Doncs sí !!!
Ahir vaig sortir a rodar de nit : de les 19h30 a les 21h30, tot per carril-bici.
I les sospites que tenia sobre el fred de peus es van confirmar : Els peus glaçats.
Els cobertors dels sabatots, mira... la primera hora mitja paciència, la segona hora fatal.
El millor de tot : la lluna.
Bé... ja va ser un pas, petit per l'home però de gegant per l'humanitat.
Demà dimecres, si puc, tornem-hi.
Fins aviat !!!
EL NOU REPTE
dimarts, 13 de gener del 2009
dilluns, 12 de gener del 2009
Procurant entrenar, que no és poc
El mes de desembre no ha estat gaire fructífer pel que fa a les hores que he pogut dedicar a entrenar. Els meus companys porten més hores que jo i ja començo a pensar en comprar-me una bona corda per lligar-me a ells i que em puguin estirar.
De cares a aquest mes de gener ho he de millorar. Així que avui tornaré a iniciar l'entrenament de nit, que és el moment del dia (paradoxa ?) en què puc destinar més hores a pedalar : dues hores (el migdia és més agradable per sortir, però només tinc una hora).
Ara estic a casa, mental·litzant-me : surto o no surto, surto o no surto ...
Nois !!!
Que fot un fred que pela !!!
Fred fred no en fa, si vas ben abrigat, però és que jo pateixo molt de fred als peus.
Ni teixits especial de productes especial el nom dels quals prometen que pararan el vent.
Ni dos parells de mitjons.
Ni uns mitjons per a les sabates tipus escarpins de submarinista : quina camama !!!
Ni mitjons gruixuts, dels que fan servir els pescadors d'Islàndia.
Ni res de res !!!
Segons la meva àvia Lola, el meu avi Enric sempre tenia els peus glaçats, i d'aquí em deu venir, dic jo.
Bé, què hi farem.
Serrar les dents i no pensar-hi (impossible)
Són quasi 2/4 de 8 del vespre i cal que em posi en marxa... espero no fer-me enrera en la meva decissió de sortir mentre em vesteixo, que no seria el primer cop que em passa.
Ja us ho diré més tard, si vull.
Per cert !
Visiteu l'apartat dedicat a la TITAN del nostre espai WEB.
Hi trobareu la relació de la gent que ens està patrocinant.
Apa.
Bona nit ... i tapa't.
De cares a aquest mes de gener ho he de millorar. Així que avui tornaré a iniciar l'entrenament de nit, que és el moment del dia (paradoxa ?) en què puc destinar més hores a pedalar : dues hores (el migdia és més agradable per sortir, però només tinc una hora).
Ara estic a casa, mental·litzant-me : surto o no surto, surto o no surto ...
Nois !!!
Que fot un fred que pela !!!
Fred fred no en fa, si vas ben abrigat, però és que jo pateixo molt de fred als peus.
Ni teixits especial de productes especial el nom dels quals prometen que pararan el vent.
Ni dos parells de mitjons.
Ni uns mitjons per a les sabates tipus escarpins de submarinista : quina camama !!!
Ni mitjons gruixuts, dels que fan servir els pescadors d'Islàndia.
Ni res de res !!!
Segons la meva àvia Lola, el meu avi Enric sempre tenia els peus glaçats, i d'aquí em deu venir, dic jo.
Bé, què hi farem.
Serrar les dents i no pensar-hi (impossible)
Són quasi 2/4 de 8 del vespre i cal que em posi en marxa... espero no fer-me enrera en la meva decissió de sortir mentre em vesteixo, que no seria el primer cop que em passa.
Ja us ho diré més tard, si vull.
Per cert !
Visiteu l'apartat dedicat a la TITAN del nostre espai WEB.
Hi trobareu la relació de la gent que ens està patrocinant.
Apa.
Bona nit ... i tapa't.
dissabte, 3 de gener del 2009
Preparant la bicicleta
Bé... com deia la darrera entrada d'aquest blog, ja estem inscrits i immersos totalment en els preparatius de la Titan. Hem deixat enrera la Marxa per parelles que el nostre club va organitzar i podem dedicar-nos més plenament a les tasques de la Titan.
El que toca ara, bàsicament, és entrenar. Però no podem deixar de banda tot el que fa referència a preparar la bicicleta i adaptar-la per poder dur tot el què cal dur.
