En tenia moltes ganes, ja que l’any passat no hi varem poder anar per que teníem altres compromisos.
D’aquest any no passava. Havíem d’anar a la baixada de torxes d’Olot.
La concentració i sortida al volcà de Montsacopa a les 22 h. Després d’un cremat i un repàs al cançoner català iniciem la baixada cap Olot.
3000 persones de totes les edats amb les torxes baixant cap Olot. Quin espectacle !!!!!!
LA DESFRENADA.
En tenia moltes ganes, ja que l’any passat no hi varem poder anar per que teníem altres compromisos. ( je je , que repetitiu)
D’aquest any no passava. Havíem d’anar a la Desfrenada de Besalú.
Com cada 11 de setembre Els Desfrenats de Besalú organitzen la Desfrenada, la Pedalada Nacional De Catalunya.
A 2/4 de 8 ens trobem al pàrking del càmping i carregem totes les bicis.
Som un bon grup: l’Antonio, en Ramon, en Joan Carles, en Miquel, en Joan, en Blai, la meva filla Berta i jo.
Un cop tots a Besalú fem les inscripcions mentre anem saludant un bon grapat de coneguts. Em trobo amb en Jordi Marina, en Mad, l’Arnau, el meu tio,el meu cosí, en Hierro i fem la foto de la representació del club btt Llagostera.
Un cop l’spiker acaba el seu discurs sonen Els Segadors i……Sortida. Comença La Pedalada Nacional de Catalunya.
480 bikers per els carrers de Besalú en sortida neutralitzada. Bé, no tots van neutralitzats, sempre hi ha algú que no sap què significa la paraula neutralitzat.
Amb la Berta hem decidit fer el circuit curt, els companys del càmping faran la llarga i els companys del club ho decideixen sobre la marxa .
Un cop comença la marxa de veritat anem per una pista prou ample com per que tothom vagi agafant les seves posicions. Nosaltres també. La Berta porta un bon ritme.
Arriba la primera pujada, encara amb molta gent agrupada, i ja hi ha la primera enganxada. Veig gent per terra, però també veig un forat per on passar. La Berta em va seguint i remuntem alguna posició.
Coronem la primera pujada i comença un camí en baixada força ràpid. Ens avança un participant que baixa més ràpid que nosaltres i la Berta s’hi enganxa al darrera, arriba la primera corba i plafff!!!! la Berta cau i s’obre el genoll. S’ha fotut una bona nata. El genoll ben obert, els canells ben adolorits, un cop molt fort a la cuixa…..
Buff!!!! Només és el km 4 i ja tenim un bon problema. Arriba un quad de l’organització i s’ofereix per “evacuar” la Berta, però ella diu que no, que vol seguir.
Seguim.
Ens diuen que en el primer avituallament hi ha una farmaciola. Anem dels últims, no hi ha pressa, l’important és recuperar el genoll.
Un cop el genoll curat pugem una miqueta el ritme i a les pujades més fortes anem atrapant gent. A les baixades prudència, que ja hem tingut un bon ensurt.
Unes pujadotes, unes baixadetes i un bon grapat de corriols molt nets i ben arreglats. S’ha de felicitar l’excel•lent treball dels Desfrenats en el disseny i cura d’aquest circuit.
Arribem a el segon avituallament, coca cola, fanta, i un meló molt i molt bó. Torno a felicitar els organitzadors.
Ja només ens queda l’ultima baixada que tornem a fer amb molta prudència i un cop a baix ja només queden 6 km de pista que amb la Berta totalment recuperada fem a un ritme molt i molt bó.
A l’arribada un bona botifarrada, una dutxa, esperem que arribin els companys que fan el circuit llarg i cap a casa.
Ah!!! M’oblidava de dir que per primer cop no he vist restes de barretes ni gels escampats pel camÍ. Felicitats.
I felicitats a els organitzadors, fins l’any que vé.
Salut i Visca Catalunya!!!
6 comentaris:
1) Com està el genoll de la Berta??
2) Visca Catalunya !!!!
3) Pere!!! Que fa dies que no coincidim!! Contents de saber que les botifarres esraven bones i, realment, quan arribes cansat és el que et ve de gust... jalar!!!! Ens veiem el dia 19????
Cuida't i a seguir fent país!!
Hola Pere
Anims a la Berta!!!!, segur que sera una bona biker, en te un mestre com tu, IMPRESSIONANT, GRACIES PEL RECOLÇAMENT!!!!, la cursa va estar molt be, hem vaig trovar molt be, va esser una bona prova per mi.
Si podeu veniu a la cursa de SARRIA DE TER el diumengue que be, s ho estan currant molt.
Salut
Monika:
Gracies, el genoll ja està bé. Es una nena molt valenta.
El 19 no crec que ens veiem, tinc un compromis des de fa molts dies.
Ens veiem aviat.
Salut.
Edu:
Gracies Edu.
Imposible venir diumenge.
Salut.
Pere, fes-li memòria a la Berta que no es torni a deixar els guants.
I si és que no se'ls vol posar fes-li entendre que són molt necessaris. Et dic això perquè la meva filla gran (que té moltes condicions per a la bici: no es cansa mai) temps enrere no es volia posar el casc. No hi havia manera, vaig acabar dient-li que o se'l posava o no sortia...
Tot i que nomes hi colaboro com a soci dels desfrenats,i faig el que puc,t'agraiexo les felicitacions,intentem fero millor cada any,moltesc gracies de part de biker de pages.
Venga, ánimos a la Berta. Caer es algo comun en el mtb, lo importante es levantar y seguir adelante como lo ha hecho.
Para animarla, dile incluso yo, en mi primera marcha de mtb, la extrem bardenas, me cai justo en el km 13 (recuerdo porque se me rompio el cuenta) y ademas de un golpe en la costilla, hice unos raspones importantes en la rodilla y codo, iba tan ensangrentada que todos me miraban en ruta. Lo mejor, es que acabé la ruta entera (100kms), y cuando llegué a meta fui a la enfermeria, y resulta que tenia una costilla fisurada que apenas me molestó en ruta, solo empezó a dolor al enfriar.
Ya ves que caerse es algo comun y que con el tiempo, incluso ya te acostumbras a ello.
Publica un comentari a l'entrada