NEU

He passat tota la setmana enganxat al rodillo. Només calia que sortís una mica el sol per poder sortir a pedalar. Bé, una mica de sol i una mica de temps.

De sol ja n’ha fet però de temps.... no n’he tingut gaire.
El dissabte a el mati varem començar a construir la carroça de carnaval ( aixó m’hipoteca els pròxims 6 dissabtes i algun diumenge) i avui havíem d’anar a Sant Cugat a fer unes visites familiars post-reis.
Per tant l’única estona que em quedava lliure era el dissabte a la tarda.
Vaig arribar a casa a les 14h 30, preparar el dinar, dinar i sense temps per fer la digestió, em vesteixo de ciclista i començo a pedalar.
Son les 15h 45 per tant no em queda massa estona de llum.

Hummm On vaig? On vaig?.

De moment enfilo cap a Girona, vaig força bé, per tant decideixo pujar a Els angels.
Ho tinc molt just de temps però prefereixo no pensar-hi.

Arribo a la Creueta i comença la pujada cap Els Angels. Abans d’arribar a can Mascort m’avança un tractor tirant sal a la carretera. Aixó promet!!!
Quan arribo al km 6 començo a trobar neu als vorals. Aquí ja fa força mes fred.
Segueixo amunt… A partir del km 8 la neu ja es mes evident, les cunetes no es distingeixen i els arbres son ben blancs.



A dalt hi han un munt de cotxes aparcats a banda i banda de carretera, la rampa per arribar a el pàrquing està totalment glaçada i no s’hi pot arribar i hi han moltes famílies jugant amb la neu.
Intento guanyar un minut de gloria i arribar fins el rètol del pàrquing a cavall de la bici. Impossible no puc fer mes de 25m.



Ara nomes queda baixar. La cosa es complica força ja que la sal que ha tirat el tractor fa que la neu de les vores es vagi desfent i tota la carretera es un molladís. Em sembla que he trigat mes per baixar que no pas per pujar.
Arribo a baix i ja no hi ha massa llum. Ara toca apretar de valent.
Un altre cop he perdut la lluita contra el rellotge i arribo a casa a les 18h. He fet els últims 20 minuts amb poquíssima llum.
A part de la por que he passat baixant i per el fet de anar a les fosques he arribat a casa amb aquella mitja rialla de satisfacció.

Salut

COCTELERA

Si en una coctelera hi posem aigua, fred, vent, neu, mitges vacances i compromisos familiars, hi posem glaç i ho barregem tot surt un fastigós còctel anomenat “rodillo”.

Quatre dies seguits mirant la paret del davant, pedalant com un …. com un …… desorientat? a punt de agafar complexa de hàmster donant voltes a la rodeta de la gàbia.
Quatre dies que sumen 8 hores de pedaleig frenètic deixa’n volar els pensaments, però també posant en ordre les idees.

Han estat quatre dies molt durs.

El que m’agrada mes d’aquesta vida que m’ha tocat es sortir a pedalar i una de les coses que m’agraden menys son les sessions de rodillo.
Però aquesta setmana ha estat diferent, aquest dies m’han servit per quasi bé decidir quina bicicleta vindrà a casa i m’acompanyarà a el Marroc.
Fins l’últim moment he esperat que els reis ( almenys per un cop) em portessin un regalet amb dues rodes……Bé, no ha estat així. Al final deixaré de creure-hi.

No puc esperar gaire més, i haig de prendre una decisió.

Tinc 4 opcions:
- Giant ATX Pro:
- Un cuadre de alumini molt reforçat i muntatge al meu gust, transmissió XT, forquilla Fox 100mm(agafada de amagatotis de la meva filla), rodes cross ride i alguns components que tinc per casa. Es la opció mes econòmica.

- Cube XMS:
- He trobat una oferta molt bona i es una molt bona bici per el tipus de mountanbike que practico: rallimaratósortidespanchangueres.

- Canyon Nerve:
Molt semblant a la cube.

- L’ànima del desert:
- De moment es la que més m’interessa. Però també es en la que més dubtes tinc.

Si aquest cap de setmana fa una mica de bon temps ( ja han dit que no serà així) sortiré amb la flaca, si segueixo amb el rodillo de ben segur que acabaré prenent una decisió, tampoc vull precipitar-me.
Si voleu podeu apostar per les candidates.

Salut.

PROPÒSITS

Comença el 2010.
I l’he començat igual que l’any passat, sortint a pedalar el primer dia de l’any. Es el dia en que les carreteras estan mes buides de cotxes, el país a aquestes hores encara dorm.






Això nomès es una declaració d’intencions per els pròxims 365 dies: sortir, sortir i sortir, pedalar, pedalar i pedalar, vull conèixer noves rutes i nous llocs amb la btt, vull pujar mes ports i fer mes kms amb la flaca.
S'ha acabat el 2009 i quasi bé he arribat a els 9000 km, me n’han faltat 235. Aquest any que ara comença vull arribar a els 10000 km.


Vull deixar….No!! Haig de deixar definitivament la meva addicció a el tabac i haig d’aconseguir que el meu pes no sigui el Dragon Khan, que ara puja i ara baixa per tornar a pujar i tornar a baixar.


Ja tinc un repte per el mes de maig, la Titan Desert. I en tinc un altre al cap per a principis d’estiu, ja os ho explicarè mes endevant, ja que es una autentica bestiesa.


Durant el mes d’agost amb la colla de amics farem la sortideta amb alforges, com cada any. Enguany repetim ruta, El camí dels bons homes, la ruta mes dura que he fet mai. La tornarem a fer en 4 dies i amb les alforges ben carregades.
Segurament també faré alguna marcha cicloturista com Terra de Remences o Terra de Comtes, en tinc forces ganes.


Dons res...... Poso el conta quilometres a cero i el 31 de desembre en tornarem a parlar.

Salut.

PD: uy!!!!! Que m’oblidava........ Bon Any.