REMENCES

Durant tota la setmana m’havia trobat molt cansat. Havia sortit dilluns i dimecres a ritme molt suau i amb aquella mala sensació de que havia fet tota la preparació malament. Mal de cames, cansament, mal humor, etc. etc.

Avui tocava sortida amb els companys de cicloturisme català, es tractava de fer un reconeixement a el recorregut de Terra de Remences.
Havíem quedat a les 8’30h a Sant Esteve d’en Bas. Amb molta puntualitat tots 12 érem a punt per començar.
Sortim de Sant Esteve i anem direcció Capsacosta, fins a peu de port he anat amb la Noe tot parlant de les rodes 29er i el single Speedy.





A partir d’aquí amb molta calma Capsacosta amunt….. Tot i anar tancant el grup he vist que avui sí que les cames funcionarien.
A partir de Sant Pau de Seguries ens hem posat en fila india i amb l’Ivan hem marcat un ritme d’aquells que fan pupa a les cames, anàvem tota l’estona per sobre els 40 km/h.
Ara tocava pujar Coll de Canes, l’Ivan en Bartoli i jo hem començat a bon ritme fins la zona de descans que hi ha a mig coll, allà ens ha atrapat la Noe i el ritme ha tornat a pujar. Hem fet tot el coll a un ritme molt alt.
Ja només ens quedava Bracons, abans de pujar ens acomiadem de la Noe que havia de marxar i comencem a pujar el port dur del dia.
Buff!!!! Quines rampes i paelles que te aquest port. Hem anat tota la estona parant i arrancant per fer fotos, i, tot de cop, quasi sense adonar-nos ja érem a dalt.







Per demà tenia pensat fer una altre ruta també per la Garrotxa i també molt dura, però es que avui m’ho he passat tan bé que aquesta és la sensació que me’n vull endur cap el Marroc.
A partir d’avui faig vaga de bicicleta i no la tocaré més fins dilluns dia 3 per la primera etapa de la Titan Desert.


Ahhhh!!!!!! Felicitats Monica