COSES DE FAMILIA

Quan tenia 8 o 9 anys els reis em varen portar una bicicleta de carretera amb rodes molt petites. A partir d’aquell moment vaig començar a sortir amb bici amb el meu pare; va ser un gran aficionat al ciclisme i la persona que em va fer agafar aquesta follia. Ens fotiem un fart de pujar Sant Grau, Romanya, La Ganga, Sta Pellaia, etc., etc...

Molts anys més tard, quan vaig descobrir el Btt, vaig començar a coincidir amb el meu tio Josep. Moltes rutes per l’Ardenya i excursions per tot Catalunya amb alforges, per acabar participant junts a la Titan Desert 2010.

Desprès va arribar la Berta; em vaig esperar que complís els 5 anys i la vaig inscriure a una cursa btt per infants. Al cap de 3 anys ja era campiona del Caixa Girona. Ara ja no corre però de tant en tant encara fem alguna marxa popular junts.

En Biel va començar als 6 anys en una marxa popular, però això no li va massa i prefereix el BMX.

També he coincidit molt amb en Dani, el meu cosí i fill del tio Josep i amb els meus cosins Josep i Marc també hem fet alguna sortida Btt i tenim pendent fer-ne alguna de grossa amb la flaca.

I avui, amb l’Alex, el meu germà petit. Ens portem 15 anys i encara no havíem sortit mai junts. Però no per res raro, eh??? Només, per que avui s’estrenava en aquest món del ciclisme..... i m’ha fet suar de valent.
Té un any per preparar el seu repte i jo l’ajudaré tot el que pugui amb el tema bici.

Coses de família.

CYCLOTOUR 24HORAS

Es difícil explicar una cursa de 24h amb bici de carretera i en un circuit de nomes 3,2 km i “totalment planer”.
I es difícil per que sembla que no hagi de passar massa res i el poc que pot passar no se si es massa interessant per qui no hi ha participat.

El primer que voldria destacar es la valentia dels organitzadors, ja que per aquesta primera edició de el Cyclotour 24 h no varem ser gaires participants inscrits, tant sols un total de 22 equips, i muntar tot aquesta cursa, llogar el circuit de Calafat, obrir el restaurant del circuit i tots els serveis que ens varen oferir… segur que hi han perdut cales, però no es varen arrugar i varen tirar endavant aquest projecte que segur que d’aquí un anys serà una prova totalment consolidada.

LA CURSA:

Es tracta de donar voltes al circuit de Calafat durant 24h, i qui mes en dona es el que guanya, je je fàcil, no???

Hi han diverses categories, equips de 6 participants, 4 participants, 3 participants, 2 participants i la mes espectacular la categoria Solo.

Nosaltres estàvem inscrits en la categoria Duo ( en Joan Duran i jo) i en Ramon Aranda en Solo. Amb en Ramon ens varem inscriure junts per poder compartir el box

Dos box mes avall hi havia els meus amics de Esports Florencio que formaven equip de 4 i que varen acabar la cursa en primera posiciò d’equips mixtes i segons a la general, i dos box mes amunt la Rosa Alzamora i en Ramir Pg, així estàvem envoltats de bons amics i bona gent que van fer que les hores mes critiques fossin mes dolces.


DISSABTE 16 H.

La graella de sortida es forma segons ordre d’inscripció i totes les categories barrejades, això si, portem el “testimoni” al braç i cada categoria de diferent color, així sabem exactament contra qui competim a cada categoria.

Començo jo….conta enrere i sortida.

La primera volta es fa a mes de 34 km/h de mitja i això que comencem parats…..em poso a roda d’un altre participant de Duo i l’aguanto tres o quatre voltes, però va massa rapit, aquest no es el meu ritme i afluixo una mica.

Acabo el meu torn i entra en Joan a pista, em decidit fer tandes d’una hora, i quant s’anés acostant el vespre ja decidiríem que fem.

Bé!!!! En Joan i jo anem al mateix ritme, estem rodant a 32km/h i estem a la mateixa volta que el segon i el tercer classificats de Duo, els primers en les primeres 4 hores ja ens han agafat 3 voltes.

