TRANSPYR 2012? FET!!

Ja sé que no és molt habitual, però començaré amb els agraïments. I es que és una de les parts importants d’aquest repte assolit.

Agrair a en Quim, el meu company, el millor company del mon, que ha aguantat els meus canvis d’humor com un campió i que ha fet funcionar la parella com un equip perfecte. Agrair a tot l’equip Radikal Bikes, en Tiri, i en Martí per l’ajuda que ens han donat. Agrair els companys d’equip, Lupi, Dafer, Casi, Rubio, Burgues, Mariné, Josep Pera, Joan, Santi, Cristian, l’Albert( impressionant) i en Miki, per les estones que hem passat junts, sou uns cracks, 3 parelles entre els 10 primers no és fàcil.  Agrair a +QUEBICI per les atencions mecàniques i dels fisios, un cop més la millor assistència en cursa. Agrair molt especialment a la família per les hores d’entrenament robades. A en David Uli que ens va venir a animar a la sortida de Roses. Agrair a tots els que ens heu deixat missatges d’ànims via facebook, sms,mails, etc., etc.

Gràcies a tots vosaltres hem viscut moments increïbles, moments de pur nervi en el moment de la sortida a Roses.

Molta velocitat fins a Beuda i una mica de preocupació quan varem trobar en Carlos amb una pajara tremenda quant tant sols portàvem uns 60 km. Aquí varem veure que la cursa podia ser molt dura i varem afluixar una mica.

Moments de molta calor al arribar a Oix.

Moments de calor extrema sortint de Oix cap a Resclusanys.

Tranquil·litat al pla de Resclusanys, és terreny conegut i ja em sabia el que quedava per acabar l’etapa.

Mal de cames al començar la segona etapa, interminable La Collada Verda.

Plou.

Interminables corriols , pista paral·lela al Coll de Crehueta, molta fred al avituallament de la Molina i baixada fins a Alp. Interminable tram ràpid per la Cerdanya amb molt canvis de pistes, pedregada a Prats i arribada amb molta velocitat a la Seu d’Urgell. La forquilla de la suspensió comença a perdre recorregut.

Preocupació al inici de l’etapa reina, serà llarga, és llarga. Pujada llarguíssima fins a La Guardia d’Ares, dos ports més, baixada i arribem a Gerri la Sal. Petit descans i una Moritz. Ja no hi han preocupacions.

Seguim.

20km més de pujada i tornen les preocupacions.

  Ens trobem amb les nenes, la Judith i la Nuri. La Judith porta una pàjara important, potser no arribarà. Decidim acompanyar-les i animar-les una miqueta. Primer raid trencat. La forquilla segueix perdent aire. Arribem. 

Prudència per afrontar la quarta etapa. És terreny dur. Entrem a Osca i les pedres ens venen a rebre. Pujada bestial a Viu, vistes espectaculars de La Peña Montañesa. 

Dos raids trencats a la meva bici, la forquilla segueix perdent aire, un raid trencat a la bici d’en Quim i tots dos amb les pastilles de fre al límit. Corriols aeris, i espectacular arribada a Ainsa per un circuit d’enduro.

Un bon sopar a la plaça d’Ainsa i a dormir a l’Hotel (ens ho mereixem).

Gas a la sortida de la quinta etapa. Etapa fàcil. Les rodes en perfectes condicions, les pastilles són noves i la forquilla funciona correctament.

Ens col·loquem amb els grups del davant. 60km seguits de suau pujada. Pujem 1200m+ en 60km i puja i baixa fins a Jaca. Per primer cop arribem a temps de dinar.

Llamps i trons ens desperten abans d’hora. Diluvia. Corren rumors d’etapa anul·lada. Aquesta sexta etapa tindrà un caire èpic.

Després de 10 km iniciem una pujada enfangada, impossible moure les bicis. L’argila trava les rodes. Bicis a l’espatlla i cap amunt.

El segon port és per un corriol de pedres, bicis a l’espatlla.

 Comença a ploure. No és un corriol, és un torrent.

Espectacle de natura quant ens acostem a Isaba. Espectacular la carretera d’Anso a Anso Superior. Fantàstic.

Acabem el dia amb chuleton i sidra.

Tenim moltes forces per afrontar la sèptima etapa. Estem eufòrics. Sortim molt ràpid, tornem estar força endavant.

El paradís, la terra promesa, Ítaca, és a la Selva de Irati. Espectacular.

De Roncesvalles seguim pujant i coronem el Collado de Berai. 

Parada per fer fotos, arranquem i poff!! Caiguda d’en Quim. Primeres cures, seguim baixant. Trobem l’ambulància i segones cures.

