ÈPICA

Ja feia dies que no escrivíem res en aquest blog. I si en un blog que es diu El Nou Repte no hi escrivim res, es que no teníem cap repte per complir. Quin avorriment , no?

Doncs bé, això s’acaba.

Com cada any, el primer cap de setmana d’agost fem una ruta de 4 dies amb alforges. Però aquest any, com que ja havíem marxat per córrer la Titan Desert varem decidir no fer la sortida d’enguany per no prendre mes temps a la família. A mesura que s’anava acostant el dia en que la resta dels nostres companys iniciaven la ruta, es començava a despertar el cuc bttero.

EL NOU REPTE:
Fer les dues primeres etapes de la ruta dels nostres companys.
Ja! Ja!, sembla fàcil, no?
Doncs NO!!!!
Ho farem seguit. Non Stop. Sense descansar. Sense dormir. I sobre tot, sense que ells ho sàpiguen.

DIVENDRES 31

Els nostres companys, l’Albert, l’Oscar, en Santi, en Quim i els dos Joseps comencen la ruta.
Sortida de Llagostera i final d’etapa a Santa Fe de Montseny. Son 73 km, els primers 30 molt planers i els 40 últims de constant pujada. Primer s’ha de pujar de Sta Coloma de Farners a Arbúcies i després d’Arbúcies amunt i amunt fins a Santa Fe.

DISABTE 1

A les dues de la matinada en Pep i jo (Pere) agafem les bicis, el llum frontal i iniciem una etapa nocturna. La mateixa que han fet els nostres companys el dia abans “sota el sol infernal” .
Cal a dir que no és massa normal trobar ciclistes un dissabte a la nit-matinada i això fa que quan travessem Sta Coloma i Arbúcies els pocs noctàmbuls que queden desperts ens mirin encuriosits.
Es una nit molt calorosa, suem de valent. Molt silenciosa, nomes sentim algun gos quan ens acostem a alguna masia.
La sortida del sol es espectacular i deixa les Guillaries d’un color rogent que fa que ens parem un parell de vegades a mirar el paisatge ( i a reposar una miqueta per què estem pujant a un ritme força fort).

Arribem a Sta Fe a les 8 h del matí. Just quan arribem els nostres companys començaven a sortir del hotel per preparar les bicis abans d’esmorzar.
Es queden de pedra. No s’ho acaben de creure!!!!!!!.
Els hi expliquem que ja ho havíem planejat uns dies abans, que tenim la furgo a Sant Celoni i que l’idea es fer una etapa èpica de 130 km i un munt de metres de desnivell positiu.
Esmorzem, unes bones llesques de pa amb tomata i un assortit d’embotits per recuperar forces i fer la segona part de l’etapa. Santa Fe- Sant Celoni. Per carretera hi han 20 km, nosaltres en farem prop de 60.
Sortirem de Sta Fe cap a Sant Marçal. Jo n’estava segur que començaríem escalfant una miqueta, ja que després de l’esmorzar…….res de res.
L’Albert es posa al capdavant i comença a posar un ritme força alt. Només son 5 0 6 km de pujada, però es que ja en portem 80 i ells han descansat tota la nit i nosaltres no!!!!!
Sort que de seguida arriba la baixada. Una baixada força divertida, potser un pèl massa ja que en Santi va per terra i hem d’aturar-nos a fer unes cures.
La baixada ens fa perdre uns 700 metres de desnivell.
Ara comencem a pujar cap a Coll Fòrmic. Son les 11 h del matí, això vol dir que ja portem 9 h al cim de la bici i 90 km, només en queden 40.
Comença a fer molta calor i l’Albert i els dos Joseps posen un ritme molt dur. En Pep va molt bé ( o ho sembla), però jo tinc una mitja pàjara causada per els km recorreguts, la forta calor que està fent i el no haver dormit la nit anterior. M’ho agafo amb molta calma, sé que si arribo una mica bé a Coll Fòrmic, la resta no és massa complicada. L’Albert i en Pep m’esperen i anem pujant i xerrant. Gràcies nois!!!!.
Reagrupament a Coll Fòrmic.
Ens trobem el restaurant tancat, ara una cervesa ens hagués anat molt i molt bé. Per sort a fora el restaurant hi ha una maquina de begudes, ens prenem una coca-cola ( el millor invent dels americans) i seguim fent camí, ara cap a Pla de la Calma. De seguida trobem un canvi de temperatura brutal, la forta calor de la pujada a Coll Fòrmic ha desaparegut i ara només es calor.
Sorprenentment la coca-cola m’ha fet recuperar les forces i ara sóc jo qui va dels primers.
Un cop travessem el Pla de Calma ( que de pla no en té res de res) enfilem la baixada que ens portarà a Montseny. Es una pista molt ample i pedregosa que fa que ens al·lucinem i baixem força ràpid. En Josep punxa una roda i uns metres més avall en Quim. Amb L’Oscar anem baixant més tranquils i “assegurant la mecànica” en Pep i en Santi es queden ajudant a els punxats.
Arribant a les gorgues de Montseny ens reagrupem i agafem direcció Sant Celoni.
Ara ja només ens queden 15 km tots per carretera.
I ja està.
Arribem a Sant Celoni molt més sencers del que ens esperàvem. Han estat moltes hores de bici, però ha valgut molt la pena i ens ho hem passat molt bé.

Els números :

130 km.
3241m de desnivell positiu
241 Ibp
12,30 Hores desde que varem sortir de casa.
9 Hores pedalant.
7307 Kilocalories consumides
141 ppm de mitja.