Tot i que en principi el circuit no te desnivells forts es fa molt dur. La recta de meta fa una miqueta de pujada, molt poca cosa, però fa una miqueta de vent de costat i ho endureix.
Al final de recta acaba amb una corba a la dreta, la mes complicada de totes, sortint d’aquesta corba una mica de pujada on el vent ens ajuda una mica, corba a l’esquerra sense deixar de pedalar i una altre recta curta però que el vent et frena molt, una altre corba a la dreta pedalant a fondu i una altre lleugera pujada on també tenim vent a favor i que s’enllaça amb un seguit de corbes sense gens de desnivell i on no pots deixar de pedalar ni un segon. Desprès de la penúltima corba una mica mes de pujadeta, una altre corba a la dreta i entrem a la recta de meta.

Com que no te cap pujada forta, ni cap baixada important, no pots deixar de pedalar ni un moment. Totes les corbes menys una es fan pedalant, no hi ha descans!!!!

DISSABTE 22H.

Seguim rodant, ens em posat tercers i tenim els segons molt a prop, però no ens capfiquem i seguim al nostre rotllo. Queda molta cursa i creiem que tenim un ritme bo, ens ho estem passant bé i anem controlant les forces.

Arriba la nit, toca muntar llums. Tots els participants en la categoria Duo fins ara havíem seguit la mateixes pautes alhora de fer el relleus, a partir de mitjanit canvien i fan relleus mes llargs, nosaltres seguim fent relleus d’una hora, això fa que ens hi anem acostant mes.

La nit es complica una miqueta, ens comença a ploure. Em de afluixar una miqueta el ritme, però no parem.

De tant en tant, en algun canvi de torn coincideixo amb en Ramon en el box, estem flipant amb els que corren en Solo. Si per nosaltres es dur, per ells es etern.
Els Solo son gent molt forta mentalment, saben agafar un ritme i no afluixen mai, tenen calculat el temps de parades per menjar i recuperar i no en gasten ni un minut mes. Impressionant.

DIUMENGE 11H.

Seguim en el tercer lloc de la classificació Duo i novens a la general. L’equip de la Salle que havien començat la nit en la segona posició ara son quarts i els companys del Carcaxeill ara son segons, però tots a la mateixa volta.

Queden 5 hores de cursa, ja es hora de començar a decidir les posicions. Durant la nit també em retallat distancia amb el primers.
Incrementem una mica el ritme, provarem d’anar retallant segons volta a volta.
Em sembla que tots em pensat el mateix , tot i que estem rodant fort les distancies es mantenen.

Però tot te un fi, i a les dotze el meu genoll diu que ja està cansat, que no vol seguir donant voltes.
No puc acabar el meu relleu, em falten 20 minuts però em fa molt de mal. Fem el canvi i me’n vaig a veure un fisio que intenta recuperar-me el genoll, però ja m’avisa que no podré seguir rodant fort.
I es clar…. Les desgracies no venen mai soles. En aquest torn comencen els mals d’estomac d’en Joan. Ha d’afluixar el ritme, i l’equip de la Salle ens atrapa, es posen tercers i ens treuen una volta d’avantatge.

Tornem a canviar i surto a fondu, tinc ganes de recuperar aquesta volta perduda…
Però no pot ser, el genoll només m’aguanta 20 minuts. Entre canvi i canvi em poso gel el genoll i el que recupera en Joan en els seus torns ho perdo jo.
Per un moment pensem en abandonar, encara queden tres hores i es pot fer molt dur. De seguida ens ho traiem del cap….varem haver d’abandonar tots dos la vipxtrem i un altre fracàs seria imperdonable.

Agafem ritme verano azul i anem a acabar les 24h.

Acabem la cursa en la tretzena posició general i força lluny dels equips en que havíem estat lluitant tot el dia.

Acabem les 24h amb 708km, amb una nova experiència i un altre repte assolit.

En Ramon acaba dissetè amb 533 km a les cames.

Acabem amb ganes de tornar-hi.

Salut.

