De sol ja n’ha fet però de temps.... no n’he tingut gaire.
El dissabte a el mati varem començar a construir la carroça de carnaval ( aixó m’hipoteca els pròxims 6 dissabtes i algun diumenge) i avui havíem d’anar a Sant Cugat a fer unes visites familiars post-reis.
Per tant l’única estona que em quedava lliure era el dissabte a la tarda.
Vaig arribar a casa a les 14h 30, preparar el dinar, dinar i sense temps per fer la digestió, em vesteixo de ciclista i començo a pedalar.
Son les 15h 45 per tant no em queda massa estona de llum.
Hummm On vaig? On vaig?.
De moment enfilo cap a Girona, vaig força bé, per tant decideixo pujar a Els angels.
Ho tinc molt just de temps però prefereixo no pensar-hi.
Arribo a la Creueta i comença la pujada cap Els Angels. Abans d’arribar a can Mascort m’avança un tractor tirant sal a la carretera. Aixó promet!!!
Quan arribo al km 6 començo a trobar neu als vorals. Aquí ja fa força mes fred.
Segueixo amunt… A partir del km 8 la neu ja es mes evident, les cunetes no es distingeixen i els arbres son ben blancs.
A dalt hi han un munt de cotxes aparcats a banda i banda de carretera, la rampa per arribar a el pàrquing està totalment glaçada i no s’hi pot arribar i hi han moltes famílies jugant amb la neu.
Intento guanyar un minut de gloria i arribar fins el rètol del pàrquing a cavall de la bici. Impossible no puc fer mes de 25m.
Ara nomes queda baixar. La cosa es complica força ja que la sal que ha tirat el tractor fa que la neu de les vores es vagi desfent i tota la carretera es un molladís. Em sembla que he trigat mes per baixar que no pas per pujar.
Arribo a baix i ja no hi ha massa llum. Ara toca apretar de valent.
Un altre cop he perdut la lluita contra el rellotge i arribo a casa a les 18h. He fet els últims 20 minuts amb poquíssima llum.
A part de la por que he passat baixant i per el fet de anar a les fosques he arribat a casa amb aquella mitja rialla de satisfacció.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada