EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

dimecres, 18 de maig de 2011

Titan Desert 2011??? Fet.




Aqui teniu la crònica de la Milenio Titan Desert 2011. 6 dies i 600km, el recorregut més llarg de la historia d'aquesta cursa. La Titan Desert en que més m'he divertit, però que també m'ha fet passar moments d'angoixa i de molt patiment. La Titan Desert que ha possat a prova a corredors i organitzadors.

Tot comença el divendres dia 6 amb un viatge BCN-MADRID. Desprès de fer nit al aeroport em trobo amb en Xavi, l’Iñaki, en Dani, en David, l’Alex, en Juan Antonio i fins a 12 companys que iniciàvem el viatge Madrid-Marrakesh.

A Marrakesh agafem un microbús que ja teníem reservat i desprès de 10 hores de viatge per carretera arribem al hotel Xaluca de Erfoud.

Un bon sopar i a descansar ja que el dia següent seria llarg.


Diumenge 8.

Ens llevem aviat i anem a passar les verificacions tècniques. Som els primers ja que la resta de participants volen amb els vols de l’organització i fins el migdia no arribarien.


Els mecànics de Radikal Bikes també han arribat amb les dues furgonetes.

Anem a buscar les bicis i comencem a muntar-les.Comença a fer molta calor i com que som els primers ens podem col·locar sota una ombra.

Serà el primer i l'últim cop de la cursa que som els primers en alguna cosa. Ja ja!!!

Amb les bicis muntades hi ha qui decideix anar a provar les bicis a les dunes de Erfoud, fa molta calor i tenim 6 dies i 600 km per provar les bicis.

Jo me’n vaig a dinar, fer una migdiada i a aprofito per saludar a els companys i amics d’edicions passades.

Dilluns 9.

1º etapa Erfoud-Boudnib 87.6 km

Tots preparats per la sortida, tothom amb forces nervis i amb molta il·lusió.

El primer parany per superar era un cordó de dunes que havíem de creuar ja que el control de pas era a l’altre banda. Es dona el tret de sortida i ens llencem de caps a la duna, és impossible pedalar, s’ha de fer a peu. Quant ja portem uns minuts caminant veig que el pulsometre està per sobre de les 170 ppm. Baixo una mica el ritme i segueixo empenyent la bici al costat d’en Jaume i la Rebeca.


Un cop hem superat la duna comença la cursa de veritat. La sorra ha fet que el grup quedi molt estirat.

Començo a guanyar posicions, he posat el pilot automàtic a velocitat de creuer. En el km 20 em trobo en Ricard, porta una pajara impressionant i vol plegar.


Em costa una mica convence'l de seguir però faig que es posi a roda meva i a un ritme una miqueta més lent del que portava el vaig arrossegant. Passat el km 35 ens trobem amb el Carlos (company d’equip d’en Ricard i protagonista de la 3º etapa), es queden junts.



jo torno a posar a el meu ritme. Es un terreny mot dur. Son quasi 90 km de pista molt pedregosa. Com que vaig amb una bici deixada i no la tinc ven be a la meva mida amb l’afegit de les pedres, arribo a meta amb els canells molt adolorits i una miqueta inflats.

Durant l’etapa he trobat molta gent molt rostida per la duresa del terreny i el vent de cara que hem portat durant tota l’etapa. La temperatura ha estat molt suau, si arriba a fer una mica de calor el nombre d’abandonaments hagués estat molt més gran.

Posició 168

Dimarts 10

2ª etapa Boudnib-Talsint. 103km

Es el primer dia de l’etapa marató. Anem tots molt carregats de material ja que al vespre no tindrem assistència mecànica ni podrem accedir a la nostre maleta, així que sortim amb els 3 litres d’aigua obligatoris, roba per passar la nit, sac de dormir, eines i barretes i gels per dos dies.

Aquesta etapa en principi no es massa complicada i tinc al cap l’etapa de l’endemà que s’ajusta més a las meves característiques: etapa molt rodadora, llarga , amb pistes paral.lelas on es pot navegar i retallar quilometres.

La sortida de l’etapa és per una carretera asfaltada de 10 km en constant pujada. M’ho agafo amb molta calma sempre pensant amb l’etapa 3. Vaig rodant amb l’Eduard Ester, el fitxatge d’última hora per poder entrar en la classificació d’equips juntament amb en Juan Pujolar.

Seguim a un ritme mot còmode però de seguida me’n canso.