SANT JOAN XTREM. 254 KM BTT

Fa uns dies em va trucar en Ramon (Inagadda), l’andorrà que ha corregut i acabat les 6 edicions de la Titan, quin crac.
Em va proposar anar a la marxa nocturna La Rat Panat de Roses. Jo no soc gaire de sortides nocturnes, però en Ramon me la va saber vendre molt bé. Que si hi ha molt bon rotllo, que no es competitiva, que els paisatges son acollonants ( de nit??).
Em va convèncer.

I dilluns m’arriba un mail del club dient que per el dissabte han programat una sortida Llança- Llagostera amb les BTT.
-Ostres!!!! Si a l’hora de la sortida de Llança jo seré per allà…. potser us acompanyo un tros.

De seguida el cap es posa a treballar. I si faig la Rat Panat i tota la ruta dels companys del club???
Son molts kms, però em sembla que m’en veig en cor de fer-ho. Un cop arribéssim a Llagostera, agafaria el cotxe i tornaria a Olot on estàvem passant el cap de Setmana.

Però…??? Com vaig a recollir l’altre cotxe a Roses???

Decidi’t!!!! m’en vaig a Roses en bici.

DIVENDRES 19H 15’

Surto del càmping de La Vall de Bianya amb la bici i la motxilla ben preparada.
3 gels, 3 barretes Isostar, crema solar, 2 Red Bulls ( primer cop a la meva vida), eines, cameres 29er, camera de fotos.
A la bici, gps , pulsometre i el llum que m’ha deixat en Joan Duran.

Baixo fins Besalú per carretera, allà havia de seguir un track que ja portava carregat. Un track descarregat del wikilog i sense cap ni peus. I es que hi ha gent que penja coses que son irreals. En aquest cas era un track fet a mà amb el compegps i que no era real. Vaig se incapaç de trobar l’inici.
Segueixo cap a Figueres per carretera. El gps m’indica en algun tros la proximitat del track. Em desvio a Navata per seguir el track i al cap de 2km em trobo amb un camí tallat.
Torno a girar i abandono…seguiré per carretera fins a Roses. No m’en fio i no vull que s’em faci fosc buscant camins que no conec.

Arribo a Roses a les 22h 30’. Vaig a sopar , pasejar una mica per el passeig marítim de Roses i cap al pavelló on es feia la sortida de la Rat Panat.

Vall de Bianya-Roses =73 km.


DISSABTE 00H 30’

Ja soc al pavelló de Roses, hi ha molt poca gent. En Ramon encara no ha arribat, te un sopar amb cata de vins….. je je...
M’assento una estoneta a terra i intento descansar una mica. L’organització estan acabant de recollir les taules que han fet servir per fer un sopar per el voluntaris, m’ofereixen un cafè. Xerrem una estona i l’explico que he baixat amb bici i que he sopat a prop del passeig. El tiu em fot mitja bronca i em diu que podia haver sopat amb ells.
Això pinta bé, aquesta gent es collonuda.

Mentre recullo el dorsal arriba en Marcel, i desprès en Salvador i una mica mes tard en Ramon. Ja som quatre Titans a punt de sortir de ruta per la costa catalana. Entre tots sumem 12+1 Titan Desert.

Es dona la sortida neutralitzada i quan m’en adono ja som al km 20 on hi ha el primer avituallament. I es que amb la xerrera d’un i de l’altre el temps passa que vola. Aquest avituallament serveix per reagrupar tot el grup, es una marxa no competitiva i es tracta de passar-ho bé.
I amb un altre pis-plas ja som a Cadaqués. Reagrupem un altre cop i ara si que anem directes al Cap de Creus.

Per el camí en Ramon em va explicant el paisatge…. Veus Pere??? Aquell es el mas d’un bon amic, i aquí sota hi ha el Bulli, …..Je je. Jo li vaig dient que si a tot, però la veritat es que no veig res.je je.. Es de nit.

Un cop arribem al Cap de Creus es esperen els organitzadors amb un espectacular esmorzar, botifarres, pinxos, xuies….de tot i molt. Aquest tius son uns craks.

Encara queda una estona per que surti el sol.

Comença a sortir, però sembla que te mandra.

L’ajudo una mica.

