EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

diumenge, 9 de maig de 2010

FINISHER TITAN DESERT 2010

FINISHER

Ja sóc novament finisher de la Nissan Titan Desert.
Però abans de fer la crònica del raid, m’agradaria donar les gràcies a tota la gent que ens ha ajudat i recolzat a l’hora de fer front a aquesta aventura. Des dels nostres patrocinadors Alupu i Textil Tarragó, seguint per les nostres famílies que han sigut qui han patit les nostres hores d’entrenament, els nostres amics i companys de club que ens ha ajudat a entrenar, a els que ens heu fet arribar missatges d’ànims, els que heu anat seguit el raid des del blog i sobre tot a en Robert que ha actualitzat el blog a diari.

Gràcies.


NTD 2010.

A l'hora de fer aquesta crònica se’m fa molt difícil parlar en nom de tots tres, hem viscut la mateixa cursa però situacions i sensacions molt diferents.
El primer que voldria destacar és l’excel•lent funcionament de l’equip. Havíem decidit fer la cursa cadascú al seu ritme i si ens trobàvem i anàvem a la mateixa velocitat fer camí junts. Jo creia que ens aniríem trobant durant les diferents etapes ja que en els nostres entrenaments no hi havia massa diferencia.
Després, en cursa i en llarga distància les diferencies es fan molt més evidents. En Quim portava un ritme que li permetia estar amb grups força ràpids. En Josep va començar molt fort però un error de navegació a la primera etapa li va fer patir un desgast extra i una baixada de moral molt important. Jo, normalment em regulava molt fins a meitat de cursa i intentava anar pujant de ritme la segona meitat de les etapes.
Hi ha una segona part en aquesta cursa que és molt important i que estem molt contents de com ha funcionat. Es tracte de la convivència en el campaments, l’alimentació, el descans, el manteniment de les bicicletes i la preparació de l’etapa del dia següent. Amb tot això compartíem estructura amb Radikal Bikes ( 1º en la classificació per equips), compartíem mecànic i coneixements. Nosaltres posàvem el nostre granet de sorra explicant-los el funcionament i organització en el campament, preparació de la navegació i els materials de l’etapa marató i ells ens ajudaven en els temes d'alimentació i recuperació després de les etapes. De la mecànica se’n cuidava en Joan Guell, ens va fer l’últim repàs de les bicis abans de marxar i el muntatge i manteniment de les bicis cada dia. Gràcies Joan.




1ª ETAPA.

Maadid-M’Cissi 98 km.

A 1’5 km. de la sortida trobem el primer parany, una duna de 2 km que havíem de creuar ja que hi havia el primer control de pas a la part més enfonsada de la duna, fent que fins que no arribessis a la cresta de la duna no tinguessis contacte visual amb el control. Això va fer que s’ataqués la duna per 4 o 5 llocs diferents i em sembla que vaig adivinar força bé la traçada ja que un cop vaig creuar el control vaig veure que anava per la meitat del grup.




El primer avituallament era en el km 20 i el vaig passar de llarg ja que anava amb un grupet que rodàvem molt bé. S’acaba la pista bona o més ben dit, deixem la pista bona i passem per mig d’un camp de pedres i retallem 1km, m’avança en Quim i em diu que no en sap res d’en Josep. Tornem a enllaçar amb la gent que no havia retallat i me n’adono que no he avançat a ningú i he fet un esforç important.
A partir d’aquí tot comença a anar malament. El conta quilometres es queda a zero i no funciona, el pulsometre es queda fix a 220 ppm i el gps s’atura cada vegada que agafo un sot fort.
Portava les rodes molt inflades ja que el dia abans perdien aire per tots costats, no hi havia manera de que quedessin sellades i per prevenir vaig sortir molt alt de pressió, això feia que em clavés molt a la sorra. Em començo a emprenyar força. Ho portava tot molt ben preparat i revisat i falla tot.

