EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

diumenge, 6 de maig de 2012

MONEGROS 2012. Megafestivalbiker


Quin dissabte mes ben parit!!! I llarg!!!

Sortim de Llagostera a les 5h30’ del matí direcció Seriñena,  en Jordi Marina, en Dani Troy, en Quim Mallorquí i jo. Allà ens havíem de trobar amb el tio Josep i en Dani que havien anat amb autocaravana, els germans Perez  que anaven amb l’autocar i en Joan Pujolar que sortia més tard que nosaltres.
Quin fart de riure de viatge, mira que es poden dir tonteries dins una furgoneta i  en menys de quatre hores!!!.
 Encara em fa malt tot del riure.....Quins cracks.

Un cop estem instal·lats al pàrquing, primera mala noticia. Ens ve a veure en Joan Babot i ens diu que durant la nit li han robat la bici, collons quin mal rotllo..... una Epic de 6000€.
 Però com que es un tio que s’ho mereix tot, a mig matí té una trucada de la guàrdia civil que ja han trobat la bici. Felicitats Joan!!!
Una volta per el recinte firal, dinar i a preparar-nos per la sortida.


La marató.

Ens col·loquem a un lateral de la graella de sortida, potser una mica més endavant de la meitat de tot el pilot de 4500 ciclistes.
Ens pensàvem que trigaríem més a passar l’arc de sortida, hi arribem força ràpid.

 Buff!! És espectacular sortir al mig de tanta gent. Però al mateix temps és força perillós, gent molt nerviosa que vol avançar posicions, gent que vol esquivar petis bassals, gent que no sap anar amb grup...etc,  etc.

En Quim ens marxa de seguida i ja no el veurem més fins a meta. Amb en Jordi fem junts els primers kms. però mica en mica es anem separant; em passa en Moi i algun esquenapelat .
 Per darrera sento una veu que em diu: Dale!! És en Dani que m’avança sobre el km 20.

Km 25. Primer avituallament, em paro, omplo els bidons, menjo una miqueta i tornem-hi!! M’enganxo amb un participant que veig que porta un bon ritme, ens entenem força bé i ens anem donant relleus.  Atrapem a en Dani:
Jo: Dale!!! Dani posat a roda!!!
Ho prova però no pot acabar d’entrar i es queda enrere.
Acabem formant un grup d’uns cinquanta ciclistes i rodant molt ràpid, algunes estones el conta kilòmetres passa dels 40km/h, amb tot això atrapem un altre grup i ja som un pilot d’unes 100 bicicletes rodant a tot drap. Impressionant!!

Km50. Segon avituallament, quasi tot el grup amb el que vaig es para a l’avituallament i jo erròniament  decideixo seguir, tinc els bidons plens, hem anat tant ràpid que no he tingut temps de menjar ni beure.
Quina cagada!!! No n’aprendré mai!! Els avituallaments hi són per que et paris, mengis, beguis i baixis una mica les pulsacions i jo sempre veig l’oportunitat d’avançar posicions. Si, allò de atacar en els avituallaments!! Ja, ja, ja !!
Que car que ho he pagat. Pàjara, ocellot, globo, colocón, etc, etc.. del km 50 i pico fins al 77 on hi havia tercer avituallament, no aconsegueixo agafar ritme, és un puja i baixa constant i ho passo molt malament. M’avancen centenars de ciclistes, si, si, a la que afluixes una miqueta et passa gent per tots costats. Això em desmoralitza molt i encara baixo més el ritme. I torno a sentir aquella veu:
Dale!! Je je!!És en Dani que em torna a atrapar, ni provo de seguir-lo, és impossible.
Miro el conta quilometres i la mitja de velocitat baixa en picat. Jo que volia fer menys de 5 hores....Ja, ja, ja!!! Ja vindrà just que m’acosti a les 6h.



Km 77. Tercer avituallament.
Quant arribo, en Dani ja marxa. Menjo ràpid, omplo bidons i tornem-hi.
Em sembla que ja vaig recuperant, si, cada cop em sento més bé. Ara ja torno a pedalar amb més fluïdesa i aconsegueixo tornar a agafar ritme bo.
Dale!!! Em trobo en Dani, té rampes, parlem un moment i segueixo. Si, ja vaig recuperant sensacions i moltes posicions. Em prenc un gel Powerbar amb cafeïna i surto com un coet. La gent va molt cuita i jo cada vegada vaig més ràpid. M’ho estic passant molt bé.

Km100. Últim avituallament, omplo els bidons amb isotònic i segueixo. Només queden 18km.  Em sento molt fort.
A davant meu veig un maillot conegut, m’hi acosto, es la Montse Llauradó. Em diu alguna cosa de que està disputant una posició amb una altre noia. Ni m’ho penso!! Em poso davant seu i poso ritme, “anem a petar-ho tot”.
Durant aquest 18km hem avançat a tothom que teníem a tiro, hem volat. De tant en tant la Montse em donava un relleu per que jo pogués respirar una miqueta i tornem-hi.
Arribem a meta. La Montse aconsegueix podi femení, l’hi ha tret 2 minuts a l’altre noia.
En Quim ja fa estona que ens espera, jo he fet 5h 22’, en Dani uns minuts darrera meu, i en Jordi uns minuts darrera en Dani.
El tio Josep i en Dani han fet la curta, el tio 5º master 50.

Arribem a Llagostera 23 hores més tard. 

I diumenge que ve....Terra de Remences. 170 km i 4 ports dels bons.
Salut.
Transpyr in my mind.

8 comentaris:

Ada ha dit...

Quin estira i arronça amb el Dani, eh! Felicitats per la cursa, de tots s'aprèn, mira que no parar al avituallament, jejeje
Una abraçada i que vagi molt bé Remences!

Pere ha dit...

Aixó dels avituallaments es la meva creu. No n'apendré mai.
Una abraçada, Ada.
Salut.

Dani ha dit...

Dale!!! Pere aixo s'ha de repetir ens ho vem passar de conya.

Montse Llauradó ha dit...

Que bé m'ho vaig passar Pere... em sembla que mai havia anat tant ràpid !!! I mira, gràcies a tu vaig fer podi..quin exemple de companyerisme!!!

MIKI ha dit...

Nomes de veure la sortida ja acolloneix,felicitats a tots.

joan babot ha dit...

Pere esta muy bien que quieras hacer una dieta sana, pero se puede llegar hasta el punto de no comer, ¡¡¡ el tiempo de la posguerra ya ha pasado ¡¡ gracias por alegrarte por recuperar la bici, pero de ti no se puede esperar menos, pues te considero amigo de tus amigos, y si me apuras amigo de alguno que no es amigo tuyo, bueno como siempre realizaste una buena cursa, yo como aun soy joven tengo la esperanza de algun dia poder hacer tus tiempos.

Un abrazo

Pere ha dit...

Montse: ens posen l'arribada 100m mes lluny i no hi arribo.

Joan: Ets molt jove!!! Estic super orgullós de tenir un amic com tú. Ets un referent per molts de nosaltres.

Quim Pujiula ha dit...

Sense temps de pair l'experiència brutal de Los Monegros...ja tenim a tocar el Terra de Remences, que per cert faig la curta. Salut