.

Inauguració Radikal Bikes Llagostera.

2011-11-27T20:47:00.005+01:00

No us podeu imaginar els dies que fa que volia escriure aquesta entrada de blog, però fins que no he tingut tots els fils ben lligats he anat treballant en silenci.

Aquesta vegada el repte no és esportiu, és laboral.

El dia 2 de desembre a les 20:30h, esteu tots convidats a la inauguració de la nova botiga Radikal Bikes a Llagostera.

Una botiga on hi trobareu les millors marques de bicis de btt, carretera, passeig, infantils etc. Bicicletes de totes les modalitats i de totes les gammes.

Una botiga on trobareu tots els components i accessoris que necessiteu.

Una botiga amb gran varietat de peces tèxtils tant per home com per dona.

Una botiga amb un taller que us mimarà al màxim la vostra bicicleta.

Una botiga que neix amb molta il·lusió.

Us espero a tots el divendres 2 de Desembre de 2011 a les 20:30h al naixement de Radikalbikes Llagostera (C/ Garbí nº 7 , al costat de la Seat).

Salut.

CURS GPS I ORIENTACIÓ

2011-10-12T22:46:00.015+02:00

Ahir a la tarda vaig assistir al curs de Gps i orientació que va preparar la Fatima Blazquez.
Corbes de desnivell, el per que de les coordenades, entendre els mapes, paral·lels i meridians.... Totes aquelles coses que creiem que sabem però que quant tenim un mapa al davant, unes coordenades i un bon tros de muntanya sempre se’ns encallen.

I avui tocava posar en practica tot el que havíem aprés a la teòrica.

A les 9h del matí ens trobàvem a Sant Llorenç Savall un bon grapat de bikers aprenents de navegants.

La meva parella seria en Tomas, un altre futur participant de la Transpyr.
Per començar havíem de fer un track de 5 km per escalfar i separar-nos una mica de les altres parelles i tot seguit ja podíem començar a buscar els 14 wp que ens havien preparat l’ Ada i en Santi. Un recorregut molt xulo, de 40 km i 1000m+, amb camins durs, corriols que amagaven alguns del wp i pistes dures i ràpides.
El wp els teníem dividits per colors, 5 de verds que valien 2 punts, 7 de blaus de 3 punts i 2 de vermells de 4 punts i fins a les 13h per trobar tots els punts.

Comencem:
wp 13

wp10

wp9

wp5

wp1

wp2

wp6

Aquest es el que més feina ens ha portat, peró també ha caigut.

wp3

wp7

wp8

wp14

wp11

wp12

wp4

Un gran dia, amb un gran grup de bona gent, i amb un gran cervesa final. (falta la foto de grup)

Salut.

A la roca d'en Cases i el bosc de bambú.

2011-10-10T19:41:00.017+02:00

Ahir tocava sortida amb el club. Com que últimament soc dels que no hi vaig mai, em vaig proposar no perdrem aquesta, inclòs vaig convèncer en Quim per que també vingués. Mentre ell m’intenta convèncer d’anar a Canyelles a fer una marxa de 45km, jo li explicava la que faríem amb el club. Al final va picar.

Va picar ell i 13 mes, ja que en el moment de la sortida érem 14, i mentre fèiem unes fotos al primer corriol del dia, s’ens va ajuntar en Marcos i en Fernando. Ja som 16.

La ruta prometia molt, camins, camins, camins, corriols, corriols, corriols, desnivell positiu, desnivell positiu, desnivell negatiu, desnivell negatiu i mes camins i més corriols i algun inevitable tros de pista.

Un recorregut molt xulo i amb algun racó perdut al mig del bosc digne de postal del National Geografic. I tot, molt a prop de casa.

I tant bé es ho estàvem passant que cada 2 x 3 paràvem a fer la xerrada i a comentar la jugada.

I de tant parar es va anar fent tard i alguns vàrem haver de marxar cap a casa sense poder acabar la ruta.

Així que.....algú comenci a posar data per repetir-la.

Aqui totes les fotos.

Salut.

+QUEBICI

2011-10-07T17:03:00.004+02:00

Quant faltaven pocs dies per començar la meva primera Titan Desert, havíem de buscar un fisioterapeuta per què ens reparés les cames al acabar les etapes.
Ja era tard i no en vàrem trobar cap que tingués places lliures. Només un, en Jordi Carreras, ens va dir que si arribàvem molt apurats ens donaria un cop de mà.
I així va ser, a la tercera etapa tenia les cames tant carregades que quasi no podia caminar, i en Jordi em va fer un repàs de cames que em va permetre acabar la quarta i cinquena etapa sense gaires problemes musculars.

Hem coincidit en les tres Titans que he participat, i ara ja es el fisio més estimat i sol·licitat del campament, fins al punt que any darrera any ha de limitar el nombre de corredors que el volen contractar.

Per poder donar servei a tots els participants que ho desitgin, en Jordi ha creat +QUEBICI, una estructura de serveis integrals a la competició.

Integral?? Sí, perquè el primer que ha fet es buscar-se un bon soci per aquesta aventura, la Fàtima Blázquez (llegiu el currículum aqui i aqui), que serà la persona que s’ocuparà d’assessorar en com afrontar l’entrenament i la nutrició, consells de com afrontar les curses, com descansar, com recuperar-se, etc.
A la Fàtima també la conec, a part de ser un tros de ciclista, sap aconsellar, planificar, motivar i us recolzarà en tot moment en el dia a dia del vostre entrenament o en les vostres curses. Us ajudarà a assolir aquell repte que teniu al cap o simplement a agafar el nivell de forma física que desitgeu.

Integral?? Sí, per què ha sabut involucrar les millors botigues de ciclisme en aquest projecte: Radikal Bikes , Golden Bikes, Tona Bikes, Otero, Zeebra, Trideporte són algunes de les que ja s’hi han sumat.
Aquestes botigues seran les que donaran assistència mecànica a les diferents curses on +QUEBICI estigui present. Però també, us faran el manteniment de la bici abans i després de la prova o cursa que hagueu contractat.

Integral? Sí, per que des de +QUEBICI podeu inscriure-us a un bon nombre de carreres beneficiant-vos dels preus. A la web hi trobareu les curses i els packs d’inscripció.

Amb aquesta gent tot serà +QUE FACIL.

COSES DE FAMILIA

2011-08-31T20:51:00.003+02:00

Quan tenia 8 o 9 anys els reis em varen portar una bicicleta de carretera amb rodes molt petites. A partir d’aquell moment vaig començar a sortir amb bici amb el meu pare; va ser un gran aficionat al ciclisme i la persona que em va fer agafar aquesta follia. Ens fotiem un fart de pujar Sant Grau, Romanya, La Ganga, Sta Pellaia, etc., etc...

Molts anys més tard, quan vaig descobrir el Btt, vaig començar a coincidir amb el meu tio Josep. Moltes rutes per l’Ardenya i excursions per tot Catalunya amb alforges, per acabar participant junts a la Titan Desert 2010.

Desprès va arribar la Berta; em vaig esperar que complís els 5 anys i la vaig inscriure a una cursa btt per infants. Al cap de 3 anys ja era campiona del Caixa Girona. Ara ja no corre però de tant en tant encara fem alguna marxa popular junts.

En Biel va començar als 6 anys en una marxa popular, però això no li va massa i prefereix el BMX.

També he coincidit molt amb en Dani, el meu cosí i fill del tio Josep i amb els meus cosins Josep i Marc també hem fet alguna sortida Btt i tenim pendent fer-ne alguna de grossa amb la flaca.

I avui, amb l’Alex, el meu germà petit. Ens portem 15 anys i encara no havíem sortit mai junts. Però no per res raro, eh??? Només, per que avui s’estrenava en aquest món del ciclisme..... i m’ha fet suar de valent.
Té un any per preparar el seu repte i jo l’ajudaré tot el que pugui amb el tema bici.

Coses de família.

CYCLOTOUR 24HORAS

2011-08-05T09:46:00.003+02:00

Es difícil explicar una cursa de 24h amb bici de carretera i en un circuit de nomes 3,2 km i “totalment planer”.
I es difícil per que sembla que no hagi de passar massa res i el poc que pot passar no se si es massa interessant per qui no hi ha participat.

El primer que voldria destacar es la valentia dels organitzadors, ja que per aquesta primera edició de el Cyclotour 24 h no varem ser gaires participants inscrits, tant sols un total de 22 equips, i muntar tot aquesta cursa, llogar el circuit de Calafat, obrir el restaurant del circuit i tots els serveis que ens varen oferir… segur que hi han perdut cales, però no es varen arrugar i varen tirar endavant aquest projecte que segur que d’aquí un anys serà una prova totalment consolidada.

LA CURSA:

Es tracta de donar voltes al circuit de Calafat durant 24h, i qui mes en dona es el que guanya, je je fàcil, no???

Hi han diverses categories, equips de 6 participants, 4 participants, 3 participants, 2 participants i la mes espectacular la categoria Solo.

Nosaltres estàvem inscrits en la categoria Duo ( en Joan Duran i jo) i en Ramon Aranda en Solo. Amb en Ramon ens varem inscriure junts per poder compartir el box

Dos box mes avall hi havia els meus amics de Esports Florencio que formaven equip de 4 i que varen acabar la cursa en primera posiciò d’equips mixtes i segons a la general, i dos box mes amunt la Rosa Alzamora i en Ramir Pg, així estàvem envoltats de bons amics i bona gent que van fer que les hores mes critiques fossin mes dolces.

DISSABTE 16 H.

La graella de sortida es forma segons ordre d’inscripció i totes les categories barrejades, això si, portem el “testimoni” al braç i cada categoria de diferent color, així sabem exactament contra qui competim a cada categoria.

Començo jo….conta enrere i sortida.

La primera volta es fa a mes de 34 km/h de mitja i això que comencem parats…..em poso a roda d’un altre participant de Duo i l’aguanto tres o quatre voltes, però va massa rapit, aquest no es el meu ritme i afluixo una mica.

Acabo el meu torn i entra en Joan a pista, em decidit fer tandes d’una hora, i quant s’anés acostant el vespre ja decidiríem que fem.

Bé!!!! En Joan i jo anem al mateix ritme, estem rodant a 32km/h i estem a la mateixa volta que el segon i el tercer classificats de Duo, els primers en les primeres 4 hores ja ens han agafat 3 voltes.

Tot i que en principi el circuit no te desnivells forts es fa molt dur. La recta de meta fa una miqueta de pujada, molt poca cosa, però fa una miqueta de vent de costat i ho endureix.
Al final de recta acaba amb una corba a la dreta, la mes complicada de totes, sortint d’aquesta corba una mica de pujada on el vent ens ajuda una mica, corba a l’esquerra sense deixar de pedalar i una altre recta curta però que el vent et frena molt, una altre corba a la dreta pedalant a fondu i una altre lleugera pujada on també tenim vent a favor i que s’enllaça amb un seguit de corbes sense gens de desnivell i on no pots deixar de pedalar ni un segon. Desprès de la penúltima corba una mica mes de pujadeta, una altre corba a la dreta i entrem a la recta de meta.

Com que no te cap pujada forta, ni cap baixada important, no pots deixar de pedalar ni un moment. Totes les corbes menys una es fan pedalant, no hi ha descans!!!!

DISSABTE 22H.

Seguim rodant, ens em posat tercers i tenim els segons molt a prop, però no ens capfiquem i seguim al nostre rotllo. Queda molta cursa i creiem que tenim un ritme bo, ens ho estem passant bé i anem controlant les forces.

Arriba la nit, toca muntar llums. Tots els participants en la categoria Duo fins ara havíem seguit la mateixes pautes alhora de fer el relleus, a partir de mitjanit canvien i fan relleus mes llargs, nosaltres seguim fent relleus d’una hora, això fa que ens hi anem acostant mes.

La nit es complica una miqueta, ens comença a ploure. Em de afluixar una miqueta el ritme, però no parem.

De tant en tant, en algun canvi de torn coincideixo amb en Ramon en el box, estem flipant amb els que corren en Solo. Si per nosaltres es dur, per ells es etern.
Els Solo son gent molt forta mentalment, saben agafar un ritme i no afluixen mai, tenen calculat el temps de parades per menjar i recuperar i no en gasten ni un minut mes. Impressionant.

DIUMENGE 11H.

Seguim en el tercer lloc de la classificació Duo i novens a la general. L’equip de la Salle que havien començat la nit en la segona posició ara son quarts i els companys del Carcaxeill ara son segons, però tots a la mateixa volta.

Queden 5 hores de cursa, ja es hora de començar a decidir les posicions. Durant la nit també em retallat distancia amb el primers.
Incrementem una mica el ritme, provarem d’anar retallant segons volta a volta.
Em sembla que tots em pensat el mateix , tot i que estem rodant fort les distancies es mantenen.

Però tot te un fi, i a les dotze el meu genoll diu que ja està cansat, que no vol seguir donant voltes.
No puc acabar el meu relleu, em falten 20 minuts però em fa molt de mal. Fem el canvi i me’n vaig a veure un fisio que intenta recuperar-me el genoll, però ja m’avisa que no podré seguir rodant fort.
I es clar…. Les desgracies no venen mai soles. En aquest torn comencen els mals d’estomac d’en Joan. Ha d’afluixar el ritme, i l’equip de la Salle ens atrapa, es posen tercers i ens treuen una volta d’avantatge.

Tornem a canviar i surto a fondu, tinc ganes de recuperar aquesta volta perduda…
Però no pot ser, el genoll només m’aguanta 20 minuts. Entre canvi i canvi em poso gel el genoll i el que recupera en Joan en els seus torns ho perdo jo.
Per un moment pensem en abandonar, encara queden tres hores i es pot fer molt dur. De seguida ens ho traiem del cap….varem haver d’abandonar tots dos la vipxtrem i un altre fracàs seria imperdonable.

Agafem ritme verano azul i anem a acabar les 24h.

Acabem la cursa en la tretzena posició general i força lluny dels equips en que havíem estat lluitant tot el dia.

Acabem les 24h amb 708km, amb una nova experiència i un altre repte assolit.

En Ramon acaba dissetè amb 533 km a les cames.

Acabem amb ganes de tornar-hi.

Salut.

SANT JOAN XTREM. 254 KM BTT

2011-06-27T18:23:00.005+02:00

Fa uns dies em va trucar en Ramon (Inagadda), l’andorrà que ha corregut i acabat les 6 edicions de la Titan, quin crac.
Em va proposar anar a la marxa nocturna La Rat Panat de Roses. Jo no soc gaire de sortides nocturnes, però en Ramon me la va saber vendre molt bé. Que si hi ha molt bon rotllo, que no es competitiva, que els paisatges son acollonants ( de nit??).
Em va convèncer.

I dilluns m’arriba un mail del club dient que per el dissabte han programat una sortida Llança- Llagostera amb les BTT.
-Ostres!!!! Si a l’hora de la sortida de Llança jo seré per allà…. potser us acompanyo un tros.

De seguida el cap es posa a treballar. I si faig la Rat Panat i tota la ruta dels companys del club???
Son molts kms, però em sembla que m’en veig en cor de fer-ho. Un cop arribéssim a Llagostera, agafaria el cotxe i tornaria a Olot on estàvem passant el cap de Setmana.

Però…??? Com vaig a recollir l’altre cotxe a Roses???

Decidi’t!!!! m’en vaig a Roses en bici.

DIVENDRES 19H 15’

Surto del càmping de La Vall de Bianya amb la bici i la motxilla ben preparada.
3 gels, 3 barretes Isostar, crema solar, 2 Red Bulls ( primer cop a la meva vida), eines, cameres 29er, camera de fotos.
A la bici, gps , pulsometre i el llum que m’ha deixat en Joan Duran.

Baixo fins Besalú per carretera, allà havia de seguir un track que ja portava carregat. Un track descarregat del wikilog i sense cap ni peus. I es que hi ha gent que penja coses que son irreals. En aquest cas era un track fet a mà amb el compegps i que no era real. Vaig se incapaç de trobar l’inici.
Segueixo cap a Figueres per carretera. El gps m’indica en algun tros la proximitat del track. Em desvio a Navata per seguir el track i al cap de 2km em trobo amb un camí tallat.
Torno a girar i abandono…seguiré per carretera fins a Roses. No m’en fio i no vull que s’em faci fosc buscant camins que no conec.

Arribo a Roses a les 22h 30’. Vaig a sopar , pasejar una mica per el passeig marítim de Roses i cap al pavelló on es feia la sortida de la Rat Panat.

Vall de Bianya-Roses =73 km.

DISSABTE 00H 30’

Ja soc al pavelló de Roses, hi ha molt poca gent. En Ramon encara no ha arribat, te un sopar amb cata de vins….. je je...
M’assento una estoneta a terra i intento descansar una mica. L’organització estan acabant de recollir les taules que han fet servir per fer un sopar per el voluntaris, m’ofereixen un cafè. Xerrem una estona i l’explico que he baixat amb bici i que he sopat a prop del passeig. El tiu em fot mitja bronca i em diu que podia haver sopat amb ells.
Això pinta bé, aquesta gent es collonuda.

Mentre recullo el dorsal arriba en Marcel, i desprès en Salvador i una mica mes tard en Ramon. Ja som quatre Titans a punt de sortir de ruta per la costa catalana. Entre tots sumem 12+1 Titan Desert.

Es dona la sortida neutralitzada i quan m’en adono ja som al km 20 on hi ha el primer avituallament. I es que amb la xerrera d’un i de l’altre el temps passa que vola. Aquest avituallament serveix per reagrupar tot el grup, es una marxa no competitiva i es tracta de passar-ho bé.
I amb un altre pis-plas ja som a Cadaqués. Reagrupem un altre cop i ara si que anem directes al Cap de Creus.

Per el camí en Ramon em va explicant el paisatge…. Veus Pere??? Aquell es el mas d’un bon amic, i aquí sota hi ha el Bulli, …..Je je. Jo li vaig dient que si a tot, però la veritat es que no veig res.je je.. Es de nit.

Un cop arribem al Cap de Creus es esperen els organitzadors amb un espectacular esmorzar, botifarres, pinxos, xuies….de tot i molt. Aquest tius son uns craks.

Encara queda una estona per que surti el sol.

Comença a sortir, però sembla que te mandra.

L’ajudo una mica.

Ara ho provem tot dos.

La tornada cap a Roses es fa per el mateix camí per on em vingut. En Ramon em proposa seguir una altre ruta.
De cap manera!!!!!! Em de tornar per el mateix lloc i m’ensenyes tot el que m’has explicat a l’anada.

Arribem a Roses. Ara haig d’anar fins a Peralada per enganxar-me a la ruta Llança – Llagostera amb els companys del Club BTT Llagostera.

Abans de marxar felicito als organitzadors per aquesta marxa tan ben parida.

Rat Panat de Roses 70km + 20km Roses-Peralada = 90km

DISSABTE 10H.

M’estic acabant de menjar un increïble entrepà a la terrassa d’una bar de Peralada i una coca-cola súper fresca.

El sol que semblava que li costava de sortir, ara ja escalfa amb ganes.

Arriben els companys de club, en Pep Molero, en Jordi Marina, en Dani Troy, en Josep i en Toni Perez, en Joan Duran, en Vicens Recasens i el tiu Josep i en Dani ( quin crak).

Comencem a pedalar cap a Figueres mentre vaig explicant la burrada de km que estic fent.
De fet havia quedat amb ells que potser m’afegiria al grup però no havia dit res dels meus plans.

Un cop a Figueres parem a carregar aigua.

Sortim de Figueres i em sembla que perdo una mica la consciència, ara mateix no recordo gaire res del recorregut.
Be, si, recordo que quant hi havia una mica de repetxó em quedava enrera, i que en els trams mes planers no em costava gaire seguir el ritme.

Però…. Del paisatge o dels indrets per on passàvem , res de res.

Fins que vàrem arribar al riu. Havíem de creuar el Fluvià i vàrem aprofitar per refrescar-nos una miqueta i fer un mos.

Mentre esperem que tothom atraveses el riu els hi dic que vaig tirant, que ja m’atraparan ja que vaig força lent.

Arriba un tram amb forces pistes de pujada, s’hem fa molt llarg. Em vaig girant constantment per veure si m’atrapen i tenir una mica de companyia en aquest tros tant dur (almenys per mi), però no ve ningú.
No se ven be on soc, el meu Garmin es de primera generació i no dur mapes, però veig les antenes de Rocacorba i m’ajuden a situar-me una mica.

S’acaba la pujada ( de moment) i enfilo per un seguit de camins i corriols a prop de Cornellà de Terri.
Vaig força “apajarat”. Això fa que em despisti i em surti del track. Quan me n’adono es tic a dos km del track i a dos km de Cornellà. Així que tiro cap a Cornellà per repostar d’aigua i una altre cola.
Truco a en Pep per veure on son i veig que encara soc una mica per davant seu.
Entro dins el track a Rebós de Terri. Torno a trucar a en Pep i els espero, ni vull ni puc seguir sol, s’hem fa molt pesat.

Aquí torno a tenir una mica d’amnessia, només recordo que en Dani també va “apajarat” i que li dono un del meus bidons d’aigua.

Però la consciència torna de cop, i torna quant entrem en uns corriols de pujada prop de Sant Medir ( em sembla).
Buff!!! Com em costa empènyer la bici.

Ja està, som a dalt. Baixem cap a Taialà per uns corriols molt xulos, ja ni m’en enrecordo de la pajara que portava uns minuts abans.
Només ens queda creuar Girona i enfilar per el carril bici fins a Llagostera.

Fi.

No crec que torni a fer una tonteria d’aquestes. La culpa de tot es d’en Ramon per convidar-me a la Rat Panat i d’en Jordi Marina per planificar la sortida Llança- Llagostera al meteix dia.

Peralada-Llagostera = 91 km + Rat Panat de Roses 70km + 20km Roses-Peralada = 181km + Vall de Bianya-Roses = 254 km. Amb 16 hores de pedal i 23h 40’ des de que vaig començar.

Salut.

QUE QUE TENIM???

2011-06-19T23:01:00.016+02:00

HI TORNAREM

2011-06-04T18:00:00.009+02:00

Avui tocava sortir amb en Moi Llenas i els Esquenapelats de L’Escala, i es que quant vaig veure la ruta que tenien prevista per avui em varen entrar unes ganes enormes de fer-la. Així que un cop de telèfon a en Joan Duran i a les 7 del matí al punt de trobada de l’Escala.

El destí : Cotlliure. Pujar per la NII i baixar per Port Bou i Port de la Selva. Una ruta d’aquelles maques, maques.

Els esquenapelats

Però avui no era el dia…. La mala sort ens ha vingut a veure.

I es que un seguit de punxades seguides fins quasi be acabar les cameres que portàvem i uns núvols molt ferotges ens han fet girar cua quant portàvem 50km.

Creuant Figueres.

En Joan i en Moi.

La tornada l’hem feta per la xarxa de petites carreteres de l’Alt Empordà, un lloc ideal per el cicloturisme.

Hem arribat a L’Escala amb 106 km, un munt de punxades i xops de l’aigua que em anat trobant a la tornada.

Aquesta l’hem de repetir

Titan Desert 2011??? Fet.

2011-05-18T16:21:00.030+02:00

Aqui teniu la crònica de la Milenio Titan Desert 2011. 6 dies i 600km, el recorregut més llarg de la historia d'aquesta cursa. La Titan Desert en que més m'he divertit, però que també m'ha fet passar moments d'angoixa i de molt patiment. La Titan Desert que ha possat a prova a corredors i organitzadors.

Tot comença el divendres dia 6 amb un viatge BCN-MADRID. Desprès de fer nit al aeroport em trobo amb en Xavi, l’Iñaki, en Dani, en David, l’Alex, en Juan Antonio i fins a 12 companys que iniciàvem el viatge Madrid-Marrakesh.

A Marrakesh agafem un microbús que ja teníem reservat i desprès de 10 hores de viatge per carretera arribem al hotel Xaluca de Erfoud.

Un bon sopar i a descansar ja que el dia següent seria llarg.

Diumenge 8.

Ens llevem aviat i anem a passar les verificacions tècniques. Som els primers ja que la resta de participants volen amb els vols de l’organització i fins el migdia no arribarien.

Els mecànics de Radikal Bikes també han arribat amb les dues furgonetes.

Anem a buscar les bicis i comencem a muntar-les.Comença a fer molta calor i com que som els primers ens podem col·locar sota una ombra.

Serà el primer i l'últim cop de la cursa que som els primers en alguna cosa. Ja ja!!!

Amb les bicis muntades hi ha qui decideix anar a provar les bicis a les dunes de Erfoud, fa molta calor i tenim 6 dies i 600 km per provar les bicis.