Que cony!!!! Això es una carrera i aquí hem vingut a córrer. Torno a posar el ritme d’ahir i començo a avançar força gent, em sento molt fort i segueixo apretant fins a 20 km de meta on la cadena em diu que ja en te prou. Haig de parar i anar a recollir-la uns metres més enrera ja que ha sortit disparada. Mentre l’estic reparant arriba l’Eduard que em fot un cop de mà. Es estressant veure com tot aquell munt de gent que he anat avançant, ara amb cinc minuts que fa que reparo la cadena ens van passant.

Perfecte!!! Ja està!!!

M’aixeco i se'm queda el cuadriceps dret totalment clavat, sort que hi ha l’Eduard i em fa unes miques de fregues i podem seguir. Sembla que la cadena no ha quedat del tot be i quant poso els pinyons petits salta molt. Paciència

Entrem junts a meta.


En Ricard em deixa un enganxe rapid i puc deixar la cadena en condicions per l’etapa 3.

Posició 240

3º Etapa. Talsint-Out El Haj. 137,1 km

Segona part de l’etapa marató.

Hem passat la nit dormint a terra, ha fet molta fred. A les nou de la nit plovia molt i l’organització ens va oferir evacuar el campament i anar a dormir al col.legi de Talsint. Tot i que hi ha força gent que hi va, la majoria decidim quedar-nos a el campament, així augmentem una miqueta més l’aventura.

La sortida es bestial, aquí ningú perd les forces. Comencem rodant a molta velocitat per una pista que va creuant nombroses vegades un riu sec. Jo vaig dins un grup d'uns 70 corredors en fila de dos a un ritme molt i molt ràpid, el comptaquilòmetres no baixa mai dels 30km/h i cada cop que atravassem el riu hi han enganxades i caigudes. Fa por.

Passat el km 15 sento un corredor que va demanat pas per el mig de la fila. Quant arriba a la meva alçada veig que s’enganxa amb el participant del meu costat i surt disparat, em giro i veig que s’aixeca. Segueixo endavant.

Al cap d’uns minuts m’atrapa en Carlos i em diu que ha estat ell qui ha caigut, sembla que no s’ha fet res. M’agafa uns metres d’avantatge i al arribar a el pròxim pas del riu on hi havia un salt petit li surt la roda disparada i pica amb la cara a terra. S’ha fet molt de mal. Possiblement a la caiguda anterior se li ha afluixat la tenca de la roda.

Allà també hi ha l’August que ha partit el quadre de la bici en el mateix salt. Avisem les assistències mediques i ens quedem amb ell fins que ens diuen que el metge ja està a 1 km. Jo me'n vaig i l’August que ha d’abandonar es queda amb en Carlos. ( A partir d’aquí en Carlos és evacuat a un hospital de la zona on no hi poden fer gaire res, després es traslladat a l'hospital del campament. A les 18h l’evacuen del campament amb un tot terreny medicalitzat fins a un hospital de Melilla. A l’endemà el traslladen a Barcelona on va ser operat.)

Surto del lloc de l’accident amb molta ràbia. Em sembla que soc l’últim de la carrera, el pulsometre va a tope i les cames també. Vaig avançant molta gent.

Tot i el mal rotllo de l’accident estic disfrutant molt de l’etapa, fins el km 85 on una pedra amb molta mala llet em fot un petit tall a el pneumàtic. Gasto una primera botella de gas i no consegueixo inflar la roda.

Haig de posar una camera.

Merda!!! Es una camera de 26” i jo la necessito de 29”. Seré burro!!!!!

En Jaume Babot es para a ajudar-me i aconseguim entrar la càmera. L’hi dic que segueixi, que inflo i que ja l’atrapo. Faig servir l’última botella de gas que em queda. Com que la roda no queda del tot inflada haig d’agafar la manxa per acabar de donar pressió.

Merda!!! No la he agafada!!!! Seré burro!!!!

Va passant gent i ningú porta manxa. Costa de creure. Deu ser que no soc l’únic burro.je je...

Al cap d’una bona estona d’anar rodant amb molt de compte ja que vaig picant amb la llanta a terra, em deixen una manxa i ara ja sense masses presses arribo a meta.

Posició 362

4º Etapa.

Out El Haj-Debdou 102 km

Aquesta havia de ser una etapa molt dura, almenys així ens ho havien explicat. Al final no ho va ser tant com ens deien però va tenir molta emoció.