Em refereixo a coses com ara on portar el GPS, on ubicar el comptaquilòmetres, tenint en compte que al manillar potser durem (segurament) alguna mena de suport per al Road-Book.
En Pere ja està treballant en un proto per a dur el Road-Book, totalment casolà... i no es tracta només d'una fullola mida DIN-A5, no no : està preparant un enginy de l'estil dels que porten els motoristes del Dakar !!!
Per part meva, i preveient que a la barra del manillar només hi duré el comptaquilòmetres, el Pop-Lock de la forquilla i el lector del Road-Book, m'he dedicat a buscar la solució per dur còmodament el meu GPS eTREX.
Habitualment porto el GPS a la potència de la direcció, aprofitant que un company, l'Angel Jara, em va fer una base de nylon que dona cabuda al GPS i que es pot collar a la potència amb una brida d'alumini.
Queda de nassos i el GPS queda prou ben protegit, ja que és difícil que rebi cap cop tot i patir una caiguda.
Però clar, és molt probable que ja no em quedi espai a la direcció per dur res més, així que vaig pensar que el millor seria dur el GPS a la barra central de la bicicleta, prop de la canya de direcció.
Sí sí, a la barra central, la que va de la tija del seient a la direcció.
Aprofitant la base porta-GPS que em va fer l'Angel, un altre company de feina, en Josep Gruart, un artesà del torn, m'ha fet un altre base que es colla a la barra central de la bicicleta, i damunt aquesta base hi collo la que em va fer l'Angel.
Complicat ? No... gens.
Potser aparatós ? Tampoc massa.
Us adjunto un parell d'imatges.
El GPS és l'aparell groc ;-)
La part blanca és la que em va fer l'Angel, i que duc habitualment a la potència.
La part verda, tot i que no es veu massa, és la que em va fer en Gruart. la que connecta la base blanca amb la barra central.
L'invent funciona, ja està provat !!!
Ara toca començar a pensar en la motxila que durem, i com inquibirem tot el necessari per a l'etapa marató.
Fins aviat !!!
Pep
El que toca ara, bàsicament, és entrenar. Però no podem deixar de banda tot el que fa referència a preparar la bicicleta i adaptar-la per poder dur tot el què cal dur.
Em refereixo a coses com ara on portar el GPS, on ubicar el comptaquilòmetres, tenint en compte que al manillar potser durem (segurament) alguna mena de suport per al Road-Book.
En Pere ja està treballant en un proto per a dur el Road-Book, totalment casolà... i no es tracta només d'una fullola mida DIN-A5, no no : està preparant un enginy de l'estil dels que porten els motoristes del Dakar !!!
Per part meva, i preveient que a la barra del manillar només hi duré el comptaquilòmetres, el Pop-Lock de la forquilla i el lector del Road-Book, m'he dedicat a buscar la solució per dur còmodament el meu GPS eTREX.
Habitualment porto el GPS a la potència de la direcció, aprofitant que un company, l'Angel Jara, em va fer una base de nylon que dona cabuda al GPS i que es pot collar a la potència amb una brida d'alumini.
Queda de nassos i el GPS queda prou ben protegit, ja que és difícil que rebi cap cop tot i patir una caiguda.
Però clar, és molt probable que ja no em quedi espai a la direcció per dur res més, així que vaig pensar que el millor seria dur el GPS a la barra central de la bicicleta, prop de la canya de direcció.
Sí sí, a la barra central, la que va de la tija del seient a la direcció.
Aprofitant la base porta-GPS que em va fer l'Angel, un altre company de feina, en Josep Gruart, un artesà del torn, m'ha fet un altre base que es colla a la barra central de la bicicleta, i damunt aquesta base hi collo la que em va fer l'Angel.
Complicat ? No... gens.
Potser aparatós ? Tampoc massa.
Us adjunto un parell d'imatges.
El GPS és l'aparell groc ;-)
La part blanca és la que em va fer l'Angel, i que duc habitualment a la potència.
La part verda, tot i que no es veu massa, és la que em va fer en Gruart. la que connecta la base blanca amb la barra central.
L'invent funciona, ja està provat !!!
Ara toca començar a pensar en la motxila que durem, i com inquibirem tot el necessari per a l'etapa marató.
Fins aviat !!!
Pep
Subscriure's a:
Missatges (Atom)