistes amb molta pedra, molt dolorós pels canells, i amb molt de vent. Per acabar de rematar-ho els que han arribat més tard han patit una forta tempesta d'aigua, malgrat tot deia que estava fort de cames per afrontar les properes etapes.
A en Joan Pujolar la tempesta d’aigua l’ha enganxat de ple i ha arribat 1,5 hores després de’n Pere.
També m'ha comentat que avui, degut a les característiques de les pistes no ha pogut fer fotos, però ha promès que me'n farà arribar alguna per anar-les penjant.
Demà corren la primera part de l’etapa marató, 103 quilòmetres i sense assistènices, o sigui que no se si podré parlar amb ell, ja veurem.

dijous, 5 de maig del 2011

JA HA ARRIBAT L'HORA

Demà al vespre començaré el viatge cap a Erfoud, el lloc d’inici de la Titan Desert.

L’organització ha preparat uns vols que surten la matinada del diumenge dia 8, però per abaratir costos ens hem ajuntat uns quants participants i viatjarem per el nostre conte. Serà un viatge llarg .

Divendres a la nit agafo un vol cap a Madrid, en principi en tenia un per la matinada del dissabte, però el Sr. Ryanair ha decidit cancelar-lo. Així que em tocarà fer nit a Madrid. A les 10h del matí surt el nostre vol cap a Marrakesh i un cop allà, tenim reservat un minibús de 14 places amb el que farem un petit recorregut de 510 km. Contant que s’estima una mitja de velocitat de 50km/h, no arribarem fins a mitja nit a Erfoud.

Ja tinc la maleta mig preparada, el que no se si estic preparat soc jo. De nervis encara no en tinc gaires però aquesta setmana està essent força llarga.

Aquí es on dormirem a Erfoud, l’Hotel Xaluca.

Seran sis dies de curses, sis dies i quasi 600 km. Potser no hi ha tant de desnivell com l’any passat, però sembla que el terreny es molt mes dur, amb molta mes pedra.

Etapa 1:

Erfoud-Boudnib 87,36 km


Etapa 2:

Boubnib-Talsint, 103,32km


Etapa 3:

Talsint-Out El Haj, 137,40 km + 7km d'enllaç


Etapa 4:

Out El Haj- Debdou, 102.74 km


Etapa 5:

Debdou-Taourint, 61,900 km


Etapa 6:

Abla-Granada, 98 km

Com a novetat en el campament, aquesta vegada tindrem connexió a internet, això si, un pel cara, però es que muntar al mig del desert un wifi per 500 participants + periodistes + organització etc etc no deu ser barato. Si puc, em connectaré tant per facebook com en el blog, però l’actualització a diari, com cada any, la farà en Robert .

Gràcies Robert.

El meu dorsal es el 279, i aquest any lluiré el color groc del nostre club.

Fins aviat.