Ara ho provem tot dos.

La tornada cap a Roses es fa per el mateix camí per on em vingut. En Ramon em proposa seguir una altre ruta.
De cap manera!!!!!! Em de tornar per el mateix lloc i m’ensenyes tot el que m’has explicat a l’anada.



Arribem a Roses. Ara haig d’anar fins a Peralada per enganxar-me a la ruta Llança – Llagostera amb els companys del Club BTT Llagostera.

Abans de marxar felicito als organitzadors per aquesta marxa tan ben parida.

Rat Panat de Roses 70km + 20km Roses-Peralada = 90km

DISSABTE 10H.

M’estic acabant de menjar un increïble entrepà a la terrassa d’una bar de Peralada i una coca-cola súper fresca.

El sol que semblava que li costava de sortir, ara ja escalfa amb ganes.

Arriben els companys de club, en Pep Molero, en Jordi Marina, en Dani Troy, en Josep i en Toni Perez, en Joan Duran, en Vicens Recasens i el tiu Josep i en Dani ( quin crak).

Comencem a pedalar cap a Figueres mentre vaig explicant la burrada de km que estic fent.
De fet havia quedat amb ells que potser m’afegiria al grup però no havia dit res dels meus plans.

Un cop a Figueres parem a carregar aigua.

Sortim de Figueres i em sembla que perdo una mica la consciència, ara mateix no recordo gaire res del recorregut.
Be, si, recordo que quant hi havia una mica de repetxó em quedava enrera, i que en els trams mes planers no em costava gaire seguir el ritme.

Però…. Del paisatge o dels indrets per on passàvem , res de res.

Fins que vàrem arribar al riu. Havíem de creuar el Fluvià i vàrem aprofitar per refrescar-nos una miqueta i fer un mos.

Mentre esperem que tothom atraveses el riu els hi dic que vaig tirant, que ja m’atraparan ja que vaig força lent.

Arriba un tram amb forces pistes de pujada, s’hem fa molt llarg. Em vaig girant constantment per veure si m’atrapen i tenir una mica de companyia en aquest tros tant dur (almenys per mi), però no ve ningú.
No se ven be on soc, el meu Garmin es de primera generació i no dur mapes, però veig les antenes de Rocacorba i m’ajuden a situar-me una mica.

S’acaba la pujada ( de moment) i enfilo per un seguit de camins i corriols a prop de Cornellà de Terri.
Vaig força “apajarat”. Això fa que em despisti i em surti del track. Quan me n’adono es tic a dos km del track i a dos km de Cornellà. Així que tiro cap a Cornellà per repostar d’aigua i una altre cola.
Truco a en Pep per veure on son i veig que encara soc una mica per davant seu.
Entro dins el track a Rebós de Terri. Torno a trucar a en Pep i els espero, ni vull ni puc seguir sol, s’hem fa molt pesat.

Aquí torno a tenir una mica d’amnessia, només recordo que en Dani també va “apajarat” i que li dono un del meus bidons d’aigua.

Però la consciència torna de cop, i torna quant entrem en uns corriols de pujada prop de Sant Medir ( em sembla).
Buff!!! Com em costa empènyer la bici.

Ja està, som a dalt. Baixem cap a Taialà per uns corriols molt xulos, ja ni m’en enrecordo de la pajara que portava uns minuts abans.
Només ens queda creuar Girona i enfilar per el carril bici fins a Llagostera.

Fi.

No crec que torni a fer una tonteria d’aquestes. La culpa de tot es d’en Ramon per convidar-me a la Rat Panat i d’en Jordi Marina per planificar la sortida Llança- Llagostera al meteix dia.

Peralada-Llagostera = 91 km + Rat Panat de Roses 70km + 20km Roses-Peralada = 181km + Vall de Bianya-Roses = 254 km. Amb 16 hores de pedal i 23h 40’ des de que vaig començar.

Salut.

QUE QUE TENIM???

HI TORNAREM

Avui tocava sortir amb en Moi Llenas i els Esquenapelats de L’Escala, i es que quant vaig veure la ruta que tenien prevista per avui em varen entrar unes ganes enormes de fer-la. Així que un cop de telèfon a en Joan Duran i a les 7 del matí al punt de trobada de l’Escala.