Però com que les coses sempre poden anar a millor..... o a pitjor, apareix en Murphi i es complica una mica mes la cosa.
Em començo a marejar. Feia força calor. No portava el buff al cap i no em podia refrescar ja que anava just d’aigua i em feia por no arribar al segon avituallament. Vomito.
Segueixo endavant totalment col•locat. Passo el segon control de pas i no vull parar, em feia por que em facin abandonar.
Segueixo.
Torno a vomitar.
Tot i això no estic perdent masses posicions, potser unes 20. Passo el tercer control i me’n vaig directe al segon avituallament.
Estic salvat. Em tiro molta aigua per sobre, em bec 2 Powerades de cop i m’estiro 5 minuts en una ombra. Em recupero força.
Segueixo. Ja només em queda un port amb 200 m. de desnivell i tot baixada fins meta. Arribo a dalt totalment recuperat, em foto un litre d’aigua a l'avituallament 3 i gas a fondo fins a meta. En els últims 25km avanço uns 20 participants i em planto a meta amb 5h 27’ a una mitja de 18’1 km/h i el 171 de la general. En Quim fot un etapon i entra el 83 de la general. En Josep havia passat per el control 3 en la 68 posició però un error de navegació li va suposar fer 50km de més i un fort cop moral.


ETAPA 2

Aquesta etapa es pot definir tan sols amb dues paraules, velocitat i mitja pàjara.

Era una etapa clarament rodadora. Surto molt bé.
Es comença per unes pistes amb força pedres però de seguida li agafo el rotllo i vaig avançant posicions. Passo el primer control en la 145º posició, en el primer avituallament passo de llarg.
Segueixo avançant gent i es forma un petit grup al meu darrera. Faig 20 km tirant del grup sense l’ajuda de ningú, parlo amb el noi que portava al darrera i decidim tirar fort i petar-ho tot.




Teníem un grup de uns 20 a mig km i provem d’arribar-hi. Els gorrons que havien anat a roda queden totalment despenjats i enllacem amb el grup gran que anava liderat per la Nuria Lauco. Aquí també hi havia en Carles i l’Enric amb els que he compartit moltes estones de cursa i campament. L’Enric em diu que hi ha un grup més endavant, que ell hi anava però no ha aguantat el ritme.
Arribem al segon avituallament i parem tots a omplir el bidons, 15 segons i sortim disparats altre vegada. S’ha trencat el grup. Per davant la Nuria Lauco i el seu company, el meu company del primer grup ( en Jordi)i jo intentant enganxar-los i la resta de grup ben escampats al darrera. Atrapem a la Nuria i al mateix moment s’enganxa amb el seu company i em cauen tot dos al davant. Buff!!!!!! els esquivo com puc, seguim.




Passem el segon control i ja soc el 131, en Jordi em diu que provem d’enganxar un altre grup que veiem mes endavant, és el grup d’uns 30 que m’havia dit l’Enric.
Anem passant molta gent que quedava penjada. Ho provem. Ara es en Jordi qui marca el ritme i amb molt poc temps hi contactem. Jo hi arribo molt apurat, he quedat rebentat, hem fet uns 4 o 5 km a un ritme molt alt. Quan començo a recuperar la respiració hi ha un canvi de ritme molt fort ja que arriben unes petites rampes que les fem molt ràpid, em torno a desfondar, en Jordi m’espera una mica i torno a enllaçar, un altre canvi de ritme i torno a petar, li dic a en Jordi que tiri que ja m’espavilaré.
No em recupero. Acaba la zona de rampes i arribo al 3r. avituallament, bec i segueixo sol. Els que venien per darrera em comencen a atrapar. Arriba el tram final, es un camí molt pedregós que va atravesant un oued i s’em fa molt difícil. Em passa molta gent.
Final d’etapa en 4h28 minuts i una mitja de 21,1km/h i faig el 148º de la etapa. En Quim acaba uns 10 minuts per davant meu i en Josep uns 10 per darrera.


