S’acosta el dia del inici de la Transpyr 2012,
“ La aventura dos mares”. L´aventura que juntament amb en Joaquim Mallorquí
iniciarem el proper 29 de juny a Roses.
No estarem sols, serem més de 200
participants, més de 200 agosarats ciclistes que intentarem creuar els Pirineus
d’Est a Oest en 8 dies.
820 km
en 8 dies i desnivells superiors als 2500 metres de desnivell positiu diaris.
Es cursa, sí. Però dins del interior de tots
els participants, crec, que hi ha més esperit d’aventura que no pas de cursa.
El
repte no és menor. Acabar tant sols una etapa ja és una fita per emmarcar, i
nosaltres intentarem fer-ne 8, intentarem arribar a Donosti el 7 de juliol.
L’objectiu de tots els inscrits es banyar-nos a la platja de la Concha 8 dies després de sortir de Roses.
8 dies, 820km i 20300 metres de desnivell
positiu separen el mediterrani golf de
Roses de les fredes aigües del Cantàbric.
Teníem clar que enguany tocava buscar una
prova de les de veritat. Una prova que signifiqués un repte amb més dificultat
del que havíem fet fins ara. Una cursa que tot i ser molt jova (3ºedició), ja
està en Top Ten del fantàstic ranking de les curses més dures del mon, tot i no tenir la cobertura mediàtica de la
que disposen altres proves.
Ja fa un bon grapat de mesos que vàrem
formalitzar la inscripció, mesos que havien de haver servit per agafar una
forma física que ens donés les suficients garanties com per acabar la prova.
Sembla que en Joaquím ho ha aconseguit, té un bon ritme, molt de fons i molta
seguretat .
El meu cas és força diferent, per diferents
motius, no he pogut fer un bon entreno fins els dos últims mesos, on crec que
he millorat força, però no sé si és suficient. El meu ritme es molt més lent
que el d’en Quim, m’haurà d’esperar força, de fons, crec que estic bé, sé a
quin ritme haig d’anar i fins a on vull arribar.
Durant aquest mesos hem participat en proves de llarga durada,
Marató de Roses, Marató dels Monegros, Terra de Remences ( sé, encara no he fet
la crònica), Marató Salines Basegoda a Navata (sé, tampoc he fet la crònica) i
de mica en mica hem anat sumant quilòmetres, crec que ho hem fet prou bé.
Dijous passat era el dia de retrobar-nos amb
alguns companys i coneixen d’altres que
també estan inscrits en questa aventura. I quina millor manera que fer-ho al
voltant de una taula. Potser una de les frases que es va fer servir més va ser
“ estic acollonit”, ja ja!!.
Els que ja hi havien participat l’any passat
intentaven tranquil·litzar-nos.....ara sé que no ho varen aconseguir. Collons
quins nervis!!!!
Aquesta setmana serà molt llarga.
Una
setmana on vaig intentant fer memòria de les coses que haig de posar a la
maleta i dels recanvis que crec que em poden ser útils, però que espero no haver
d’utilitzar.
Una setmana on sense voler, el cap se’n va sol
cap els Pirineus intentant visualitzar les etapes.
5 comentaris:
Molta sort, saps que arribaras i be, , esteu fets uns craks, ja saps pedala a pedalada i endavant!!
Molta sort, i a disfrutar entre bufet i bufet!!!
Pere, el teu fort és la resistència, així que ja saps que acabaràs... cuida molt al company, i diga-li que et cuidi, i sobretot, sobretot, sobretot, gaudiu de l'experiència, coneixeu nous camins, nous llocs, per ensenyar-nos!!!
Dale!!!!
Nosaltres la vam fer fa 5 anys, des d'Irun, però al nostre aire... Molt recomenable Pere!!! Gaudeix a tope, fes fotos i ànim a les pujades... que n'hi ha alguna, jejejeje
Molta sort Pere..!!!
Jo la vaig fer l'any passat.
Ànims i fins el final..!!
Publica un comentari a l'entrada