Jo me’n vaig a dinar, fer una migdiada i a aprofito per saludar a els companys i amics d’edicions passades.

Dilluns 9.

1º etapa Erfoud-Boudnib 87.6 km

Tots preparats per la sortida, tothom amb forces nervis i amb molta il·lusió.

El primer parany per superar era un cordó de dunes que havíem de creuar ja que el control de pas era a l’altre banda. Es dona el tret de sortida i ens llencem de caps a la duna, és impossible pedalar, s’ha de fer a peu. Quant ja portem uns minuts caminant veig que el pulsometre està per sobre de les 170 ppm. Baixo una mica el ritme i segueixo empenyent la bici al costat d’en Jaume i la Rebeca.

Un cop hem superat la duna comença la cursa de veritat. La sorra ha fet que el grup quedi molt estirat.

Començo a guanyar posicions, he posat el pilot automàtic a velocitat de creuer. En el km 20 em trobo en Ricard, porta una pajara impressionant i vol plegar.

Em costa una mica convence'l de seguir però faig que es posi a roda meva i a un ritme una miqueta més lent del que portava el vaig arrossegant. Passat el km 35 ens trobem amb el Carlos (company d’equip d’en Ricard i protagonista de la 3º etapa), es queden junts.

jo torno a posar a el meu ritme. Es un terreny mot dur. Son quasi 90 km de pista molt pedregosa. Com que vaig amb una bici deixada i no la tinc ven be a la meva mida amb l’afegit de les pedres, arribo a meta amb els canells molt adolorits i una miqueta inflats.

Durant l’etapa he trobat molta gent molt rostida per la duresa del terreny i el vent de cara que hem portat durant tota l’etapa. La temperatura ha estat molt suau, si arriba a fer una mica de calor el nombre d’abandonaments hagués estat molt més gran.

Posició 168

Dimarts 10

2ª etapa Boudnib-Talsint. 103km

Es el primer dia de l’etapa marató. Anem tots molt carregats de material ja que al vespre no tindrem assistència mecànica ni podrem accedir a la nostre maleta, així que sortim amb els 3 litres d’aigua obligatoris, roba per passar la nit, sac de dormir, eines i barretes i gels per dos dies.

Aquesta etapa en principi no es massa complicada i tinc al cap l’etapa de l’endemà que s’ajusta més a las meves característiques: etapa molt rodadora, llarga , amb pistes paral.lelas on es pot navegar i retallar quilometres.

La sortida de l’etapa és per una carretera asfaltada de 10 km en constant pujada. M’ho agafo amb molta calma sempre pensant amb l’etapa 3. Vaig rodant amb l’Eduard Ester, el fitxatge d’última hora per poder entrar en la classificació d’equips juntament amb en Juan Pujolar.

Seguim a un ritme mot còmode però de seguida me’n canso.

Que cony!!!! Això es una carrera i aquí hem vingut a córrer. Torno a posar el ritme d’ahir i començo a avançar força gent, em sento molt fort i segueixo apretant fins a 20 km de meta on la cadena em diu que ja en te prou. Haig de parar i anar a recollir-la uns metres més enrera ja que ha sortit disparada. Mentre l’estic reparant arriba l’Eduard que em fot un cop de mà. Es estressant veure com tot aquell munt de gent que he anat avançant, ara amb cinc minuts que fa que reparo la cadena ens van passant.

Perfecte!!! Ja està!!!

M’aixeco i se'm queda el cuadriceps dret totalment clavat, sort que hi ha l’Eduard i em fa unes miques de fregues i podem seguir. Sembla que la cadena no ha quedat del tot be i quant poso els pinyons petits salta molt. Paciència

Entrem junts a meta.

En Ricard em deixa un enganxe rapid i puc deixar la cadena en condicions per l’etapa 3.

Posició 240

3º Etapa. Talsint-Out El Haj. 137,1 km

Segona part de l’etapa marató.

Hem passat la nit dormint a terra, ha fet molta fred. A les nou de la nit plovia molt i l’organització ens va oferir evacuar el campament i anar a dormir al col.legi de Talsint. Tot i que hi ha força gent que hi va, la majoria decidim quedar-nos a el campament, així augmentem una miqueta més l’aventura.

La sortida es bestial, aquí ningú perd les forces. Comencem rodant a molta velocitat per una pista que va creuant nombroses vegades un riu sec. Jo vaig dins un grup d'uns 70 corredors en fila de dos a un ritme molt i molt ràpid, el comptaquilòmetres no baixa mai dels 30km/h i cada cop que atravassem el riu hi han enganxades i caigudes. Fa por.

Passat el km 15 sento un corredor que va demanat pas per el mig de la fila. Quant arriba a la meva alçada veig que s’enganxa amb el participant del meu costat i surt disparat, em giro i veig que s’aixeca. Segueixo endavant.

Al cap d’uns minuts m’atrapa en Carlos i em diu que ha estat ell qui ha caigut, sembla que no s’ha fet res. M’agafa uns metres d’avantatge i al arribar a el pròxim pas del riu on hi havia un salt petit li surt la roda disparada i pica amb la cara a terra. S’ha fet molt de mal. Possiblement a la caiguda anterior se li ha afluixat la tenca de la roda.

Allà també hi ha l’August que ha partit el quadre de la bici en el mateix salt. Avisem les assistències mediques i ens quedem amb ell fins que ens diuen que el metge ja està a 1 km. Jo me'n vaig i l’August que ha d’abandonar es queda amb en Carlos. ( A partir d’aquí en Carlos és evacuat a un hospital de la zona on no hi poden fer gaire res, després es traslladat a l'hospital del campament. A les 18h l’evacuen del campament amb un tot terreny medicalitzat fins a un hospital de Melilla. A l’endemà el traslladen a Barcelona on va ser operat.)

Surto del lloc de l’accident amb molta ràbia. Em sembla que soc l’últim de la carrera, el pulsometre va a tope i les cames també. Vaig avançant molta gent.

Tot i el mal rotllo de l’accident estic disfrutant molt de l’etapa, fins el km 85 on una pedra amb molta mala llet em fot un petit tall a el pneumàtic. Gasto una primera botella de gas i no consegueixo inflar la roda.

Haig de posar una camera.

Merda!!! Es una camera de 26” i jo la necessito de 29”. Seré burro!!!!!

En Jaume Babot es para a ajudar-me i aconseguim entrar la càmera. L’hi dic que segueixi, que inflo i que ja l’atrapo. Faig servir l’última botella de gas que em queda. Com que la roda no queda del tot inflada haig d’agafar la manxa per acabar de donar pressió.

Merda!!! No la he agafada!!!! Seré burro!!!!

Va passant gent i ningú porta manxa. Costa de creure. Deu ser que no soc l’únic burro.je je...

Al cap d’una bona estona d’anar rodant amb molt de compte ja que vaig picant amb la llanta a terra, em deixen una manxa i ara ja sense masses presses arribo a meta.

Posició 362

4º Etapa.

Out El Haj-Debdou 102 km

Aquesta havia de ser una etapa molt dura, almenys així ens ho havien explicat. Al final no ho va ser tant com ens deien però va tenir molta emoció.

El començament es feia uns 20 km per una pista abandonada i molt trencada en alguns trams, cosa que provocava molts canvis de ritme. Al final d’aquesta pista s’enllaçava amb una altre ja amb mes bon estat i de fàcil pedalar. Aquí vaig atrapar en Reixach i en Massó i em vaig quedar fent tota la etapa amb ells.

Fins que vàrem arribar a un tram molt pedregós que entrava dins un bosc. Aquí va començar una mica el kaos. Al bosc hi vàrem arribar una fila de uns 70 corredors, jo anava dels primers. Havíem de anar a peu ja que era un tram molt pedregós, en pujada i dins un bosc a trossos molt tancat. De cop veig que la gent comença a apretar la bici seguint un corriol cap un cim que hi havia a la dreta, un cim força alt.

No hi entenc res!!!! El meu gps em marca cap a l’esquerra. Em fa dubtar una mica, però que cony!!!!! Vaig repassar 3 vegades els wp, no potser que m’equivoques....L’hi pregunto a un company a veure que li marca el seu gps i em diu que no en porta i que s’en va a la dreta com tothom.

Si em coneixeu una mica ja ho sabeu......sempre cap a l’esquerra.

Tiro tot sol i vaig pujant un puig no massa alt. Sento un noi que em crida i em pregunta si n’estic segur, l’hi faig la mateixa pregunta que havia fet abans a l’altre company i la resposta és la mateixa, tampoc porta gps, però aquest almenys confia amb mi i m’acompanya.

15 minuts més tard trobo el camí bo, em giro i veig que encara hi ha gent pujant aquell altre cony de muntanya. El noi que m’acompanya hem promet totes les cerveses que sigui capaç de veurem ( no sap el que diu je je).

Un cop agafem la pista bona ja només es qüestió de fotre molt de gas per intentar agafar força temps a tota aquella gent que hi ha perduda per el bosc.

Arribo al avituallament 2 omplo bidons i surto disparat......Glups.....Veig un grup molt gran que arriba a l’avituallament per carretera i en direcció contraria. Son els que s’han perdut, han creuat el bosc i han sortit a una carretera asfaltada, cosa que està totalment prohibida, i que encara no entenc com no varen ésser sancionats.

Segueixo, ja només em queden uns 20 km per arribar a la baixada. Una baixada de quasi 25 km amb molta pedra i molt ràpida.

Possició 220

5 Etapa

Debdou-Taourirt 61,9km

Una etapa sense cap complicació i sense gaire res a destacar. Una etapa de tramit amb només 60 km i 700m de desnivell positiu. Sempre rodant per pistes amb molt bon estat.

Potser l’única complicació era saber agafar un bon grup de gent rodadora i poder mantenir el ritme. En el meu cas va ser de 26km/h de mitjana. Una bestiesa.

Posició 204

Un cop arribats a Taurirt comença la gran moguda per arribar a Almeria. Ens hem de desmuntar les bicis i guardar-les en caixes, carregar-les en els camions i després agafar un bus de l’organització fins a Nador.

Això també ho fem molt be i podem agafar el primer autobús fins a Nador. Com que som els primers ens queda força temps lliure i anem a menjar unes pizzes a la terrassa d’un bar. Genial.

Amb la panxa ben plena pugem a el ferry que ens ha de dur fins a Almeria.

Son les 7 de la tarda i el ferry no surt fins les 11. Ara toca descansar.

Anem a dormir força tard ja que el brifing per l’etapa de dissabte acaba passades les 12 de la nit.

6ª Etapa

Abla-Granada 111.7 km 2200m+

A les 5 del matí ens desperta la megafonia del vaixell, buff.... hem dormit molt poc i ens espera un dia molt llarg.

Desembarquem a Almeria, fem un transfer fins a Abla on ens esperen les caixes de les bicis. Tornem a montar bicis.....

Espectacular la rebuda a Abla, l’ajuntament a preparat un macroesmortzar molt i molt complert. Hi ha molts de familiars de participants i gent de Abla que ens ha vingut a rebre. Ambient molt xulo.

L’etapa comença per dins la llera d’un riu sec.....em costa molt pedalar. Les cames em fan molt de mal i les pulsacions no pujant. No tiro....

Vaig veien com la gent amb la que em movia a totes les etapes em van passant i no puc fer res per seguir-los. Per mes que m’hi esforço em dona la sensació que vaig pedalant enrera.

No ho entenc, no puc.... Bé si que ho entenc, ja duc 500 km a les cames i el cos ha dit prou. Però no he atravessat el Marroc per quedar-me a Abla. El que jo vull es arribar a Granada.

Em passa en Dani i veig que també em deixa. No pot ser.....Amb molt d’esforç el torno a enganxar. Faig uns kms darrera seu i sembla que em començo a recuperar.

Va!!! Ja està , estic bé. Em poso davant d’en Dani i comencem a organitzar un grup. Primer som forces i al final només quedem en Dani en Gerard en Gil i jo.

Estem rodant molt ràpid i anem avançant gent que s’enganxa amb nosaltres, per darrera vé un grup amb molta gent però que no ens acaba d’agafar....... fins que arriba el primer port del dia.

Bluff!!! I a patir..... Quedem en Dani i jo sols i anem pujant com podem. Son 7 km de port amb força desnivell, sort que la pista es bona.

Un cop coronem, fem un ràpid descens i empalmem amb un trialera de baixada. Em quedo sol i vaig fent.

Només queda un port mes petit i unes rampes i arribo a Granada. Estic molt animat. El segon port s’acaba de seguida, plis plas.

Passem l’últim control de pas y recordo les paraules d’en Manu: Subes una rampa y ves Granada allí abajo, es espectacular.

Arriba la rampa començo a cantar, estic molt content. Faltan uns metres per arribar a dalt i ja tinc la càmera de fotos a les mans. Ehhh???? Cony!!!! Jo no veig Granada en lloc. Només veig un altre participant empenyent la bici en una altre pujada mes endavant.

Va!!! Que ja està.....

Començo a pujar la rampa....Ja hi soc.....No hi ha Granada.... Hi ha una altre rampa.

Fins a 12 llarguissimes rampes amb desnivells entre el 15 i 20%.

I al final si...... Arribada al Pla de la Perdiz, Granada.

Possició final Titan Desert 2011........................247.

Però l’etapa segueix. Encara falten 7 km d’enllaç per arribar a l’estadi on deixem les bicis.

A les 21h comença el sopar, estic a la taula de Radikal Bikes, com l’any passat. I com l’any passat son campions per equips. La festa està assegurada.

Acabem aquesta llarguissima etapa a les 6 del matí. 25 hores després de llevarnos.

Felicitats a tots els Finishers.

Salut.

GRÀCIES

2011-05-16T20:05:00.005+02:00

Us vull donar les gràcies a tots els que m’heu fet arribar missatges d’ànims. Ha estat una cursa molt llarga, dura i ràpida. No ha estat fàcil.

Ja estic començant a preparar una súper crònica, de moment us penjo el resum de totes les etapes.

Gràcies a tots i molt especialment a en Robert per tenir cura del blog i a el tio Josep per deixarme la Niner.

1ª Etapa

2º Etapa

3º Etapa

4ª Etapa

5ª Etapa

6ª Etapa

2011-05-14T21:36:00.003+02:00

DARRERA ETAPA: ABLA - GRANADA

MOLT DURA, per ser la darrera etapa, ha estat molt i molt dura, llarga, més de 98 quilòmetres i més de 7 hores pedalant per unes rampes amb un desnivell acumulat superior als 2.000 metres, però tot això s'oblida quan arribes al final, i així ha estat.

S'ha complert l'objectiu, ACABAR.

La posició, temps parcials, etc, deixen de ser importants, s'ha creuat la meta, amb les cames dolorides peró amb un somriure d'orella a orella. Es l'aventura del desert. Després vindrà el relax, el sopar del vespre i la festa.

Altres anys quant s'acabava la prova en Pere sempre deia que era la última, no me'l havia cregut mai, aquesta any ho ha tornat a dir, i no ser perquè, aquesta vegada si que me'l crec.

Les properes entrades al blog, com altres anys les farà ell, amb molt més detall del que em pogut donar aquesta darrera setmana i espero que penjant les fotografies que segur que haurà fet.

Salut i pedals a tothom.

Robert

2011-05-13T20:46:00.006+02:00

QUARTA ETAPA: OUT EL HAJ - DABDOU

CINQUENA ETAPA: DABDOU - TAOURIT

Primer voldria demanar disculpes per no haver fet la crònica d'ahir, no va ser culpa meva, el servidor del blog, blogger, ens va deixar sense servei des d'ahir al vespre (20 segons abans de penjar el resum de l'etapa), fins avui a aquesta tarda.

Pel que fa a la quarta etapa, l'organització la pintava com la més dura en terres marroquines de tota la cursa. Finalment, i ahir si que vaig poder parlar una bona estona amb en Pere, no ho va ser tant, tret d'un tram d'un parell de quilòmetres amb molta pedra i un tram de navegació en el que molta gent es va perdre. En aquest tram i fent un bon us del GPS, ell i un gallec que es va acoblar, varen encertar la ruta correcte i el varen superar sense problemes.

La gent que es va perdre (uns 150 "tius") varen rodar per pistes fora del recorregut establert i d'aquesta manera compensaven el temps perdut. Aquest fet, va provocar que algun equip interposes reclamacions, veurem com acaba.

També em va donar més informació de l'accident que va patir dimecres un company de Tarragona amb el que rodaven junts. L'accident fa ser fort, i es varen esperar més d'1 hora que arribessin els serveis médics de l'organització i l'evaquessin a un centre hospitalari local on després d'avaluar les lesions i pel fet de necessitar cirurgia reconstrutiva facial, varen decidir evacuar-lo cap a Melilla.

Tornant a la duresa de la prova, i segons la seva opinió, aquest any no es tant dur com l'any passat, dos dies han fet mitjanes de més de 20 km/h, mentre que l'any anterior no passaven de 18. Un dels motius pot ser que ha fet menys calor.

Un altre punt que l'hi sobtava d'aquest any és que la gent va més a sac, al final de l'etapa de dijous es baixaven 15 kms de trialeres complicades amb molta pedra i molts baixaven a tota bufa, jugant-se el físic. Un altre exemple, el seu final d'etapa de dijous, que per cert va entrar el 220 amb 5:06 hores de cursa, doncs l'hi varen esprintar el lloc 219 allò que dius, val la pena?

En quant a l'etapa d'avui divendres no tinc massa informació, només l'oficial. Ha entrat en el lloc 204 amb un temps de 2:3o hores. Ha estat una etapa curta i senzilla i la única complicació era que s'havien de desmuntar la bicicleta per embarcar-les cap a la Península per disputar demà en terres andaluses l'etapa més dura de la cursa. També tinc entès que els corredors passen la nit al vaixell. Esperem que no es maregin.

Jo ahir després de parlar amb ell el vaig veure fort i amb moltes possibilitats d'acabar la seva tercera Titan. ENDAVANT.

Adjunto un enllaç del resum de la 4ª etapa de TDP. Aquest any no tinc ni una fotografia, ... i sembla que tothom ha tingut molts problemes amb les comunicacions, televisions incloses.

http://www.youtube.com/watch?v=TxzLei5J5M4

2011-05-12T21:40:00.000+02:00

QUARTA ETAPA: OUT EL HAJ - DEBDOU

Hola a tothom, avui he pogut reprendre la comunicació tot semble que va be. En Pere estava animat, i amb forces per acabar. M'ha posat al corrent una mica més sobre l'accident d'ahir i sembla que el noi es va fer força mal a la cara, el varen evacuar a un hospital de la zona i al necessitar cirurgia reconstructora, el varen evacuar a Melilla a la tarda. Pràcticament varen estar 1 hora amb ell fins que va arribar un vehicle d'assistència mèdica i el varen evacuar.

Peró la cursa continua i avui en teoria havia de ser l'etapa més dura que es disputava a terres marroquines, 102 quilòmetres en total que s'han cobert en 5:06 hores, entrant en Pere a la posició 220. A la pràctica i segons ell no ho ha estat tant, tret d'un tram d'un parell de quilòmetres amb molta pedra.

També hi havia un tram de navegació i molta gent s'ha perdut (uns 150 tius), en Pere, fent una bona utilització del GPS l'ha encertat, encara que al final han arribat molts amb el mateix temps, ja que els que s'han perdut han utilitzat asfalt fora de la ruta establerta. Aquest fet a provocat que algun equip presentes reclamacions a la direcció de cursa. Veurem com acaba.

Cal destacar també "l'esperit de competició" (per dir alguna cosa) de molts participants baixant a tota bufa per camins de cabres o esprintant amb en Pere per entrar en el lloc 219 en lloc del 220 (??)

Com podeu veure, avui la conversa ha estat una mica més llarga i crec que us interessa més aixó que classificacions generals i les bufetades que es foten per la part de dalt de la classificació.

Demà és una etapa de transició, curta i senzilla, la única dificultat serà al final desmuntar la bici per embarcar-les cap a la península. Peró d'això ja en parlarem demà.

No he trobat cap resum de la tercera etapa al youtube, ahir E3 no va emetre resum per problemes técnis, per tant ho deixem aqui i fins demà.

2011-05-11T22:15:00.002+02:00

TERCERA ETAPA: TALSINT - OUT EL HAJ

Avui han corregut la tercera etapa, 137 km. la mes llarga que s'ha corregut mai a la Titan. En sé poca cosa ja que no he pogut parlar amb en Pere i només tinc la informació publicada a la web oficial de la prova. Del grup del BTT Llagostera l'Eduard Ester ha entrat el 229, en Pere el 362, quasi 6 hores pedalant, quina animalada! , i en Joan el 388 amb 7:18 hores i a mes de 3 del primer.

Per acabar de rematar, E3 no ha emes el resum de l'etapa "per problemes tècnics", haurem d'esperar a demà per saber que ha passat avui.

De totes maneres, adjunto un enllaç per veure el resum de l'etapa 2 d'Esports 3.

http://www.youtube.com/watch?v=9Xwkv4SreEo

Actualització:

Mitjançant la Neia han arribat noticies. M'ha estranyat la posició tant enrederida d'avui i el motiu ha estat l'accident d'un altre corredor amb el que estaven rodant junts. El noi de Tarragona, ha estat evacuat per les assistències mediques de la prova amb un traumatisme a la cara i fins que no l'han evacuat no l'han deixat. Els nois estan bé, encara que una mica tocats emocionalment.

2011-05-11T07:42:00.002+02:00

SEGONA ETAPA: BOULNID - TALSINT

Avui han corregut la primera part de l'etapa marató, mes de 103 km. de pistes prou bones i sense gaire dificultat, el temps d'en Pere ha estat de 5:22 hores i ha entrat en el lloc 240.

Com diem ha estat una etapa llarga però tranquil.la, amb pluja al principi que ha ajudat que la temperatura no pugés gaire i sobretot guardant forces per l'etapa de dimecres, que és molt llarga, 137 km i complicada.

Tot i això les coses no poden ser fàcils i ha tingut problemes al final amb una trencadissa de cadena.

Avui s'ha ajuntat a l'equip l'Eduard Ester i amb en Joan Pujolar, han rodat tota l'etapa junts. També cal dir que en Joan s'ha recuperat força de l'etapa d'ahir.

L'etapa era marató, per tant no han tingut ni assistències i "fisios" al final i s'havien de portar sacs i estris per passar la nit al campament, que per cert, l'organització no devia comptar el que ocupaven 400 i pico tius i varen haver d'ampliar el campament.

Encara que per telèfon es pot parlar mitjana bé amb els titaneros, el tema internet aquest any encara està molt verd, m'han enviat fotografies de l'etapa i del campament peró no han arribat ni per email ni per mms, per tant continuem sense tenir imatges personalitzades de la cursa.

El que si puc afagir és un enllaç del reportatge d'E3 de la primera etapa.

http://www.youtube.com/watch?v=KUk8rPmtvqg

Robert.

2011-05-09T22:52:00.002+02:00

TITAN DESERT 2011

PRIMERA ETAPA: ERFOUD MAADID - BOUDRID

Hola, a tothom, sóc Robert i com altres anys, m'han demanat actualitzar el blog d'en Pere amb les darreres notícies de la seva participació a la Titan i espero que per la gent que el segueix sigui un eina prou bona per mantenir-vos al dia amb les darreres noticies.
L'edició d'enguany ha començat fort, una etapa llarga, de 87 quilòmetres. El temps d'en Pere ha estat de més de 5:45 hores, a 1.45 de Roberto Heras i a la posició 168 (de 500 !!!)
Em parlat per telèfon i m'ha comentat que el terreny era difícil, primer amb un tram de dunes d'1,5 quilometres i després per pistes amb molta pedra, molt dolorós pels canells, i amb molt de vent. Per acabar de rematar-ho els que han arribat més tard han patit una forta tempesta d'aigua, malgrat tot deia que estava fort de cames per afrontar les properes etapes.
A en Joan Pujolar la tempesta d’aigua l’ha enganxat de ple i ha arribat 1,5 hores després de’n Pere.
També m'ha comentat que avui, degut a les característiques de les pistes no ha pogut fer fotos, però ha promès que me'n farà arribar alguna per anar-les penjant.
Demà corren la primera part de l’etapa marató, 103 quilòmetres i sense assistènices, o sigui que no se si podré parlar amb ell, ja veurem.

JA HA ARRIBAT L'HORA

2011-05-05T19:06:00.009+02:00

Demà al vespre començaré el viatge cap a Erfoud, el lloc d’inici de la Titan Desert.

L’organització ha preparat uns vols que surten la matinada del diumenge dia 8, però per abaratir costos ens hem ajuntat uns quants participants i viatjarem per el nostre conte. Serà un viatge llarg .