El destí : Cotlliure. Pujar per la NII i baixar per Port Bou i Port de la Selva. Una ruta d’aquelles maques, maques.

Els esquenapelats

Però avui no era el dia…. La mala sort ens ha vingut a veure.

I es que un seguit de punxades seguides fins quasi be acabar les cameres que portàvem i uns núvols molt ferotges ens han fet girar cua quant portàvem 50km.

Creuant Figueres.

En Joan i en Moi.

La tornada l’hem feta per la xarxa de petites carreteres de l’Alt Empordà, un lloc ideal per el cicloturisme.

Hem arribat a L’Escala amb 106 km, un munt de punxades i xops de l’aigua que em anat trobant a la tornada.

Aquesta l’hem de repetir

Titan Desert 2011??? Fet.

Aqui teniu la crònica de la Milenio Titan Desert 2011. 6 dies i 600km, el recorregut més llarg de la historia d'aquesta cursa. La Titan Desert en que més m'he divertit, però que també m'ha fet passar moments d'angoixa i de molt patiment. La Titan Desert que ha possat a prova a corredors i organitzadors.

Tot comença el divendres dia 6 amb un viatge BCN-MADRID. Desprès de fer nit al aeroport em trobo amb en Xavi, l’Iñaki, en Dani, en David, l’Alex, en Juan Antonio i fins a 12 companys que iniciàvem el viatge Madrid-Marrakesh.

A Marrakesh agafem un microbús que ja teníem reservat i desprès de 10 hores de viatge per carretera arribem al hotel Xaluca de Erfoud.

Un bon sopar i a descansar ja que el dia següent seria llarg.

Diumenge 8.

Ens llevem aviat i anem a passar les verificacions tècniques. Som els primers ja que la resta de participants volen amb els vols de l’organització i fins el migdia no arribarien.

Els mecànics de Radikal Bikes també han arribat amb les dues furgonetes.

Anem a buscar les bicis i comencem a muntar-les.Comença a fer molta calor i com que som els primers ens podem col·locar sota una ombra.

Serà el primer i l'últim cop de la cursa que som els primers en alguna cosa. Ja ja!!!

Amb les bicis muntades hi ha qui decideix anar a provar les bicis a les dunes de Erfoud, fa molta calor i tenim 6 dies i 600 km per provar les bicis.

Jo me’n vaig a dinar, fer una migdiada i a aprofito per saludar a els companys i amics d’edicions passades.

Dilluns 9.

1º etapa Erfoud-Boudnib 87.6 km

Tots preparats per la sortida, tothom amb forces nervis i amb molta il·lusió.

El primer parany per superar era un cordó de dunes que havíem de creuar ja que el control de pas era a l’altre banda. Es dona el tret de sortida i ens llencem de caps a la duna, és impossible pedalar, s’ha de fer a peu. Quant ja portem uns minuts caminant veig que el pulsometre està per sobre de les 170 ppm. Baixo una mica el ritme i segueixo empenyent la bici al costat d’en Jaume i la Rebeca.

Un cop hem superat la duna comença la cursa de veritat. La sorra ha fet que el grup quedi molt estirat.

Començo a guanyar posicions, he posat el pilot automàtic a velocitat de creuer. En el km 20 em trobo en Ricard, porta una pajara impressionant i vol plegar.

Em costa una mica convence'l de seguir però faig que es posi a roda meva i a un ritme una miqueta més lent del que portava el vaig arrossegant. Passat el km 35 ens trobem amb el Carlos (company d’equip d’en Ricard i protagonista de la 3º etapa), es queden junts.

jo torno a posar a el meu ritme. Es un terreny mot dur. Son quasi 90 km de pista molt pedregosa. Com que vaig amb una bici deixada i no la tinc ven be a la meva mida amb l’afegit de les pedres, arribo a meta amb els canells molt adolorits i una miqueta inflats.

