Divendres per la tarda arribava a Vimbodi just abans que tanquessin les entregues de dorsals. I es que tot i que vaig sortir amb temps de sobres, per no mirar el mapa vaig anar a fer un recorregut extra per el Tarragones, uns 50 km de mes.
Començo be el cap de setmana.
Me’n vaig a donar un tomb per el poble i em trobo amb en Joan, en Lluis, en Toni i tots els seus companys de club. Anem tots junts al sopar que la organització de la VIPXTREM ens ha preparat. Ja ja …Es la hora d’explicar batalletes…..I cap a dormir que demà ens esperen 130 km i 3200 m positius.
Aparco la furgo al costat de la piscina municipal, just al costat des de on es farà la sortida. I a molt pocs metres de la via del tren.
Vosaltres sabeu els horaris nocturns de la RENFE? Jo, ara si. No vaig poder dormir 45 minuts seguits. Quant tancava els ulls, tren i al cap d’una estona un altre i un altre…en fi.
M’aixeco a les 6h., esmorzo mentre veig com va arribant els demés participants, saludo algun conegut i vaig a saludar l’Ada, que no ens coneixem peró vaig seguint el seu blog.
Desprès d’un mini brifing sortida neutralitzada per dins Vimbodi, passar per sota l’arc i gas.
Surto molt enrera ja que penso que en 130 km ja hi ha temps d’anar-se posant a lloc. Els primers 5 kms son molt rodadors i es fan molt ràpid, desprès ja ve la primera pujada fins el km 13, la faig força bé, sense esforçar-me massa ja que em vull dosificar una miqueta.
Només portem una hora de ruta i el calor ja es insuportable, serà un dia molt dur. Iniciem una pista de baixada amb molta pedra i començo a avançar força gent, però no per que jo vagi mes rapid, no. Almenys em trobo uns 30 participants amb la roda punxada. Segueixo baixant amb força calma fins el primer avituallament en el km 19. L’organització ens habia marcat un primer tall en aquest avituallament, 11,40km/h . Jo hi arribo a 13km/h.
Cony!!!!! He anat tranquil però veig que no em puc encantar gaire. Mentre omplo el camelback veig que arriben alguns coneguts de la Titan que en totes les etapes els hi havia agafat mes d’una hora i mitja. Ara portem quasi dues hores de cursa i els tinc enganxats al darrera.
Decideixo apretar una mica mes. Ara venen 20 km seguits de pujada molt pedregosa i em fa por que si punxo no passaré el pròxim tall.
Vaig pujant molt bé, porto força cadència ja que no vull castigar massa el genoll. Les pulsacions a 150, on em trobo molt comode per fer tirades llargues. Tot i aixó la gran quantitat de pedres que hi ha , fan que de tant en tant senti el pip.pip del polar que em diu que arribo a les màximes.
Fa molta calor.
El recorregut es impressionant, molt bonic, de tant en tant em distrec mirant el paisatge i això sempre acaba fotent un cop de llanta en algun pedrot, per sort de moment no punxo.
Arribem a el segon avituallament en el km 42, aquí el tall estava marcat en 10.53km/h, jo hi arribo en 11 i poc km/h. No ho veig gens clar…….Aquest 20 últims kms he portat un ritme, em sembla, força bo, i els temps no surten. Quant marxo del avituallament veig arribar als companys de la Titan i m’he adonat que com a molt els hi he agafat 3 0 4 minuts. No ho entenc. La sensació d’esforç es alta, però el lloc en la cursa no m’acaba de convèncer.
Ara be la part mes maca de recorregut. Baixem per un camí ple de pedres ( com no podia ser d’una altre manera) i anem vorejant el pantà de Ciurana. El calor es insuportable, diuen 37º, no ho se, jo diria que en fa mes. Deixem el pantà enrere i em començo a maleir per no haver-me parat a remullar-me a el pantà.
Una altre pujada i arribo al 3º avituallament, tall de pas en 11h 27’, jo hi arribo en 12,5 km/h. Es veu que aquest es el meu ritme, no m’hi capfico ja que em trobo molt bé. He estat pràcticament tot el juny sense agafar la bici, però em trobo bé, pujo be de pulsacions i no estic cansat. L’únic problema es que no porto la velocitat que em pensava, estava segur de poder completar el recorregut en 10 h i ara ja veig que serà molt dificil.
M’acosto a la taula de l’avituallament i em diuen que s’acabat l’aigua.
Que????? No potser. !!!!!!!
Els hi queda només cocacola que per veuren un parell de gots vale, però no puc omplir el camel amb cocacola!!!!!!! Em moriré!!!!!!!
Els nois del avituallament estan una mica derrotats, som una vintena de participants i no hi ha aigua.
Només m'hen queda mig litre.......Miro el perfil i veig que queden 8 km per el proxim avituallament, però amb molta pujada. Segueix fen molta calor, moltíssima calor.
Ens diuen que una mica mes endavant hi ha un riu. Ni m’ho rumio. Allà parat no hi faig res. Segueixo.
SIIII !!!!!!
Trobo el riu i omplo els dos bidons i el camel. En principi vaig sobrat d’aigua peró no m’hen refio de arribar a el pròxim avituallament en les mateixes condicions de l’anterior.
Es duríssim... Els pedrots no deixen fer dues pedalades ben rodones, la calor fa que estigui gastant molta i molta aigua i la sensació de que a la que tingui un petit problema ja no passaré el control de pas......No em vull menjar el coco, peró es que no m’estic divertint massa, tot i que el recorregut val molt la pena.....No vaig bé.
Mig km abans d’arribar a el 4º avituallament km 72, em trobo un dels companys d’en Joan, està trucant a un altre company seu que ja s’ha retirat, per que el vingui a buscar amb el cotxe. Segueixo fins a dalt.
El tall de pas estava en 10,91km/h, jo hi arribo en 12km/h ben justets. Em torno a trobar amb en Joan, ells ja marxen, jo menjaré una mica i provaré d’atrapar-los ja que van en grup i aniré mes bé.
Surto del avituallament per una carretera d’asfalt força dura, 1km i giro cap a l’esquerra es un altre camí molt pedregós. Apreto les dents i cap a munt.
EP!!!! De cop el genoll, que no m’havia emprenyat en tot el matí, es deixa sentir. No em fa les punxades que em feia quant em vaig lesionar, però em començar a molestar.
Paro i segueixo a peu.
A peu????? No....Plego.
Per caminar ja hi ha una manifestació a Barcelona i al ritme que vaig no hi arribaré a temps. Giro i baixo fins al avituallament. Esperem que arribi el company d’en joan i cap a Vimbodi amb cotxe.
Passo per la dutxa, em menjo un buti, descanso una miqueta i carretera i manta cap a Barcelona a fer treking per la diagonal.
Desprès me n’assabenta’t de que en els primers controls varen ser molt permissius amb els controls de pas i que anava força bé, de fet en el grup que anava varen entrar entre el 100 i el 130 en 10h i 30’.
L’any que bé ho tornaré a provar.
Salut.