Divendres a la nit agafo un vol cap a Madrid, en principi en tenia un per la matinada del dissabte, però el Sr. Ryanair ha decidit cancelar-lo. Així que em tocarà fer nit a Madrid. A les 10h del matí surt el nostre vol cap a Marrakesh i un cop allà, tenim reservat un minibús de 14 places amb el que farem un petit recorregut de 510 km. Contant que s’estima una mitja de velocitat de 50km/h, no arribarem fins a mitja nit a Erfoud.

Ja tinc la maleta mig preparada, el que no se si estic preparat soc jo. De nervis encara no en tinc gaires però aquesta setmana està essent força llarga.

Aquí es on dormirem a Erfoud, l’Hotel Xaluca.

Seran sis dies de curses, sis dies i quasi 600 km. Potser no hi ha tant de desnivell com l’any passat, però sembla que el terreny es molt mes dur, amb molta mes pedra.

Etapa 1:

Erfoud-Boudnib 87,36 km

Etapa 2:

Boubnib-Talsint, 103,32km

Etapa 3:

Talsint-Out El Haj, 137,40 km + 7km d'enllaç

Etapa 4:

Out El Haj- Debdou, 102.74 km

Etapa 5:

Debdou-Taourint, 61,900 km

Etapa 6:

Abla-Granada, 98 km

Com a novetat en el campament, aquesta vegada tindrem connexió a internet, això si, un pel cara, però es que muntar al mig del desert un wifi per 500 participants + periodistes + organització etc etc no deu ser barato. Si puc, em connectaré tant per facebook com en el blog, però l’actualització a diari, com cada any, la farà en Robert .

Gràcies Robert.

El meu dorsal es el 279, i aquest any lluiré el color groc del nostre club.

Fins aviat.

SOLUCIONAT

2011-04-26T20:48:00.003+02:00

1 any i 21 dies m’ha durat el quadre de la Orbea Lanza 29er.

Ahir vaig fer l’últim entrenament amb la btt ja que avui tocava desmontar-la per que iniciés un llarg viatge fins a Erfoud.

Doncs no, aquest any l’Orbea no anirà al Marroc. I es que ahir m’en vaig adonar que tenia el quadre fisurat. No molt, però el suficient per què aquesta passada nit no deixés de donar voltes al llit.

Al matí he portat ( tal i com ja estava previst) la bici a Radikal Bikes per desmontar-la i de passada que em confirmessin el que ja em pensava.

Sense temps per tramitar la garantia, ara es tractava de buscar un quadre talla L i per rodes de 29 polsades.

Una trucada al tio Josep i sense rumiar-s’ho m’ha deixat la seva Niner Air9 scandium.

Ja només quedava fer una mica de bricolatge a Radikal i al cap d’un parell d’hores, bici muntada.

Gràcies tio Josep i gràcies Radikal boys per la paciència.

Salut.

FLOW

2011-04-24T22:16:00.011+02:00

FLOW:

I es que avui em fet una sortida molt peculiar.

Amb en Quim i en Ramon sortíem a quarts de nou del matí per fer una ruta amb les btt per pistes formigonades. No ha estat una sortida betetera ni una sortida de carreteros.

Hem començat pujant Capsacosta, a ritme de carreteros. Desafiant el temps, els núvols feien una mica de por, però ahir ja ens varem quedar sense la nostre dosis de bici i avui no es podia repetir.

Un cop arribem a Sant Pau de Seguries, seguim fins a la Colònia Estabanell i agafem la pista de formigó que ens porta fins Ogassa passant per el meridià verd.

De Ogassa seguim cap a Coll de Jou. Quines rampes!!!! Molts i molts de trossos amb rampes de dos dígits.

Els núvols ens tornen a atrapar. Sembla que ens mullarem.

Coronem Coll de Jou i sense perdre temps ja que fa molta fred, baixem per la pista de terra fins Ripoll.

De Ripoll a Sant Pau de Seguries i de cap al càmping.

Al final no ens em mullat. Em gaudit d’un matí força llarg, amb uns paisatges mig amagats per les enormes nuvolades.

75 km i 1958m+ i 4h 40’ de FLOW.

Salut

RESUM SETMANAL

2011-04-10T17:39:00.017+02:00

Ja només queden 28 dies per que comenci la festa al Marroc.

Com que aquest hivern no he pogut sortir tot el que voldria ( mai en tenim prou, je je) ni he entrenat també com ho vaig fer l’any passat, ara toca intensificar una miqueta.

Així que aquestes tres setmanes que queden haig d’intentar posar-me les piles, es el que he fet aquesta setmana:

Dilluns: Per descansar una mica les cames desprès de la pallissa del cap de setmana passat, vaig fer 48km de btt per pistes molt planeres a ritme força suau.

Dimarts: Descans total.

Dimecres: La etapa reina de la setmana. Sortint de Llagostera, Girona, Anglés, Olot, Sta Pau, Banyoles, Cornella de Terri, Medinyà, Girona, Vilablareix, Sta Coloma de Farnes, Mallorquines, Caldes i Llagostera. 184km.

Tot del tiron i en solitari, i el mes important, a un ritme molt i molt bo (almenys per mi)

Dijous: 40 km de carretera per estirar una mica les cames.

Divendres: Volia fer una altre sortida llarga però em va faltar temps.

47 km de btt molt rodadors i a molt bon ritme.

Dissabte: Érem a Olot, tocava anar a pujar ports.

Sortida del càmping i de seguida començo a pujar Capsacosta....eps!!....ufff !! com costa, ja veig que patiré, començo a notar tots el quilometres fets durant la setmana.

Arribo a dalt i veig que no avanço ni en el planer. Canvi de plans. Em deixo estar de ports i muntanyetes i faig un vol fins Camprodon i tornar.

Total 42 km arrossegant-me.

Diumenge: Havíem de estar aviat a Llagostera, com que no hi havia temps per fer una sortida i desprès baixar amb la família, decideixo aixecar-me aviat i baixar cap a casa amb la bici.

84 km i una molt bona mitja de velocitat ( clar, es tot baixada ja ja).

Per aquesta proxima setmana, intentaré fer dues sortides llargues, intentant no quedarme curt d’entrenament, però tampoc passar-me de llarg.

Salut

TITAN DAY

2011-04-04T22:16:00.006+02:00

Dissabte era el dia, el Titan Day by Radikal Bikes.

Uns 30 bikers, titans i futurs titans, ens trobàvem a Amer. Les primeres presentacions, retrobament amb els amics d’edicions passades.

Un dia perfecte. Aprostufant!!!!!!

Per començar una foto de família.

I desprès una ruta circular fins a Rupit.

Un cop acabada la ruta ens esperava un paella ( nivell 10).

Falten fotos......paciencia.

Una mica de sobretaula.

I tertúlia a l’era.

Salut.

MARXA SANT JORDI DESVALLS

2011-03-29T18:58:00.005+02:00

Marxa Sant Jordi Desvalls.

REPTES I OBJECTIUS 2011

2011-03-09T18:42:00.002+01:00

Em sembla que ja tinc una mica definit el calendari de reptes i objectius per aquest 2011.
Potser mes endavant n’hauré d’afegir alguna mes que encara no està programada, i potser alguna prova que ja ho està s’acabi suspenent, com ja ens va passar l’any passat amb en Joan Duran, que ens havíem inscrit a les 24h en el circuit de Montjuic i després d’un canvi de dates es va acabar suspenent.

Milenio Titan Desert by Powerade:

Avui mateix falten 60 dies per que comenci la 6ª edició d’aquesta cursa per etapes que em te ben enganxat. 600 km en 6 dies.
L’any passat vaig acabar el 163º de 340 inscrits, una mica per sota de la meitat.

Per aquest 2011 el repte torna ser acabar la prova, aquest any hi ha 500 inscrits i l’objectiu es acabar entre els 250 primers.
No serà fàcil ja que des de novembre que vaig començar a preparar-me fins avui ja porto 1000 km menys que l’any passat en el mateix període. Tocarà patir.

Serà la meva tercera participació i l’ultima. L’any que ve ja veurem que faig.

Els 10.000 del Soplao. (L’infierno cantabro)

165 km btt i uns 4000 metres de desnivell positiu.

No en tinc ni idea de que em trobaré. No l’he feta mai però en tinc bones referències.
L’any passat hi havia 3000 inscrits.

El repte serà simplement acabar, m’he es igual si trigo 10h. 12h, 14h o 16h.. El cas es que es corre 6 dies després d’acabar la Titan Desert i segur que hi arribaré bastant matxacat de cames, cul i esquena.

L’objectiu es ben clar: sortir-ne viu.

Em falta acabar de embolicar a un parell de col·legues a veure si m’acompanyen. ( eh Joan???)

Vipxtrem

135km i 3000 metres de desnivell positiu a Tarragona i a principi de juliol.

L’any passat ens va fer una calor inaguantable que sumat a una forma física pesima i que tenia el cap en un altre lloc, em va fer abandonar en el km 80.

El repte i l’objectiu es acabar si o si.

Ciclo tour veinticuatro horas.

Una cursa de resistència amb bicicletes de carreta en el entranyable circuit de Calafat.

Es una autentica frikada ja que el circuit de Calafat es totalment planer, no es deixarà de donar voltes a els pedals ni un sol instant.

La dificultat mes grossa ( a part del preu que es una mica caret) es que aquesta prova està prevista per el 30 i 31 de Juliol a Tarragona i ja sabem quina calor hi fa .
Una altre dificultat potser el vent. A l’Atmella de Mar quan bufa vent, bufa molt fort.

Es pot participar en equip de 8, 6, 4, 2 i 1. L’idea es fer un equip de dos i intentar donar tantes voltes com ens sigui possible (eh Joan??)

De moment aixó es tot.

Salut.

Cap de setmana.

2011-02-06T20:52:00.000+01:00

Quin cap de setmana!!!!!!!!!!

Ahir sortida amb la flaca per les gavarres….. Romanya, La Ganga i Santa Pellaia, sense masses preses, però sense encantar-me gaire.

Gaudint del sol i dels molts ciclistes que em vaig anar trobant per camí..

A les pujades molta calor i a les baixades molta prudència ja que l’asfalt estava molt moll de l’humitat de la nit.

70 km i 1000m.+ a un bon ritme.

I avui tocava sortida amb la mainada del club., 26 bikers amb ganes de passar-s’ho molt be. Aquests petits aviat ens jubilaran.

11km amb forces corriols i algun pas difícil que els mes petits han fet molt i molt be.

I a la arribada a casa, una bona dutxa, una cervesa i a preparar uns quants calçots.

Salut.

LA CANDELERA

2011-01-30T17:34:00.000+01:00

SI LA CANDELERA PLORA, L'HIVERN ES FORA; SI LA CANDELERA RIU, L'HIVERN ES VIU.

Segons la sabiduria popular, dimecres sabrem si l’hivern serà llarg o si la primavera s’avançarà.

I així estic, esperant a que arribi el dimecres per poder saber si seguiré passant fred quan surti amb la bici, i per tant em seguiré engustipant ( ara ja porto 12 dies) o si de una vegada per totes comença a fer una mica de bo i podem tots plegats començar a gaudir de llargues pedalades.

Si, ja ho se..... Tampoc s’ha de fer massa cas a aquestes antiquades tradicions. Des de casa podem consultar la previsió metereologica per tota la setmana i deixar-nos de romanços.
Però..

PER LA CANDELERA, L'ÒS SURT DE LA OSSERA.

Al Pirineus, hom creu que aquest dia l'ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir. L'explicació diu que l'ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més; si hi ha noviluni, surt del seu cau, sabedor que l'hivern ha acabat.

Au dons, dimecres tots a mirar la lluna. Noe, també va per tu, que desprès ens vens amb allò “ de que els oso me ha ganado....”

De fet, al menys per aquí no ens podem queixar massa de tot l’hivern que està fent, però segur que molts, com jo mateix, em fet coincidir els dies de bici amb els de mes mal temps.

I els números canten. Entre desembre i gener he fet 459 km menys que el desembre i gener passat.

Així que dimecres, no em miraré per res la candelera. Seguiré pedalan, passant fred i si fa bo, millor.

Salut.

COM ESTÀ EL PATI !!

2011-01-29T15:03:00.001+01:00

Amb vermell, els corredors que han estat caçats en controls antidopatge oficials o en els interns dels equips, i aquells que han estat identificats com a membres de xarxes de dopatge en operacions policials i judicials en les tres grans proves en els últims 10 anys.

Com està el pati!!!!!

Giro

2001 Gilberto Simoni Abraham Olano Unai Osa

2002 Paolo Savoldelli Tyler Hamilton Pietro Caucchioli

2003 Gilberto Simoni Stefano Garzelli Yaroslav Popovych

2004 Damiano Cunego Serhiy Honchar Gilberto Simoni

2005 Paolo Savoldelli Gilberto Simoni José Rujano

2006 Ivan Basso José Enrique Gutiérrez Gilberto Simoni

2007 Danilo Di Luca Andy Schleck Eddy Mazzoleni

2008 Alberto Contador Riccardo Riccò Marzio Bruseghin

2009 Denís Menchov Franco Pellizotti Carlos Sastre

2010 Ivan Basso David Arroyo Vincenzo Nibali

Tour

2001 Lance Armstrong Jan Ullrich Joseba Beloki

2002 Lance Armstrong Joseba Beloki Raimondas Rumsas

2003 Lance Armstrong Jan Ullrich Alexander Vinokourov

2004 Lance Armstrong Andreas Klöden Ivan Basso

2005 Lance Armstrong Ivan Basso Jan Ullrich

2006 Óscar Pereiro Andreas Klöden Carlos Sastre

2007 Alberto Contador Cadel Evans Levi Leipheimer

2008 Carlos Sastre Cadel Evans Denís Menchov

2009 Alberto Contador Andy Schleck Lance Armstrong

2010 Alberto Contador Andy Schleck Denís Menchov

Vuelta

2001 Ángel Casero Óscar Sevilla Levi Leipheimer

2002 Aitor González Roberto Heras Joseba Beloki

2003 Roberto Heras Isidro Nozal Alejandro Valverde

2004 Roberto Heras Santiago Pérez Francisco Mancebo

2005 Denís Menchov Carlos Sastre Francisco Mancebo

2006 Alexandre Vinokourov Alejandro Valverde Andrey Kashechkin

2007 Denís Menchov Carlos Sastre Samuel Sánchez

2008 Alberto Contador Levi Leipheimer Carlos Sastre

2009 Alejandro Valverde Samuel Sánchez Cadel Evans

2010 Vincenzo Nibali Ezequiel Mosquera Peter Velits

SORTIDA AMB EL CLUB

2011-01-09T17:36:00.003+01:00

Fotos de la sortida d'avui amb els companys del club i un grupet de bikers convidats.
En total 13 bikers i 70 km.

BONES FESTES.

2010-12-24T16:29:00.003+01:00

No us passeu amb els torrons i el cava.

No aneu a dormir massa tard.

Si feu vacances aprofiteu per pedalar cada dia.

Mentre cagueu el Tió estareu treballant el tronc superior.

Munteu de seguida els nous components que us ha cagat.

En Santa Claus no hi entén gaire de bicis, no us enfadeu amb ell.

Bones festes

3º MARXA X PARELLES

2010-12-12T23:53:00.003+01:00

Moltes gràcies a tots els que heu vingut a participar a la 3º marxa x parelles a Llagostera.
Moltes gràcies a tots els que ens heu ajudat a preparar i organitzar la marxa.
Moltes gràcies a tots els col•laboradors.

Si us heu passat tant bé com nosaltres ja estem contents i us esperem a la propera edició.

I com que sempre hi han coses a millorar si voleu ens ho podeu fer saber enviant un mail a bttllagostera@gmail.com o deixant un comentari en aquest blog. Volem millorar tot el que sigui possible.

Si voleu ja podeu consultar les classificacions o triar alguna foto feta per l’Albert i aquestes del c.c. Serinyà-cendief .
Salut i fins l’any que bé.

ALIMENTA TUS PEDALADAS

2010-11-27T14:26:00.002+01:00

Ja tinc el nou llibre de Chema Arguedas, Alimenta Tus Pedaladas.

Ara ja fa dos anys que va publicar el seu primer llibre, Planifica Tus Pedaladas y ja va per la 4ª edició.
Amb Planifica som molts els que hem après a organitzar-nos un pla d’entrenament o si mès no a saber el que hauríem de fer i qué passa si ho fem i qué passa si no ho fem.

Alimenta Tus Pedaladas no és un llibre amb una dieta meravellosa, ni te la formula de la coca cola, però sí que ens ensenyarà a calcular el nostre consum calòric i a decidir el nostre menú diari en funció dels entrenaments, curses o sortides programades.

Fins ara, jo només sabia que el dia abans d’una sortida forta s’havia de fer una bona càrrega de carbohidrats. Bé, sembla que hi ha moltes més coses.

A partir de la setmana que vé el podeu trobar a totes les botigues Decatlhon.
Si abans de comprar-lo en voleu saber més coses, envieu un mail a alimentatuspedaladas@gmail.com i en Chema mateix us enviarà un resum. Si em deixeu el mail us l’enviaré jo mateix.

Salut.

QUIN VICI! ! !

2010-11-15T00:31:00.004+01:00

I es que quan algú té un vici el millor que pot fer és reconeixer-ho, o almenys és això el que recomanen.
Hi ha gent que beu, gent que juga a les màquines o a els casinos o gent que es droga, jo també en tinc un.
Son vicis cars, vicis que et roben moltes hores, que et destrossen el cos i el cap……
Això és el que em passa a mi.
Tinc un vici molt seriós, i el primer que haig de fer és confessar-lo en públic:

Soc adicte a la Titan Desert. M’he tornat a inscriure a aquesta cursa.

Ufff!!!! ja està, ja ho he dit. Ja em sento més bé.

Si tot va bé, el proper 9 de maig estaré per tercer cop seguit a la sortida de la Titan i uns dies més tard haig d’estar a l’arribada per tercer cop consecutiu. Després ja començaré la rehabilitació.

Sí. Ja ho sé. Ara em direu que hi han més curses a part de la Titan??? Si, si que n’hi han més, però cap més es fa a el fantàstic desert del Marroc.

Sí. Ja ho sé. Ara em direu que hi han curses més dures????? Bé, tampoc tantes…..un parell o tres i el tema dates i vacances també és un factor a tenir en compte.

Que és una cursa molt cara???? Un cop et mires tot el pack i ho compares amb altres curses veus que el preu no es desorbitat.

I ara em direu……Bé no cal que em dieu res mes, els malats d’aquests vicis sempre trobarem respostes per justificar la nostre actitud.

A partir d’aquesta setmana començaré a entrenar. Si em veieu per la carretera, si us plau, no em mireu amb cara de pena, sóc un malalt que necessita ajuda. Si aneu amb cotxe, feu sonar el clàxon, i si aneu amb bici i em saludeu ja en faig prou.

Ara començare a mirar el calendari de curses per l'any que bé. La primera que em perdo será la Remences. També m'agradaria fer el soplao i alguna brevet de les curtetes i algún marató btt, ja ho veurem....
SALUT.

ARRIBA LA 3ª MARXA PER PARELLES

2010-10-24T17:35:00.013+02:00

Ja em començat a preparar els corriols per la Marxa per Parelles de Llagostera.
De moment tenim quasi bé el circuit definit, i algun corriol ben net i polit.
El dissabte el mati, ben armats amb tallants, estaçabarders, xerracs mecànics i un cistell, vàrem netejar un parell de corriols molt i molt “ben parits”.

Em tret totes les bardisses i totes les casetes de gnomos.

La marxa serà el proper 12 de desembre, anoteu a l’agenda. Però ja os puc avançar que es un circuit apte per tothom, sense tenir una duresa extrema, però tampoc será una passejada.

Aviat mes info.

I avui la sortida dominical amb els companys del club.
Em sortit enmig de la boira i de seguida enfilem el carril bici cap a Castell d’Aro.

Aquí ens desviem i comencem a pujar cap a Sant Feliu. El fred ha marxat de cop.

No es una sortida gens dura, pujades curtes que fem a bon ritme (a tope), fins a Sant Feliu on agafem els corriols del circuit del caixa i baixem cap a Sta Cristina.

Pugem a Solius ( je, je, una altre apretadeta) i cap a Ridaura on em de creuar varies vegades el riu i on ens mullem els peus.

Per sortir del riu, una altre pujadeta i una altre apretadeta i ja som a Llagostera.
Cerveseta al carril, divagar una mica sobre l’any que bé i cap a casa a dinar.

Salut.

L'ISABEL CINC HORES

2010-10-03T22:51:00.015+02:00

Com cada any, el primer cap de setmana d’octubre es celebra el Memorial Isabel Vilà ( 1843-1886) . L’ Isabel cinc hores, tal i com se la coneixia , va ser la primera dona sindicalista catalana. Va lluitar i crear els sindicats de tapers i dels paletes i va lluitar per la reducció de la jornada laboral dels menors de 13 anys a cinc hores diàries. Podeu llegir una extensa biografia aquí.
En la revolta de Foc de la Bisbal hi va prendre part molt activa i entre d’altres tasques va caminar vuit hores per portar medicaments des de Llagostera a els ferits a La Bisbal d’Empordà. Es per això que s’organitza la caminada Llagostera-La Bisbal Memorial Isabel Vilà.

I ara anem a la part lúdica-esportiva.

Ens trobem a les 7 de la matinada a la plaça Catalunya de LLagostera.

Els meus companys BTTeteros, en David, en Tià, en Joan i un servidor.

Comença a sortir el sol i ja fa uns minuts que caminem.

MOMENT CUMBAYÀ.
Reagrupament a el Rocatal i cantem la cançó de l'Isabel cinc hores, molt ben dirigits per l'Antoni Mas.

No hi ha dones al món,
com les de LLagostera,
que pels republicans
varen portar bandera.

No hi ha dones al món
com la Isabel " cinc hores ",
que pels republicans
va caminar vuit hores.

El primer grup amb 6 persones ens agafen uns metres,amb en David els anem seguint.

Al fons ja tenim La Bisbal.

Arribem a la Plaça Isabel Vilà a la Bisbal d'Empordà.

Una mica de descans.

I per recupar, un bon troç de vedella de Girona.(No cal analitzar-lo)

Salut.

PEDALADA PER EL CANVI CLIMATIC

2010-09-27T10:17:00.013+02:00

Imatges de la pedalada contra el canvi climatic a Llagostera.
Penjo només les fotos, ja que si em poses a explicar el que penso d'aquest tema i de com s'haurien de gastar els diners les administracions per fomentar l'us de la bicicleta i transport public quedaria com un radikal.

Salut.

MTD

2010-09-22T12:01:00.004+02:00

MILENIO TITAN DESERT.

Si, ahir varem anar a la presentació de la Titan Desert 2011.

Quin ambient !!!. Retrobar-se amb els amics i companys de les altres edicions, comentar les novetats que tots ens pensàvem que sabíem via radio macuto, molta xerrameca i intercanvi de fotos d’edicions pesades (Gracies Joan i Baldiri)…… I comença la presentació….

La primera sorpresa es que Nissan ha deixat de ser espònsor i entra com espònsor principal de la prova Milenio reino de Granada.

La segona sorpresa es que la cursa passa de tenir 5 etapes a tenir-ne 6, i passa de 500 km a tenir-ne 600. Bé, no ?

La tercera sorpresa es que la ultima etapa es disputarà a Espanya. Si, si, després de la cinquena etapa, es creuarà l’estret amb un ferri i es desembarcà a Almeria, per disputar una etapa Guadalix- Granada de 70 km i 3000m+. Si, heu llegit bé, desprès de 5 etapes, 500 km, i una nit de ferri, els participants s’hauran d’enfrontar amb una etapa molt i molt dura.

De les etapes africanes dues seran de muntanya, com que encara no hi ha el recorregut definitiu no sabem els desnivells.

Les altres tres etapes del Marroc seran una combinació de pistes amb molta sorra, pedra, pistes dures i algun pas de dunes.

Primera etapa: 90 Km sortida d’Erfout
Segona etapa 100 Km
Tercera etapa 120 Km
Quarta etapa 130 Km
Quinta etapa 90 Km
Sexta etapa 70 km arribada a Granada.

A la web de Titan Desert hi trobareu mes info.

Ara comencen unes setmanes de moooooolta reflexió.
Que vull fer i que no vull fer.
De moment només em ve al cap la frase del gran poeta del caribe bar (Melendi) :

PASAN LOS AÑOS
REVISO LOS DAÑOS
Y EN MI CABEZA ALGO NO MARCHA BIEN.......

Nomes queden 228 dias, 18 hores i 22 minuts per que comenci la Titan Desert 2011
Salut

LES TORXES I LA DESFRENADA

2010-09-12T13:33:00.012+02:00

LES TORXES.