Durant l’etapa he trobat molta gent molt rostida per la duresa del terreny i el vent de cara que hem portat durant tota l’etapa. La temperatura ha estat molt suau, si arriba a fer una mica de calor el nombre d’abandonaments hagués estat molt més gran.

Posició 168

Dimarts 10

2ª etapa Boudnib-Talsint. 103km

Es el primer dia de l’etapa marató. Anem tots molt carregats de material ja que al vespre no tindrem assistència mecànica ni podrem accedir a la nostre maleta, així que sortim amb els 3 litres d’aigua obligatoris, roba per passar la nit, sac de dormir, eines i barretes i gels per dos dies.

Aquesta etapa en principi no es massa complicada i tinc al cap l’etapa de l’endemà que s’ajusta més a las meves característiques: etapa molt rodadora, llarga , amb pistes paral.lelas on es pot navegar i retallar quilometres.

La sortida de l’etapa és per una carretera asfaltada de 10 km en constant pujada. M’ho agafo amb molta calma sempre pensant amb l’etapa 3. Vaig rodant amb l’Eduard Ester, el fitxatge d’última hora per poder entrar en la classificació d’equips juntament amb en Juan Pujolar.

Seguim a un ritme mot còmode però de seguida me’n canso.

Que cony!!!! Això es una carrera i aquí hem vingut a córrer. Torno a posar el ritme d’ahir i començo a avançar força gent, em sento molt fort i segueixo apretant fins a 20 km de meta on la cadena em diu que ja en te prou. Haig de parar i anar a recollir-la uns metres més enrera ja que ha sortit disparada. Mentre l’estic reparant arriba l’Eduard que em fot un cop de mà. Es estressant veure com tot aquell munt de gent que he anat avançant, ara amb cinc minuts que fa que reparo la cadena ens van passant.

Perfecte!!! Ja està!!!

M’aixeco i se'm queda el cuadriceps dret totalment clavat, sort que hi ha l’Eduard i em fa unes miques de fregues i podem seguir. Sembla que la cadena no ha quedat del tot be i quant poso els pinyons petits salta molt. Paciència

Entrem junts a meta.

En Ricard em deixa un enganxe rapid i puc deixar la cadena en condicions per l’etapa 3.

Posició 240

3º Etapa. Talsint-Out El Haj. 137,1 km

Segona part de l’etapa marató.

Hem passat la nit dormint a terra, ha fet molta fred. A les nou de la nit plovia molt i l’organització ens va oferir evacuar el campament i anar a dormir al col.legi de Talsint. Tot i que hi ha força gent que hi va, la majoria decidim quedar-nos a el campament, així augmentem una miqueta més l’aventura.

La sortida es bestial, aquí ningú perd les forces. Comencem rodant a molta velocitat per una pista que va creuant nombroses vegades un riu sec. Jo vaig dins un grup d'uns 70 corredors en fila de dos a un ritme molt i molt ràpid, el comptaquilòmetres no baixa mai dels 30km/h i cada cop que atravassem el riu hi han enganxades i caigudes. Fa por.

Passat el km 15 sento un corredor que va demanat pas per el mig de la fila. Quant arriba a la meva alçada veig que s’enganxa amb el participant del meu costat i surt disparat, em giro i veig que s’aixeca. Segueixo endavant.

Al cap d’uns minuts m’atrapa en Carlos i em diu que ha estat ell qui ha caigut, sembla que no s’ha fet res. M’agafa uns metres d’avantatge i al arribar a el pròxim pas del riu on hi havia un salt petit li surt la roda disparada i pica amb la cara a terra. S’ha fet molt de mal. Possiblement a la caiguda anterior se li ha afluixat la tenca de la roda.

Allà també hi ha l’August que ha partit el quadre de la bici en el mateix salt. Avisem les assistències mediques i ens quedem amb ell fins que ens diuen que el metge ja està a 1 km. Jo me'n vaig i l’August que ha d’abandonar es queda amb en Carlos. ( A partir d’aquí en Carlos és evacuat a un hospital de la zona on no hi poden fer gaire res, després es traslladat a l'hospital del campament. A les 18h l’evacuen del campament amb un tot terreny medicalitzat fins a un hospital de Melilla. A l’endemà el traslladen a Barcelona on va ser operat.)