ETAPA 3

Inici de l’etapa marató.

Havíem de sortir carregats amb tot el necessari per passar dos dies seguits. Sac de dormir, equipació neta, roba per la nit, menjar energètic per els dos dies, eines, algun recanvi, etc., etc. Anem carregats com burros.




Torno a sortir força bé. Més o menys al mig, com sempre.
Fins al km 15 anava molt bé, anar fent i provar de no escalfar-me massa. Comencen les primeres pujades i ja veig que avui toca patir. Tot i això vaig conservant les posicions. Arribem al primer avituallament i torno a passar de llarg (no escarmento!). Arribo al km 30 on hi ha el primer control i passo el 175, sembla que aquest és el meu lloc a la cursa.
Ara ja arriben les pujades més fortes, em fan molt de mal les cames i on hi ha els desnivells més elevats haig de baixar de la bici i fer-ho a peu. Em passa molta gent, però a les baixades tanco els ulls i apreto les dents i recupero posicions. Giro una corba i comença un coll molt llarg, a dalt de tot es veu l’avituallament 2. Paro per fer una foto, vull veure aigua i......glups!, s’ha acabat. No tinc aigua i em queden 5 km duríssims fins arribar al avituallament. Faig càlculs ràpids i ja veig que estaré uns 45 minuts sense aigua, fa molta calor, es fa etern. Torno a perdre moltes posicions.






Arribo a dalt. Torno a estar salvat i em juro que mai més de la meva vida em tornaré a saltar un avituallament.




Em torno a llançar baixada avall i comença un puja i baixa molt trencador, passo per el control el 184, he recuperat alguna posició. Ara segueixo pujant, haig de arribar a 2191 m. d’alçada i després ja és tot en desnivell negatiu fins a meta.



Arribo amb 6h 52 minuts i el 179 de l’etapa. En Quim ja fa estona que ha entrat, ha fet el 88 i en Josep entra el 223 amb en 7h i 28 minuts.





ETAPA 4


Segona part de l’etapa marató. Ahir ho vaig passar força malament a causa del pes extra que portava. Deixideixo desfer-me de tot el que crec que no haig de fer servir.
La primera part d’aquesta etapa es feia per unes pistes molt rodadores. A diferencia dels altres dies decideixo apretar una miqueta de bon començament i agafar distancia tenint clar que a la pujada tornaria perdre posicions.












Arribem al primer avituallament...... i torno a passar de llarg. En el primer control vaig el 153. Estic disposat a perdre un màxim de 20 posicions a la pujada, més no. És un port de 4 km i 400 m de desnivell positiu. Quan falta 1 km per arribar a dalt m’avança en Sergi Lopez Egea . Arribo a dalt, apreto les dents i aquesta vegada amb els ulls ben oberts ja que la baixada era molt perillosa, em tiro avall.
Enllaço amb en Lopez Egea i acordem anar junts, ell m’estirarà al pròxim port i jo l’ajudaré a les baixades i els plans.
Anem atrapant gent i formem un grup de 14 o 15 , però la gent estava molt nerviosa i tothom s’anava vigilant, tancant el pas, sense donar relleus etc etc..... un desastre. Tornem a apretar una mica més i en Lopez Egea i jo marxem sols.








Portem un grup d’uns 15 més endavant. Arribem al 3º avituallament i en Sergi em diu que es vol quedar a descansar una miqueta, ens despedim i m’en vaig per vall.

L’ENCERRONA:
En teoria i segons el perfil desprès del 3º control de pas era tot en desnivell negatiu fins a meta tret d’una rampa a 3 km de l’arribada.
Quin engany!!!!!
Era un recorregut duríssim. Una autèntica bestiesa a dins un oued. Primer uns 3 km de pedra molt suelta, pedres de la mida d’un ou, centenars de milers de pedres de la mida d’un ou.







