NEU

He passat tota la setmana enganxat al rodillo. Només calia que sortís una mica el sol per poder sortir a pedalar. Bé, una mica de sol i una mica de temps.

De sol ja n’ha fet però de temps.... no n’he tingut gaire.
El dissabte a el mati varem començar a construir la carroça de carnaval ( aixó m’hipoteca els pròxims 6 dissabtes i algun diumenge) i avui havíem d’anar a Sant Cugat a fer unes visites familiars post-reis.
Per tant l’única estona que em quedava lliure era el dissabte a la tarda.
Vaig arribar a casa a les 14h 30, preparar el dinar, dinar i sense temps per fer la digestió, em vesteixo de ciclista i començo a pedalar.
Son les 15h 45 per tant no em queda massa estona de llum.

Hummm On vaig? On vaig?.

De moment enfilo cap a Girona, vaig força bé, per tant decideixo pujar a Els angels.
Ho tinc molt just de temps però prefereixo no pensar-hi.

Arribo a la Creueta i comença la pujada cap Els Angels. Abans d’arribar a can Mascort m’avança un tractor tirant sal a la carretera. Aixó promet!!!
Quan arribo al km 6 començo a trobar neu als vorals. Aquí ja fa força mes fred.
Segueixo amunt… A partir del km 8 la neu ja es mes evident, les cunetes no es distingeixen i els arbres son ben blancs.



A dalt hi han un munt de cotxes aparcats a banda i banda de carretera, la rampa per arribar a el pàrquing està totalment glaçada i no s’hi pot arribar i hi han moltes famílies jugant amb la neu.
Intento guanyar un minut de gloria i arribar fins el rètol del pàrquing a cavall de la bici. Impossible no puc fer mes de 25m.



Ara nomes queda baixar. La cosa es complica força ja que la sal que ha tirat el tractor fa que la neu de les vores es vagi desfent i tota la carretera es un molladís. Em sembla que he trigat mes per baixar que no pas per pujar.
Arribo a baix i ja no hi ha massa llum. Ara toca apretar de valent.
Un altre cop he perdut la lluita contra el rellotge i arribo a casa a les 18h. He fet els últims 20 minuts amb poquíssima llum.
A part de la por que he passat baixant i per el fet de anar a les fosques he arribat a casa amb aquella mitja rialla de satisfacció.

Salut

COCTELERA

Si en una coctelera hi posem aigua, fred, vent, neu, mitges vacances i compromisos familiars, hi posem glaç i ho barregem tot surt un fastigós còctel anomenat “rodillo”.

Quatre dies seguits mirant la paret del davant, pedalant com un …. com un …… desorientat? a punt de agafar complexa de hàmster donant voltes a la rodeta de la gàbia.
Quatre dies que sumen 8 hores de pedaleig frenètic deixa’n volar els pensaments, però també posant en ordre les idees.

Han estat quatre dies molt durs.

El que m’agrada mes d’aquesta vida que m’ha tocat es sortir a pedalar i una de les coses que m’agraden menys son les sessions de rodillo.
Però aquesta setmana ha estat diferent, aquest dies m’han servit per quasi bé decidir quina bicicleta vindrà a casa i m’acompanyarà a el Marroc.
Fins l’últim moment he esperat que els reis ( almenys per un cop) em portessin un regalet amb dues rodes……Bé, no ha estat així. Al final deixaré de creure-hi.

No puc esperar gaire més, i haig de prendre una decisió.

Tinc 4 opcions:
- Giant ATX Pro:
- Un cuadre de alumini molt reforçat i muntatge al meu gust, transmissió XT, forquilla Fox 100mm(agafada de amagatotis de la meva filla), rodes cross ride i alguns components que tinc per casa. Es la opció mes econòmica.

- Cube XMS:
- He trobat una oferta molt bona i es una molt bona bici per el tipus de mountanbike que practico: rallimaratósortidespanchangueres.

- Canyon Nerve:
Molt semblant a la cube.

- L’ànima del desert:
- De moment es la que més m’interessa. Però també es en la que més dubtes tinc.

Si aquest cap de setmana fa una mica de bon temps ( ja han dit que no serà així) sortiré amb la flaca, si segueixo amb el rodillo de ben segur que acabaré prenent una decisió, tampoc vull precipitar-me.
Si voleu podeu apostar per les candidates.

Salut.

PROPÒSITS

Comença el 2010.
I l’he començat igual que l’any passat, sortint a pedalar el primer dia de l’any. Es el dia en que les carreteras estan mes buides de cotxes, el país a aquestes hores encara dorm.






Això nomès es una declaració d’intencions per els pròxims 365 dies: sortir, sortir i sortir, pedalar, pedalar i pedalar, vull conèixer noves rutes i nous llocs amb la btt, vull pujar mes ports i fer mes kms amb la flaca.
S'ha acabat el 2009 i quasi bé he arribat a els 9000 km, me n’han faltat 235. Aquest any que ara comença vull arribar a els 10000 km.