En tenia moltes ganes, ja que l’any passat no hi varem poder anar per que teníem altres compromisos.
D’aquest any no passava. Havíem d’anar a la baixada de torxes d’Olot.
La concentració i sortida al volcà de Montsacopa a les 22 h. Després d’un cremat i un repàs al cançoner català iniciem la baixada cap Olot.
3000 persones de totes les edats amb les torxes baixant cap Olot. Quin espectacle !!!!!!

LA DESFRENADA.

En tenia moltes ganes, ja que l’any passat no hi varem poder anar per que teníem altres compromisos. ( je je , que repetitiu)
D’aquest any no passava. Havíem d’anar a la Desfrenada de Besalú.

Com cada 11 de setembre Els Desfrenats de Besalú organitzen la Desfrenada, la Pedalada Nacional De Catalunya.

A 2/4 de 8 ens trobem al pàrking del càmping i carregem totes les bicis.
Som un bon grup: l’Antonio, en Ramon, en Joan Carles, en Miquel, en Joan, en Blai, la meva filla Berta i jo.

Un cop tots a Besalú fem les inscripcions mentre anem saludant un bon grapat de coneguts. Em trobo amb en Jordi Marina, en Mad, l’Arnau, el meu tio,el meu cosí, en Hierro i fem la foto de la representació del club btt Llagostera.

Un cop l’spiker acaba el seu discurs sonen Els Segadors i……Sortida. Comença La Pedalada Nacional de Catalunya.
480 bikers per els carrers de Besalú en sortida neutralitzada. Bé, no tots van neutralitzats, sempre hi ha algú que no sap què significa la paraula neutralitzat.

Amb la Berta hem decidit fer el circuit curt, els companys del càmping faran la llarga i els companys del club ho decideixen sobre la marxa .

Un cop comença la marxa de veritat anem per una pista prou ample com per que tothom vagi agafant les seves posicions. Nosaltres també. La Berta porta un bon ritme.
Arriba la primera pujada, encara amb molta gent agrupada, i ja hi ha la primera enganxada. Veig gent per terra, però també veig un forat per on passar. La Berta em va seguint i remuntem alguna posició.
Coronem la primera pujada i comença un camí en baixada força ràpid. Ens avança un participant que baixa més ràpid que nosaltres i la Berta s’hi enganxa al darrera, arriba la primera corba i plafff!!!! la Berta cau i s’obre el genoll. S’ha fotut una bona nata. El genoll ben obert, els canells ben adolorits, un cop molt fort a la cuixa…..

Buff!!!! Només és el km 4 i ja tenim un bon problema. Arriba un quad de l’organització i s’ofereix per “evacuar” la Berta, però ella diu que no, que vol seguir.
Seguim.
Ens diuen que en el primer avituallament hi ha una farmaciola. Anem dels últims, no hi ha pressa, l’important és recuperar el genoll.

Un cop el genoll curat pugem una miqueta el ritme i a les pujades més fortes anem atrapant gent. A les baixades prudència, que ja hem tingut un bon ensurt.

Unes pujadotes, unes baixadetes i un bon grapat de corriols molt nets i ben arreglats. S’ha de felicitar l’excel•lent treball dels Desfrenats en el disseny i cura d’aquest circuit.

Arribem a el segon avituallament, coca cola, fanta, i un meló molt i molt bó. Torno a felicitar els organitzadors.

Ja només ens queda l’ultima baixada que tornem a fer amb molta prudència i un cop a baix ja només queden 6 km de pista que amb la Berta totalment recuperada fem a un ritme molt i molt bó.

A l’arribada un bona botifarrada, una dutxa, esperem que arribin els companys que fan el circuit llarg i cap a casa.
Ah!!! M’oblidava de dir que per primer cop no he vist restes de barretes ni gels escampats pel camÍ. Felicitats.

I felicitats a els organitzadors, fins l’any que vé.

Salut i Visca Catalunya!!!

OBERT PER VACANCES

2010-08-31T23:41:00.017+02:00

DIVENDRES 13.

.
Començo les vacances a 2/4 de 3, al cap d’una hora ja soc al càmping i mentres dino em venen a buscar per jugar el campionat de vòlei. La mitjana d’edat de l’equip supera els 40 anys i ens em d’enfrontar amb equips molt mes joves que nosaltres. Res, no aconseguim classificar-nos per les finals. L’any passat varem quedar tercers, haurem d’entrenar més.

DISABTE 14 i DIUMENGE 15

Torneig de pàdel
Buff!!! No hi pensava jugar, ja que l’única vegada que vaig fer un partidet vaig acabar amb el genoll molt perjudicat.
M’inscric amb en Carles. Entre ell i jo no sumem mes de dos hores en aquest esport, però les coses ens van sortint be i anem passant rondes. El torneig es va suspenent i reiniciant per culpa de la pluja.
Ens classifiquem per les semifinals i perdem el partit. Al final 4º classificats.

DILLUNS 16.

Carril bici fins a Girona 142 km.
Amb la secció BTT del càmping decidim anar fins a Girona per el carril bici.

En Blai fent un descans.

DIMARTS 17.

Dia de descans.
Desprès de 4 dies de molta activitat decideixo fer el gandul tot el dia. Però sempre hi ha algú que te ganes de marxa i al capvespre fem un partidet de pàdel.

DIMECRES 18.

Capsacosta i coll d’ares.

Sortida amb en Ramon amb les flaques. Només de començar a pujar Capsacosta ja veig que tocarà patir molt. Normalment a la primera pujada en Ramon sempre va davant, es una mica mes explosiu i jo mes diesel, però avui soc mes diesel que mai. En els trams rodadors sempre soc jo que marco el ritme, avui no puc seguir en Ramon. I arribant a inici de port ja li dic que vagi tirant, que ja arribaré. Coll d’Ares es un port molt rodador que normalment el pujo força ràpid, avui no. A 500m. de coronar m’avancen dos jubilats. Estic derrotat.
I a la tornada ¾ del mateix es en Ramon qui va al davant i quasi be no puc aguantar la roda.
Quina manera d’arrossegar-me

A la tarda ruta del ferro 18 km.
Anem amb els nens i les sras a fer la ruta del ferro Ripoll-Sant Joan de les Abadesses-Ripoll.
72km de arrossegament al mati i 18 de passeig a la tarda = 90 km. Tot suma.

DIJOUS 19.

Dia de descans.
Estic molt cansat. Necessito una mica de relax.

Amb la Neia i els nens anem a passar el mati a Rupit. L’idea es fer una petita visita a el poble, fer una cerveseta i tornar a dinar al càmping.
Però sempre hi ha algú que te ganes de marxa i casi bé sense voler-ho iniciem un trekking de tres hores. Just el que jo necessitava.

DIVENDRES 20.

Dia de descans. Avui si. Anem a la platja de Roses i no fotu res mes en tot el dia.

DISSAPTE 21
En blanc.

DIUMENGE 22

Sortida amb la secció Bttt del camping.
Baixem fins Olot amb cotxe i desprès iniciem un impressionant recorregut per la fageda, pujada al volcà de font freda i anem a sortir a Sant Feliu de Pallerols. 40 km molt i molt intensos i amb molt bones sensacions. Em sembla que els dos dies de descans han anat prou be.

DILLUNS 23
Sortida amb en Ramon i en Joan Duran que ha pujat a Olot per fer aquesta ruta.
Pugem Capsacosta a ritme d’en Ramon. En Joan al meu costat, anem pujant tot xerrant, bé, xerrant ell per que jo prou feines tinc amb respirar.

De Capsacosta cap a Camprodon i carretera de Molló fins a el desviament de Beget. Fa un dia impressionat, amb sol però encara no amb massa calor.
Passem Rocabruna.

Baget

I arribem a Castellfollit de la Roca. Estic molt cansat. Arribem a Sant Joan les Fonts.
Ahir anava la mar de be i avui ja no puc mes. Però com que en Ramon i en Joan estan amb moltes ganes els hi dic de pujar a Castellar de Muntanya.
Comencem a pujar i els hi dic que quant arribin a dalt que girin i baixin i m’enganxaré amb ells. Poso el 27 i xino-xano cap a dalt. Em paro a treure’m el casc i faig una mica de temps, així m’estalvio de pujar mes. Aquest tios no baixen.......segueixo pujant i me’ls trobo a mig km de dalt que m’esperen. Dons res, tots tres cap a munt.
Arribem al camping , cerveseta i piscina.

DIMARTS 24
Descans.
La meva filla, la Berta (12 anys) a vist un tríptic d’una marxa de btt a Camprodon ( 25km i 1100m+) i em diu que hi vol anar-hi. Buff!!! Si fa mes de 1 any que no fa res seriós amb la bici......!!!!!
Quedem que demà sortirem a fer una ruta a veure com va.....

DIMECRES 25
Sortida Btt per Santa Llúcia de Puigmal i el Molí d’en Solà amb l’Antonio, en Jordi i la Berta, amb l’única condició d’anar sempre al ritme de la Berta.
Comencem pujant Capsacosta fins el km 3, desprès ens desviarem cap a l'esquerra per agafar la pista que ens portarà a Santa Llúcia de Puigmal.
La Berta va al meu costat esquerra, en Jordi al darrera i l’Antonio a la dreta, me’l miro i veig com li baixa una gota de suor per la galta. El ritme no es gens suau. Es el ritme de la Berta.
Comencem a pujar les rampes mes dures i a troços em d’empènyer la bici.

Arribem a dalt , mengem unes barretes i decidim per on baixar. Ja només queda baixar, ho fem per un corriol molt tècnic.
Pujant la Berta ho ha fet molt be, alhora de baixar ens ha fotut un altre recital.

Arribem al càmping amb 20 km fets i 650 m+.

Està aprovada.

DILOUS 26
descans
DIVENDRES 27
descans
DISSAPTE 28

Hem decidit no anar el diumenge a fer la marxa de Camprodon. Per substituir-ho farem una altre sortida, aquesta una miqueta mes dura.

Sortim d’Olot en Ramon, l’Antonio, un seu amic, la Berta i un servidor. Fem la primera part de la ruta de Font pobre. Avui la Berta ja no va tant bé. Potser el ritme es mes alt ( ningú vol quedar en evidencia davant una nena de 12 anys), el fet de que aquesta primera part siguin per pistes també fan que la Berta s’avorreixi una mica……Peró anem fent.

Creuem la carretera de Santa Pau i anem pistejant cap el Croscat.
De seguida enfilem la pujada a Batet de la Serra , una pujada força dura entre murs de pedra , amb moltes corbes, a troços amb força herbes que tapen arrels i pedres, i es aquí on la Berta torna a treure el seu geni i fa tota la pujada al mig del grup.

Coronem Batet i ens llencem en un vertiginós descens per un camí de pedres. La Berta es la segona en arribar a baix.

Torna a estar aprovada.

I ja està , s’han acabat les vacances. Ara podré descansar.

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

2010-07-25T12:13:00.015+02:00

Fa uns mesos, en Raúl, ens presentava una proposta de ruta força interessant. La titulava Somni d’una nit d’estiu, i es que treballar de nit deu tenir aquestes coses.

La ruta havia de sortir de Puigcerdà, passar per Puymorens, Ax les Termes, pujar el Coll de Pailleres, el desconegut Coll de les Hares, Coll de la Creu, Coll de la Llosa i Coll de la Perche. Està bè, no???

Desprès de canviar la data inicial, ens posem d’acord per fer-la aquest dissabte, en Raul, en Guillem, en Roger i un servidor.

Ens trobem a les 8 del matí a l’estació de tren de Puigcerdà. Preparem les bicis, agafem barretes i aigua i a abans de 2/4 de 9 ja estem pedalant.
Avui estreno el maillot de finisher de la titan desert, en Roger portar el del campió del mon. Quin nivell ¡!!!!!!

Passem La Tour de Carol i comencem a enfilar cap a Porte-Puymorens i col de Puymorens. Quin fred ¡!!!!! Si, estem a mitjans juliol i ens hem fotut de fred. Molt de vent de cara, algun núvol i fred, molta fred.

Coronem Puymorens, son 24 km sense massa desnivell però el vent s’encarrega d’endurir-ho una miqueta.
Fem la foto de rigor.

I ara, cap a Ax les Termes.Mes fred. Es una baixada molt rapida, amb molts de cotxes. Quant passem per L’Hospitalet-pres l’ Andorre no puc deixar de mirar una enorme paret de muntanya on fa uns anys varem pujar seguint El Camí dels Bons Homes, aquest any els meus companys de club hi tornaran.

Un cop som a Ax mengem una barreta i comenta la pujada dura del dia, la pujada estrella, Col de Pailheres, 19 km amb molt de desnivell, sense rampes dures peró molt constans. Aquest any els del Tour veren baixar per on pugem nosaltres i baixarem per on ells varen pujar.

En Raul i en Roger agafen ritme i van pujant, jo em paro a evacuar líquids (pipí) i segueixo a munt. Em trobo en Guillem en el km 4 que m’està esperant i pugem tot dos junts. Jo vaig marcant una mica el ritme i ell em promet que no m’ esprintarà quant arribem a dalt. Igual que aquell parell de sapastres del Tourmalet.

Si abans passàvem fred, ara toca calor, i molta ¡!!!.
Tot el coll es manté amb unes pendents entre el 5,5% i el 7%. Anem pujant i fent alguna foto.

Ja anem acabant nomes queden 5 km i la pendent a partir d’ara es aquesta:

A partir d’aquí El Somni d’una Nit d’Estiu es converteix en aixó:

Buff!!! Quin patir!!!! Em comença a fer mal l’esquena, ja semblo el Pupes.
A principi de juny, les plantes dels peus, per Sant Joan el genoll i ara l’esquena. No se com agafar-me al manillar, com vaig mes bé es dret, però no aguanto gaire estona.

Coronem.

En Raul i en Roger ja fa estona que ens esperen i deuen estar congelats ja que a dalt torna a fer fred.

Baixada espectacular cap a Mijanes. Que n’es de maco aquest port ¡!!!!!!

I ara cap el Coll de Hares. L’esquena em fa molt mal i vaig molt a poc a poc. Reagrupem i anem fins la cruïlla de Matemale. En Guillem, en Raul i en Roger seguiran cap el coll de La Creu, jo me’n vaig cap a Puigcerdà, peró abans em queda el Col de la Quillane i un puja i baixa fins a Puigcerdà desprès de 140 km i 3000m+.

La foto del dia i potser de l'any.

Estic baldat.

VIPXTREM

2010-07-12T16:09:00.008+02:00

Divendres per la tarda arribava a Vimbodi just abans que tanquessin les entregues de dorsals. I es que tot i que vaig sortir amb temps de sobres, per no mirar el mapa vaig anar a fer un recorregut extra per el Tarragones, uns 50 km de mes.
Començo be el cap de setmana.
Me’n vaig a donar un tomb per el poble i em trobo amb en Joan, en Lluis, en Toni i tots els seus companys de club. Anem tots junts al sopar que la organització de la VIPXTREM ens ha preparat. Ja ja …Es la hora d’explicar batalletes…..I cap a dormir que demà ens esperen 130 km i 3200 m positius.
Aparco la furgo al costat de la piscina municipal, just al costat des de on es farà la sortida. I a molt pocs metres de la via del tren.
Vosaltres sabeu els horaris nocturns de la RENFE? Jo, ara si. No vaig poder dormir 45 minuts seguits. Quant tancava els ulls, tren i al cap d’una estona un altre i un altre…en fi.
M’aixeco a les 6h., esmorzo mentre veig com va arribant els demés participants, saludo algun conegut i vaig a saludar l’Ada, que no ens coneixem peró vaig seguint el seu blog.
Desprès d’un mini brifing sortida neutralitzada per dins Vimbodi, passar per sota l’arc i gas.
Surto molt enrera ja que penso que en 130 km ja hi ha temps d’anar-se posant a lloc. Els primers 5 kms son molt rodadors i es fan molt ràpid, desprès ja ve la primera pujada fins el km 13, la faig força bé, sense esforçar-me massa ja que em vull dosificar una miqueta.

Només portem una hora de ruta i el calor ja es insuportable, serà un dia molt dur. Iniciem una pista de baixada amb molta pedra i començo a avançar força gent, però no per que jo vagi mes rapid, no. Almenys em trobo uns 30 participants amb la roda punxada. Segueixo baixant amb força calma fins el primer avituallament en el km 19. L’organització ens habia marcat un primer tall en aquest avituallament, 11,40km/h . Jo hi arribo a 13km/h.

Cony!!!!! He anat tranquil però veig que no em puc encantar gaire. Mentre omplo el camelback veig que arriben alguns coneguts de la Titan que en totes les etapes els hi havia agafat mes d’una hora i mitja. Ara portem quasi dues hores de cursa i els tinc enganxats al darrera.
Decideixo apretar una mica mes. Ara venen 20 km seguits de pujada molt pedregosa i em fa por que si punxo no passaré el pròxim tall.
Vaig pujant molt bé, porto força cadència ja que no vull castigar massa el genoll. Les pulsacions a 150, on em trobo molt comode per fer tirades llargues. Tot i aixó la gran quantitat de pedres que hi ha , fan que de tant en tant senti el pip.pip del polar que em diu que arribo a les màximes.
Fa molta calor.
El recorregut es impressionant, molt bonic, de tant en tant em distrec mirant el paisatge i això sempre acaba fotent un cop de llanta en algun pedrot, per sort de moment no punxo.
Arribem a el segon avituallament en el km 42, aquí el tall estava marcat en 10.53km/h, jo hi arribo en 11 i poc km/h. No ho veig gens clar…….Aquest 20 últims kms he portat un ritme, em sembla, força bo, i els temps no surten. Quant marxo del avituallament veig arribar als companys de la Titan i m’he adonat que com a molt els hi he agafat 3 0 4 minuts. No ho entenc. La sensació d’esforç es alta, però el lloc en la cursa no m’acaba de convèncer.
Ara be la part mes maca de recorregut. Baixem per un camí ple de pedres ( com no podia ser d’una altre manera) i anem vorejant el pantà de Ciurana. El calor es insuportable, diuen 37º, no ho se, jo diria que en fa mes. Deixem el pantà enrere i em començo a maleir per no haver-me parat a remullar-me a el pantà.

Una altre pujada i arribo al 3º avituallament, tall de pas en 11h 27’, jo hi arribo en 12,5 km/h. Es veu que aquest es el meu ritme, no m’hi capfico ja que em trobo molt bé. He estat pràcticament tot el juny sense agafar la bici, però em trobo bé, pujo be de pulsacions i no estic cansat. L’únic problema es que no porto la velocitat que em pensava, estava segur de poder completar el recorregut en 10 h i ara ja veig que serà molt dificil.
M’acosto a la taula de l’avituallament i em diuen que s’acabat l’aigua.

Que????? No potser. !!!!!!!
Els hi queda només cocacola que per veuren un parell de gots vale, però no puc omplir el camel amb cocacola!!!!!!! Em moriré!!!!!!!
Els nois del avituallament estan una mica derrotats, som una vintena de participants i no hi ha aigua.
Només m'hen queda mig litre.......Miro el perfil i veig que queden 8 km per el proxim avituallament, però amb molta pujada. Segueix fen molta calor, moltíssima calor.
Ens diuen que una mica mes endavant hi ha un riu. Ni m’ho rumio. Allà parat no hi faig res. Segueixo.

SIIII !!!!!!
Trobo el riu i omplo els dos bidons i el camel. En principi vaig sobrat d’aigua peró no m’hen refio de arribar a el pròxim avituallament en les mateixes condicions de l’anterior.

Es duríssim... Els pedrots no deixen fer dues pedalades ben rodones, la calor fa que estigui gastant molta i molta aigua i la sensació de que a la que tingui un petit problema ja no passaré el control de pas......No em vull menjar el coco, peró es que no m’estic divertint massa, tot i que el recorregut val molt la pena.....No vaig bé.
Mig km abans d’arribar a el 4º avituallament km 72, em trobo un dels companys d’en Joan, està trucant a un altre company seu que ja s’ha retirat, per que el vingui a buscar amb el cotxe. Segueixo fins a dalt.

El tall de pas estava en 10,91km/h, jo hi arribo en 12km/h ben justets. Em torno a trobar amb en Joan, ells ja marxen, jo menjaré una mica i provaré d’atrapar-los ja que van en grup i aniré mes bé.
Surto del avituallament per una carretera d’asfalt força dura, 1km i giro cap a l’esquerra es un altre camí molt pedregós. Apreto les dents i cap a munt.
EP!!!! De cop el genoll, que no m’havia emprenyat en tot el matí, es deixa sentir. No em fa les punxades que em feia quant em vaig lesionar, però em començar a molestar.
Paro i segueixo a peu.
A peu????? No....Plego.
Per caminar ja hi ha una manifestació a Barcelona i al ritme que vaig no hi arribaré a temps. Giro i baixo fins al avituallament. Esperem que arribi el company d’en joan i cap a Vimbodi amb cotxe.

Passo per la dutxa, em menjo un buti, descanso una miqueta i carretera i manta cap a Barcelona a fer treking per la diagonal.

Desprès me n’assabenta’t de que en els primers controls varen ser molt permissius amb els controls de pas i que anava força bé, de fet en el grup que anava varen entrar entre el 100 i el 130 en 10h i 30’.

L’any que bé ho tornaré a provar.

Salut.

KRASSHHH

2010-06-28T18:51:00.011+02:00

Aprofitant el pont de Sant Joan he anat amb la família a passar els 4 dies a la Vall de Bianya.
Desprès de haver estat uns 15 dies inactiu per un petit problema a les plantes dels peus ( res que no es pogués solucionar amb unes plantilles), tenia ganes de sortir força i sobretot veure si amb 15 dies parat es perd molt o no.

Dijous 24:

Em quedo al llit, tenia una mica de mal de cap per culpa dels maleïts petards, n’estic ben segur que varen ser els petards i no el cava. Je je je.

Divendres 25:

Surto amb la bici de carretera.
Decideixo anar cap a Santigosa i desprès ja ho decidiria. Baixo fins a la canya tot escalfant i un cop passo l’Hostal del Sol ja veig que tocarà patir.

S’hem fa molt llarg. Fa força calor i no tiro gens, aixi que un cop soc a dalt decideixo baixar cap a Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Seguries, baixar Capsacosta i cap a la piscina de dret.

A la tarda…..Partidet de padel ( com l’aznar).

Dissabte 26:

Quedo amb tota la colla de beteteros del càmping per anar a fer una ruta d’uns 50 km i un munt de desnivell. Veien com vaig anar el dia abans vaig tornar a surtir amb l’idea de patir molt.
Comencem a pujar Capsacosta per l’asfalt, els dos Antonios i l’Angel comencen a pujar fort, jo em quedo esperant en Miquel que li costa un mica. Coronem Capsacosta i tirem cap a Camprodon, però abans d’arribar-hi agafem un camí que porta a Baget.
A les primeres rampes apreto una miqueta i veig que pujo força be i que els demés es queden una mica enrera.

Com que no conec la ruta vaig parant a els llocs on tinc dubtes i anem reagrupant. Seguim pujant i pujant i cada vegada em trobo mes be. Tot i que anem fen rampes força dures decideixo no posar el plat petit , ja que m’estic rumiant la possibilitat de muntar només dos plats.
Arribem a Resclusans ( o algo així). Ara be una miqueta de baixada i de seguida un puja i baixa amb molta pedra i rampes d’aquelles de veritat.

Resclusans

Arribo a la primera rampa i pujo amb el plat del mig i patint de valent, però la pujo. Una altre baixada i la segona rampa. Segueixo amb el plat del mig, segueixo patint i quan ja quasi be soc a dalt …FLIPPP!!!!! Una punxadeta a la banda de dins del genoll, buff quin mal!!!!! Però segueixo pujant, quan paro per esperar els companys…FLIPPPP!!!!! Una altre punxadea UHAAA!!!! Ara si que fa mal.
Comença la baixada i no em puc posar dret a la bici, em fa molt de mal. A mitja baixada m’esperen, faig un parell d’estiraments i sembla que ja no molesta tant. Em llenço baixada avall i sortim a l’Hostal de la Vall del Bac.

Mentre agafem aigua decidim per on fem la tornada, una opció es pujar a Castellar de Muntanya i l’altre es pujar per Llongariu.
Guanya l’ultima opció. Es una pujada d’uns 40 minuts. Començo una mica suau per veure com va el genoll i sembla que respon força be. Pujo una mica el ritme……i cap problema.
Menys mal, per que ja m’havia espantat una miqueta. Amb l’Antonio pugem a un molt bon ritme ( l’hauré de vigilar per que s’ha esta posant molt fort) , un cop arribem a la carretera de Sant Pau, reagrupem i altre vegada per carretera cap a el camping.