Seguim fins l’avituallament on hi ha el cotxe mèdic. 7 punts al genoll d’en Quim i encara ens queden uns kms. 

Arribem!! Quin bestia!! És un toro!!

Això s’acaba. L’última etapa comença amb 10 km de pujada. En Quim pateig molt del genoll. Això és una cursa per gent valenta i en Quim ho és. Com que no pot doblegar la cama fa els 10 primers km amb una sola cama. Impressionant!! 

Voregem el Bidasoa, trams planers i rodadors. Crec que en Quim ja ha oblidat el genoll, almenys és el que sembla.

Ens trobem l’Asier, company de la Titan, ens està esperant en una cruïlla i la fem petar uns minuts.

Seguim. Més endavant trobem l’Iñaki i l’Iban, han vingut des de Hondarribia per fer els últims kms. amb nosaltres. Eskerrik asko!!

Els últims 30kms. no són cronometrats, els aprofitem per recordar tot el que hem viscut, estem flipant, estem acabant, hem acabat!!

Ha estat dur, molt dur. Sense cap dubte la prova més dura que he fet mai.

Hi tornarem.

Salut.

TRANSPYR 2012. TOT A PUNT?.

S’acosta el dia del inici de la Transpyr 2012, “ La aventura dos mares”. L´aventura que juntament amb en Joaquim Mallorquí iniciarem el proper 29 de juny a Roses.

No estarem sols, serem més de 200 participants, més de 200 agosarats ciclistes que intentarem creuar els Pirineus d’Est a Oest  en 8 dies.

 820 km en 8 dies i desnivells superiors als 2500 metres de desnivell positiu diaris.

Es cursa, sí. Però dins del interior de tots els participants, crec, que hi ha més esperit d’aventura que no pas de cursa. 

El repte no és menor. Acabar tant sols una etapa ja és una fita per emmarcar, i nosaltres intentarem fer-ne 8, intentarem arribar a Donosti el 7 de juliol. L’objectiu de tots els inscrits es banyar-nos a la platja de la Concha  8 dies després de sortir de Roses.

8 dies, 820km i 20300 metres de desnivell positiu separen  el mediterrani golf de Roses de les fredes aigües del Cantàbric.

Teníem clar que enguany tocava buscar una prova de les de veritat. Una prova que signifiqués un repte amb més dificultat del que havíem fet fins ara. Una cursa que tot i ser molt jova (3ºedició), ja està en Top Ten del fantàstic ranking de les curses més dures del mon,  tot i no tenir la cobertura mediàtica de la que disposen altres proves.

Ja fa un bon grapat de mesos que vàrem formalitzar la inscripció, mesos que havien de haver servit per agafar una forma física que ens donés les suficients garanties com per acabar la prova. Sembla que en Joaquím ho ha aconseguit, té un bon ritme, molt de fons i molta seguretat .

El meu cas és força diferent, per diferents motius, no he pogut fer un bon entreno fins els dos últims mesos, on crec que he millorat força, però no sé si és suficient. El meu ritme es molt més lent que el d’en Quim, m’haurà d’esperar força, de fons, crec que estic bé, sé a quin ritme haig d’anar i fins a on vull arribar.

Durant aquest mesos  hem participat en proves de llarga durada, Marató de Roses, Marató dels Monegros, Terra de Remences ( sé, encara no he fet la crònica), Marató Salines Basegoda a Navata (sé, tampoc he fet la crònica) i de mica en mica hem anat sumant quilòmetres, crec que ho hem fet prou bé.

Dijous passat era el dia de retrobar-nos amb alguns companys i coneixen d’altres  que també estan inscrits en questa aventura. I quina millor manera que fer-ho al voltant de una taula. Potser una de les frases que es va fer servir més va ser “ estic acollonit”, ja ja!!.

Els que ja hi havien participat l’any passat intentaven tranquil·litzar-nos.....ara sé que no ho varen aconseguir. Collons quins nervis!!!!

Aquesta setmana serà molt llarga.

 Una setmana on vaig intentant fer memòria de les coses que haig de posar a la maleta i dels recanvis que crec que em poden ser útils, però que espero no haver d’utilitzar.

Una setmana on sense voler, el cap se’n va sol cap els Pirineus intentant visualitzar les etapes.

Salut.

MONEGROS 2012. Megafestivalbiker

Quin dissabte mes ben parit!!! I llarg!!!