Vull deixar….No!! Haig de deixar definitivament la meva addicció a el tabac i haig d’aconseguir que el meu pes no sigui el Dragon Khan, que ara puja i ara baixa per tornar a pujar i tornar a baixar.


Ja tinc un repte per el mes de maig, la Titan Desert. I en tinc un altre al cap per a principis d’estiu, ja os ho explicarè mes endevant, ja que es una autentica bestiesa.


Durant el mes d’agost amb la colla de amics farem la sortideta amb alforges, com cada any. Enguany repetim ruta, El camí dels bons homes, la ruta mes dura que he fet mai. La tornarem a fer en 4 dies i amb les alforges ben carregades.
Segurament també faré alguna marcha cicloturista com Terra de Remences o Terra de Comtes, en tinc forces ganes.


Dons res...... Poso el conta quilometres a cero i el 31 de desembre en tornarem a parlar.

Salut.

PD: uy!!!!! Que m’oblidava........ Bon Any.

TITAN DESERT 2010

Hola:

M’ha costat molt decidir-me.
Em feia molta mandra tornar a començar a entrenar. Desprès de molts de dies posant els pros i els contres, (no se per que per però sempre guanyen els pros), he fet el pas endavant i m’he tornat a inscriure a la Nissan Titan Desert .
Ara comencen tres mesos molt frenètics, haig d’intentar posar-me una mica en forma, perdre els kg de mes que tinc i els que agafaré per Nadal ( je,je). Haig de muntar-me una bici nova ja que la specialized me la varen robar fa 15 dies. Haig de buscar algun espònsor que m’ajudi a afrontar aquest repte. Buff!!! Quina feinada.
I el mes important:
Se que vull anar a la titan però no se que hi vaig a fer.
L’objectiu del 2009 era acabar la prova amb els meus dos companys i amics, en Pep i en Quim. Per el 2010 en Pep ja m’ha dit que no repeteix i en Quim s’ho està plantejant.
Haig de buscar un objectiu per aquesta nova edició.
Ara ja sabem que el quilometratge total serà de 500km en 5 dies de cursa. Hi haurà una contrarellotge de nosecuants kms i dues etapes de muntanya de 100km i uns 1500m de desnivell positiu.
Dons ja ho sabeu, si em veieu amb la bici ben abrigadet i passant fred ja sabreu per que ho faig.
Salut.

Pere.

SEGONA MARXA PER PARELLES - CLUB BTT LLAGOSERA - 20 de Desembre de 2009

Eps... no tenim gaires reptes per endavant, excepte un de molt important : l'organització de la SEGONA MARXA PER PARELLES (el dia 20 de desembre de 2009)

Sí nois !!!

Els tres companys del Club BTT Llagostera que varem afrontar el repte de la Titan estem immersos en l'organització d'aquesta Marxa en BTT, en la que els participants han de formar un equip de 2 membres.

Eps !!!
Que no ho fem sols, sinó que formem part d'un grup de socis que treballem de valent per a què aquesta Marxa sigui un èxit d'organització; l'èxit de participació ja depèn d'altres factors.

Quan diem parelles no volem dir : matrimonis, enamorats, parella de fet, parella en pecat.

No, no, no !!

Les parelles poden de la naturalesa que calgui.

No valen trios ni solitaris !!!

Si voleu veure més informació, visiteu la secció de la Marxa aquí, o bé entreu al WEB del Club BTT LLagostera .

Us hi esperem a tots !!!

Bé, a alguns no, però ara no direm a qui no ...

Pep

ÈPICA

Ja feia dies que no escrivíem res en aquest blog. I si en un blog que es diu El Nou Repte no hi escrivim res, es que no teníem cap repte per complir. Quin avorriment , no?

Doncs bé, això s’acaba.

Com cada any, el primer cap de setmana d’agost fem una ruta de 4 dies amb alforges. Però aquest any, com que ja havíem marxat per córrer la Titan Desert varem decidir no fer la sortida d’enguany per no prendre mes temps a la família. A mesura que s’anava acostant el dia en que la resta dels nostres companys iniciaven la ruta, es començava a despertar el cuc bttero.

EL NOU REPTE:
Fer les dues primeres etapes de la ruta dels nostres companys.
Ja! Ja!, sembla fàcil, no?
Doncs NO!!!!
Ho farem seguit. Non Stop. Sense descansar. Sense dormir. I sobre tot, sense que ells ho sàpiguen.