Surto del lloc de l’accident amb molta ràbia. Em sembla que soc l’últim de la carrera, el pulsometre va a tope i les cames també. Vaig avançant molta gent.

Tot i el mal rotllo de l’accident estic disfrutant molt de l’etapa, fins el km 85 on una pedra amb molta mala llet em fot un petit tall a el pneumàtic. Gasto una primera botella de gas i no consegueixo inflar la roda.

Haig de posar una camera.

Merda!!! Es una camera de 26” i jo la necessito de 29”. Seré burro!!!!!

En Jaume Babot es para a ajudar-me i aconseguim entrar la càmera. L’hi dic que segueixi, que inflo i que ja l’atrapo. Faig servir l’última botella de gas que em queda. Com que la roda no queda del tot inflada haig d’agafar la manxa per acabar de donar pressió.

Merda!!! No la he agafada!!!! Seré burro!!!!

Va passant gent i ningú porta manxa. Costa de creure. Deu ser que no soc l’únic burro.je je...

Al cap d’una bona estona d’anar rodant amb molt de compte ja que vaig picant amb la llanta a terra, em deixen una manxa i ara ja sense masses presses arribo a meta.

Posició 362

4º Etapa.

Out El Haj-Debdou 102 km

Aquesta havia de ser una etapa molt dura, almenys així ens ho havien explicat. Al final no ho va ser tant com ens deien però va tenir molta emoció.

El començament es feia uns 20 km per una pista abandonada i molt trencada en alguns trams, cosa que provocava molts canvis de ritme. Al final d’aquesta pista s’enllaçava amb una altre ja amb mes bon estat i de fàcil pedalar. Aquí vaig atrapar en Reixach i en Massó i em vaig quedar fent tota la etapa amb ells.

Fins que vàrem arribar a un tram molt pedregós que entrava dins un bosc. Aquí va començar una mica el kaos. Al bosc hi vàrem arribar una fila de uns 70 corredors, jo anava dels primers. Havíem de anar a peu ja que era un tram molt pedregós, en pujada i dins un bosc a trossos molt tancat. De cop veig que la gent comença a apretar la bici seguint un corriol cap un cim que hi havia a la dreta, un cim força alt.

No hi entenc res!!!! El meu gps em marca cap a l’esquerra. Em fa dubtar una mica, però que cony!!!!! Vaig repassar 3 vegades els wp, no potser que m’equivoques....L’hi pregunto a un company a veure que li marca el seu gps i em diu que no en porta i que s’en va a la dreta com tothom.

Si em coneixeu una mica ja ho sabeu......sempre cap a l’esquerra.

Tiro tot sol i vaig pujant un puig no massa alt. Sento un noi que em crida i em pregunta si n’estic segur, l’hi faig la mateixa pregunta que havia fet abans a l’altre company i la resposta és la mateixa, tampoc porta gps, però aquest almenys confia amb mi i m’acompanya.

15 minuts més tard trobo el camí bo, em giro i veig que encara hi ha gent pujant aquell altre cony de muntanya. El noi que m’acompanya hem promet totes les cerveses que sigui capaç de veurem ( no sap el que diu je je).

Un cop agafem la pista bona ja només es qüestió de fotre molt de gas per intentar agafar força temps a tota aquella gent que hi ha perduda per el bosc.

Arribo al avituallament 2 omplo bidons i surto disparat......Glups.....Veig un grup molt gran que arriba a l’avituallament per carretera i en direcció contraria. Son els que s’han perdut, han creuat el bosc i han sortit a una carretera asfaltada, cosa que està totalment prohibida, i que encara no entenc com no varen ésser sancionats.

Segueixo, ja només em queden uns 20 km per arribar a la baixada. Una baixada de quasi 25 km amb molta pedra i molt ràpida.

Possició 220

5 Etapa

Debdou-Taourirt 61,9km

Una etapa sense cap complicació i sense gaire res a destacar. Una etapa de tramit amb només 60 km i 700m de desnivell positiu. Sempre rodant per pistes amb molt bon estat.