Sortim de Llagostera a les 5h30’ del matí direcció Seriñena,  en Jordi Marina, en Dani Troy, en Quim Mallorquí i jo. Allà ens havíem de trobar amb el tio Josep i en Dani que havien anat amb autocaravana, els germans Perez  que anaven amb l’autocar i en Joan Pujolar que sortia més tard que nosaltres.

Quin fart de riure de viatge, mira que es poden dir tonteries dins una furgoneta i  en menys de quatre hores!!!.

 Encara em fa malt tot del riure.....Quins cracks.

Un cop estem instal·lats al pàrquing, primera mala noticia. Ens ve a veure en Joan Babot i ens diu que durant la nit li han robat la bici, collons quin mal rotllo..... una Epic de 6000€.

 Però com que es un tio que s’ho mereix tot, a mig matí té una trucada de la guàrdia civil que ja han trobat la bici. Felicitats Joan!!!

Una volta per el recinte firal, dinar i a preparar-nos per la sortida.

La marató.

Ens col·loquem a un lateral de la graella de sortida, potser una mica més endavant de la meitat de tot el pilot de 4500 ciclistes.

Ens pensàvem que trigaríem més a passar l’arc de sortida, hi arribem força ràpid.

 Buff!! És espectacular sortir al mig de tanta gent. Però al mateix temps és força perillós, gent molt nerviosa que vol avançar posicions, gent que vol esquivar petis bassals, gent que no sap anar amb grup...etc,  etc.

En Quim ens marxa de seguida i ja no el veurem més fins a meta. Amb en Jordi fem junts els primers kms. però mica en mica es anem separant; em passa en Moi i algun esquenapelat .

 Per darrera sento una veu que em diu: Dale!! És en Dani que m’avança sobre el km 20.

Km 25. Primer avituallament, em paro, omplo els bidons, menjo una miqueta i tornem-hi!! M’enganxo amb un participant que veig que porta un bon ritme, ens entenem força bé i ens anem donant relleus.  Atrapem a en Dani:

Jo: Dale!!! Dani posat a roda!!!

Ho prova però no pot acabar d’entrar i es queda enrere.

Acabem formant un grup d’uns cinquanta ciclistes i rodant molt ràpid, algunes estones el conta kilòmetres passa dels 40km/h, amb tot això atrapem un altre grup i ja som un pilot d’unes 100 bicicletes rodant a tot drap. Impressionant!!

Km50. Segon avituallament, quasi tot el grup amb el que vaig es para a l’avituallament i jo erròniament  decideixo seguir, tinc els bidons plens, hem anat tant ràpid que no he tingut temps de menjar ni beure.

Quina cagada!!! No n’aprendré mai!! Els avituallaments hi són per que et paris, mengis, beguis i baixis una mica les pulsacions i jo sempre veig l’oportunitat d’avançar posicions. Si, allò de atacar en els avituallaments!! Ja, ja, ja !!

Que car que ho he pagat. Pàjara, ocellot, globo, colocón, etc, etc.. del km 50 i pico fins al 77 on hi havia tercer avituallament, no aconsegueixo agafar ritme, és un puja i baixa constant i ho passo molt malament. M’avancen centenars de ciclistes, si, si, a la que afluixes una miqueta et passa gent per tots costats. Això em desmoralitza molt i encara baixo més el ritme. I torno a sentir aquella veu:

Dale!! Je je!!És en Dani que em torna a atrapar, ni provo de seguir-lo, és impossible.

Miro el conta quilometres i la mitja de velocitat baixa en picat. Jo que volia fer menys de 5 hores....Ja, ja, ja!!! Ja vindrà just que m’acosti a les 6h.

Km 77. Tercer avituallament.

Quant arribo, en Dani ja marxa. Menjo ràpid, omplo bidons i tornem-hi.

Em sembla que ja vaig recuperant, si, cada cop em sento més bé. Ara ja torno a pedalar amb més fluïdesa i aconsegueixo tornar a agafar ritme bo.

Dale!!! Em trobo en Dani, té rampes, parlem un moment i segueixo. Si, ja vaig recuperant sensacions i moltes posicions. Em prenc un gel Powerbar amb cafeïna i surto com un coet. La gent va molt cuita i jo cada vegada vaig més ràpid. M’ho estic passant molt bé.

Km100. Últim avituallament, omplo els bidons amb isotònic i segueixo. Només queden 18km.  Em sento molt fort.

A davant meu veig un maillot conegut, m’hi acosto, es la Montse Llauradó. Em diu alguna cosa de que està disputant una posició amb una altre noia. Ni m’ho penso!! Em poso davant seu i poso ritme, “anem a petar-ho tot”.

