EL NOU REPTE

EL NOU REPTE

dilluns, 27 de juny del 2011

SANT JOAN XTREM. 254 KM BTT






Fa uns dies em va trucar en Ramon (Inagadda), l’andorrà que ha corregut i acabat les 6 edicions de la Titan, quin crac.
Em va proposar anar a la marxa nocturna La Rat Panat de Roses. Jo no soc gaire de sortides nocturnes, però en Ramon me la va saber vendre molt bé. Que si hi ha molt bon rotllo, que no es competitiva, que els paisatges son acollonants ( de nit??).
Em va convèncer.

I dilluns m’arriba un mail del club dient que per el dissabte han programat una sortida Llança- Llagostera amb les BTT.
-Ostres!!!! Si a l’hora de la sortida de Llança jo seré per allà…. potser us acompanyo un tros.

De seguida el cap es posa a treballar. I si faig la Rat Panat i tota la ruta dels companys del club???
Son molts kms, però em sembla que m’en veig en cor de fer-ho. Un cop arribéssim a Llagostera, agafaria el cotxe i tornaria a Olot on estàvem passant el cap de Setmana.

Però…??? Com vaig a recollir l’altre cotxe a Roses???

Decidi’t!!!! m’en vaig a Roses en bici.

DIVENDRES 19H 15’

Surto del càmping de La Vall de Bianya amb la bici i la motxilla ben preparada.
3 gels, 3 barretes Isostar, crema solar, 2 Red Bulls ( primer cop a la meva vida), eines, cameres 29er, camera de fotos.
A la bici, gps , pulsometre i el llum que m’ha deixat en Joan Duran.

Baixo fins Besalú per carretera, allà havia de seguir un track que ja portava carregat. Un track descarregat del wikilog i sense cap ni peus. I es que hi ha gent que penja coses que son irreals. En aquest cas era un track fet a mà amb el compegps i que no era real. Vaig se incapaç de trobar l’inici.
Segueixo cap a Figueres per carretera. El gps m’indica en algun tros la proximitat del track. Em desvio a Navata per seguir el track i al cap de 2km em trobo amb un camí tallat.
Torno a girar i abandono…seguiré per carretera fins a Roses. No m’en fio i no vull que s’em faci fosc buscant camins que no conec.

Arribo a Roses a les 22h 30’. Vaig a sopar , pasejar una mica per el passeig marítim de Roses i cap al pavelló on es feia la sortida de la Rat Panat.

Vall de Bianya-Roses =73 km.


DISSABTE 00H 30’

Ja soc al pavelló de Roses, hi ha molt poca gent. En Ramon encara no ha arribat, te un sopar amb cata de vins….. je je...
M’assento una estoneta a terra i intento descansar una mica. L’organització estan acabant de recollir les taules que han fet servir per fer un sopar per el voluntaris, m’ofereixen un cafè. Xerrem una estona i l’explico que he baixat amb bici i que he sopat a prop del passeig. El tiu em fot mitja bronca i em diu que podia haver sopat amb ells.
Això pinta bé, aquesta gent es collonuda.

Mentre recullo el dorsal arriba en Marcel, i desprès en Salvador i una mica mes tard en Ramon. Ja som quatre Titans a punt de sortir de ruta per la costa catalana. Entre tots sumem 12+1 Titan Desert.







Es dona la sortida neutralitzada i quan m’en adono ja som al km 20 on hi ha el primer avituallament. I es que amb la xerrera d’un i de l’altre el temps passa que vola. Aquest avituallament serveix per reagrupar tot el grup, es una marxa no competitiva i es tracta de passar-ho bé.
I amb un altre pis-plas ja som a Cadaqués. Reagrupem un altre cop i ara si que anem directes al Cap de Creus.

Per el camí en Ramon em va explicant el paisatge…. Veus Pere??? Aquell es el mas d’un bon amic, i aquí sota hi ha el Bulli, …..Je je. Jo li vaig dient que si a tot, però la veritat es que no veig res.je je.. Es de nit.

Un cop arribem al Cap de Creus es esperen els organitzadors amb un espectacular esmorzar, botifarres, pinxos, xuies….de tot i molt. Aquest tius son uns craks.

Encara queda una estona per que surti el sol.









Comença a sortir, però sembla que te mandra.






L’ajudo una mica.






Ara ho provem tot dos.








La tornada cap a Roses es fa per el mateix camí per on em vingut. En Ramon em proposa seguir una altre ruta.
De cap manera!!!!!! Em de tornar per el mateix lloc i m’ensenyes tot el que m’has explicat a l’anada.



Arribem a Roses. Ara haig d’anar fins a Peralada per enganxar-me a la ruta Llança – Llagostera amb els companys del Club BTT Llagostera.