Potser l’única complicació era saber agafar un bon grup de gent rodadora i poder mantenir el ritme. En el meu cas va ser de 26km/h de mitjana. Una bestiesa.

Posició 204

Un cop arribats a Taurirt comença la gran moguda per arribar a Almeria. Ens hem de desmuntar les bicis i guardar-les en caixes, carregar-les en els camions i després agafar un bus de l’organització fins a Nador.

Això també ho fem molt be i podem agafar el primer autobús fins a Nador. Com que som els primers ens queda força temps lliure i anem a menjar unes pizzes a la terrassa d’un bar. Genial.

Amb la panxa ben plena pugem a el ferry que ens ha de dur fins a Almeria.

Son les 7 de la tarda i el ferry no surt fins les 11. Ara toca descansar.

Anem a dormir força tard ja que el brifing per l’etapa de dissabte acaba passades les 12 de la nit.

6ª Etapa

Abla-Granada 111.7 km 2200m+

A les 5 del matí ens desperta la megafonia del vaixell, buff.... hem dormit molt poc i ens espera un dia molt llarg.

Desembarquem a Almeria, fem un transfer fins a Abla on ens esperen les caixes de les bicis. Tornem a montar bicis.....

Espectacular la rebuda a Abla, l’ajuntament a preparat un macroesmortzar molt i molt complert. Hi ha molts de familiars de participants i gent de Abla que ens ha vingut a rebre. Ambient molt xulo.

L’etapa comença per dins la llera d’un riu sec.....em costa molt pedalar. Les cames em fan molt de mal i les pulsacions no pujant. No tiro....

Vaig veien com la gent amb la que em movia a totes les etapes em van passant i no puc fer res per seguir-los. Per mes que m’hi esforço em dona la sensació que vaig pedalant enrera.

No ho entenc, no puc.... Bé si que ho entenc, ja duc 500 km a les cames i el cos ha dit prou. Però no he atravessat el Marroc per quedar-me a Abla. El que jo vull es arribar a Granada.

Em passa en Dani i veig que també em deixa. No pot ser.....Amb molt d’esforç el torno a enganxar. Faig uns kms darrera seu i sembla que em començo a recuperar.

Va!!! Ja està , estic bé. Em poso davant d’en Dani i comencem a organitzar un grup. Primer som forces i al final només quedem en Dani en Gerard en Gil i jo.

Estem rodant molt ràpid i anem avançant gent que s’enganxa amb nosaltres, per darrera vé un grup amb molta gent però que no ens acaba d’agafar....... fins que arriba el primer port del dia.

Bluff!!! I a patir..... Quedem en Dani i jo sols i anem pujant com podem. Son 7 km de port amb força desnivell, sort que la pista es bona.

Un cop coronem, fem un ràpid descens i empalmem amb un trialera de baixada. Em quedo sol i vaig fent.

Només queda un port mes petit i unes rampes i arribo a Granada. Estic molt animat. El segon port s’acaba de seguida, plis plas.

Passem l’últim control de pas y recordo les paraules d’en Manu: Subes una rampa y ves Granada allí abajo, es espectacular.

Arriba la rampa començo a cantar, estic molt content. Faltan uns metres per arribar a dalt i ja tinc la càmera de fotos a les mans. Ehhh???? Cony!!!! Jo no veig Granada en lloc. Només veig un altre participant empenyent la bici en una altre pujada mes endavant.

Va!!! Que ja està.....

Començo a pujar la rampa....Ja hi soc.....No hi ha Granada.... Hi ha una altre rampa.

Fins a 12 llarguissimes rampes amb desnivells entre el 15 i 20%.

I al final si...... Arribada al Pla de la Perdiz, Granada.

Possició final Titan Desert 2011........................247.

Però l’etapa segueix. Encara falten 7 km d’enllaç per arribar a l’estadi on deixem les bicis.

A les 21h comença el sopar, estic a la taula de Radikal Bikes, com l’any passat. I com l’any passat son campions per equips. La festa està assegurada.

Acabem aquesta llarguissima etapa a les 6 del matí. 25 hores després de llevarnos.

Felicitats a tots els Finishers.

Salut.