Durant aquest 18km hem avançat a tothom que teníem a tiro, hem volat. De tant en tant la Montse em donava un relleu per que jo pogués respirar una miqueta i tornem-hi.

Arribem a meta. La Montse aconsegueix podi femení, l’hi ha tret 2 minuts a l’altre noia.

En Quim ja fa estona que ens espera, jo he fet 5h 22’, en Dani uns minuts darrera meu, i en Jordi uns minuts darrera en Dani.

El tio Josep i en Dani han fet la curta, el tio 5º master 50.

Arribem a Llagostera 23 hores més tard. 

I diumenge que ve....Terra de Remences. 170 km i 4 ports dels bons.

Salut.

Transpyr in my mind.

MARATO CAP DE CREUS

Això cada cop es més divertit.

 Aixecar-te aviat, potser fa mandra i més si es per fer una prova llarga quan ha plogut tota la nit, quan vas cap a les comarques de la tramuntana i el dia comença ventós, quan durant la setmana no has fet el deures, quan notes que et comença a pujar una grip, i quan el teu company d’equip saps que et farà patir molt.

Però tot això s’oblida quan baixes la bici del cotxe i comences a trobar amics que has fet en d’altres curses, els companys de club i altres coneguts.

I entre una cosa i l’altre, ho oblides tot i de cop et trobes darrera el cotxe que obre la cursa envoltat de gent que pedala molt fort.

Però tot s’acaba, a la que arriben les rampes més fortes ja ens acomiadem del tio Josep i en Dani,  d’en Pipo i en Nava i els demés Escoleteros, i mica en mica ens comencem a col·locar en el nostre lloc.

Com que aquesta marató ens l’agafem com a preparació de la Transpyr, li dic a en Quim que es col·loqui uns 20 metres davant meu, i si m’hi acosto que apreti una mica més. Ens hem de conèixer el ritme i ens hem d’entendre bé.

Fem tot el primer tros amb en Jaume i els seus companys, ens ho passem bé, tot i que jo ja estic patint força. Em fan molt de mal els quadríceps. Vaig deixar la meva bici i he sortit amb el seient 2cm més baix. Així que quan acabem la primera pujada forta en Quim s’avança una mica, prepara les eines i baixem el seient.

Però ja es tard, tinc la cama dreta molt carregada i no aconsegueixo aguantar-me dret a les baixades.

Fins cap el km 30 anem veient l’Aris i en Valentí, són uns 3 o 4 minuts darrera nostre i els veiem des de dalt els cims. El tio i en Dani són un tros més endavant i de la resta de companys del club no en sabem res .

Arribem a l’avituallament sòlid, crec que estava col·locat un pèl massa lluny, el sacajem!!!

Sortint de l’avituallament enfilem un corriol espectacular, en trams d’aquells que sovint somiem. Corriols que admirem quant veiem algun reportatge fotogràfic d’algun park dels Usa o Canadà, res a envejar!!!

Aquí anem fent tros amb en Masferrer i l’Albert (CRACK, AMB MAJUSCULES), però el meu estat ja és lamentable, sóc un zombie, però no l’únic ja que anem atrapant i deixant enrera algun altre participant.

I així patint i arrossegant-me per els camins arribem a La Selva de Mar on ja portem 57 km, en Masferrer i l’Albert ens deixen enrera. En Quim va un centenar de metres davant meu i veig el tio i en Dani a dalt de tot, prenc referència quan passen al costat d’unes vaques, em porten 7 minuts, tot i que ho provo no puc arribar-hi. La pujada és eterna.

Ja veiem Roses!! Portem 70km i no pot quedar gaire, ens animem i enfilem baixada avall, i ens animem tant que ens passem un trencall, un corriol que segons ens varen dir era “espectacular”. Amb el despiste hem entrat al track en sentit invers a la sortida i acabem fent una volta de 5 km més.

Arribem a meta amb 87 km i els 32 a la classificació. El tio i en Dani han entrat uns vint minuts davant nostre, l’Aris i en Valentí uns15 minuts darrera nostre i tots junts esperem que arribin la resta de companys del Club.

I el proper dissabte toca la Marato dels Monegros, 119km.

TRANSPYR IN MY MIND

Salut.

TORNEM-HI !!

Després del desastre de la setmana Santa, on no vaig poder completar cap sortida en condicions, em trobava cansat, sense forces, amb ganes de fer molts km, però sense gens de gas, vaig decidir canviar el mètode d’entrenament per la Transpyr.  El primer que havia de fer  en primer lloc era una setmaneta de descans. Deixar recuperar el cos i tornar a sortir a entrenar.