Costava molt avançar. Aixeco una mica el cap i veig que el grup que tenia al davant van a peu. Segueixo pedalant, encara no he hagut de posar peu a terra. Segueixo, i ja els tinc a tiro. Quant enganxo el grup comença un tram de 3km per dins l’aigua. Em miren encantats, ja que encara vaig pedalant i vaig creuant el riu. Els deixo enrera. Haig de creuar el riu més de 20 vegades amb l’aigua fins el genoll.
Surto del riu, em giro i veig que els he deixat molt enrera. Només em queda una llarga recta de 6 km i vent de cara, la rampa i arribo amb 8 h i 18 minuts.

Ha estat la etapa més dura i més llarga de l’història de la Titan Desert, però també la més maca en quan a recorregut i en la que més m’he divertit.

ULTIMA ETAPA.

LA BOGERIA :

Només 55 km.
Només es tracte d’arribar.
Donen la sortida i ha començat la bogeria. Cops de colze, caigudes, crits igual que si estiguéssim corrent la copa del mon. Només es tracte d’arribar, però hi ha gent que és capaç de jugar-se la vida per baixar del 145º lloc al 144º. No ho entenc.
M’adelanten l’Enric i en Ricard però no puc seguir el seu ritme, em fan molt de mal les cames.




Em trobo en Quim que ha punxat i em diu que ja ho té solucionat. Segueixo fent un puja i baixa molt trencador al meu ritme. Torno a trobar-me l’Enric i en Ricard, traiem les càmeres de fotos i anem tot el camí fent-nos fotos .


Ara jo vaig fins allà i us espero, ara hi vas tú i ara vinc jo. Molt de riure i molta alegria. Quant falten 10 km per meta atrapem en Josep i anem fent tots 4 fins l’arribada.
Moltes abraçades, alguna llàgrima i més fotos.







Ja som Finishers de la Nissan Titan Desert 2010.

6 comentaris:

Guillem ha dit...

Felicitats als 3!!

Realment una aventura impressionant!!

nikabike ha dit...

Kina xulada finishers!!!! Kina experiència més intensa!!
Tinc ganes de veure't perquè ens ho expliquis!!!

Jordi Marina ha dit...

Ostres tiu... se m'han sortit els empastes entre els milers... que dic milers!!! milions de pedres com un ou!!!

Ara no me sento les cames... molt bona crònica!!!

Felicitats pel repte assolit i ara no me truquis per sortir fins que perdis la forma!!! je, je

Quan vulguis, ja saps!!!!

Noe SLopes ha dit...

Vaya aventura!!!
Pero vamos a ver:
El dia que te quedas sin agua por saltar un avituallamiento, prometes que no volveras a saltar ninguno....y al dia siguiente te saltas el primer, juas juas juas, no tienes arreglo!!!
Asi como cuentas, hasta entran ganas de probar y todo, aunque no sé porque, pero no acaba de gustarme esa carrera, pero como lo cuentas, es tentador.

Felicidades a los tres. Que toca ahora? Algun año tendreis que cambiar y probar alguna otra no? La Cape Epic? La crocodile Trophy?

Pere ha dit...

Gracies Miwi.

Monica no pateixis que ja te ho explicaré

Jordi, Sortim diumenge? Hauria de ser amb la flaca que la mtb encara no m'arribat.

Noe: Lo del avituallamiento es facil....Tamos locos....

Estoy seguro que a ti te gustaria la carrera, hay tiempo de petar 4 o 5 veces en cada etapa y eso a ti te va.
Y ahora que? lo tengo en la cabeza pero necesito tus consejos.


Abur.

Jordi Marina ha dit...

Ni hablar... diumenge amb el meu nebot que segur no me matxaca!!! (te 4 anys, je, je)

Tiu, esteu molt forts per mi!! (encara)

Dew!!!