DIVENDRES 31

Els nostres companys, l’Albert, l’Oscar, en Santi, en Quim i els dos Joseps comencen la ruta.
Sortida de Llagostera i final d’etapa a Santa Fe de Montseny. Son 73 km, els primers 30 molt planers i els 40 últims de constant pujada. Primer s’ha de pujar de Sta Coloma de Farners a Arbúcies i després d’Arbúcies amunt i amunt fins a Santa Fe.

DISABTE 1

A les dues de la matinada en Pep i jo (Pere) agafem les bicis, el llum frontal i iniciem una etapa nocturna. La mateixa que han fet els nostres companys el dia abans “sota el sol infernal” .
Cal a dir que no és massa normal trobar ciclistes un dissabte a la nit-matinada i això fa que quan travessem Sta Coloma i Arbúcies els pocs noctàmbuls que queden desperts ens mirin encuriosits.
Es una nit molt calorosa, suem de valent. Molt silenciosa, nomes sentim algun gos quan ens acostem a alguna masia.
La sortida del sol es espectacular i deixa les Guillaries d’un color rogent que fa que ens parem un parell de vegades a mirar el paisatge ( i a reposar una miqueta per què estem pujant a un ritme força fort).

Arribem a Sta Fe a les 8 h del matí. Just quan arribem els nostres companys començaven a sortir del hotel per preparar les bicis abans d’esmorzar.
Es queden de pedra. No s’ho acaben de creure!!!!!!!.
Els hi expliquem que ja ho havíem planejat uns dies abans, que tenim la furgo a Sant Celoni i que l’idea es fer una etapa èpica de 130 km i un munt de metres de desnivell positiu.
Esmorzem, unes bones llesques de pa amb tomata i un assortit d’embotits per recuperar forces i fer la segona part de l’etapa. Santa Fe- Sant Celoni. Per carretera hi han 20 km, nosaltres en farem prop de 60.
Sortirem de Sta Fe cap a Sant Marçal. Jo n’estava segur que començaríem escalfant una miqueta, ja que després de l’esmorzar…….res de res.
L’Albert es posa al capdavant i comença a posar un ritme força alt. Només son 5 0 6 km de pujada, però es que ja en portem 80 i ells han descansat tota la nit i nosaltres no!!!!!
Sort que de seguida arriba la baixada. Una baixada força divertida, potser un pèl massa ja que en Santi va per terra i hem d’aturar-nos a fer unes cures.
La baixada ens fa perdre uns 700 metres de desnivell.
Ara comencem a pujar cap a Coll Fòrmic. Son les 11 h del matí, això vol dir que ja portem 9 h al cim de la bici i 90 km, només en queden 40.
Comença a fer molta calor i l’Albert i els dos Joseps posen un ritme molt dur. En Pep va molt bé ( o ho sembla), però jo tinc una mitja pàjara causada per els km recorreguts, la forta calor que està fent i el no haver dormit la nit anterior. M’ho agafo amb molta calma, sé que si arribo una mica bé a Coll Fòrmic, la resta no és massa complicada. L’Albert i en Pep m’esperen i anem pujant i xerrant. Gràcies nois!!!!.
Reagrupament a Coll Fòrmic.
Ens trobem el restaurant tancat, ara una cervesa ens hagués anat molt i molt bé. Per sort a fora el restaurant hi ha una maquina de begudes, ens prenem una coca-cola ( el millor invent dels americans) i seguim fent camí, ara cap a Pla de la Calma. De seguida trobem un canvi de temperatura brutal, la forta calor de la pujada a Coll Fòrmic ha desaparegut i ara només es calor.
Sorprenentment la coca-cola m’ha fet recuperar les forces i ara sóc jo qui va dels primers.
Un cop travessem el Pla de Calma ( que de pla no en té res de res) enfilem la baixada que ens portarà a Montseny. Es una pista molt ample i pedregosa que fa que ens al·lucinem i baixem força ràpid. En Josep punxa una roda i uns metres més avall en Quim. Amb L’Oscar anem baixant més tranquils i “assegurant la mecànica” en Pep i en Santi es queden ajudant a els punxats.
Arribant a les gorgues de Montseny ens reagrupem i agafem direcció Sant Celoni.
Ara ja només ens queden 15 km tots per carretera.
I ja està.
Arribem a Sant Celoni molt més sencers del que ens esperàvem. Han estat moltes hores de bici, però ha valgut molt la pena i ens ho hem passat molt bé.

Els números :

130 km.
3241m de desnivell positiu
241 Ibp
12,30 Hores desde que varem sortir de casa.
9 Hores pedalant.
7307 Kilocalories consumides
141 ppm de mitja.

VIDEO TITAN DESERT

Fa uns dies varem penjar unes fotos de la nostre aventura, en tenim més, ja les anirem penjant .

Ara de moment teniu un petit VIDEO de 4 minuts.

També n'estem preperant un altre una mica mes llarg.

Esperem que us agradi.