Tot i això vaig poder sortir a pedalar 3 dels 4 dies que teníem de festa.

 El dissabte, havia queda`t amb en Ramon Aranda, que està preparant la seva 7ª participació a la Titan Desert. Vàrem quedar a Llançà, ell ja venia pedalant des de Roses.  Ens va sortir una ruta molt ben parida cap el poble abandonat de Moliners i mes amunt el Castell de Moliners.

El diumenge, sortida amb la bici de carretera amb en Ramon Rebollo, amb la intenció de fer el recorregut curt de les Remences + Bracons. Quin fart de patir pujant el primer coll, Capsacosta. Aquí ens varen avançar l’Aulines i en….cony!! no recordo el nom… 2 companys garrotxins de la Titan 2011. La fem petar fins a Sant Pau de Seguries i ells segueixen cap a Coll d’Ares i nosaltres cap a Santigosa, on ens entretenim una estona veien el trial i de dret cap el càmping amb el recorregut inicial canviat. No hi havia manera d’agafar el ritme.

Dilluns, anem a Sant Joan les Fonts a veure l’Open Tactic amb en Ramon, en Jordi i la Berta. Buff !! un altre dia de patir. El ritme era més baix, però el patiment igual.

Doncs res!!! Una setmana de descans i tornem-hi ¡!

Així dons, el diumenge passat surto amb l’Alex, el meu germà, quedem per anar a fer un vol per les Gavarres.

Sortim de casa i comencem per Romanyà, la Ganga, La Bisbal, Madremanya i Els Angels on parem a esmorzar.

Amb la panxa plena baixem a la Creueta, Quart, Cassà i pugem cap a Santa Pellaia, baixem a La Bisbal i altre cop cap a La Ganga i Romanyà per el costat que abans havíem baixat.

Arribem a casa amb prop de 140km. I un munt de metres positius, cansats, si, però havent disfrutat força.

I aquesta setmana que havia de començar novament a entrenar…..me la he passat en blanc. Entre feina i pluja he arribat al diumenge amb 0 km.

Doncs res, som-hi!!

Quedo amb en Jordi Marina per anar a Sant Hilari i al Santuari del Coll, la tornada ja veuríem per on la havíem de fer.

Quant anava cap al punt de trobada se’m trenca una cala de la sabata. Comencem bé!!! Me’n torno a casa faig canvi de sabates  i ja podem començar.

Ritme tranquil fins a Santa Coloma i quant comencem a pujar tot i que ens ho agafem amb calma, fem algun tros força ràpid.

A Sant Hilari parem a fer una coca-cola. M’arriba un watshap que em diu que intenti arribar aviat a casa (compromisos familiars d’última hora). El Coll haurà d’esperar fins a la propera.

Comencem a baixar i convertim la tornada des de Osor en una contrarellotge fins a casa.

Arribem a Llagostera amb quasi 120km i força “cremor” a les cames.

Canvi d’objectius.

El proper cap de setmana anirem a La Marató del Cap de Creus 70km i 2000m+, el propòsit era intentar córrer una mica, però vist l’estat de forma em sembla que intentarem acabar-lo dignament, que no és poc.

El dia 5 de maig marxem una bona colla a la Marató del Monegros 119 km. 

I el dia 13 de maig el primer repte de la temporada, Terra de Remences.

A veure com surt tot.

Salut.

TRANSPYR ON MY MIND

Mode "ON"

S’acaba un llarg i estressant hivern.

I l’hem acabat fent el ja tradicional esmorzar del club als Metges.

Una bona excusa per estrenar les noves equipacions del club.

Els mateixos colors i dos sponsors nous, Radikal Bikes Llagostera i Bar-Restaurant Can Cassoles, el lloc on normalment acabem les nostres rutes.

I comencem la primavera amb una sortida suau al Castell de Sant Iscle ( Vidreres). En aquesta ocasió, érem 11 membres del club més 3 convidats . Uns 30km amb pocs desnivells i per camins prou amples per poder anar fent la xerrada.

Després d' 1 any i mig la Berta s’ha animat a tornar a sortir amb bicicleta. A veure si la cosa continua, és quan m’ho passo més bé amb la bici, pedalant amb ella.

Mode “ON”

A partir de demà dilluns comencen dos mesos de molt de volum.

Dos mesos en que quedaré fart de donar-li voltes als pedals. Durant l’abril no crec que faci cap cursa o marxa, però el mes de maig en cauran dues o tres de les “bones”.

A veure si amb l’excusa de “més volum” vaig actualitzant més sovint el blog. L’última entrada era de novembre.

Salut.