El començament es feia uns 20 km per una pista abandonada i molt trencada en alguns trams, cosa que provocava molts canvis de ritme. Al final d’aquesta pista s’enllaçava amb una altre ja amb mes bon estat i de fàcil pedalar. Aquí vaig atrapar en Reixach i en Massó i em vaig quedar fent tota la etapa amb ells.


Fins que vàrem arribar a un tram molt pedregós que entrava dins un bosc. Aquí va començar una mica el kaos. Al bosc hi vàrem arribar una fila de uns 70 corredors, jo anava dels primers. Havíem de anar a peu ja que era un tram molt pedregós, en pujada i dins un bosc a trossos molt tancat. De cop veig que la gent comença a apretar la bici seguint un corriol cap un cim que hi havia a la dreta, un cim força alt.

No hi entenc res!!!! El meu gps em marca cap a l’esquerra. Em fa dubtar una mica, però que cony!!!!! Vaig repassar 3 vegades els wp, no potser que m’equivoques....L’hi pregunto a un company a veure que li marca el seu gps i em diu que no en porta i que s’en va a la dreta com tothom.

Si em coneixeu una mica ja ho sabeu......sempre cap a l’esquerra.

Tiro tot sol i vaig pujant un puig no massa alt. Sento un noi que em crida i em pregunta si n’estic segur, l’hi faig la mateixa pregunta que havia fet abans a l’altre company i la resposta és la mateixa, tampoc porta gps, però aquest almenys confia amb mi i m’acompanya.

15 minuts més tard trobo el camí bo, em giro i veig que encara hi ha gent pujant aquell altre cony de muntanya. El noi que m’acompanya hem promet totes les cerveses que sigui capaç de veurem ( no sap el que diu je je).

Un cop agafem la pista bona ja només es qüestió de fotre molt de gas per intentar agafar força temps a tota aquella gent que hi ha perduda per el bosc.

Arribo al avituallament 2 omplo bidons i surto disparat......Glups.....Veig un grup molt gran que arriba a l’avituallament per carretera i en direcció contraria. Son els que s’han perdut, han creuat el bosc i han sortit a una carretera asfaltada, cosa que està totalment prohibida, i que encara no entenc com no varen ésser sancionats.

Segueixo, ja només em queden uns 20 km per arribar a la baixada. Una baixada de quasi 25 km amb molta pedra i molt ràpida.

Possició 220

5 Etapa

Debdou-Taourirt 61,9km

Una etapa sense cap complicació i sense gaire res a destacar. Una etapa de tramit amb només 60 km i 700m de desnivell positiu. Sempre rodant per pistes amb molt bon estat.

Potser l’única complicació era saber agafar un bon grup de gent rodadora i poder mantenir el ritme. En el meu cas va ser de 26km/h de mitjana. Una bestiesa.

Posició 204

Un cop arribats a Taurirt comença la gran moguda per arribar a Almeria. Ens hem de desmuntar les bicis i guardar-les en caixes, carregar-les en els camions i després agafar un bus de l’organització fins a Nador.

Això també ho fem molt be i podem agafar el primer autobús fins a Nador. Com que som els primers ens queda força temps lliure i anem a menjar unes pizzes a la terrassa d’un bar. Genial.



Amb la panxa ben plena pugem a el ferry que ens ha de dur fins a Almeria.

Son les 7 de la tarda i el ferry no surt fins les 11. Ara toca descansar.

Anem a dormir força tard ja que el brifing per l’etapa de dissabte acaba passades les 12 de la nit.

6ª Etapa

Abla-Granada 111.7 km 2200m+

A les 5 del matí ens desperta la megafonia del vaixell, buff.... hem dormit molt poc i ens espera un dia molt llarg.

Desembarquem a Almeria, fem un transfer fins a Abla on ens esperen les caixes de les bicis. Tornem a montar bicis.....

Espectacular la rebuda a Abla, l’ajuntament a preparat un macroesmortzar molt i molt complert. Hi ha molts de familiars de participants i gent de Abla que ens ha vingut a rebre. Ambient molt xulo.

L’etapa comença per dins la llera d’un riu sec.....em costa molt pedalar. Les cames em fan molt de mal i les pulsacions no pujant. No tiro....

Vaig veien com la gent amb la que em movia a totes les etapes em van passant i no puc fer res per seguir-los. Per mes que m’hi esforço em dona la sensació que vaig pedalant enrera.