Un km abans de començar a baixar ens adelantan tres nois amb bici de carretera i no puc resistir la temptació de enganxar-me al darrera i fer un vertiginós descens.

Arribem al camping, dutxa, cervesa i piscina.

Diumenge 27.

Quedo amb en Ramon per anar a Rupit amb les flacas. Des de el polígon d’Olot agafem la carretera de El Mallol i la Pinya fins a peu de Coll de Condreu.
Aquest dies la Garrotxa esta impressionant. Els camps de cereals ja son força grocs del sol i comencen a despuntar els sembrats de blat de moro amb un color verd mol intens.

Comencem a pujar Condreu, tot i que la carretera es molt sombrejada fa força calor.
Em poso al davant i començo a marcar ritmillo durant 3 km fins que…..FLIPPP , cony, una altre vegada?
I desprès FLIPPP i FLIPPP i mes FLIPPP.
Poso el 27, baixo el ritme i li dic a en Ramon que vagi tirant, que ja arribaré. Em va esperant i em diu que girem, però jo vull arribar a dalt, em nego a creure que m’he fet mal, així que seguim pujant.
Em fa molt de mal, quan em torna a dir que girem, li dic que si. Vaig baixant sense pedalar i penso que serà com ahir, que ja em passarà.
Tornem a desfer el cami per la Pinya i em vaig arrosegant no puc passar de 18km/h. No puc mes.

Al arribar a Olot faig servir el comodi de la trucada i li dic a la Neia que em vingui a recollir.

Arribem al camping, dutxa, cervesa i cap a l’Hospital d’Olot.

Diagnòstic: Tendinitis de la pata de ganso ( poseu-hi veu de metge argenti, un crack), que vol dir unes microfisures a un lligament que agafa el cuadriceps amb el genoll.

I?
Doncs de moment 15 dies de descans que si ho sumem a els altres 15 dies que he fet per les plantes dels peus, ja en son 30 amb l’interval de Sant Joan per el mig.

I com que en tot hi ha de haver-hi una part positiva, jo ja l’hi he trobat.
Aquest 15 dies de descans son just el que queda per anar a córrer la VIPXTREM, així que hi arribaré ben descansadet.

Salut.

TUTE PER LES GAVARRES

2010-06-13T21:34:00.007+02:00

Per avui tenia moltes ganes de fer una volta llarga amb btt per les gavarres. Una ruta de 70 km i molt de desnivell, per aixó m’havia d’aixecar una mica aviat i anar per feina ja que no tenia intenció d’arribar massa tard a dinar.

Una altre opció era anar a la sortida del club. Una volta per l’ardenya de uns 40 km i també amb força desnivell.
Abans d’anar a dormir ja ho havia descartat, aniria a fer la volta llarga per les gavarres ja que m’he inscrit a la VIPXTREM, una marxa/cursa/marató que es farà el 10 de juliol a Poblet, Tarragona. Es una marxa de 130 km i 3200m de desnivell, i com que porto un mes molt i molt gos, ara el que em convé mes es anar sumant km i desnivell.

Perfil Vipextrem

On erem? Ah si!!! Dons això…… ja havia decidit anar a fer la volta llarga per les gavarres, peró la mandra m’ha guanyat.
Canvi de plans.
He dormit una miqueta mes i m’he llevat per anar a trobar els companys de club i fer la sortida amb ells.

A les 9am en punt arribo al pavelló d’esports on quedem sempre. Uhmmm???? No hi ningú, raro, raro.
Espero 5 minuts….espero 10 minuts….i no ve ningú. Vaig cap a la porta del pabelló on hi ha el calendari de sortides i si, diumenge 13 sortida per l’ardenya. No ho entenc.
Hosti!!!! A les 8h….. Posa hora de sortida a les 8h.!!!!!!!

Merda….I ara que? Puc pujar per carretera fins a Can Crispins i enganxar-los abans de pujar “la trencada”. I si han decidit canviar de ruta?
Res… decidit… Cap a les gavarres. No tinc Temps de fer el recorregut llarg, ja improvisaré alguna cosa.
Serán menys km però miraré de fer-los rapidillo.
Me’n vaig cap “la cabra penjada” ( sempre he volgut saber per que es diu així aquest indret) i segueixo pujant cap a can Llach. Hi arribo en 50 minuts, està molt bé.
Segueixo cap el Puig d’Arques. Aquí dalt es on hi ha el pirulí/radar del temps. Des de aquí es des de on en MiniMolina prem el botó de la pluja per que no puguem sortir a pedalar. Je je..

Radar

On érem? Ah si!!! Segueixo endavant i em trobo en Nava i els seus companys de l’escoleta btt. Estan buscant corriols. La fem petar un parell de minuts i segueixo cap a la Ganga.
Baixada amb tranquil•litat ja que es un pista molt ample per la que hi pugen forces 4x4. Arribo a la ctra de la ganga, mitja volta i a desfer el camí fet. Es una pujada llarga, llarga. Feia un parell d’anys que no hi pujava per aquí. L’últim cop vaig trigar quasi una hora en fer la pujada, avui una hora justa entre baixar i pujar.
Aquesta pujada es llarga, peró a més durant força estona es va veient el putu pirulo allà dalt, lluny, molt lluny. I a més sempre, sempre hi fot molta calor.

Arribo a dalt i torno a baixar fins Can Llach i m’enfilo cap el “ Coll del matxo mort”, aquest ja no em pregunto per que es diu així, ja que hi han un parell de rampes que fan molt de mal.
Agafo la pista dels Metjes i vaig baixant cap a Cassà. Ja no em queda aigua i encara vull pujar Coll de Llumeneres…..Però ja no tinc aigua. Hauria de baixar a cassà i després recular. Miro el rellotge, faig càlculs ràpids i veig que si tiro cap a Llagostera encara em trobaré els companys de club fent la cerveseta.
Contrarellotge fins a Can Cassoles i em trobo en Pep en Tià i en Victor. M’expliquen els incidents que han tingut avui amb varies caigudes . Fem la cervesa, anem planificant la sortida de 4 dies que farem a l’estiu i a dinar.

Al final 56 km de btt gas a fondu i amb un bon tute a les cames.
Salut.

100 x 100 cicloturisme

2010-05-30T12:35:00.018+02:00

Des de la meva tornada del Marroc no havia fet cap sortida seriosa. N’havia fet una de 40km per carretera i una altre amb en Pep amb les btts per pistes planeres. Si això li sumem una gastroenteritis de 12 dies el resultat es un estat de forma pèssim.

Dons ahir tocava anar a veure com estava realment i la millor manera per fer-ho era ajuntar-me amb la gent de cicloturisme català i anar a fer una ruta per la Cerdanya francesa i el Conflent.

Sortim de Llívia a les 9h, direcció Font Romeu.
Res, a la primera pujada cap el Col de Fau ja veig que avui tocarà patir de valent. Tot i això intento anar amb el grup de davant, els nois del Bergadà i en Xevi. Quins escaladors!!! El ritme que porten es massa fort per mi, tot i que els enganxo varies vegades sempre acaben marxant.
Ho deixo estar.

Ara seguim cap a Font Romeu. M’ajunto amb el Butanito i acordem fer el recorregut rollo Carlos Sastre. Es tracte de perdre 5 minuts a cada port. Ho fem molt bé i complim perfectament el nostre objectiu.

Coronem el Col du Calvaire ( 1836) fem la foto de rigor i seguim.

Ara baixem quasi bé fins a Mont Lluis i anem direcció els Angles, la carretera es d’aquelles típiques de muntanya, uns 3 metres d’amplada, l’asfalt força rugós i paisatges impressionants.
Un cop som a dalt iniciem el descens per una carretera amb molt bon estat.
Ens agafem de baix al manillar i a tot drap cap a Matemala.
Ara tocava pujar el Col de Creu (1712), en principi només es un “repechon”.
Un repechón? Buahhh!!!!! Com puja aquesta carretera!!!!!!
Em torno a ajuntar amb el butanito, en Guillem també es queda amb nosaltres i anem fent al nostre ritmillo cap a dalt. Coronem. Ja en tenim un altre.

Entrem al Conflent i anem direcció a Railleu i Olette, peró abans d’arribar-hi agafem direcció Ayguatebia per una de les carreteres mes guapes que he fet mai.

La pujada cap a Col de Llosa es força interessant, força llarga, força dura i molt entretinguda. La torno a fer amb en Butanito i a estones amb en Guillem.

Un cop em coronat fem una baixada molt ràpida, en els trossos mes rodadors intento seguir el ritme d’en Raul, (buff, com pedala el tio). Aquest a estat el meu últim esforç, tinc les cames que em foten un mal d’aquells de veritat.
Ja només ens queda pujar el Puigmal……. Però ens rajem, es tard estem cansats i alguns molt cansats.
Així que enfilem altre cop cap a Llivia però fent una mica de volteta per el Col de Perxe.

I avui segona part de 100 x 100 cicloturisme.

I sense bicicleta!!!!!

Aprofitant que era a la Vall de Bianya de finde, he anat fins a Olot per veure si veia passar algun participant de la brevet Barcelona-Perpinyà-Barcelona. Es una sortida cicloturista de 600 km. Si, si, 600 km .

He tingut sort i m’he trobat la Nikabike i en Senyalaire. Els he anima’t una miqueta, cosa que potser tampoc calia ja que anaven a un ritme molt bo i amb cara de pasar-ho força bé.

Salut.

FINISHER TITAN DESERT 2010

2010-05-09T17:18:00.021+02:00

FINISHER

Ja sóc novament finisher de la Nissan Titan Desert.
Però abans de fer la crònica del raid, m’agradaria donar les gràcies a tota la gent que ens ha ajudat i recolzat a l’hora de fer front a aquesta aventura. Des dels nostres patrocinadors Alupu i Textil Tarragó, seguint per les nostres famílies que han sigut qui han patit les nostres hores d’entrenament, els nostres amics i companys de club que ens ha ajudat a entrenar, a els que ens heu fet arribar missatges d’ànims, els que heu anat seguit el raid des del blog i sobre tot a en Robert que ha actualitzat el blog a diari.

Gràcies.

NTD 2010.

A l'hora de fer aquesta crònica se’m fa molt difícil parlar en nom de tots tres, hem viscut la mateixa cursa però situacions i sensacions molt diferents.
El primer que voldria destacar és l’excel•lent funcionament de l’equip. Havíem decidit fer la cursa cadascú al seu ritme i si ens trobàvem i anàvem a la mateixa velocitat fer camí junts. Jo creia que ens aniríem trobant durant les diferents etapes ja que en els nostres entrenaments no hi havia massa diferencia.
Després, en cursa i en llarga distància les diferencies es fan molt més evidents. En Quim portava un ritme que li permetia estar amb grups força ràpids. En Josep va començar molt fort però un error de navegació a la primera etapa li va fer patir un desgast extra i una baixada de moral molt important. Jo, normalment em regulava molt fins a meitat de cursa i intentava anar pujant de ritme la segona meitat de les etapes.
Hi ha una segona part en aquesta cursa que és molt important i que estem molt contents de com ha funcionat. Es tracte de la convivència en el campaments, l’alimentació, el descans, el manteniment de les bicicletes i la preparació de l’etapa del dia següent. Amb tot això compartíem estructura amb Radikal Bikes ( 1º en la classificació per equips), compartíem mecànic i coneixements. Nosaltres posàvem el nostre granet de sorra explicant-los el funcionament i organització en el campament, preparació de la navegació i els materials de l’etapa marató i ells ens ajudaven en els temes d'alimentació i recuperació després de les etapes. De la mecànica se’n cuidava en Joan Guell, ens va fer l’últim repàs de les bicis abans de marxar i el muntatge i manteniment de les bicis cada dia. Gràcies Joan.

1ª ETAPA.

Maadid-M’Cissi 98 km.

A 1’5 km. de la sortida trobem el primer parany, una duna de 2 km que havíem de creuar ja que hi havia el primer control de pas a la part més enfonsada de la duna, fent que fins que no arribessis a la cresta de la duna no tinguessis contacte visual amb el control. Això va fer que s’ataqués la duna per 4 o 5 llocs diferents i em sembla que vaig adivinar força bé la traçada ja que un cop vaig creuar el control vaig veure que anava per la meitat del grup.

El primer avituallament era en el km 20 i el vaig passar de llarg ja que anava amb un grupet que rodàvem molt bé. S’acaba la pista bona o més ben dit, deixem la pista bona i passem per mig d’un camp de pedres i retallem 1km, m’avança en Quim i em diu que no en sap res d’en Josep. Tornem a enllaçar amb la gent que no havia retallat i me n’adono que no he avançat a ningú i he fet un esforç important.
A partir d’aquí tot comença a anar malament. El conta quilometres es queda a zero i no funciona, el pulsometre es queda fix a 220 ppm i el gps s’atura cada vegada que agafo un sot fort.
Portava les rodes molt inflades ja que el dia abans perdien aire per tots costats, no hi havia manera de que quedessin sellades i per prevenir vaig sortir molt alt de pressió, això feia que em clavés molt a la sorra. Em començo a emprenyar força. Ho portava tot molt ben preparat i revisat i falla tot.

Però com que les coses sempre poden anar a millor..... o a pitjor, apareix en Murphi i es complica una mica mes la cosa.
Em començo a marejar. Feia força calor. No portava el buff al cap i no em podia refrescar ja que anava just d’aigua i em feia por no arribar al segon avituallament. Vomito.
Segueixo endavant totalment col•locat. Passo el segon control de pas i no vull parar, em feia por que em facin abandonar.
Segueixo.
Torno a vomitar.
Tot i això no estic perdent masses posicions, potser unes 20. Passo el tercer control i me’n vaig directe al segon avituallament.
Estic salvat. Em tiro molta aigua per sobre, em bec 2 Powerades de cop i m’estiro 5 minuts en una ombra. Em recupero força.
Segueixo. Ja només em queda un port amb 200 m. de desnivell i tot baixada fins meta. Arribo a dalt totalment recuperat, em foto un litre d’aigua a l'avituallament 3 i gas a fondo fins a meta. En els últims 25km avanço uns 20 participants i em planto a meta amb 5h 27’ a una mitja de 18’1 km/h i el 171 de la general. En Quim fot un etapon i entra el 83 de la general. En Josep havia passat per el control 3 en la 68 posició però un error de navegació li va suposar fer 50km de més i un fort cop moral.

ETAPA 2

Aquesta etapa es pot definir tan sols amb dues paraules, velocitat i mitja pàjara.

Era una etapa clarament rodadora. Surto molt bé.
Es comença per unes pistes amb força pedres però de seguida li agafo el rotllo i vaig avançant posicions. Passo el primer control en la 145º posició, en el primer avituallament passo de llarg.
Segueixo avançant gent i es forma un petit grup al meu darrera. Faig 20 km tirant del grup sense l’ajuda de ningú, parlo amb el noi que portava al darrera i decidim tirar fort i petar-ho tot.

Teníem un grup de uns 20 a mig km i provem d’arribar-hi. Els gorrons que havien anat a roda queden totalment despenjats i enllacem amb el grup gran que anava liderat per la Nuria Lauco. Aquí també hi havia en Carles i l’Enric amb els que he compartit moltes estones de cursa i campament. L’Enric em diu que hi ha un grup més endavant, que ell hi anava però no ha aguantat el ritme.
Arribem al segon avituallament i parem tots a omplir el bidons, 15 segons i sortim disparats altre vegada. S’ha trencat el grup. Per davant la Nuria Lauco i el seu company, el meu company del primer grup ( en Jordi)i jo intentant enganxar-los i la resta de grup ben escampats al darrera. Atrapem a la Nuria i al mateix moment s’enganxa amb el seu company i em cauen tot dos al davant. Buff!!!!!! els esquivo com puc, seguim.

Passem el segon control i ja soc el 131, en Jordi em diu que provem d’enganxar un altre grup que veiem mes endavant, és el grup d’uns 30 que m’havia dit l’Enric.
Anem passant molta gent que quedava penjada. Ho provem. Ara es en Jordi qui marca el ritme i amb molt poc temps hi contactem. Jo hi arribo molt apurat, he quedat rebentat, hem fet uns 4 o 5 km a un ritme molt alt. Quan començo a recuperar la respiració hi ha un canvi de ritme molt fort ja que arriben unes petites rampes que les fem molt ràpid, em torno a desfondar, en Jordi m’espera una mica i torno a enllaçar, un altre canvi de ritme i torno a petar, li dic a en Jordi que tiri que ja m’espavilaré.
No em recupero. Acaba la zona de rampes i arribo al 3r. avituallament, bec i segueixo sol. Els que venien per darrera em comencen a atrapar. Arriba el tram final, es un camí molt pedregós que va atravesant un oued i s’em fa molt difícil. Em passa molta gent.
Final d’etapa en 4h28 minuts i una mitja de 21,1km/h i faig el 148º de la etapa. En Quim acaba uns 10 minuts per davant meu i en Josep uns 10 per darrera.

ETAPA 3

Inici de l’etapa marató.

Havíem de sortir carregats amb tot el necessari per passar dos dies seguits. Sac de dormir, equipació neta, roba per la nit, menjar energètic per els dos dies, eines, algun recanvi, etc., etc. Anem carregats com burros.

Torno a sortir força bé. Més o menys al mig, com sempre.
Fins al km 15 anava molt bé, anar fent i provar de no escalfar-me massa. Comencen les primeres pujades i ja veig que avui toca patir. Tot i això vaig conservant les posicions. Arribem al primer avituallament i torno a passar de llarg (no escarmento!). Arribo al km 30 on hi ha el primer control i passo el 175, sembla que aquest és el meu lloc a la cursa.
Ara ja arriben les pujades més fortes, em fan molt de mal les cames i on hi ha els desnivells més elevats haig de baixar de la bici i fer-ho a peu. Em passa molta gent, però a les baixades tanco els ulls i apreto les dents i recupero posicions. Giro una corba i comença un coll molt llarg, a dalt de tot es veu l’avituallament 2. Paro per fer una foto, vull veure aigua i......glups!, s’ha acabat. No tinc aigua i em queden 5 km duríssims fins arribar al avituallament. Faig càlculs ràpids i ja veig que estaré uns 45 minuts sense aigua, fa molta calor, es fa etern. Torno a perdre moltes posicions.

Arribo a dalt. Torno a estar salvat i em juro que mai més de la meva vida em tornaré a saltar un avituallament.

Em torno a llançar baixada avall i comença un puja i baixa molt trencador, passo per el control el 184, he recuperat alguna posició. Ara segueixo pujant, haig de arribar a 2191 m. d’alçada i després ja és tot en desnivell negatiu fins a meta.

Arribo amb 6h 52 minuts i el 179 de l’etapa. En Quim ja fa estona que ha entrat, ha fet el 88 i en Josep entra el 223 amb en 7h i 28 minuts.

ETAPA 4

Segona part de l’etapa marató. Ahir ho vaig passar força malament a causa del pes extra que portava. Deixideixo desfer-me de tot el que crec que no haig de fer servir.
La primera part d’aquesta etapa es feia per unes pistes molt rodadores. A diferencia dels altres dies decideixo apretar una miqueta de bon començament i agafar distancia tenint clar que a la pujada tornaria perdre posicions.

Arribem al primer avituallament...... i torno a passar de llarg. En el primer control vaig el 153. Estic disposat a perdre un màxim de 20 posicions a la pujada, més no. És un port de 4 km i 400 m de desnivell positiu. Quan falta 1 km per arribar a dalt m’avança en Sergi Lopez Egea . Arribo a dalt, apreto les dents i aquesta vegada amb els ulls ben oberts ja que la baixada era molt perillosa, em tiro avall.
Enllaço amb en Lopez Egea i acordem anar junts, ell m’estirarà al pròxim port i jo l’ajudaré a les baixades i els plans.
Anem atrapant gent i formem un grup de 14 o 15 , però la gent estava molt nerviosa i tothom s’anava vigilant, tancant el pas, sense donar relleus etc etc..... un desastre. Tornem a apretar una mica més i en Lopez Egea i jo marxem sols.

Portem un grup d’uns 15 més endavant. Arribem al 3º avituallament i en Sergi em diu que es vol quedar a descansar una miqueta, ens despedim i m’en vaig per vall.

L’ENCERRONA:
En teoria i segons el perfil desprès del 3º control de pas era tot en desnivell negatiu fins a meta tret d’una rampa a 3 km de l’arribada.
Quin engany!!!!!
Era un recorregut duríssim. Una autèntica bestiesa a dins un oued. Primer uns 3 km de pedra molt suelta, pedres de la mida d’un ou, centenars de milers de pedres de la mida d’un ou.

Costava molt avançar. Aixeco una mica el cap i veig que el grup que tenia al davant van a peu. Segueixo pedalant, encara no he hagut de posar peu a terra. Segueixo, i ja els tinc a tiro. Quant enganxo el grup comença un tram de 3km per dins l’aigua. Em miren encantats, ja que encara vaig pedalant i vaig creuant el riu. Els deixo enrera. Haig de creuar el riu més de 20 vegades amb l’aigua fins el genoll.
Surto del riu, em giro i veig que els he deixat molt enrera. Només em queda una llarga recta de 6 km i vent de cara, la rampa i arribo amb 8 h i 18 minuts.

Ha estat la etapa més dura i més llarga de l’història de la Titan Desert, però també la més maca en quan a recorregut i en la que més m’he divertit.

ULTIMA ETAPA.

LA BOGERIA :

Només 55 km.
Només es tracte d’arribar.
Donen la sortida i ha començat la bogeria. Cops de colze, caigudes, crits igual que si estiguéssim corrent la copa del mon. Només es tracte d’arribar, però hi ha gent que és capaç de jugar-se la vida per baixar del 145º lloc al 144º. No ho entenc.
M’adelanten l’Enric i en Ricard però no puc seguir el seu ritme, em fan molt de mal les cames.

Em trobo en Quim que ha punxat i em diu que ja ho té solucionat. Segueixo fent un puja i baixa molt trencador al meu ritme. Torno a trobar-me l’Enric i en Ricard, traiem les càmeres de fotos i anem tot el camí fent-nos fotos .

Ara jo vaig fins allà i us espero, ara hi vas tú i ara vinc jo. Molt de riure i molta alegria. Quant falten 10 km per meta atrapem en Josep i anem fent tots 4 fins l’arribada.
Moltes abraçades, alguna llàgrima i més fotos.

Ja som Finishers de la Nissan Titan Desert 2010.

CINQUENA ETAPA

2010-05-07T21:14:00.002+02:00

ACONSEGUIT

Avui s’ha acabat la cinquena edició de la Titan, i tots tres han pogut acabar, no sense dificultat, l’etapa d’avui que havia de ser tranquil.la, s’ha complicat al principi amb rampes complicades els primers 15 quilómetres. Després si que han estat pistes en baixada fins al final, en Pere i en Josep han rodat junts i el Quim ha tingut problemes al final al rebentar una roda.

Les classificacions finals han estat:
En Quim ha acabat a la posició 100 amb un temps total de 24 hores 49 min.
En Pere 163 amb un temps de 27 hores 50 min. I en Josep 235 en 32 hores 28 min.
(els temps i classificacions són anecdòtiques, volien poder acabar I ho han aconseguit)

Igual que l’any passat, un grup anirem a Barcelona a rebre a en Quim i en Pere, suposo que en Josep tornarà per carretera. El vol arriba a Barcelona a les 2 de la tarda.

Avui també és la meva darrera etapa i deixo el blog per que expliquin de primera mà totes les experiències i anécdotes de la cursa.

SALUT I PEDALS i fins l’any que bé.

ENLLAÇOS DE VIDEO

2010-05-07T10:32:00.002+02:00

Ahir va quedar pendent penjar els enllaços de la tercera etapa, ja els he trobat, i aprofito per penjar també els de la cuarta, que serien les dues parts de l'etapa marató.

Apa a gaudir-ne.

Tercera etapa
http://www.youtube.com/watch?v=mIISnEfEwtk&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=TaA8Hg5z0O0&feature=player_embedded

Quarta etapa
http://www.youtube.com/watch?v=3TnUTjXCaOU&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=HCPPgAOEUSM&feature=player_embedded

QUARTA ETAPA

2010-05-06T23:22:00.003+02:00

Avui no he pogut parlar amb en Pere, per tant no sé exactament com ha anat l’etapa (precisament a la mes complicada) per tant ens haurem de regir per la informació subministrada per la web oficial de la Titan.

Avui es disputava la segona part de l’etapa marató i una de les mes dures de la Titan. En Quim ha arribat a la posició 82 amb 7:08, en Pere a la 152 amb un temps de 8:18 i en Josep a la 193 amb 9:12. Avui deu haver saltat molta gent, nomes hi ha 293 entrades a la classificació, (varen començar 339 tius)

Només puc penjar una foto rebuda ahir molt tard amb el sac per passar aquesta passada nit al ras.

