LES TORXES.En tenia moltes ganes, ja que l’any passat no hi varem poder anar per que teníem altres compromisos.
D’aquest any no passava. Havíem d’anar a la baixada de torxes d’Olot.
La concentració i sortida al volcà de Montsacopa a les 22 h. Després d’un cremat i un repàs al cançoner català iniciem la baixada cap Olot.
3000 persones de totes les edats amb les torxes baixant cap Olot. Quin espectacle !!!!!!
LA DESFRENADA.En tenia moltes ganes, ja que l’any passat no hi varem poder anar per que teníem altres compromisos. ( je je , que repetitiu)
D’aquest any no passava. Havíem d’anar a la Desfrenada de Besalú.
Com cada 11 de setembre Els Desfrenats de Besalú organitzen la Desfrenada, la Pedalada Nacional De Catalunya.
A 2/4 de 8 ens trobem al pàrking del càmping i carregem totes les bicis.
Som un bon grup: l’Antonio, en Ramon, en Joan Carles, en Miquel, en Joan, en Blai, la meva filla Berta i jo.
Un cop tots a Besalú fem les inscripcions mentre anem saludant un bon grapat de coneguts. Em trobo amb en Jordi Marina, en Mad, l’Arnau, el meu tio,el meu cosí, en Hierro i fem la foto de la representació del club btt Llagostera.
Un cop l’spiker acaba el seu discurs sonen Els Segadors i……Sortida. Comença La Pedalada Nacional de Catalunya.
480 bikers per els carrers de Besalú en sortida neutralitzada. Bé, no tots van neutralitzats, sempre hi ha algú que no sap què significa la paraula neutralitzat.
Amb la Berta hem decidit fer el circuit curt, els companys del càmping faran la llarga i els companys del club ho decideixen sobre la marxa .
Un cop comença la marxa de veritat anem per una pista prou ample com per que tothom vagi agafant les seves posicions. Nosaltres també. La Berta porta un bon ritme.
Arriba la primera pujada, encara amb molta gent agrupada, i ja hi ha la primera enganxada. Veig gent per terra, però també veig un forat per on passar. La Berta em va seguint i remuntem alguna posició.
Coronem la primera pujada i comença un camí en baixada força ràpid. Ens avança un participant que baixa més ràpid que nosaltres i la Berta s’hi enganxa al darrera, arriba la primera corba i plafff!!!! la Berta cau i s’obre el genoll. S’ha fotut una bona nata. El genoll ben obert, els canells ben adolorits, un cop molt fort a la cuixa…..
Buff!!!! Només és el km 4 i ja tenim un bon problema. Arriba un quad de l’organització i s’ofereix per “evacuar” la Berta, però ella diu que no, que vol seguir.
Seguim.
Ens diuen que en el primer avituallament hi ha una farmaciola. Anem dels últims, no hi ha pressa, l’important és recuperar el genoll.
Un cop el genoll curat pugem una miqueta el ritme i a les pujades més fortes anem atrapant gent. A les baixades prudència, que ja hem tingut un bon ensurt.
Unes pujadotes, unes baixadetes i un bon grapat de corriols molt nets i ben arreglats. S’ha de felicitar l’excel•lent treball dels Desfrenats en el disseny i cura d’aquest circuit.
Arribem a el segon avituallament, coca cola, fanta, i un meló molt i molt bó. Torno a felicitar els organitzadors.
Ja només ens queda l’ultima baixada que tornem a fer amb molta prudència i un cop a baix ja només queden 6 km de pista que amb la Berta totalment recuperada fem a un ritme molt i molt bó.
A l’arribada un bona botifarrada, una dutxa, esperem que arribin els companys que fan el circuit llarg i cap a casa.
Ah!!! M’oblidava de dir que per primer cop no he vist restes de barretes ni gels escampats pel camÍ. Felicitats.
I felicitats a els organitzadors, fins l’any que vé.
Salut i Visca Catalunya!!!