No ho entenc, no puc.... Bé si que ho entenc, ja duc 500 km a les cames i el cos ha dit prou. Però no he atravessat el Marroc per quedar-me a Abla. El que jo vull es arribar a Granada.

Em passa en Dani i veig que també em deixa. No pot ser.....Amb molt d’esforç el torno a enganxar. Faig uns kms darrera seu i sembla que em començo a recuperar.

Va!!! Ja està , estic bé. Em poso davant d’en Dani i comencem a organitzar un grup. Primer som forces i al final només quedem en Dani en Gerard en Gil i jo.

Estem rodant molt ràpid i anem avançant gent que s’enganxa amb nosaltres, per darrera vé un grup amb molta gent però que no ens acaba d’agafar....... fins que arriba el primer port del dia.

Bluff!!! I a patir..... Quedem en Dani i jo sols i anem pujant com podem. Son 7 km de port amb força desnivell, sort que la pista es bona.

Un cop coronem, fem un ràpid descens i empalmem amb un trialera de baixada. Em quedo sol i vaig fent.

Només queda un port mes petit i unes rampes i arribo a Granada. Estic molt animat. El segon port s’acaba de seguida, plis plas.

Passem l’últim control de pas y recordo les paraules d’en Manu: Subes una rampa y ves Granada allí abajo, es espectacular.

Arriba la rampa començo a cantar, estic molt content. Faltan uns metres per arribar a dalt i ja tinc la càmera de fotos a les mans. Ehhh???? Cony!!!! Jo no veig Granada en lloc. Només veig un altre participant empenyent la bici en una altre pujada mes endavant.

Va!!! Que ja està.....

Començo a pujar la rampa....Ja hi soc.....No hi ha Granada.... Hi ha una altre rampa.

Fins a 12 llarguissimes rampes amb desnivells entre el 15 i 20%.

I al final si...... Arribada al Pla de la Perdiz, Granada.

Possició final Titan Desert 2011........................247.

Però l’etapa segueix. Encara falten 7 km d’enllaç per arribar a l’estadi on deixem les bicis.

A les 21h comença el sopar, estic a la taula de Radikal Bikes, com l’any passat. I com l’any passat son campions per equips. La festa està assegurada.

Acabem aquesta llarguissima etapa a les 6 del matí. 25 hores després de llevarnos.

Felicitats a tots els Finishers.


Salut.

9 comentaris:

EDU ha dit...

Felicitats Pere!!! TOT UN NOU REPTE, la cronica genial, gracies.

Jordi Marina ha dit...

Brutal!!!

Felicitats !!!

Fan ganes d'anar-hi!!!

Txarly ha dit...

Enhorabuena Pere!!!!!
Toda una proeza y muy buena crónica.
El año que viene.... volverás?
FELICIDADES FINISHER!!!

Anònim ha dit...

Hola Pere soy José María el amigo del Babot muy bien la crónica te engancha a seguir leyendo. Oye yo también he acabado con las rodillas hechas polvo tengo derrame sinovial en la derecha o sea que estoy con antiinflamatorios y mucho hielo lo malo es tener que dejar del todo la bici un par de semanas. A ver si montas una salida por tu zona con un buen almuerzo y vamos el grupo de los trinxaires.
Descansa y recupera. Un abrazo
VOY TIRANDO

Anònim ha dit...

Hola Pere.
Com sempre una cronica molt bona i et fa sentir com si estiguessis en cursa.
Felicitats campio.
"esloto" Toni Esquerda.

PROFLEX & Nopsystem ha dit...

Ets un crak!!!!!!!!!!

Pere ha dit...

Gracies a tots per comentaris.

En Txarly em demana si l'any que bé hi tornaré. El cert es que amb uns quants companys ja em dit que no hi tornarem, però al mateix temps em començat a parlar de com organitzarnos per l'any que bé.
Estem malalts de Titan.

Salut.

Txarly ha dit...

Pere, suele pasar al acabar un reto. Nunca piensas en volver, pero en cuanto pasan unos dias..... ya estamos pensando en la siguiente.
Tienes razón estamos enfermos, jeje..
Un abrazo y a recuperarse.

joan babot ha dit...

Pere impresionante cronica como la vean los de la Vanguardia te fichan espero que el año que viene repitamos, de verdad IMPRESIONANTE un fuerte abrazo CAMPIO.