Demà es disputa la darrera etapa

ETAPA
TOUNDOUT - OUARZAZATE
55 Quilòmetres cronometrats + 11 d’enllaç amb 400 mts de desnivell acumulat

Una etapa curta i senzilla, la única dificultat és una pendent d’1,5 km, la resta, baixades suaus, fins a final d’etapa i enllaç per asfalt fins l’hotel.

No sé com han arribat avui, però no hauria de suposar dificultat per assolir l’objectiu final.

Avui està vist que no hi ha res que funcioni, vàren canviar l'horari d'emisio del resum de Teledeporte. El "tiu" que ho penjava al youtube se'l deu haver perdut i no ho ha fet.

Ho sento peró no he trobat cap video de l'etapa d'ahir.

Tindrem que esperar el resum en directe de dissabte.

Per acabar voldria dir que un grup de Llagostera anirem a l'aeroport de BCN per rebre als Titaneros com es mereixen. Tene previst fer-ho el dissabte a les 14:00 hores.

Salut.

TERCERA ETAPA

2010-05-05T22:03:00.005+02:00

L’etapa d’avui ha estat amb diferència l’etapa més dura de les tres que s’han disputat, ha estat llarga, mes de 100 km, amb un desnivell acumulat de mes de 1600 metres i amb una punta d’alçada de 2200 metres, el que oferia uns paisatges impressionants.

La duresa d’avui ha permès que l’Heras es poses al davant de la classificació, encara que també ha fet que molta gent abandones amb molts problemes físics, vòmits, marejos, problemes que no han tingut cap dels tres, que encara que molt cansats, continuen forts. S’ha de destacar en Quim que continua en un nivells físic molt bó i l’hi permet estat a la posició 89 de la classificació, en Pere es manté sobre el 167 i en Josep al 261 per les voltes del primer dia.

Avui l’etapa ha estat marató, o sigui que s’han arrossegat amb equipatge per passar la nit al ras i l’avituallament de demà.

A la foto que m’han enviat avui es veu que aquesta nit serà “durilla” i després de la pallissa d’avui i la que els hi espera demà, (les seves previsions són de fer-la en unes 12 hores, si, si 12 hores !!!!!!!) si demà va bé, l’etapa de divendres serà un passeig per arribar a l’hotel.

Avui també han destacat el companyerisme que troben a la prova. Si repasseu les darreres entrades de’n Pere al blog, anomena a un grup amb el que comparteixen mecànic, en Marc Trayer, l’Oriol Morata, en Xevi Ferrer i en Milton Ramos, si mireu les classificacions es troben entre els deu primers i en canvi sempre estan a punt de donar un cop de mà o aconsellar qualsevol aspecte tècnic.

Demà la segona part de l'etapa marató,
ETAPA 4
BOULMANE - TOUNDOUT
135 Quilòmetres cronometrats amb 1400 mts de desnivell acumulat

L’etapa més llarga que s’ha fet mai a una Titan, comença amb una serie de pistes paral.leles, i passant per algun poble on han d’estar atents per trobar la ruta correcte. Després hi ha una punta al km 52 que a en Pere ja l’hi feia por abans de sortir, desnivells de 500 mts en 4 quilometres (no hi entenc gaira, peró diria que és un desnivells del 10%).
La ruta segueix per un pedregal a un oued i finalment amb rampes de baixada fins a meta.

Per acabar, podeu veure un parell d'enllaços del resum de la segona etapa emés per teledeporte, la qualitat no és molt bona, peró no he trobat res més.

http://www.youtube.com/watch?v=N3wo3MFFU8M&feature=channel

http://www.youtube.com/watch?v=cBdnaE7vKe4&feature=channel

SEGONA ETAPA

2010-05-04T23:08:00.004+02:00

Aquests “tius” són “l’hostia”, porten dos dies al desert, amb temperatures d’entre 37 i 40º, sorra, pedres, un milió dues-centes mil hores sobre un ferrot amb rodes i parles amb en Pere i diu que les dues primeres etapes han estat relativament “senzilles”.

Avui ha estat una etapa molt ràpida, rodant en grups de 20-30 persones i a uns 20 qph ràpides i amb pedres. En un principi en Josep havia de rodar amb en Pere, però s’ha anat quedant una mica enrrera i al final a entrat 10 minuts després. En Quim continua la seva cursa i avui també ha entrat 12 minuts abans que en Pere. Sembla que tots tres continuen forts físicament.

Tècnicament en Pere continua amb problemes al tacòmetre i al pulsòmetre.
Avui l’etapa s’ha acabat en un campament molt decent, cosa que no en gaudiran demà que té lloc l’etapa Marató (campament al desert, sense assistencia i després d’una de les etapes mes dures de la Titan)

Podeu consultar la classificació de l’etapa i la general al següent enllaç:

ETAPA: http://www.titandesert.es/es/clasificacion_etapa2.php

GENERAL: http://www.titandesert.es/es/clasificacion_general.php

La fotografia que ha enviat en Pere de l’etapa d’avui:

ETAPA 3
ALNIF - BOULMANE
101 Quilòmetres cronometrats amb 1800 mts de desnivell acumulat

Una etapa molt i molt dura, als nois els hi fa molt respecte, pugen per les muntanyes de l’Atlas fins a una alçada de 2190 metres, fins arribar al campament a 1600 metres, (hauran de pujar amb els estris del dia següent).

Per acabar, us passo l'enllaç en dues parts del resum de la primera etapa emés per teledeporte ahir.
Salut i pedals.
http://www.youtube.com/watch?v=gsXLdnEbvgI&feature=channel
http://www.youtube.com/watch?v=0lscs-2LZJ8

PRIMERA ETAPA

2010-05-03T21:12:00.006+02:00

S’acabat la primera etapa, he pogut parlar amb en Pere i en paraules seves “ha estat una passada”. Els que seguien l’etapa per internet han patit una mica pel retard en arribar d’en Josep, s’ha perdut i el voler recuperar la ruta li ha costat fer 50 quilòmetres de mes, ha entrat al lloc 321 i ha trigat 8:23 en fer l’etapa (mes de vuit hores a sobre la bici !!!!, brutal).

Pel que fa en Quim, molt bé, amb un temps de 4:49, a 1 hora 23 min. del primer ha entrat al lloc 83, en Pere ha fet un temps de 5:27 a dues hores del primer.

Podeu consultar la classificació complerta al següent enllaç: http://www.titandesert.es/es/clasificacion_etapa1.php

Com podeu veure aquest any hi ha el pacte de tirar cadascun pel seu compte, però després de l’aventura de’n Josep, demà anirà amb en Pere.

Pel que fa a l’etapa ha estat molt llarga, però molt maca, començant amb una llarga zona de dunes que tothom ha agafat com a pogut, escampats per la duna i amb sorra fins als turmells.

La resta han estat pistes amb força pedres.

Pel que fa al temps, han començat amb el dia una mica tapat, peró poc després s’ha obert el dia amb molta calor.

En quant a la part tècnica, el Pere s’ha quedat sense pulsòmetre i sense tacòmetre de la bici.

La següent foto correspon a la duna del principi de l’etapa, (sense comentaris)

ETAPA 2
M’CISSI-ALNIF
93,17 Quilòmetres amb 400 mts de desnivell acumulat

Etapa llarga, amb poc desnivell, amb pistes amb pedra al principi de l’etapa que milloren a partir del qm. 40. Al final es torna a complicar per travessar algun poblat i tornar a rodar per pistes amb molta pedra.

L’AVENTURA TORNA A COMENÇAR.

2010-05-02T21:58:00.006+02:00

Ara fa un any, quant un grup vàrem anar a Barcelona a rebre als titaneros a l’aeroport, recordo que els vaig preguntar mig en broma si ja havien formalitzar la inscripció de la cursa del 2010. Tots tres varen mirar-me com si m’hagues begut l’enteniment, no volien ni sentir-ne parlar de sol i sorra, però n’estava segur que repetirien, i així ha estat.

Varen trigar a decidir-ho, al menys en Pere, seguint les entrades al blog, no se’n parla fins el mes de Desembre, però quan enganxa el cuc de l’aventura, els reptes van canviant i els objectius són cada vegada mes ambiciosos i aquest any ja saben perfectament on es posen i si es fa es per que agrada i molt. Podeu tenir per segur que encara en faran alguna de mes grossa. (sempre que el cos i la butxaca aguantin)

Esportivament, els objectius per aquest any són els mateixos que l’any passat, la satisfacció de poder acabar.

Be, anem per feina, com ja sabeu per el blog, en Josep va marxar per carretera amb el mecànic del grup i el Quim i en Pere han sortit aquest matí amb destí a la ciutat de Erfoud per tal de retirar les bicicletes i passar les verificacions.

Demà al matí toca diana a les 5:00 del mati, a les 6:00 hi ha el repartiment obligatori d’aigua, com a mínim 3 litres, control de firmes a les 6:30 i a les 7:00 comença l’etapa.

PRIMERA ETAPA

Demà comença la primera etapa Maadid-M’Cissi, de més de 98 quilòmetres, una etapa llarga però relativament senzilla, amb un desnivell acumulat de 460 metres, amb una zona de dunes al principi, pistes rapides amb força pedres i una mica de navegació al final.

L’altimetria és aquesta:

En els propers dies aniré actualitzant les entrades, en la mesura que sigui possible, m’aniran posant al corrent telefònicament amb la informació de l’etapa i si fora possible amb alguna fotografia. Be, ja veurem com podem mantenir-vos informats.

NOTA:

Estava acabant de redactar el texte quan m'ha arribat la primera fotografia, no hi ha texte peró sembla el brefing d'avui.

MARXEM

2010-04-29T19:28:00.003+02:00

Ja estem a punt.

Ho tenim tot preparat. Les bicicletes ja són al Marroc. Tenim les maletes quasi ben plenes, molts de nervis i molta il•lusió.
Només ens queda esperar a que diumenge surti el nostre avió. Seran dos dies molt llargs. Sense haver d’entrenar, amb totes les coses ja preparades, ja no sabem que més fer.
Aquesta tarda en Joan, el nostre mecànic acabava de carregar els recanvis al cotxe d’assistència.

Ell i en Josep marxen demà al matí per carretera. Els espera un llarg viatge fins Algesires, embarcar el cotxe, baixar a Ceuta i després un altre llarg trajecte fins Erfoud.
Hem creat un grup de 7 participants on compartirem mecànic, experiències, les estones de patiment i també les de rauxa, que també hi ha temps per tot. Els nostres companys de grup són en Marc Trayer, l’Oriol Morata, en Xevi Ferrer i en Milton Ramos. Tots ells amb molta experiència en curses i amb molta força a les cames. De ben segur si no hi ha cap imprevist algun d’ells estarà molt a prop del podi.

I què farem nosaltres? Doncs el primer i únic objectiu es acabar. No valen les referències de la classificació de l’any passat, ja que aquest any hi ha el 50% mes de participants. A mesura que passin els dies i les etapes ja veurem on ens posa la carrera.

Des d'allà ens serà molt difícil de comunicar-nos amb l'“aquí”, no tots els dies tindrem cobertura telefònica i molt menys internet, però intentarem fer-vos arribar una crònica diària. D’això se n'encarregarà en Robertp, que ja ens va fer aquest favor l’any passat i aquest any ha accedit a tornar-hi. Nosaltres li enviarem una crònica diària i ell se'n cuidarà d'editar el blog i de fer-nos arribar els vostres missatges d’ànims.

Gràcies Robertp.

Res més, penjo el vídeo de 4 minuts de l’any passat per refrescar una mica la memòria.

A10................Fins aviat.

JA TENIM L'EQUIPACIÓ

2010-04-27T20:13:00.006+02:00

Ja ens han arribat els nous mallots per la TITAN DESERT.

Com sempre la gent de Lider han complert amb l'entrega tot i que aquesta vegada els hem fet córrer molt.

Des d'aquí volem agraïr als nostres patrocinadors per el seu ajut. Sense ells aquesta aventura seria molt més complicada.

Gràcies

REMENCES

2010-04-25T00:55:00.008+02:00

Durant tota la setmana m’havia trobat molt cansat. Havia sortit dilluns i dimecres a ritme molt suau i amb aquella mala sensació de que havia fet tota la preparació malament. Mal de cames, cansament, mal humor, etc. etc.

Avui tocava sortida amb els companys de cicloturisme català, es tractava de fer un reconeixement a el recorregut de Terra de Remences.
Havíem quedat a les 8’30h a Sant Esteve d’en Bas. Amb molta puntualitat tots 12 érem a punt per començar.
Sortim de Sant Esteve i anem direcció Capsacosta, fins a peu de port he anat amb la Noe tot parlant de les rodes 29er i el single Speedy.

A partir d’aquí amb molta calma Capsacosta amunt….. Tot i anar tancant el grup he vist que avui sí que les cames funcionarien.
A partir de Sant Pau de Seguries ens hem posat en fila india i amb l’Ivan hem marcat un ritme d’aquells que fan pupa a les cames, anàvem tota l’estona per sobre els 40 km/h.
Ara tocava pujar Coll de Canes, l’Ivan en Bartoli i jo hem començat a bon ritme fins la zona de descans que hi ha a mig coll, allà ens ha atrapat la Noe i el ritme ha tornat a pujar. Hem fet tot el coll a un ritme molt alt.
Ja només ens quedava Bracons, abans de pujar ens acomiadem de la Noe que havia de marxar i comencem a pujar el port dur del dia.
Buff!!!! Quines rampes i paelles que te aquest port. Hem anat tota la estona parant i arrancant per fer fotos, i, tot de cop, quasi sense adonar-nos ja érem a dalt.

Per demà tenia pensat fer una altre ruta també per la Garrotxa i també molt dura, però es que avui m’ho he passat tan bé que aquesta és la sensació que me’n vull endur cap el Marroc.
A partir d’avui faig vaga de bicicleta i no la tocaré més fins dilluns dia 3 per la primera etapa de la Titan Desert.

Ahhhh!!!!!! Felicitats Monica

A TOPE….

2010-04-20T00:13:00.004+02:00

Si, aquest cap de setmana ha estat d’aquells que només es bike, bike i més bike.
Però, si miro una mica enrere veig que ha estat tota la setmana.
Bici, bici i més bici.

Dilluns vaig fer una sortida de dues hores per el carril bici, en total 47 km.
Dimarts descans.
Dimecres sortida a la tarda amb en Josep. 82 km a 155ppm.
Dijous descans.
Divendres sortida amb en Josep i amb en Quim. L’equip Titan Desert al complert.
84 km en 3h 40’ i 136ppm
Dissabte sortida amb en Quim, en Pep i en Joan. 92 km i 1200metres de desnivell positiu en una mica mes de 4h.

En Pep i en Joan.

Diumenge sortida en solitari amb la flaca. Romanyà 1 vegada i mitja ja que em vaig deixar el casc i vaig haver de tornar, la Ganga i Els Ángels. Quasi 85 km i 1250 metres de desnivell positiu.
Al arribar a casa les cames em cremaven molt, quin mal......
I avui 35 km a ritme extra suau per estirar una mica les cames.

Tot aixó suma un total de 340 km de btt + 85 de carretera = 425 km i molt de mal a les cames.

Demà portarem les bicis a Radikal Bikes per fer l’últim repàs i desmuntar-les, posar-les en caixes i abans de divendres les hem de fer arribar a l’organització de la Titan Desert.
Cada cop falta menys
Ara mateix resten 12 dies i 7 hores.

EL TIO JOSEP.

2010-04-14T22:37:00.005+02:00

El que havia de ser una sortida rodadora s’ha acabat convertint en l’entrenament de qualitat més guapo i dur de l’any.
I es que els que coneixeu el meu tio, en Josep, ja sabeu que passa quan es “surt” a rodar.

Velocitat, velocitat i més velocitat.

L’últim cop que vaig coincidir amb ell va ser l’estiu passat, ell feia una ruta btt amb alforges amb els companys del club i en Pep i jo els vam anar a trobar. Ells portaven dos dies de ruta amb alforges i nosaltres 135 km del tiron i mes de 2000m de desnivell positiu..
Arribant a San Celoni ens vàrem posar a rodar a un ritme infernal i al final ens vam quedar sols, ell i jo fen relleus a un ritme molt alt.

En Josep, la Niner i en Pep.

Foto cedida per Jordi Marina.

Doncs avui hem quedat a les 15 hores per anar a fer una mica de carril bici. El tio amb la Niner i jo amb l’Orbea, totes dues de 29er.

Ja només de sortir ens hem trobat el carril bici tallat i amb un desviament provisional. Aquest desviament es tracte d’una pujada d'uns 2km amb unes rampes del 20%.
Uff quin mal de cames només de començar.

He començat la pujada jo al davant i ha arribat primer a dalt en Josep. Seguim direcció a S’agaro, i cada vegada que en Josep apretava una miqueta jo em quedava uns metres enrera.

A S’agaró em girat i un altre cop cap a Llagostera i seguim cap a Girona.

A Santa Cristina ja he vist que intentant seguir el seu ritme ho passaria molt malament així que he decidit posar-me al davant i ser jo qui marques el ritme.

Cada vegada que m’ensenyava la roda jo apretava una mica mes.
A la tornada de Girona hem anat fent relleus fins a l’arribada a Llagostera on jo ja estava mol i molt fos.
Tot i aixó hem pogut parlar una mica de la Titan Desert on serem companys d’equip i vist lo vist em sembla que podrem fer molts km junts ja que portem un ritme molt similar.

Les dades d’avui :

Distancia: 82 km

Temps: 3h 30’

Pulsacions: A tope.

Tp* : 8

Dissabte hi torno, aquest cop amb en Quim, en Pep i si pot, en Josep.
L’idea es fer una sortida de 5h ATH*.

Salut.

PD: Jordi he agafat una foto del teu blog.

Tp = Trucades perdudes

ATH = A tota hostia.

TEST 29er

2010-04-05T22:49:00.005+02:00

Ja està provada i mes que provada.

Dissabte vaig fer la primera prova de la Orbea 29er. Una sortida de 65 km. sense gens de desnivell per el carril bici d’Olot. Es tractava de veure si es veritat aixó de les 29er corren molt.

Sembla que si, potser soc jo que estic molt fort ( je je je ).
Amb els dos companys que anava els hi va costar molt seguir el meu ritme tot i que no vaig apretar molt. A mig camí en Jordi va recular ja que no tenia mes temps. Amb l’Antonio varem seguir una estona mes, mitja volta i després si que varem apretar una mica mes.
Unes de les coses que m’agrada’t molt es cuan estàs en marxa dona l’impresió d’estar a dins la bici no a sobre.

I avui, sortida en solitari. Sortida 100% btt.

He fet una ruta on hi havia una mica de tot. He començat pujant per uns prats, per desprès fer la pujada a Santa Llúcia de Puigmal. Al inici de la pujada hi ha tres rampes molt seguides i molt dretes. A l’ultima he hagut de posar peu a terra. M’ha faltat desarrollo.
O almenys aixó m’ha semblat. De fet aquesta ultima rampa, amb la stumpjumper em sembla que no l’havia pujat mai, je je je.
Una altre cosa que m’ha sorpres es la gran tracció que te.

De Santa Llúcia a el Coll de l’Home mort es una pista en pujada. Aquí si que un cop he agafat el ritme es pot portar força velocitat.

Encara em quedava fer una altre pujada, de Sant Pau de Seguries a Sant Ponç d’Aulina. També es una pista amb pujada constant, amb menys pedres però amb mes fang.

La baixada es per un corriol de un 5 km molt trencat i amb molta pedra.

Aquí es on mes m’ha sorprès. Les rodes de 29 fan que les pedres siguin molt i molt petites, se les empassa amb molta facilitat. Els escalons també es tornen mes petits.

Han estat 38 km i 1200m de desnivell positiu i força fang amb una mica menys de tres hores.

Nomes em queda provar les corbes molt i molt tancades. Avui el terra estava molt fangós i no calia fer masses invents.

En resum, en pistes planeres i pistes amb pujades constant i no massa dures la sensació es de velocitat.

En baixada pedregoses la bici passa per tot arreu sense masses problemes.

Allà on si que tot son desavantatges es en rampes fortes.

I aquí una demo.

Salut.

29er

2010-04-02T16:38:00.007+02:00

Ja feia masses dies que l’esperava.

Ahir, finalment em va trucar en Tirites per dir-me que a la tarda podria anar a recollir la bici.

Feia dos mesos i mig que l’havíem demanat i no acabava d’arribar mai. Ara ja la tinc.
No és cap pepino full-equip però és la bici que he triat per córrer la Titan Desert.
Amb el temps i la guardiola ja l’aniré millorant.
Es una Orbea Lanza 29er. Un concepte de bici que encara per molta gent es tan sols una moda dels americans. Potser sí. Però les btt “convencionals” també son moda dels americans.

I no serà la única 29er de l’equip.

El meu tio i company d’equip, en Josep, debutarà a la Titan Desert amb aquesta preciositat de 29er.

Per el que fa a la Orbea, encara no l’he provada, demà serà el gran dia.

Si, ja ho sé, no es pot estar esperant una bici 2 mesos i mig i no estrenar-la el primer dia. Però és que avui havia queda’t amb en Ramon per fer una sortida amb la flaca.
I, ha valgut la pena esperar-se ja que hem fet Capsacosta i Coll d’Ares , aquest últim amb neu.

Demà ja explicaré les sensecions.

Salut.

ARTICLE D’EN PEP

2010-03-26T23:42:00.001+01:00

Ahir en Pep em va passar aquesta entrada que va fer al blog del club btt llagostera. A mi em va fer molta il•lusió. Espero que ben aviat fem alguna aventurilla junts.

Salut

RECORREGUT TITAN DESERT

2010-03-24T22:55:00.009+01:00

Per fi.

Ja feia uns dies que esperava ansiós el recorregut final de la Titan Desert. Finalment avui ens han enviat les altimetries i una breu descripció de les etapes.
No ens diuen res de l’anunciada etapa o sector contrarellotge. Guuumdeu!!!! Amb lo que havia entrenat jo !!!!!!
Sembla i diuen que han posat mes duresa. De fet l’etapa nº 4 fa una mica de por. Son 130 km amb una rampa per el mig impressionant.

La primera etapa es pràcticament plana però llargueta. Només de sortir s’haurà d’atravessar un cordó de dunes de 2 km. Al final d’etapa una miqueta de navegació.

La segona etapa sembla la mes “facil”.

La tercera etapa es l’inici de l’etapa marathó. 100km i 1800m. de desnivell positiu. El punt mes alt es a 2190m i el campament estarà a 1600m. Aquesta nit no tindrem assistència mecànica ni fisio.

La cuarta es la que fa mes por.

I per acabar la quinta etapa. La mes curta de totes i amb un perfil clarament negatiu. De totes maneres encara que l’etapa sigui tirant cap a baix si son camins i pistes amb sorra s’ha de pedalar igualment.

Un cop s’acabi la cursa potser m’hauré d’empassar aquestes paraules:

"Crec que l’ultima etapa hauria de ser de 80 km. i així arribaríem a un total de 500km".

Podeu veure tota la descripció del recorregut aqui.
SALUT.

REMORDIMENTS

2010-03-21T23:31:00.002+01:00

He Salvat el cap de setmana.

Després de la quilometrada de divendres havíem decidit anar a passar el cap de setmana al càmping de la Vall de Bianya.
El dissabte la família pujaria amb cotxe i jo amb la bicicleta. Per el diumenge tenia pensat pujar dos o tres ports, coll de canes, santigosa i capsacosta.

Dons res de res.
El dissabte em vaig aixecar molt i molt mandrós i tant sols vaig ser capaç de agafar la bici per carregar-la al cotxe.
I aquest matí ni tant sols això. La mandra m’ha guanyat.

A mig matí he vist com en J. S. Bach arribava de fer una sortida amb la btt amb caiguda i tot. Em estat una estoneta xerrant de els Tracks del Diable, de la Titan Desert de les 24h de Montjuic .

He començat a tenir remordiments........ No serveix de res fotre’s una matxacada el divendres i passar-se dos dies en blanc per culpa de la mandra.

Cap problema..... Desprès de dinar em vesteixo de ciclista i cap a casa.

Nomes de sortir del càmping m’ha començat a ploure i no ha parat fins a Castellfollit de la Roca. He anat baixant per la carretera antiga fins que m’he vist obligat a agafar la autovia de Banyoles.
I a Llambilles un altre cop aigua fins a casa.

En fi...He salvat el cap de setmana.
80 km mes cap a la saca.

Salut.