Abans de marxar felicito als organitzadors per aquesta marxa tan ben parida.

Rat Panat de Roses 70km + 20km Roses-Peralada = 90km

DISSABTE 10H.

M’estic acabant de menjar un increïble entrepà a la terrassa d’una bar de Peralada i una coca-cola súper fresca.

El sol que semblava que li costava de sortir, ara ja escalfa amb ganes.

Arriben els companys de club, en Pep Molero, en Jordi Marina, en Dani Troy, en Josep i en Toni Perez, en Joan Duran, en Vicens Recasens i el tiu Josep i en Dani ( quin crak).







Comencem a pedalar cap a Figueres mentre vaig explicant la burrada de km que estic fent.
De fet havia quedat amb ells que potser m’afegiria al grup però no havia dit res dels meus plans.

Un cop a Figueres parem a carregar aigua.

Sortim de Figueres i em sembla que perdo una mica la consciència, ara mateix no recordo gaire res del recorregut.
Be, si, recordo que quant hi havia una mica de repetxó em quedava enrera, i que en els trams mes planers no em costava gaire seguir el ritme.

Però…. Del paisatge o dels indrets per on passàvem , res de res.

Fins que vàrem arribar al riu. Havíem de creuar el Fluvià i vàrem aprofitar per refrescar-nos una miqueta i fer un mos.


Mentre esperem que tothom atraveses el riu els hi dic que vaig tirant, que ja m’atraparan ja que vaig força lent.














Arriba un tram amb forces pistes de pujada, s’hem fa molt llarg. Em vaig girant constantment per veure si m’atrapen i tenir una mica de companyia en aquest tros tant dur (almenys per mi), però no ve ningú.
No se ven be on soc, el meu Garmin es de primera generació i no dur mapes, però veig les antenes de Rocacorba i m’ajuden a situar-me una mica.

S’acaba la pujada ( de moment) i enfilo per un seguit de camins i corriols a prop de Cornellà de Terri.
Vaig força “apajarat”. Això fa que em despisti i em surti del track. Quan me n’adono es tic a dos km del track i a dos km de Cornellà. Així que tiro cap a Cornellà per repostar d’aigua i una altre cola.
Truco a en Pep per veure on son i veig que encara soc una mica per davant seu.
Entro dins el track a Rebós de Terri. Torno a trucar a en Pep i els espero, ni vull ni puc seguir sol, s’hem fa molt pesat.

Aquí torno a tenir una mica d’amnessia, només recordo que en Dani també va “apajarat” i que li dono un del meus bidons d’aigua.

Però la consciència torna de cop, i torna quant entrem en uns corriols de pujada prop de Sant Medir ( em sembla).
Buff!!! Com em costa empènyer la bici.

Ja està, som a dalt. Baixem cap a Taialà per uns corriols molt xulos, ja ni m’en enrecordo de la pajara que portava uns minuts abans.
Només ens queda creuar Girona i enfilar per el carril bici fins a Llagostera.

Fi.

No crec que torni a fer una tonteria d’aquestes. La culpa de tot es d’en Ramon per convidar-me a la Rat Panat i d’en Jordi Marina per planificar la sortida Llança- Llagostera al meteix dia.

Peralada-Llagostera = 91 km + Rat Panat de Roses 70km + 20km Roses-Peralada = 181km + Vall de Bianya-Roses = 254 km. Amb 16 hores de pedal i 23h 40’ des de que vaig començar.

Salut.

diumenge, 19 de juny del 2011

dissabte, 4 de juny del 2011

HI TORNAREM

Avui tocava sortir amb en Moi Llenas i els Esquenapelats de L’Escala, i es que quant vaig veure la ruta que tenien prevista per avui em varen entrar unes ganes enormes de fer-la. Així que un cop de telèfon a en Joan Duran i a les 7 del matí al punt de trobada de l’Escala.

El destí : Cotlliure. Pujar per la NII i baixar per Port Bou i Port de la Selva. Una ruta d’aquelles maques, maques.

Els esquenapelats

Però avui no era el dia…. La mala sort ens ha vingut a veure.



I es que un seguit de punxades seguides fins quasi be acabar les cameres que portàvem i uns núvols molt ferotges ens han fet girar cua quant portàvem 50km.

Creuant Figueres.

En Joan i en Moi.

La tornada l’hem feta per la xarxa de petites carreteres de l’Alt Empordà, un lloc ideal per el cicloturisme.

Hem arribat a L’Escala amb 106 km, un munt de punxades i xops de l’aigua que em anat trobant a la tornada.

Aquesta l’hem de repetir