165KM

2010-03-19T23:19:00.009+01:00

Ahir em vaig trobar en Joan Duran i em va proposar sortir avui a fer una volta. Em va dir que tenia lliure des de les 9h fins a les 17h.

Que podríem fer?
Estar clar, no?
Sortir de les 9,15h fins a les 16,30.

Avui ens hem marcat una megasortida d’aquelles que arribes a casa amb mal de cames, mal d’esquena, mal de tot però amb un somriure a la cara.

Amb lo que va d’any jo encara no havia fet cap sortida de mes de tres hores i em sembla que de cara a la Titan Desert es el millor que puc fer.

Només de sortir em anat una estona el mig de la boira. Al arribar a Girona ja no en quedava gens i el sol començava a deixar-se veure.
De Girona em enfilat cap a Anglès i ens em arribat a Olot.
De Olot a Santa Pau i Mieres on em parat a menjar una buti amb all i oli i unes torrades.

Mitja horeta justa i a tot drap a cap a Banyoles i carretera vella de Cornellà de Terri fins a Medinyà .
Ara es l’hora de decidir per on fem la tornada.
Una opció es anar cap a Bordils i pujar a Els Àngels per Madremanya, ho descartem de seguida per l’hora que es ( i per l’estat de les nostres cames, je je).
Creuem Girona i anem definint la ruta.
Tornar directe a Llagostera també ho descartem.
En Joan tenia el rècord personal de 104 km i avui era un bon dia per fer una bona marca. De fet, quant passàvem per Banyoles ja l’havia superat (està fort el paio).

En Joan.

A Girona agafem la carretera de Sta. Coloma.
A Sant Dalmai parem a comprar aigua i unes coca-coles . Girem a Vilobí i seguim fins a Campllong.

Aquí ja estàvem farts de portar el vent de cara i decidim tirar cap a Sant Andreu Salou , Caldes i per fi a Llagostera.
Hem arribat força sencers, cansats peró sencers.
Una dutxa molt rapida, un Phoskito i una coca cola i cap a treballar un parell d’horetes que ja està bé.

Clikeu a sobre el perfil.

Demà mes.

Salut.

ELS 100 KM I RADIOSHACK

2010-02-28T23:07:00.003+01:00

Avui havia quedat amb en Jordi Marina per anar a veure el caixa Girona a Fontcoberta.
La primera idea era passar per els Àngels, peró amb el refredat que porto ho em descarta’t.
Era el dia que en Jordi faria els seus primers 100 km per carretera. Hem anat fins a Fontcoberta a un ritme força altet, esmorzar de botifarra i cocacola i a veure la cursa.

L’ambient del Caixa Girona impressionant, moltisima gent i moltísims nens i nenes de les categories promoció.

A la tornada ens ho em tornat agafar amb ritme fins a Sarrià de Ter, després ja em baixat el ritme i fins a casa.

I…el Radioshack que hi pinta?

Dons res, que aquesta setmana el diari esportiu El Nou publicava que l’equip de Lance Amstrong està buscant hotel per tot l’equip i naus industrials per tenir la base a Girona. El Garmin ja fa uns anys que hi tenen la seu i l’equip Cèrvelo de Carlos Sastre també busca local a Girona. Els últims dies també he trobat algun ciclista del BMC de Cadel Evans, la selecció francesa de carretera i molts i molts de clubs i equips d’arreu d’Europa. A tots aquest els hi hem de sumar les empreses que es dediquen a fer de guies per cicloturistes i els hotels que organitzen estades.

Tota aquesta gent trien Girona per el clima, per la orografia i per el “poc” volum de transit que hi ha.
Si algun dia deixen de venir no serà pas per que el canvi climàtic a deixat totes les carreteres amb un pam de neu, ni per que un sisme ens hagi aplanat totes les muntanyes.
El dia que deixin de venir serà per que estan cansats de punxar rodes per culpa de les gravilles i vidres que hi han a els vorals de les nostres carreteres.

PRIMAVERA

2010-02-18T21:49:00.005+01:00

Si, ja sé que encara falten unes setmanes per que arribi la primavera. Però l’ambient que es respira per les carreteres de Girona es de que ja ha arribat el bon temps. Tota aquesta setmana només faig que trobar-me grupetes de ciclistes d’arreu d’Europa.

Això fa que em passi el mati esperant que arribi el mig dia per poder sortir a pedalar, i la veritat es que per molts equips que hi hagin per aquí entrenant, Zeus deu dels cels i de la pluja i Eolo deu del vent segueixen fent de les seves.

Ahir vaig sortir al migdia, sortida de Llagostera fins a la creueta, pujar a Els Àngels baixar cap a Madremanya, La Bisbal, Santa Pelaia i cap a casa.
Quan baixava d’Els Àngels cap a Madremanya el vent va començar a bufar amb molta força. Peró el pitjor estava per arribar.
El tram de carretera entre la Bisbal i Cruïlles, el vent em va desequilibrar varies vegades.
En tot aquest tram no vaig aconseguir passar de 15km/h.

Avui a mig matí m’ha trucat en Joan Babot un participant de la Titan 09. Ha vingut a Girona a fer el carril bici amb el seu fill. L’any passat no va aconseguir acabar per els problemes de les llagues al cul. Al acabar la cursa em va dir que no tornaria a córrer la Titan desert, i avui entrenava amb el seu fill.
Hi participaran tots dos.

Quant ens em despedit he anat cap a casa he agafat la flaca i he sortit a rodar un parell d’hores. També feia vent.

Aprofito per felicitar en Jordi Marina ja que el seu blog Arreplegatsbtt ahir va arribar a les 10000 visites.
Felicitats Jordi.

I una decisió que he pres:

No tornaré ha posar els peus a la botiga Medina Llagostera.

Salut.

NEU

2010-01-11T00:02:00.000+01:00

He passat tota la setmana enganxat al rodillo. Només calia que sortís una mica el sol per poder sortir a pedalar. Bé, una mica de sol i una mica de temps.

De sol ja n’ha fet però de temps.... no n’he tingut gaire.
El dissabte a el mati varem començar a construir la carroça de carnaval ( aixó m’hipoteca els pròxims 6 dissabtes i algun diumenge) i avui havíem d’anar a Sant Cugat a fer unes visites familiars post-reis.
Per tant l’única estona que em quedava lliure era el dissabte a la tarda.
Vaig arribar a casa a les 14h 30, preparar el dinar, dinar i sense temps per fer la digestió, em vesteixo de ciclista i començo a pedalar.
Son les 15h 45 per tant no em queda massa estona de llum.

Hummm On vaig? On vaig?.

De moment enfilo cap a Girona, vaig força bé, per tant decideixo pujar a Els angels.
Ho tinc molt just de temps però prefereixo no pensar-hi.

Arribo a la Creueta i comença la pujada cap Els Angels. Abans d’arribar a can Mascort m’avança un tractor tirant sal a la carretera. Aixó promet!!!
Quan arribo al km 6 començo a trobar neu als vorals. Aquí ja fa força mes fred.
Segueixo amunt… A partir del km 8 la neu ja es mes evident, les cunetes no es distingeixen i els arbres son ben blancs.

A dalt hi han un munt de cotxes aparcats a banda i banda de carretera, la rampa per arribar a el pàrquing està totalment glaçada i no s’hi pot arribar i hi han moltes famílies jugant amb la neu.
Intento guanyar un minut de gloria i arribar fins el rètol del pàrquing a cavall de la bici. Impossible no puc fer mes de 25m.

Ara nomes queda baixar. La cosa es complica força ja que la sal que ha tirat el tractor fa que la neu de les vores es vagi desfent i tota la carretera es un molladís. Em sembla que he trigat mes per baixar que no pas per pujar.
Arribo a baix i ja no hi ha massa llum. Ara toca apretar de valent.
Un altre cop he perdut la lluita contra el rellotge i arribo a casa a les 18h. He fet els últims 20 minuts amb poquíssima llum.
A part de la por que he passat baixant i per el fet de anar a les fosques he arribat a casa amb aquella mitja rialla de satisfacció.

Salut

COCTELERA

2010-01-08T22:52:00.000+01:00

Si en una coctelera hi posem aigua, fred, vent, neu, mitges vacances i compromisos familiars, hi posem glaç i ho barregem tot surt un fastigós còctel anomenat “rodillo”.

Quatre dies seguits mirant la paret del davant, pedalant com un …. com un …… desorientat? a punt de agafar complexa de hàmster donant voltes a la rodeta de la gàbia.
Quatre dies que sumen 8 hores de pedaleig frenètic deixa’n volar els pensaments, però també posant en ordre les idees.

Han estat quatre dies molt durs.

El que m’agrada mes d’aquesta vida que m’ha tocat es sortir a pedalar i una de les coses que m’agraden menys son les sessions de rodillo.
Però aquesta setmana ha estat diferent, aquest dies m’han servit per quasi bé decidir quina bicicleta vindrà a casa i m’acompanyarà a el Marroc.
Fins l’últim moment he esperat que els reis ( almenys per un cop) em portessin un regalet amb dues rodes……Bé, no ha estat així. Al final deixaré de creure-hi.

No puc esperar gaire més, i haig de prendre una decisió.

Tinc 4 opcions:
- Giant ATX Pro:
- Un cuadre de alumini molt reforçat i muntatge al meu gust, transmissió XT, forquilla Fox 100mm(agafada de amagatotis de la meva filla), rodes cross ride i alguns components que tinc per casa. Es la opció mes econòmica.

- Cube XMS:
- He trobat una oferta molt bona i es una molt bona bici per el tipus de mountanbike que practico: rallimaratósortidespanchangueres.

- Canyon Nerve:
Molt semblant a la cube.

- L’ànima del desert:
- De moment es la que més m’interessa. Però també es en la que més dubtes tinc.

Si aquest cap de setmana fa una mica de bon temps ( ja han dit que no serà així) sortiré amb la flaca, si segueixo amb el rodillo de ben segur que acabaré prenent una decisió, tampoc vull precipitar-me.
Si voleu podeu apostar per les candidates.

Salut.

PROPÒSITS

2010-01-01T18:00:00.000+01:00

Comença el 2010.
I l’he començat igual que l’any passat, sortint a pedalar el primer dia de l’any. Es el dia en que les carreteras estan mes buides de cotxes, el país a aquestes hores encara dorm.

Això nomès es una declaració d’intencions per els pròxims 365 dies: sortir, sortir i sortir, pedalar, pedalar i pedalar, vull conèixer noves rutes i nous llocs amb la btt, vull pujar mes ports i fer mes kms amb la flaca.
S'ha acabat el 2009 i quasi bé he arribat a els 9000 km, me n’han faltat 235. Aquest any que ara comença vull arribar a els 10000 km.

Vull deixar….No!! Haig de deixar definitivament la meva addicció a el tabac i haig d’aconseguir que el meu pes no sigui el Dragon Khan, que ara puja i ara baixa per tornar a pujar i tornar a baixar.

Ja tinc un repte per el mes de maig, la Titan Desert. I en tinc un altre al cap per a principis d’estiu, ja os ho explicarè mes endevant, ja que es una autentica bestiesa.

Durant el mes d’agost amb la colla de amics farem la sortideta amb alforges, com cada any. Enguany repetim ruta, El camí dels bons homes, la ruta mes dura que he fet mai. La tornarem a fer en 4 dies i amb les alforges ben carregades.
Segurament també faré alguna marcha cicloturista com Terra de Remences o Terra de Comtes, en tinc forces ganes.

Dons res...... Poso el conta quilometres a cero i el 31 de desembre en tornarem a parlar.

Salut.

PD: uy!!!!! Que m’oblidava........ Bon Any.

TITAN DESERT 2010

2009-12-18T01:00:00.000+01:00

Hola:

M’ha costat molt decidir-me.
Em feia molta mandra tornar a començar a entrenar. Desprès de molts de dies posant els pros i els contres, (no se per que per però sempre guanyen els pros), he fet el pas endavant i m’he tornat a inscriure a la Nissan Titan Desert .
Ara comencen tres mesos molt frenètics, haig d’intentar posar-me una mica en forma, perdre els kg de mes que tinc i els que agafaré per Nadal ( je,je). Haig de muntar-me una bici nova ja que la specialized me la varen robar fa 15 dies. Haig de buscar algun espònsor que m’ajudi a afrontar aquest repte. Buff!!! Quina feinada.
I el mes important:
Se que vull anar a la titan però no se que hi vaig a fer.
L’objectiu del 2009 era acabar la prova amb els meus dos companys i amics, en Pep i en Quim. Per el 2010 en Pep ja m’ha dit que no repeteix i en Quim s’ho està plantejant.
Haig de buscar un objectiu per aquesta nova edició.
Ara ja sabem que el quilometratge total serà de 500km en 5 dies de cursa. Hi haurà una contrarellotge de nosecuants kms i dues etapes de muntanya de 100km i uns 1500m de desnivell positiu.
Dons ja ho sabeu, si em veieu amb la bici ben abrigadet i passant fred ja sabreu per que ho faig.
Salut.

Pere.

SEGONA MARXA PER PARELLES - CLUB BTT LLAGOSERA - 20 de Desembre de 2009

2009-11-24T16:25:00.001+01:00

Eps... no tenim gaires reptes per endavant, excepte un de molt important : l'organització de la SEGONA MARXA PER PARELLES (el dia 20 de desembre de 2009)

Sí nois !!!

Els tres companys del Club BTT Llagostera que varem afrontar el repte de la Titan estem immersos en l'organització d'aquesta Marxa en BTT, en la que els participants han de formar un equip de 2 membres.

Eps !!!
Que no ho fem sols, sinó que formem part d'un grup de socis que treballem de valent per a què aquesta Marxa sigui un èxit d'organització; l'èxit de participació ja depèn d'altres factors.

Quan diem parelles no volem dir : matrimonis, enamorats, parella de fet, parella en pecat.

No, no, no !!

Les parelles poden de la naturalesa que calgui.

No valen trios ni solitaris !!!

Si voleu veure més informació, visiteu la secció de la Marxa aquí, o bé entreu al WEB del Club BTT LLagostera .

Us hi esperem a tots !!!

Bé, a alguns no, però ara no direm a qui no ...

Pep

ÈPICA

2009-08-03T10:46:00.000+02:00

Ja feia dies que no escrivíem res en aquest blog. I si en un blog que es diu El Nou Repte no hi escrivim res, es que no teníem cap repte per complir. Quin avorriment , no?

Doncs bé, això s’acaba.

Com cada any, el primer cap de setmana d’agost fem una ruta de 4 dies amb alforges. Però aquest any, com que ja havíem marxat per córrer la Titan Desert varem decidir no fer la sortida d’enguany per no prendre mes temps a la família. A mesura que s’anava acostant el dia en que la resta dels nostres companys iniciaven la ruta, es començava a despertar el cuc bttero.

EL NOU REPTE:
Fer les dues primeres etapes de la ruta dels nostres companys.
Ja! Ja!, sembla fàcil, no?
Doncs NO!!!!
Ho farem seguit. Non Stop. Sense descansar. Sense dormir. I sobre tot, sense que ells ho sàpiguen.

DIVENDRES 31

Els nostres companys, l’Albert, l’Oscar, en Santi, en Quim i els dos Joseps comencen la ruta.
Sortida de Llagostera i final d’etapa a Santa Fe de Montseny. Son 73 km, els primers 30 molt planers i els 40 últims de constant pujada. Primer s’ha de pujar de Sta Coloma de Farners a Arbúcies i després d’Arbúcies amunt i amunt fins a Santa Fe.

DISABTE 1

A les dues de la matinada en Pep i jo (Pere) agafem les bicis, el llum frontal i iniciem una etapa nocturna. La mateixa que han fet els nostres companys el dia abans “sota el sol infernal” .
Cal a dir que no és massa normal trobar ciclistes un dissabte a la nit-matinada i això fa que quan travessem Sta Coloma i Arbúcies els pocs noctàmbuls que queden desperts ens mirin encuriosits.
Es una nit molt calorosa, suem de valent. Molt silenciosa, nomes sentim algun gos quan ens acostem a alguna masia.
La sortida del sol es espectacular i deixa les Guillaries d’un color rogent que fa que ens parem un parell de vegades a mirar el paisatge ( i a reposar una miqueta per què estem pujant a un ritme força fort).

Arribem a Sta Fe a les 8 h del matí. Just quan arribem els nostres companys començaven a sortir del hotel per preparar les bicis abans d’esmorzar.
Es queden de pedra. No s’ho acaben de creure!!!!!!!.
Els hi expliquem que ja ho havíem planejat uns dies abans, que tenim la furgo a Sant Celoni i que l’idea es fer una etapa èpica de 130 km i un munt de metres de desnivell positiu.
Esmorzem, unes bones llesques de pa amb tomata i un assortit d’embotits per recuperar forces i fer la segona part de l’etapa. Santa Fe- Sant Celoni. Per carretera hi han 20 km, nosaltres en farem prop de 60.
Sortirem de Sta Fe cap a Sant Marçal. Jo n’estava segur que començaríem escalfant una miqueta, ja que després de l’esmorzar…….res de res.
L’Albert es posa al capdavant i comença a posar un ritme força alt. Només son 5 0 6 km de pujada, però es que ja en portem 80 i ells han descansat tota la nit i nosaltres no!!!!!
Sort que de seguida arriba la baixada. Una baixada força divertida, potser un pèl massa ja que en Santi va per terra i hem d’aturar-nos a fer unes cures.
La baixada ens fa perdre uns 700 metres de desnivell.
Ara comencem a pujar cap a Coll Fòrmic. Son les 11 h del matí, això vol dir que ja portem 9 h al cim de la bici i 90 km, només en queden 40.
Comença a fer molta calor i l’Albert i els dos Joseps posen un ritme molt dur. En Pep va molt bé ( o ho sembla), però jo tinc una mitja pàjara causada per els km recorreguts, la forta calor que està fent i el no haver dormit la nit anterior. M’ho agafo amb molta calma, sé que si arribo una mica bé a Coll Fòrmic, la resta no és massa complicada. L’Albert i en Pep m’esperen i anem pujant i xerrant. Gràcies nois!!!!.
Reagrupament a Coll Fòrmic.
Ens trobem el restaurant tancat, ara una cervesa ens hagués anat molt i molt bé. Per sort a fora el restaurant hi ha una maquina de begudes, ens prenem una coca-cola ( el millor invent dels americans) i seguim fent camí, ara cap a Pla de la Calma. De seguida trobem un canvi de temperatura brutal, la forta calor de la pujada a Coll Fòrmic ha desaparegut i ara només es calor.
Sorprenentment la coca-cola m’ha fet recuperar les forces i ara sóc jo qui va dels primers.
Un cop travessem el Pla de Calma ( que de pla no en té res de res) enfilem la baixada que ens portarà a Montseny. Es una pista molt ample i pedregosa que fa que ens al·lucinem i baixem força ràpid. En Josep punxa una roda i uns metres més avall en Quim. Amb L’Oscar anem baixant més tranquils i “assegurant la mecànica” en Pep i en Santi es queden ajudant a els punxats.
Arribant a les gorgues de Montseny ens reagrupem i agafem direcció Sant Celoni.
Ara ja només ens queden 15 km tots per carretera.
I ja està.
Arribem a Sant Celoni molt més sencers del que ens esperàvem. Han estat moltes hores de bici, però ha valgut molt la pena i ens ho hem passat molt bé.

Els números :

130 km.
3241m de desnivell positiu
241 Ibp
12,30 Hores desde que varem sortir de casa.
9 Hores pedalant.
7307 Kilocalories consumides
141 ppm de mitja.

VIDEO TITAN DESERT

2009-05-26T00:03:00.000+02:00

Fa uns dies varem penjar unes fotos de la nostre aventura, en tenim més, ja les anirem penjant .

Ara de moment teniu un petit VIDEO de 4 minuts.

També n'estem preperant un altre una mica mes llarg.

Esperem que us agradi.

IMATGES

2009-05-05T23:59:00.000+02:00

GRACIES

2009-05-03T10:04:00.000+02:00

Ufff!!!!!!!

Ja som a casa.

Volem donar-vos les gràcies a tots per el vostres ànims.

Ha estat una cursa impressionant i molt i molt dura. Una experiència que no oblidarem mai.

Saber que tots vosaltres estàveu seguint-nos ens ha ajudat molt.

Ara estem molt cansats, peró demà ben segur que penjarem un extens resum .

Moltes gràcies a tots.

CINQUENA JORNADA

2009-05-01T21:45:00.000+02:00

AIXÒ S’ACABAT. Com preveiem ahir, i sense gaires problemes han fet la darrera etapa que ha estat molt curta, han arribat tots tres junts després de 5:40 hores i han assolit l’objectiu inicial: ARRIBAR AL FINAL. No he pogut parlar amb ells, peró juraria que trigaran uns dies a plantejar-se la participació de l’any vinent.
Finalment la prova l’ha guanyat l’Israel Núñez amb 19 hores 10 minuts seguit per l’Ismael Ventura a 20 minuts i del Melcior Mauri. En Quim ha acabat 113 a 12:27 hores del primer i en Pep i en Pere 120 i 122 a més de 14 hores, peró repeteixo, l’objectiu era poder acabar i això ja no els hi treu ningú. Si voleu consultar la classificació general feu click aquí.

Demà arriban a Barcelona a les 18:15 i un grup els anem a esperar a l’aeroport. Segú que d’aquí uns dies es munta alguna cosa pel poble per celebrar-ho.

Bé doncs, jo hem despedeixo, i deixo el blog per ells que segú que hi deixeran totes les experiències d’aquests cins dies de competició.

FELICITATS A TOTS TRES CAMPIONS.

Salut,
Robert

QUARTA JORNADA

2009-04-30T23:17:00.000+02:00

Avui havia de ser l'etapa més dura del Raid, però que és això per en Pep, en Quim i en Pere, res..., justament és el terreny en el que estan acostumats a córrer per aquí. Encara que els primers kilòmetres han estat durs amb fortes pendents, s'han esplaiat amb els paisatges, amb poblets i molts oasis fins arribar al cim del coll amb unes vistes que "són un regal per la vista" , per arribar en baixada fins una extensa vall de més de 400 km. dels que n'han fet 40 fins al campament. El que s'ha trobat molt còmode amb l'etapa d'avui ha estat en Quim que s'ha avançat als 20 kilòmetres de començar i n'ha fet 70 en solitari, arribant a meta amb un avantatge sobre els altres dos d'1,5 hores quedant al lloc 74 i pujant fins a la 113 de la general. En Pep i en Quim també han pujat llocs fins el 126 i 127.
Físicament estan prou bé per afrontar la darrera etapa de demà.
L'etapa l'ha guanyat l'Israel Nuñez i es perfila com a guanyador amb més de 20 minuts d'avantatge sobre el segon.

Si voleu consultar les classificacions feu clic aquí.

He trobat unes fotos d'aquest any i de l'edició del 2008, cliqueu aquí per l'enllaç.

Demà la darrera etapa:

ETAPA 4 -- 01/05/2009
TAZENAKHT - OUARZAZATE

Desnivell de sortida: 1385 metres
Desnivell d'arribada: 1171 metres
Cota màxima: 1552 metres
Cota mínima: 1171 metres
Longitud total: 55,40 kilòmetres d'especial
Navegació: Pràcticament inexistent.
Terreny: Pistes ràpides.
Dificultat: Mitjana -- Baixa. Un petit port amb pendents suaus.

La darrera jornada és curta,, 55 kms. Amb un port al kilòmetre 22 però amb rampes suaus. La baixada serà ràpida i s'anirà a fons fins a les afores d'Ouarzazate. L'arribada és a costat d'un petit oasis d'on surt una pista d'enllaç de 6 kilòmetres fins a l'hotel, travessant la ciutat.

TERCERA JORNADA

2009-04-29T22:23:00.000+02:00

Avui hem pogut tornar a parlar amb en Pere, el resum que n'ha fet de l'etapa marató ha estat explicit, MOLT I MOLT DURA, moltíssima calor, han arribat a temperatures de 47º !!! , han estat pedalant 17 hores en els dos dies per camins molt dolents, sobre tot els darrers 20 kilòmetres, amb pedra petita i vent en contra. Han arribat 125, 126 i 127 a mes de 7 hores del guanyador. Tots tres estan molt cansats, amb cefalees i una mica deshidratats. En Pere ha comentat que parlant un ex-professional de la carretera (vuelta, giro, tour,) la duresa d'aquest dos dies l'ha podia comparar a qualsevol etapa de muntanya del Tour.
Malgrat tot tenen confiança en poder acabar l'etapa de demà, considerada la més dura del Raid.

L'etapa finalment l'ha guanyat Israel Nuñez, que també encapçala la general seguit a 13 minuts per Melció Mauri.

Podeu consultar la classificació general.

Demà es correrà la tercera etapa.

"ETAPA 3 - 30/04/2009
TLIT -- TAZENAKHT

Desnivell de sortida: 860 metres
Desnivell d'arribada: 1385 metres
Cota màxima: 1774 metres
Cota mínima: 860 metres
Longitud total: 90,66 kilòmetres d'especial
Navegació: Zona ampla de navegació amb pistes poc definides.
Terreny: Amb pedres i pistes ràpides.
Dificultat: Molt Alta

Es l'etapa reina del Raid, amb 3 ports de 1ª categoria. Cada una de les 3 pujades no supera els 5 kilòmetres, però les rampes són del 10%.
Després comença una zona de navegació amb GPS, travessant forces pobles. L'arribada és relativament fàcil amb 2 kilòmetres d'asfalt.

SEGONA JORNADA

2009-04-28T22:58:00.000+02:00

Primer hem de dir que avui no hem pogut comunicar amb els "africans", ja vàrem avisar que a l'etapa marató l'organització no muntaria les cobertures de mòbil, per tant haurem de fer el resum amb la informació publicada a la pàgina oficial de la TITAN.

Primer dir que ja ahir els varen avisar que l'etapa d'avui seria 26 kilòmetres més llarga degut a la crescuda d'un riu que no podrien travessar i s'hauria de donar una volta considerable fina arribar a un pont. Finalment l'etapa ha estat de 115 kilòmetres molt durs. En un principi han hagut de superar una zona de dunes carregant les bicicletes durant 800 metres. A partir d'aquí un tram de navegació complicat que ha disseminat a la majoria dels participants.
L'etapa l'ha guanyat l'Israel Nuñez amb un temps de 4:51 hores, en Pep, en Quim i en Pere han acabat en els llocs 141, 142 i 143 a 3:50 hores dels primers, (això vol dir que han estat 8:45 hores pedalant,... uff)
Avui no hi ha classificació general, ja que sumarà el temps de demà que és la segona jornada de la marató.
Esperem poder parlar demà amb ells per que ens facin cinc céntims d'aquests dos dies i saber com es troben físicament per afrontar l'etapa 3 que serà la més dura del raid.

"ETAPA 2 --JORNADA 2 - 29/04/2009
BOU-RBIA - TLIT

Desnivell de sortida: 1018 metres
Desnivell d'arribada: 860 metres
Cota màxima: 1328 metres
Cota mínima: 748 metres
Longitud total: 117,8 kilòmetres d'especial
Navegació: Mínima.
Terreny: Zona tècnica, pedres i pistes.
Dificultat: Mitjana-Alta

Segon sector de la marató, un començament muntanyós, en pujada, sense grans rampes però per pistes tècniques. S'arriva a una mina a cel obert des d'on surt una pista. Durant molts kilòmetres es va creuant un riu de costat a costat fins travessar un poble i agafar una pista diferent, estreta i amb pedres i no molt clara. L'etapa s'acaba amb una pista paralela a una carretera en construcció fins arribar al campament i les "comoditats" normals de la cursa.

PRIMERA JORNADA

2009-04-27T22:36:00.000+02:00

S'acabat la primera jornada que ha estat molt ajustada, els setze primers han entrat amb 1 minut de diferència i l'ha guanyat el català Ismael Ventura.
Els nostres estan molt satisfets, han comentat que ha estat una etapa amb alternança, començant amb pistes amb molta sorra, seguit d'un ascens amb molta pedra, per acabar amb pistes ràpides fins a l'arribada, atravessant algun poblat pel camí. En resum han estat 87 kilòmetres d'especial i 4 d'enllaç amb desnivells no massa pronunciats, el que ha permès que el grup hagi rodat molt junt. Finalment han quedat als llocs 153, 154 i 155 amb un temps de 5:40 hores a 2 h. dels guanyadors (s'ha de tenir en compta que han perdut temps parant-se per fer-se fotos, etc .....que si no ...)

Si voleu podeu consultar la classificació general.

Anirem intentant penjar fotografies enviades per SMS

Demà comença amb la primera jornada de l'etapa marató.

"ETAPA 2 --JORNADA 1 - 28/04/2009
ZAGORA -- BOU-RBIA

Desnivell de sortida: 742 metres
Desnivell d'arribada: 1017 metres
Cota màxima: 1017 metres
Cota mínima: 712 metres
Longitud total: 88,93 kilòmetre d'especial
Navegació: Sector de navegació sense senyalització de carrera. Us del GPS i RoadBook.
Terreny: Amb pedres i pistes toves.
Dificultat: Alta

Comencen en una pas de sorra i pedres amb 2 kilòmetres amb molta pedra fins la pista principal. Després d'un tram d'asfalt canvia totalment el terreny. Una de les característiques de l'etapa serà la varietat de terrenys, sorrenc al principi, 12 quilometres de navegació, pistes ràpides, pistes amb pedres i un palmerar al final.

Recordem que és una etapa marató, a l'arribada muntaran el campament i no hi haurà assistència mecànica i fisios. Tampoc hi haurà classificació oficial ja que se sumaran les dues jornades.

Si voleu seguir les etapes per televisió, ho donen avui dilluns per teledeporte a les 23 hores, dimarts, dimecres i dijous també per teledeporte a les 22:30 i divendres altre vegada a les 23 hores.

L'AVENTURA HA COMENÇAT

2009-04-26T11:41:00.000+02:00

A hores d'ara en Pep, en Quim i en Pere ja deuen estar volant cap a Ouarzazate.
A partir d'avui intentarem mantenir-vos informats de la part tècnica de la prova i de les seves impressions durant la propera setmana mitjançant conexions telefòniques que anirem incloent al blog.

El viatge ha estat llarg, han sortit amb molt de retard de Barcelona i després del vol, han estat 170 kilòmetres d'autobús fets en 3 hores i quart amb un paisatge extremadament desértic i molt i molt de vent. Finalment han arribat a les 6 per poder dinar, i muntar les bicicletes. Tenen previst un breafing a les 8 de la tarda, sopar a les 9 i cap a dormir.

primeres imatges en terres africanes

El timing dels dies de cursa, és pràcticament cada dia el mateix:

Esmorzar: a les 5:30 h.
Control de signatures: de 6:15 a 6:45 h.
Entrega d'aigua: de 6:00 a 6:45 h.
Entrega d'equipatges: de 6:00 a 6:45 h.
Sortida: 7:00 h
Dinar: de 13:00 a 17:00 h.
Briefing etapa següent: 20:00 h.
Sopar: de 19:00 a 22:00 h

Demà comença l'aventura de veritat amb la primera etapa

"ETAPA 1 -- 27/04/2009
TAZZARINE-ZAGORA

Desnivell de sortida: 851 metres
Desnivell d'arrivada 746 metres
Cota màxima: 951 metres
Cota mínima: 746 metres
Longitud total: 87,73 kilòmetre d'especial
Navegació: Nul.la si no es surt de les pistes.
Terreny: Tou, amb pedres i pistes ràpides.
Dificultat: Mitjana

Comencen en una zona tova de pistes parlel.les, per agafar després una part divertida de pujades i baixades amb pedres. Després d'una petita gorga, un bon terra per rodar ràpid. Després un port petit que puja fins els 928 metres. El desnivell no és molt gran surten de 851 i la cota mínima serà 768 mt."
Font: Dossier de participants

Demà a la nit intentarem parlar amb ells i penjar les seves conclusions, així com el perfil de l’etapa següent.

Finalment volen agrair mitjançant el blog tots els missatges d'ànims i suport, disculpant-se per no poder contestar-los personalment.

Amunt amunt i... cap a Ouarzazate

2009-04-25T19:03:00.000+02:00

Ja som dissabte dia 25 d’abril de 2009, o sigui, demà comença l’aventura de la Titan 2009 !!!
Sí, demà al matí, a les 8h, comencem el viatge en cotxe cap a l’aeroport del Prat; el nostre vol surt a les 11h30 cap a Ouarzazate i, a partir d’aquí, l’aventura comença a rodar.

Els dos o tres darrers dies han estat de preparatius, preparatius intensos :

enllestir les maletes amb roba esportiva
motxilles amb recanvis, amb eines i estris de neteja per a la bicicleta
medicaments i articles d'higiene
menjar energètic i complements nutricionals
brúixola, GPS i piles de recanvi

Total, uns 25 quilos de material, sense oblidar la bossa de mà amb els estris que volem tenir més a prop. Hem sembla que tots ho hem repassat tot una i mil vegades i creiem que no ens deixem res. De fet, si sabéssim que ens deixem alguna cosa, no ens la deixaríem.

I de moment, ja està... Només queda passar la nit de dissabte a diumenge el millor possible, amb alguna tisana relaxant per poder dormir millor.
A partir de que deixem l’aeroport del Prat serà un xic difícil fer-vos arribar informació mitjançant aquest bloc-blok-blog o com es digui, però ho procurarem.

Fins aviat !!!

FOTOS PRESENTACIÓ NISSAN TITAN DESERT

2009-04-23T12:16:00.000+02:00

Ja hi som, ja hem passat el punt sense retorn

2009-04-19T22:31:00.000+02:00

Ha començat el compte enrera i ja hem traspassat el punt sense retorn !!!

Efectivament, aquest darrer cap de setmana ha estat intensiu.
El divendres dia 17 vam fer la presentació del nostre equip al Casino Llagosterenc.
On vam fer una petita introducció per presentar-nos en societat i tot seguit vam passat un vídeo per mostrar què és la Titan i on anirem a patir. Estem molt contents per la presència d’amics, companys, familiars i curiosos... Un altre cop, des d’aquí, els tornem a donar les gràcies per la seva assistència.

I l’endemà, el dissabte dia 18, vam passar les verificacions tècniques i administratives per, tot seguit, encaixar les bicicletes i lliurar-les als organitzadors. Les bicicletes ja estan viatjant cap al continent africà, on ens estaran esperant el dia 26 !!!

Total, que ja hi som pel tros, a punt de ballar-la. Només queda una setmana; el proper diumenge ja agafem el vol charter a l’aeroport del Prat (a Barcelona) i ... cap a Ouarzazate, que hi falta gent.

No sabem si podrem enviar cap tipus d’informació des dels campaments, però procurarem enviar alguna cosa per mantenir-vos informats.

Apa ... fins aviat !!!

AGENDA

2009-04-16T20:13:00.000+02:00

De mica en mica anem tancant tasques.
Les bicicletes ja són a punt. Rodes noves, les cadenes i les transmissions tot just rodades una miqueta, els frens amb pastilles noves i ben repassats, els suports de road-books instal·lats, una neteja general i un bon engreix.
Sembla que ja no ens quedi feina i no és ben bé així.

Demà divendres a les 21h farem la presentació del nostre equip al casino llagosterenc.
Preparar això també ens ha dut una miqueta de feina. Hem gravat un vídeo on expliquem una miqueta la TITAN DESERT i el nostre repte.
No cal dir que esteu tots convidats.

Dissabte hem d’anar a Barcelona a pasar les verificacions tècniques de les bicicletes, entregar fitxes mèdiques, recollida de dorsals, desmuntar les bicicletes i empaquetar-les .
Hi haurà també un brífing on ens explicaran els horaris del vols, detalls d’última hora abans de la cursa, revisió de passaports etc…

I a tot això hi hem d’afegir els últims entrenaments. Ara ja son més suaus, però no abaixem la guàrdia. Aquest cap de setmana encara hem de sortir divendres, dissabte i diumenge, per la setmana que bé només restarà descansar.

Però hi ha una tasca, que aquesta sí que ens porta de cap, NO HI HA MANERA DE FER PASSAR ELS NERVIS!!!!!!!!, i es que el dia D cada vegada és més a prop.

Sabem que hem fet els deures, però els nervis sempre hi son.

Tan sols resten 10 dies per que comenci tot. A partir d’ara intentarem escriure un article cada dia.
Mentre duri la cursa i sempre que ens sigui possible, penjarem la crònica de l’etapa cada dia.

La prova definitiva ?

2009-04-12T17:53:00.000+02:00

La prova definitiva ?
Ho ha de ser perqué el temps s'esgota, tot i que encara em queda alguna cosa per pulir.

El dijous passat vaig decidir fer una ruta d’uns 50 quilòmetres, combinant camins de muntanya i pistes rurals, per provar què tal es podria pedalar amb tot el muntatge necessari per a l’etapa marató.

Vaig muntar la bossa-cistella que us comentava en la meva anterior entrada al blog/bloc/blok, o com es digui això. En aquesta bossa-cistella hi vaig fer caber la roba de recanvi per al final de l’etapa marató, tal com podeu veure en l'article anterior.

Les dues càmeres de recanvi, un pot d’oli, unes pastilles de fre i un joc de claus multi-ús anaven en una bossa porta-eines sota el seient. També hi duc una boquilla de recanvi per al Kamel.

Al porta-bidons hi vaig posar amb un bidó d’un litre de capacitat.

Vaig muntar un triangle d’aquells tan bonics que van al quadre de la bicicleta; en aquest triangle hi vaig guardar les barretes energètiques per al segon dia de l’etapa marató i tot allò que referència a higiene personal :

Raspall i dentifrici.
Crema de protecció solar.
Sabó d’aquell que no necessita aigua.
Crema hidratant, tipus pasta a l’aigua.
Tovalloletes humides.

Al Kamel hi duia :

Els 2 litres d’aigua.
La càmera fotogràfica réflex.
Les barretes del primer dia de l’etapa, per anar consumint.
2 tubs de pastilles isotòniques per a disoldre a l'aigua.
Un parell de tires de tabletes isotòniques, de les que es deixen desfer a la boca.
La manxa.

Encara em queda veure on posaré una muda per al final d’etapa (uns pantalons curts d’atletisme i una samarreta per anar més còmode) i quatre medicaments bàsics; segurament tot això ho hauré de portar al Kamel, perquè ja no sé on col·locar-ho.

I finalment, em queda el dilema del sac de debò, un sac més calent que el que duré a la bossa-cistella, per si veig que me les he de pelar de fred. Si resulta que he de dur aquest sac (uns 700 grs.) el duré lligat al Kamel amb un parell de cintes.

Pel que fa a l’orientació, vaig muntar el porta-GPS i el GPS, així com el porta-RoadBook.

Bé... us deixo unes quantes fotos de com va quedar el muntatge.

Fins aviat !!!

Preparant la roba per l'etapa marató

2009-03-15T20:40:00.000+01:00

He començat a treballar en el material que hauré de dur en l’etapa marató de la Titan Desert 2009.
L’etapa marató està dividida en dues jornades : la primera d’elles té 120 quilòmetres i la segona 115.

Deixant de banda la distància que haurem de recórrer, l’etapa marató presenta una dificultat afegida : tot el que vulguem fer servir durant tota l’etapa (que dura 2 dies) ho dem de portar nosaltres al damunt. És a dir, si ens cal un sac de dormir o el raspall de dents o qualsevol altra estri, si no el duem nosaltres a sobre, no podrem anar a buscar-lo als vehicles que transporten el material.
Llavors, el gran dilema està en decidir què vols dur i com :

Dur de tot en un porta-alforges ?
Dur unes quantes coses bàsiques en una motxilla ?
No dur res i s’ha acabat el bròquil ?

Hi ha coses que no cal pensar-les massa i que són de calaix :

Un parell de càmeres de recanvi.
El kit d’eines.
Oli per la cadena.

Això ja ho duré a cada etapa en una bossa d’aquelles que van a sota el seient : decidit.
Però, i el tema de les barretes energètiques (o el que sigui) per a fer 235 quilòmetres ?
Podria dur-les a la bossa del Kamel, on ja hi duré la càmera de fotos reflex, però també hauré de dur altres coses com ara raspall de dents, algun tipus de gel per rentar-me o tovalloletes, crema pel Sol, cremes hidratants per la pell...

Ben pensat, potser muntaré la típica bossa en forma de triangle que es col·loca al quadre de la bici i així no hauré de dur-ho tot a l’esquena : decidit.
Ara bé, falta tot el tema de roba de recanvi, roba d'abric, sac de dormir...
Està clar que pots anar en pla minimalista total, però no serà aquest el meu cas. Crec que després de 120 quilòmetres pel desert amb la suor, la pols i el que pugi anar sortint, aprofitar la mateixa roba per fer els 115 de l'endemà pot ser un error i no parlo només perquè la roba foti molta pudor ...
Total, que he decidit dur el següent :

Un equipament ciclista sencer (mallot, culot, mitjons).
Un sac de dormir de seda, molt lleuger i prim ... que no abriga massa val a dir.
Una samarreta tèrmica i uns pantalons tèrmics, per no passar massa fred.
Un paravent lleuger, recomanat per l’organització.

Per a fer una prova, ho vaig posar tot a la bossa del Kamel, juntament amb la càmera fotogràfica reflex i vaig sortir a rodar 50 quilòmetres.
Va anar prou bé !!!
Però tot això de la roba més els 2 litres d’aigua més la càmera fotogràfica sumàven massa quilos per dur-ho a l'etapa marató, tanta estona a l'esquena, amb tanta calor com suposo que passarem.
Cal canviar d'estrategia !!!
M'he comprat una d’aquelles bosses que s’instal·len a la barra del manillar i he procurat fer-hi entrar tota aquesta roba.
I ho he aconseguit !!!
M’agradaria més dur un cistelleta de vímet, però crec que no hauria aguantat els sotracs durant 235 quilòmetres.

A continuació us deixo unes fotos de tot el què he fet entrar en la bossa-cistella del manillar i com ha quedat finalment.

I continua l'entrenament dur...

2009-03-10T17:32:00.000+01:00

Quan el temps ens ho permet, i no parlo de la meteoreologia, intentem fer sortides més llargues i dures, que és el que realment ens agrada.

A mi m’agrada molt el recorregut que en Pere us ha penjat en el BLOG.
aquest recorregut es complementa amb un altre de similar : el que jo en dic l’altre ronyó.
I no pas perquè costi un ronyó de fer (que sí que costa, val a dir) sinó perquè els dos recorreguts, dibuixats sobre un mapa, em fan pensar en un parell de ronyons, amb un fil que fa d’enllaç entre ells i la sortida a Llagostera.
Però no intenteu reproduir aquest dibuix a casa vostra, o podeu pensar que el que escriu aquestes línies ha fumat més liana del compte.

Aquest altre ronyó el vaig fer el dissabte passat, dia 7 de març, amb en Miki.
En Miki és un dels meus amics de l’ànima que, tot i haver-me fet cas i venir a acompanyar-me a fer el recorregut, em sembla que encara vol ser amic meu. No ho entenc... ;-)

Bé... I com va aquest altre recorregut ?

Intentaré detallar-lo tan bé com sàpiga, posant entre parèntesis algunes dades altimètriques.

La sortida : des de Llagostera, evidentment (120 mts)

Sortim cap al Pla de Panedes i el terme de la Cabra Penjada per enfilar el camí cap a Can Llach; un cop som a tocar de Can Llach (320 mts) pugem cap el Coll del Matxo Mort.

Quan tenim el peu al coll (378 mts), cal seguir el camí que ens durà a Can Sitges (424 mts) i des d’aquí als Plans d’en Sabater (486 mts) , al peu del Puig d’Arques.

Abans d'arribar als Plans d'en Sabater assolim l'alçada de 512 mts.

Voltem el Puig d’Arques i baixem vertiginosament cap a Can Matas, passant per la Castanyeda d'en Genoer; és a dir : cap a La Bisbal d'Empordà.

El dia és net i clar, les vistes magnífiques i cap ocell trenca l'harmonia del seu cant.
;-)

Passem pel costat de Can Matas i, sense aturar-nos, arribem al torrent d'en Genoer (180 mts), d'on surten un parell de camins : hem de seguir per la dreta, agafant el PR (un corriol molt bonic) que ens porta a la Font d’en Mercader, el Molí de Can Coia, el Pont de les Dobles, el Molí d’en Molines ... Finalment, sortim al Pla de Cruïlles.

Fins aquí, hem estat desfent part del recorregut que en Pere us ha explicat en l'entrada anterior d'aquest mateix Bloc (blog, blok, no sé... com es digui).

Deixem el corriol enrera i arribem fins a la palanca que travessa el Daró (47 mts).

Sense travessar la passera, seguim el camí de la dreta, que voreja el riu i que, tot seguint el seu curs, ens porta fins a La Bisbal d’Empordà. I de la Bisbal ... cap a Fonteta falta gent.

Arribem a Fonteta i travessem el poble per anar a buscar el camí que ens durà a Santa Coloma de Fitor. Ara bé quan comencen a matar-lo !!!

De Fonteta sortim cap a Fitor, pujant cap a la Creu dels Frares (182 mts).

Un cop a la creu, baixem cap al Mas Cals : és una baixada fictícia, ara baixa, ara puja, ara no sé què passa que ens despistem...

Quan som a sota el Mas Cals, que queda a l'esquerra, dalt d'un turonet, fem una parada per contemplat el pou de glaç del Mas Cals (143 mts); no us ho heu de perdre, paga la pena.

I ara sí... ara pugem cap a Santa Coloma de Fitor.

Pugem per un camí de roca viva, impressionant, bonic i desafiant : et desafia a cada metre, a veure si ets capaç de pujar-lo tot sense fer un fiasco (no vam poder, quasi el fem tot, però no va ser possible)

Ah ... S’acaba la pujada desafiant i arribem a Santa Coloma de Fitor (246 mts), fem una paradeta i, au, a rematar la feina !!!

Sortim per el costat de Can Puig i baixem fins a un fondal del que sortim en fora pujada, per el corriol que passa pel costat de la Font de Fitor; ens hem d’arrapar fort al manillar per sortir del fondal !!!

Ens cal baixar cap a la carretera de La Bisbal-Calonge.

El camí va fent suaument, fins que arribem a la carretera (203 mts).

Després és quan ve la patacada : cal pujar de nou fins als Plans d’en Sabater, passant per el Coll de la Ganga i Sant Cebrià dels Alls (391 mts). Aquí ja no riem tant... fins que arribem als Plans d’en Sabater (486 mts).

Ara sí que podem dir que li tenim el peu al coll, tot i que desistim fer la tornada per el Coll del Matxo Mort; així doncs, baixem pel dret, per l’infame asfalt rebentat que ens porta fins als encontorns de Can Llach (320 mts).

I ja estem de tornada, de Can Llach fins a la Cabra Penjada i des d’aquí cap a Llagostera.

Surten uns 70 quilòmetres, amb un desnivell positiu acumulat de 1.560 metres i un IBP de 134.

Està bé, per l’edat, no ?

Si accediu a la WEB del Club BTT Llagostera, i aneu a la Zona GPS, trobareu els fitxers de Track dels dos recorreguts que en Pere i jo mateix us hem detallat en aquestes darreres entrades.

Aquí us deixo una gràfica de l'altimetria d'aqueste recorregut.

Ara el que cal fer, quan tinguem temps, es fer el recorregut sencer :
Llagostera – Can Llach – Coll del Matxo Mort – Coll de Llumeneres – Sant Mateu de Montnegre – El Àngels – Sant Sadurní de l’Heura – Pla de Cruïlles – Fonteta – Fitor – Coll de la Ganga – Puig d’Arques – Can Llach – Llagostera

Salut !!!
PEP

ENTRENANT DUR

2009-03-05T21:55:00.000+01:00

Dissabte varem fer un entrenament de qualitat. En Quim no va poder venir ja que tenia obligacions familiars.
Sortida a les 8 del matí i comencem a pujar cap a can Llach i el Coll del Matxo Mort(403m). Un cop a dalt i ja amb les primeres gotes de suor agafem el camí que ens portarà a Cassà de la Selva. la baixada la fem a bon ritme però sense apurar massa.
Tot seguit enfilem el Coll de Llumeneres (410m) i un cop arribem a la ctra. de Santa Pellaia seguim en direcció cap a Sant mateu de Montnegre. A partir d’aquí comencem l’ascensió al santuari dels Àngels (391m). Arribats a dalt, sense parar enfilem la carretera de baixada cap a Madremanya i la deixem per agafar un camí a la dreta que ens portarà a Sant Sadurní de l'Heura (105m).

Ens fiquem en un corriol preciós que acaba al Moli de can Coia (91m). De seguida comença la pujada del Mas Matas, la castanyeda d’en Genoher i arribem a dalt el Puig d’Arques (535m). Ara les gotes de suor ja son mes evidents.

Deu mido quina pujada.!!!!

Comencem la baixada i baixem per Can Llach. Un descens, aquest si , més trepidant.
Al arribar al Pla de Panedes (129m) encara ens queden forces per rodar a uns 25 km/h.
Al final un molt bon recorregut de 70 km amb un IBP de 125, un desnivell acumulat positiu de 1530 i 15 km/h de mitjana.